A la societat valenciana, hi havia remor de canvi. Els successius escàndols de corrupció, la crisi econòmica i les retallades pressupostàries albiraven la fi de l'hegemonia del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana. Amb les enquestes detectant de manera superficial aquest corrent de fons progressista, el PSPV va optar en les eleccions valencianes del 2015 per candidats transversals i independents. L'objectiu era captar els votants més centristes i moderats, és a dir, aquells que estaven desenganyats amb els populars per la corrupció i una gestió, segons els diferents indicadors econòmics, ruïnosa. D'aquesta manera, l'aleshores candidat socialista a la presidència del País Valencià i actual màxim dirigent del Consell, va fitxar com a cap de llista per València a l'economista María José Mira. També incorporaria altres figures alienes a l'estructura orgànica de la formació, com ara l'escriptor canari Fernando Delgado.
Procedent de la patronal valenciana de les residències, l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents (Aerte), gaudia d'un perfil idoni per al missatge i l'estratègia de la formació del puny i la rosa. Mira s'havia caracteritzat per erigir-se en una de les veus més crítiques amb l'anomenat model Cotino de residències de la tercera edat, el qual havia generat uns guanys enormes per a la mercantil participada per la família de l'exdirigent i exconseller valencià desaparegut fa uns mesos a causa del coronavirus. L'oposició al sistema de llars de persones majors instaurat pels conservadors li atorgava una pàtina progressista que combinava amb la seua vinculació inequívoca amb l'empresa privada. Un equilibri ideològic que encaixava amb les intencions polítiques de Puig.
La seua condició d'economista i d'antiga portaveu d'una organització empresarial van provocar que Mira fóra nomenada l'any 2015 com a secretària autonòmica d'Economia, Sectors Productius, Comerç i Consum i directora general del Servei Valencià d'Ocupació i Formació. Al capdavant d'aquest càrrec, però, només va restar-hi un curs polític. La intensitat dels enfrontaments interns amb el conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent (Compromís), l'equip del qual es queixava de les seues deslleialtats continuades, van derivar en el seu trasllat a la conselleria d'Hisenda. El president Puig va aprofitar la remodelació del Consell de l'any 2016 per situar el seu gran fixatge electoral com a secretària de Model Econòmic i Finançament. La jugada va permetre que l'economista s'allunyara temporalment dels focus mediàtic, tot i que hi va retornar parcialment quan la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra (Compromís), va presentar-se al seu despatx per desencallar un informe que aturava des de feia mesos la relació de llocs de treball prevista per a l'Institut Valencià d'Atenció Social i Sanitària (IVASS).
En plena pugna del Govern valencià per revertir la concessió hospitalària d'Alzira (Ribera Alta), la qual constituïa la joia del sistema de gestió privatitzada que havia implantat el PP, Mira va pronunciar-se a favor del sistema concessional en una entrevista a Valencia Plaza. «Si fem una reflexió sobre el model econòmic que volem establir, entenc que els mecanismes de col·laboració pública-privada, siguen concessions, siguen gestions integrals o concerts, ens han de permetre prestar serveis públics excel·lents, els quals poden ser prestats perfectament per una empresa», responia a una pregunta sobre els informes elaborats per la Sindicatura de Comptes respecte de l'eficiència econòmica del model concessional. I afegia: «Sempre he estat una defensora de la col·laboració pública-privada. Ara bé, és obvi que el model està fallant. Crec que ho pensem tots, fins i tot els qui ho van implantar en el seu moment. Necessitem establir mecanismes de control».
Malgrat que Ribera Salud, la firma privada que ostentava l'adjudicació del departament d'Alzira i propietat d'un fons nord-americà, havia engegat una guerra mediàtica contra l'executiu valencià per intentar aturar la reversió i vendre els aspectes positius del sistema concessional, la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament va insistir. «Sóc una ferma defensora de la cooperació pública-privada», expressava en una entrevista al periòdic especialitzat El Economista, on prometia: «En una situació d'infrafinançament i limitació de recursos, la Generalitat vol comptar amb el sector privat per posar en marxa projectes [...] Cal buscar la millor fórmula en cada cas i definir el nostre model de cooperació pública-privada. M'agradaria acabar la legislatura creant una societat mixta, en l'àmbit que siga necessari, amb la qual quede clar que és possible aquest model, amb línies vermelles clares, transparència, control i prevalent la qualitat assistencial. I, a partir d'aquí, poder adaptar-ho a diferents sectors o serveis. Estem treballant en això».

