1. Manel, "Canvi de paradigma". Molt se n'ha parlat de la capacitat de reinvenció dels barcelonins Manel. El seu nou disc, Per la bona gent (Ceràmiques Guzman) és la culminació del gir cap a noves sonoritats de Jo competeixo. Amb un atreviment i una manca de complexos absoluts. Disc conegut pel tema titular, amb sample de Maria del Mar Bonet, o pel préstec genial i polèmic al programa Polònia del tema "Boy Band", nosaltres ens quedem amb una cançó majúscula que també delimita també molt bé les intencions sòniques del disc. I amb un títol simbòlic.
2. Ferran Palau, "Univers". Ferran Palau ho ha tornat a fer: amb Kevin(Hidden Track Records) signa de nou un treball extraordinari, nou episodi d'un univers únic no sols en el marc de la música en català. Un disc que autocompetia amb àlbums precedents tan significatius com Santa ferida i Blanc i que, malgrat el llistó, resulta triomfant amb cançons com aquesta, del millor de l'any.
3. Mireia Vives i Borja Penalba, "Cançó de fer camí". Lluny de ser un duo de circumstàncies, la col·laboració entre Mireia Vives i Borja Penalba s'ha convertit en una formació estable. Amb un darrer disc, Cançons de fer camí (Bureo Músiques) que esprem tot el suc del talent d'un i l'altra, simbolitzat en aquesta impecable adaptació musical d'un poema de Maria Mercè Marçal amb la veu afegida de Gemma Humet.
4. Pau Vallvé, "Signat, el teu padrí". Amb Life vest under your seat (Autoedició) Pau Vallvé afegeix una nova fita a una trajectòria artística impecable. Un músic superdotat de la seua generació, amb un discurs identificable i un nivell de solvència artística sempre alt. Sobre si aquest és o no el seu millor disc es podria parlar. Però la cançó que hem escollit és una de les més emocionants que ha proporcionat 2019.
5. Oques Grasses, "Torno a ser jo". La banda osonenca Oques grasses ha estat segurament la gran triomfadora en la divisió del mestissatge amb el discFans del sol (Halley Records, 2019), una batedora quasi infalible de ritmes i estils, una recerca sense perdre l'essència per trobar cançons tan demolidores, ben construïdes i adhesives com aquesta.
6. El Petit de Cal Eril, "Ets una idea". Joan Pons, l'ànima d'El Petit de Cal Eril, és un altre dels músics superdotats de la seua generació, un artista especial i gairebé infalible: Energia fosca (Bankrobber) torna a ser, com els treballs precedents, un àlbum farcit de gust, detalls i un discurs musical i textual intransferible. La cançó escollida, una de les més lluminoses del disc, és un exemple de tot això.
7. Miquel Gil, "Canvi de clima". En un món que busca un artista revelació a cada cantonada, la pervivència d'artistes d'una peça com Miquel Gil, capaços de continuar oferint un altíssim nivell creatiu, és una notícia fabulosa. El valencià, antic membre d'Al Tall, ha deixat en 2019 una cimera folk, Geometries (Temps Record) carregada de cançons imponents com la que us proposem, sobre un poema d'Enric Casasses.
8. Salvatge cor, "Bruixes". Els mallorquins Salvatge cor han estat una de les sorpreses agradoses de la temporada. El seu Bruixes (DiscMedi) destil·la aquell element intangible que té el pop produït a les Illes, que s'imposa a les influències detectables per aconseguir un segell propi. Un quartet que caldrà seguir de ben a prop.
9.El Diluvi, "Heroïnes de la fosca nit". Era qüestió de temps, tampoc no massa, que El Diluvi lliurara un disc rotund, inapelable de dalt a baix. Aquest treball és Junteu-vos (Halley Records), l'àlbum que suposa un pas endavant en la recerca sonora sense trair l'esperit folk amb el qual va nàixer el col·lectiu. El gran any d'El Diluvi.
10. Donallop, "Dos dits". Després del notable Els misteris de sa vida (2016), els mallorquins Donallop, la formació de Joana Pol i Pere Bastard, s'enfrontaven al difícil repte del segon disc. Tot i que molts encara no l'han descobert, prova superada: sota els comandaments del productor Paco Loco, Crisàlide (Satélite K), és la confirmació del talent del duo, uns dels millors conreadors a casa del dream-pop de grups com Cigarrettes after sex.
11. Feliu Ventura, "Convocatòria". Per al seu nou disc, Convocatòria (Propaganda pel Fet!), el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura ha deixat els controls en mans d'un duo de productors complementaris, Borja Penalba i Pau Cháfer, la qual cosa impregna el disc de textures diferents, de les més acústiques a les més enèrgiques, passant per un mant electrònic. Sense perdre l'esperit d'autor de lletres amb sentit i intencionalitat.
