Com si es tractara del desembarcament del bàndol aliat a Normandia durant la Segona Guerra Mundial, l'ofensiva practicada en la legislatura passada per part del gegant sanitari Ribera Salud va donar-se per terra, mar i aire. Amb l'objectiu de salvaguardar la concessió sanitària del departament de la Ribera que pretenia revertir l'executiu valencià conformat pel PSPV i Compromís, van encarregar-se estudis per intentar defensar les suposades bondats del sistema concertat, va promocionar-se llibres contra l'aleshores consellera de Sanitat, la socialista Carmen Montón, i va patrocinar-se la creació de plataformes que abanderaven el model de la desmitificada i mal denominada col·laboració pública-privada a l'àmbit sanitari. La campanya de pressió del lobby de la sanitat privada va arribar fins al punt de contactar amb l'ambaixada dels Estats Units per aturar una internalització d'una empresa dominada accionarialment per la firma estatunidenca Centene. En aquella operació diplomàtica, va participar l'exministre de Defensa i paradigma de les portes giratòries amb el complex industrial militar espanyol, Pedro Morenés. Tot estava justificat per conservar un negoci milionari. La concessió d'Alzira, segons les xifres recollides a l'obra La batalla per la sanitat valenciana (Institució Alfons el Magnànim, 2020), va costar 2.255,19 milions d'euros mentre va existir-hi.
La firma gestionada per Alberto de Rosa, integrant d'una nissaga de poder valencià i membre de la llista del PP a Sueca (Ribera Baixa) en els comicis municipals del 2007, va plantejar una guerra judicial en la qual va obtenir una derrota contundent. La Generalitat Valenciana havia impulsat una reversió sanitària blindada des del punt de vista legal, la qual cosa va ser un èxit atès l'experiència dels cops judicials del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana contra la política educativa i lingüística de l'executiu del Botànic. L'equip de l'aleshores consellera Montón havia dissenyat un full de ruta que determinava la conveniència d'apostar per la integració directa del departament d'Alzira sense emprar cap intermediari com ara una mercantil pública o una fundació. Les seues anàlisis jurídiques, les quals van ser ratificades als tribunals en desestimar els reiterats recursos de la concessionària, concloïen que la creació d'una firma pública afegiria més complexitat a un panorama assistencial conformat per tres estructures, és a dir, les concessions, el sistema públic i els consorcis provincials, i temien que l'impuls d'una nova fórmula sense cap mena de tradició administrativa a la sanitat valenciana donara munició jurídica a Ribera Salud per aturar el procés de reversió.
A pesar de comptar amb la via emprada per la seua antecessora al departament de la Ribera, l'actual consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, ha optat per un mecanisme diferent per retornar a mans públiques l'hospital privatitzat de Torrevella (Baix Segura), controlat fins a octubre d'enguany pel gegant mèdic Ribera Salud, qui del bracet dels populars, especialment del president de la Diputació d'Alacant, el neozaplanista Carlos Mazón, ha emprès una campanya d'oposició a l'actuació social del Consell integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem. El departament de Campanar, en previsió de la internalització d'altres serveis privatitzats com ara les ressonàncies, ha decidit vehicular la reversió a través de la creació d'una empresa pública. Una fórmula justificada per la dualitat que hi ha entre els treballadors subrogats com a personal laboral a extingir i el personal que ha accedit com a estatutari, és a dir, amb la categoria pròpia dels professionals del sistema sanitari valencià. «La coexistència de totes dues categories suposa una situació irregular i impròpia per a l'administració sanitària perquè implica gestionar recursos humans en règim estatutari i simultàniament recursos humans en règim laboral», s'afirmava al document de naixement de la nounada mercantil pública.
«La naturalesa diversa dels operadors, l'especificitat i peculiaritat de les prestacions, les estructures de les plantilles i la preocupació per defensa dels interessos dels treballadors ha dificultat la recerca d'una figura que fes possible recollir totes aquestes activitats en una sola estructura organitzativa sòlida, que fos capaç de respondre de manera ràpida i eficaç a les necessitats sanitàries de la ciutadania de la Comunitat. Tot això unit a la situació de pandèmia mundial que ha sofert la Comunitat Valenciana ha retardat la creació d'aquesta estructura en el termini que haguera estat idoni, per la qual cosa alguna d'aquestes activitats ja ha finalitzat el període contractual aplicable, havent-se ampliat aquest, com no pot ser d'una altra forma, donat el caràcter essencial de les activitats dutes a terme», esgrimeix la conselleria de Sanitat per donar llum verd a l'empresa pública, segons consta a l'informe de necessitat i oportunitat preceptiu. «Abundant en l'especificitat de les tasques acomplertes i la naturalesa dels llocs de treball que s'assumiran per part de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, no es considera, en aquest moment, eficaç la seua integració en els protocols i organització de personal dels Departaments de Salut», indiquen. I determinen: «Davant la situació descrita l'instrument més idoni per a donar una resposta adequada i ràpida és la creació d'una societat pública mercantil del sector públic valencià».