Un posicionament nítid a favor de l'anomenada col·laboració pública-privada que ha reiterat darrerament en una altra entrevista a Valencia Plaza. «Hem de tenir una mica d'amplitud de mires i prendre decisions que, en efecte, ens permeten ser més eficients i, per descomptat, aconseguir més finançament. En aquest sentit, prendre una decisió com la de revertir un servei o prestar un servei des del sector públic, ja no parle de reversions sinó en aquests moments d'ocupar-nos de gestionar un servei de manera directa que amb els mateixos recursos podria ser més eficaç des del privat... Crec que hem de llevar-nos complexos i prestar des de mecanismes que ens permeten col·laborar amb el sector privat, però, per descomptat, de manera controlada», assenyalava després de la primera onada de la pandèmia del coronavirus, la qual havia evidenciat, a parer dels experts i dels col·lectius mèdics, la necessitat de caminar cap a una sanitat 100% pública.
«Prestar un servei des del sector públic pel simple fet de dir que prestem des del públic, sense que siga eficient, amb molt més cost i sense que millore la qualitat assistencial no té sentit. I en aquests moments de reconstrucció, encara menys», afegia en una entrevista, on defensava que «l'eficiència ha de ser preferent sempre» i qüestionava implícitament la reversió botànica de la concessió sanitària d'Alzira: «No controle la prestació sanitària i la política sanitària no la conec, però sí que puc dir que a l'efecte de cost es pot estudiar el que costa avui l'Hospital d'Alzira i el servei que presta. I es poden estudiar les llistes d'espera. Es pot valorar la qualitat del servei que es presta. Ara es pot fer. Fins ara no es podia. La Covid ens ha fet veure problemes o decisions que s'han pres i que, potser, no eren correctes en aquest moment o potser no ho són per a aquest moment».
Aquestes declaracions a favor d'explorar la gestió privada dels serveis públics essencials empipaven els seus socis a la Generalitat Valenciana. No debades, reobria la ferida oberta durant les negociacions del pacte de reconstrucció valencià, en les quals els socialistes van mostrar-se més sensibles a les peticions del PP i de Ciutadans d'eliminar les referències a les reversions sociosanitàries mentre que Compromís i Unides Podem s'hi oposaven. «Preocupen aquestes declaracions, ja que embraveix al sector privat. Si [en referència a Mira] considera que hi ha un problema d'ineficiència pública, és responsabilitat de Botànic millorar-la. Podem sempre apostarà per la gestió pública», piulava Pilar Lima, líder de Podem al País Valencià. «La sanitat pública s'ha demostrat molt més eficient que la privada i més necessària que mai. El compliment dels pactes de reversions sanitàries del Consell té per objectiu la gestió eficient del sector públic i menys negoci per al privat», reforçaven en un comentari a les xarxes socials des de la sectorial sanitària morada.
A la coalició valencianista, també hi havien retrets. «El PSPV sembla que està molt a gust amb el mercadeig de la nostra salut. No se quin sentit té el pacte del Botànic», escrivia a la xarxa de l'ocell blau Josep Nadal, diputat de Compromís a les Corts Valencianes. «Ara toca enfortir la sanitat pública, qui és l'encarregada de resoldre els problemes. És difícil explicar que una alt càrrec del Botànic s'expresse en contra del projecte comú de govern», subscrivia Carles Esteve, parlamentari valencianista i responsable de sanitat dels ecosocialistes a la cambra autonòmica. Fins i tot, va rebre crítiques indirectes d'antics companys de l'executiu valencià i exreferents del PSPV, com ara l'exconsellera i exministra de Sanitat, Carmen Montón, qui va escriure a Twitter: «L'essència del PSOE està la defensa de la gestió pública perquè garanteix la igualtat de tota la ciutadania.
La salut és un dret».