12. Mazoni, "Amb el símbol d'infinit". Jaume Pla, Mazoni de nom artístic, és un músic de llarga trajectòria capaç de posar-se diferents hàbits musicals, segons li va dictant el seu instint, del mant electrònic a la presentació més acústica. O un format rocallós i elèctric, com el de l'esplèndid Desig imbècil (Bankrobber). Un àlbum combatiu en els textos que deixava unes quantes pilotades rock a l'escaire com aquesta.
13. Smoking Souls, "Volves de neu". Aquesta magnífica cançó va ser el molt prometedor avançament del que és el millor disc fins ara dels valencians Smoking Souls, una banda que ha transcendit les comparatives amb Berri Txarrak per agafar noves vies cap a un rock gojosament melòdic i ambiciós pel que fa a l'amplitud de la mirada. Un altra banda en el seu gran moment.
13. Lildami, "Pau Gasol". Lildami, l'artista de trap i altres músiques urbanes de Terrassa Damià Rodríguez, ha deixat el 2019 una immillorable sensació amb un treball que es beneficia del suport de Sr. Chen i de la vocalista Emotional Goku amb col·laboracions molt ben triades i que dispara en diferents direccions. "Pau Gasol" és un reflex tebi de tot el que podreu trobar en Flors mentres visqui (Halley Records). Sorprenent.
14. Miquel Serra, "L'elegància dorm". El músic de Manacor Miquel Serra, un dels creadors més singulars de la música en català, ens va alegrar el final d'any amb un nou treball, L'elegància dorm (Foehn Records), un àlbum en el qual, sense perdre el misteri i la capacitat climàtica de treballs precedents, ofereix moments d'innegable brillantor pop. El tema titular n'és un exemple, una de les delícies de 2019.
15. Cesk Freixas, "Cercavila". Sols aquest esplèndid tema, segon senzill procedent de l'àlbum Festa major (U98 Music), mereixeria que el cantautor de Sant pere de Riudebitlles formara part d'aquesta tria. Però aquest àlbum temàtic té molts altres punts d'atenció que mostren Cesk Freixas perllongant el bon moment creatiu desplegat en discos precedents.
16. Pleasant Dreams, "Ja fa molt de temps". Sense acabar de liquidar la querència pel pop a l'estil Donosti Sound els castellonencs Pleasant Dreams, la banda liderada per Juanjo Clausell i Pere Mendo han ampliat en Temps (Autoedició) la paleta sonora a l'electrònica de ball, les músiques urbanes i el folk valencià, en un còctel que administren amb saviesa i l'ofici que proporciona el temps. Una proposta fresca que fa més digerible l'adéu d'Els Jóvens.
17. Tardor, "Digne de recordar". Els valencians Tardor proporcionen amb El mal pas (Primavera d'Hivern) més arguments a aquells que pensen (pensem) que es tracta de la banda valenciana d'indie-pop amb més potencial per esdevenir més o menys massiva malgrat expressar-se en llengua pròpia. El nou disc arriba carregat a vessar de cançons capaces de connectar i remoure, les més immediates i les més intimistes. Dignes de recordar, sí.
18. Tarta Relena, "D'ençà". El projecte vocal de Marta Torrella i Helena Ros, traduït en el sorprenent àlbum Ora pro nobis (Indian Runners) és, segurament, una de les propostes més edificants i singulars que ens ha proporcionat 2019. Folk del segle XXI amb una capacitat de creixement futur que ompli de goig. Benvingudes.
19. Cactus, "K Pateo". El segon disc dels valencians Cactus, Roma (Halley Supernova) els ha donat visibilitat dins de l'escena de músiques urbanes al País Valencià amb temes com aquest, que parteix de l'humor per llançar puntades el fetge. L'àlbum, però, conté multiplicitat de registres: escolteu, si no, "Porta'm a eixe lloc". Va de bo.
20. Rosalía, "Milionària + Dio$ No$ Libre Del Dinero". Després d'enlluernar mig món el 2018 amb l'estratosfèric El mal querer, la catalana Rosalía feia un altre cop d'efecte amb un EP, Fucking money man, que contenia la seua primera cançó en català, "Milionària", seguida d'un altra crítica ferotge al capitalisme, "Dio$ no$ libre del dinero". Un vídeo amb més de 25 milions de visites, el que suposa associar la llengua catalana a un fenomen planetari. Un dels grans fets musicals del 2019. Sí o sí.