La publicació del projecte de llei per impulsar aquesta mercantil pública ha provocat la resposta del comitè d'empresa de la concessionària de Torrevella, el qual ha rebutjat de manera contundent aquesta fórmula de reversió. En un comunicat firmat conjuntament amb el comitè d'empresa d'Alzira, els treballadors del departament expressen que «l'única fórmula de subrogació que tots dos comitès contemplen és la duta a terme a Alzira». «Subrogar al personal laboral en una empresa pública, contravé la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana. Aquesta solució, l'empresa pública, és un nou model, i no és una veritable reversió, [així com] incompleix l'acord polític de Govern del Botànic», denuncien. «No es comprèn aquest canvi de criteri de la conselleria, descartant una fórmula avalada jurídicament com és l'adoptada en el departament d'Alzira, en favor d'una altra fórmula que, d'entre les possibles, és la que menys garanties de continuïtat ofereix de cara a una possible reprivatització i la que està subjecta a un menor control administratiu», ha retret Comissions Obreres del País Valencià.
L'organització sindical, no debades, ha advertit que la via de l'empresa pública «consolida un sector de la sanitat diferenciat de la resta, separat de la gestió directa per la mateixa administració». «És innecessari i contraproduent implantar el model d'empresa pública de salut al País Valencià perquè genera controvèrsia entre les persones treballadores implicades que perceben un tracte diferenciat depenent del procés de reversió en el qual estiguen involucrats. Aquesta nova via defrauda i trunca les expectatives del personal laboral i estatutari, atès que en perpetuar-se la situació actual d'aquests serveis sanitaris, no podran optar a ocupar aquests llocs ni per promoció ni per mobilitat. De fet, contribueix a generar recels entre els treballadors envers la conveniència de la reversió i reforça la campanya de contraatac de la concessionària», exposa Rosa Atiénzar, secretària general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de Comissions Obreres del País Valencià. «S'està aïllant, en definitiva, als treballadors d'aquesta àrea sanitària en un departament singular i tancat envers la resta de la xarxa sanitària pública del País Valencià», agrega.
«El departament de Torrevella quedaria tancat al personal estatutari fins que finalitze la vida de l'empresa pública creada. El personal i els llocs de treball en l'empresa pública serien de naturalesa laboral. El personal estatutari que quedara en el departament, a mesura que es jubile, trasllade o perda la seua condició de personal estatutari fix, seria substituït per personal laboral. Així, en lloc d'anar cap a la recuperació, integració i homogeneïtzació del personal de la conselleria de Sanitat, amb l'empresa pública es crearia una mena de gueto dins de la mateixa conselleria que limitaria les possibilitats de mobilitat i consolidació de places», reforça Pedro Durán, portaveu del Sindicat de Facultatius i Professionals de la Salut Pública (Simap) al centre hospitalari d'Alzira, qui recorda: «Això es donaria en un departament sotmès a la fugida de professionals sanitaris i la sobrecàrrega de treball per falta de personal, sense possibilitats de fidelitzar als seus professionals, la qual cosa repercuteix directament en la qualitat del servei sanitari prestat als ciutadans del departament de salut de Torrevella. L'existència de l'empresa pública impedirà que funcione la bossa de la conselleria per a substitucions i vacants i que hi haja places d'oferta d'ocupació pública».
L'adopció d'aquesta via convertiria, a més, el personal subrogat a la mercantil pública en vulnerable als acomiadaments com que no compta amb una protecció especial com ocorre amb els empleats de l'administració pública. Fins i tot, seria susceptibles d'acomiadaments col·lectius com va passar durant l'etapa del PP en empreses públiques valencianes. «Els arguments esgrimits en el projecte de creació d'aquesta firma pública no se sostenen: ni l'especificitat i peculiaritat de les prestacions, ni les estructures de les plantilles, ni la preocupació pels interessos dels treballadors. Fins i tot, sona a sarcasme, vista l'actitud de la mateixa conselleria, qui ha provocat la conflictivitat amb els laborals del departament de la Ribera. Al·leguen que la fórmula d'Alzira provoca aquesta conflictivitat quan es podria solucionar amb un diàleg sincer per firmar un conveni col·lectiu, tal com ens van prometre des de l'anterior equip directiu de la conselleria», censura Durán, qui recorda que l'aposta per una empresa pública «comporta una restricció legal en el creixement del capítol de personal durant tota l'existència de la mercantil». «L'empresa pública no aconseguiria la uniformitat en l'accés a l'ocupació i hauria de competir en inferioritat de condicions amb la resta de la conselleria per a contractar el seu personal, sense poder oferir millores laborals, ni professionals», avisa.