L'apreciació de la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament coincidia, a més, amb l'inici de la batalla sanitària del Consell per revertir la concessió de Torrevella (Baix Segura), la qual caduca l'any 2021 i resta en mans de Ribera Salud. Una casualitat que ha empipat la nounada Plataforma Sanitat 100% Pública. «Aquestes declaracions públiques d'un alt càrrec no encaixen amb el compromís electoral del PSPV, ni amb les bases del pacte del segon govern del Botànic», criticaven en una rèplica al mateix diari valencià, en la qual argumentaven que les paraules de Mira eren «motiu suficient perquè, de manera fulminant, es procedisca a la seua separació automàtica del càrrec si no es vol posar en dubte l'acció del mateix govern i generar incertesa en l'electorat sobre el compliment dels compromisos electorals».

«Si el seu compromís amb els serveis públics és dubtós pel seu passat com a directora general de l'associació empresarial de residències, les seues declaracions advocant per l'eficiència de la col·laboració pública-privada i indirectament acusant els gestors públics d'ineficients, no són tolerables, ni tampoc les mereixen els milers de professionals i treballadores sanitàries que estan treballant en primera línia contra la pandèmia. Necessitem més i millor sanitat pública. No acceptem convertir un dret en un negoci per a empreses amigues», incorporaven. I insistien: «No volem càrrecs públics en sanitat que no creguen en la gestió pública, per la qual cosa exigim una separació dels mateixos des de ja, perquè la reversió del departament de Torrevella per finalització de contracte és imminent». «Si des del seu càrrec no està preparada per al repte que això suposa i no creu en els serveis públics, ha de ser destituïda de manera immediata», subratllaven.
A la petició de destitució, la qual ha estat registrada en la plataforma digital Change.org, se sumava la denúncia de la plataforma sobre les afirmacions realitzades per altres dirigents socialistes a favor de la col·laboració pública-privada a l'àmbit sanitari. «En l'àrea de Sanitat i Salut Pública no és la primera vegada que hi ha veus socialistes que dubten de l'eficiència i eficàcia de la gestió pública directa per part de la Conselleria de Sanitat una vegada conclouen els contractes de les concessions sanitàries i que donen ales als defensors de la privatització de la sanitat pública», advertien. I remarcaven: «Desconeixem els estudis científics que avalen les declaracions i afirmacions de Mira a favor de les privatitzacions dels serveis públics, però sí que sabem que la sanitat pública s'ha demostrat molt més eficient que la privada i més necessària que mai en la realitat epidèmica actual».
«Al Consell, sempre ha destacat per defendre la via de l'anomenada col·laboració pública-privada, és a dir, per privatitzar la gestió dels serveis. Un exemple és la seua postura respecte de Fira València, on el representant de Compromís, Natxo Costa, apostava per la gestió pública i Mira, com a independent fitxada pel PSPV, per la privada», consolida un alt càrrec de la Generalitat Valenciana, el qual recorda: «La seua inclinació per aquesta fórmula no sobta atenent-se que prové d'Aerte, la patronal valenciana de les residències».
Mira, de fet, va acompanyar Puig en l'Assemblea General que el lobby privat va celebrar l'any 2019. En aquella ocasió, i malgrat que la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives impulsava una llei de serveis socials que prioritzava la gestió pública i comunitària en detriment del sector privat, el cap del Consell va defensar que «la col·laboració pública-privada és absolutament necessària». «La gestió del benestar ha de tenir un lideratge públic, i la gestió del creixement ha de tenir un lideratge privat», va detallar en un acte en el qual van evidenciar-se els vincles entre el sector i el PSPV. No debades, Gesmed, una empresa de residències associada a Aerte, compta com a directiu a l'exlíder del PSPV, Joan Ignasi Pla.
El president de la Generalitat Valenciana, a més, va inclinar-se fa uns mesos per replantejar les reversions sanitàries a conseqüència de l'enorme despesa que suposava la pandèmia en una entrevista al periòdic salmó El Economista. Setmanes més tard, però, la conselleria de Sanitat i Salut Universal, la socialista Ana Barceló, va assegurar en les Corts Valencianes que la reversió sanitària de Torrevella seguia vigent, un fet que va tranquil·litzar els socis dels socialistes al tripartit botànic. Les afirmacions de Mira, amb la seua postura favorable a les externalitzacions, han revifat la teòrica divisió ideològica del Consell en la prestació dels serveis essencials.