Les limitacions pressupostàries per l'adopció de la fórmula d'una companyia pública, segons el Simap, afectaran també a la inversió en la millora de les infraestructures sanitàries. «No es podrà millorar de manera substancial les infraestructures del departament, donada la impossibilitat d'invertir més enllà del que permet la seua càpita. Fins que no finalitzara l'empresa pública, les infraestructures no passarien a ser béns de l'administració pública, i, per tant, no podria invertir un pressupost extra en la seua millora», afirmen. «La creació d'una empresa pública de salut en la seua modalitat de societat pública mercantil és un nou disbarat, com en el seu moment van ser les concessions administratives que no garanteixen ni resolen els problemes financers ni de gestió de recursos humans. Problemes que només se solucionen amb tarannà polític i amb voluntat negociadora. Només cal recordar que en Andalusia, després d'apostar-se per aquest model particular d'empreses públiques, el qual fomenta l'opacitat i l'aparició d'irregularitats com al País Valencià hem vist amb Vaersa o Ciegsa, s'està internalitzant els serveis a la xarxa sanitària pública», complementa Atiénzar.
Des de Comissions Obreres del País Valencià, avisen que «una empresa mercantil d'aquestes característiques, malgrat ser de capital públic i de gestió directa, no deixa de ser un nou element distorsionador en la gestió sanitària que podria posar en risc la continuïtat assistencial i el funcionament dels serveis a prestar, si no es dóna de manera immediata i sense alteracions, la qual cosa genera molts dubtes per la complexitat del procés». «Planteja un problema de falta de seguretat jurídica, ja que es tracta d'un servei públic essencial i és difícil de justificar gestionar-lo mitjançant una empresa pública, ja que podria obligar a canvis del contracte previ que posarien en dubte la seua continuïtat. S'hauria de justificar en la mateixa llei de constitució de l'empresa pública els motius de la seua creació en el sentit de, per exemple, la insuficiència de mitjans propis o la definició de les necessitats o funcionalitats concretes que cobriria aquesta empresa de forma més eficient a la mateixa administració. S'està donant munició judicial a Ribera Salud, qui al·legant la continuïtat assistencial podria aturar el procés de reversió», alerta Durán
«Aquesta via, a més de facilitar una posterior privatització si es produeix un canvi de govern al País Valencià, obri la porta a una privatització in eternumsi entra capital privat a l'empresa pública, com passa en altres sectors que presten serveis públics», ressalta el representant dels treballadors del departament de la Ribera pel Simap, qui completa: «Pot transformar en el nostre mapa sanitari i servir en el futur per a les forces conservadores o, fins i tot, per als sectors del PSOE proclius a la denominada col·laboració pública-privada per blindar el sistema de concerts sanitaris». «La creació d'una empresa pública facilita enormement, pràcticament posa en safata, la reprivatització de la sanitat valenciana quan hi haja un canvi de govern», comparteixen des d'Intersindical Salut, els quals recorden que «empreses públiques valencianes, com ara Imelsa, Emarsa i tantes altres, han estat un viver de corrupció de proporcions monumentals, costant a les valencianes i valencians una enorme quantitat de milions d'euros que podien haver estat molt ben emprats per a serveis de tota mena». «Intersindical s'oposa i s'oposarà per tots els mitjans, inclosos els legals, a aquesta pretensió de la conselleria de Sanitat», afirmen, així com qualifiquen «d'antidemocràtica» la decisió de crear una firma pública per la «manca de diàleg de la conselleria» i «perquè condemna a les comarques que estan en règim de concessió administrativa a no comptar mai més amb ocupació pública de qualitat en el sector de la sanitat».
El mecanisme de reversió que vol implementar Sanitat xoca, fins i tot, amb el criteri de la síndica d'Unides Podem a les Corts Valencianes, Pilar Lima, qui va assenyalar aquest dimarts després de la Junta de Síndics: «Ens preocupa molt aquesta via per revertir l'hospital de Torrevella. El model que va pactar-se al Botànic era l'emprat en Alzira. La creació de l'empresa pública fragmenta encara més el sistema sanitari i possibilita la creació de nínxols sanitaris autònoms. Una pèssima manera de desprivatitzar, la qual comportarà més problemes que beneficis». «Volem reunir-nos amb tots els representants dels treballadors de les diverses concessions per abordar la millor solució laboral. D'entrada, veiem amb recels aquesta fórmula, la qual podria aplicar-se per a la recuperació del servei de ressonàncies», indica Carles Esteve, diputat de Compromís a la cambra valenciana, amb un rebuig a la proposta més matisat que Unides Podem, per tancar: «Sembla clar que privatitzar és molt fàcil, però a l'hora d'internalitzar serveis no comptem amb un model clar». La via de reversió de Torrevella convertida en batalla amb els sindicats i entre els diferents socis del Botànic.