Els crítics

Pau Vallvé, manual de supervivència

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que l’existència és una cursa d’obstacles, amb caigudes i recaigudes, amb moments per alçar-se i continuar corrent, amb fases de desesperació i plenitud, és quelcom que qualsevol adult acaba descobrint. La clau per sobreviure és la tenacitat, el suport mutu i, quan pertoca, fer neteja i començar de zero. Mentre llancem una mirada enrere sense recança.

Fa un lustre, el barceloní Pau Vallvé va decidir bescanviar una urbs frenètica i asfixiant des del punt de vista laboral com Barcelona per la placidesa de l’estany de Banyoles. Llavors, va reconduir de manera autogestionària la seua carrera musical amb uns resultats esplendorosos. 

L’última criatura  seua és Life vest under your seat, títol gens casual que fa referència a l’armilla salvavides dels avions i que també és el títol d’una de les cançons.  Concebut en un moment àlgid, existencialment parlant, és alhora una mirada enrere i a una mena de present continu. “Cada deu anys” fa referència a la regeneració cel·lular periòdica que actua com a metàfora del canvi personal (“Qui vas conèixer / ja no soc jo. / I qui tu eres / veig que tampoc”), mentre que la intensa i emocionant “Un sol radiant” recorda que després d’una tempesta sempre s’obri pas la llum solar, temàtica semblant a “Penalti i gol és gol”. “Diuen diuen diuen” és un acte de protesta davant d’aquells que pretenen dir-nos com hem de viure, manifest vital que repeteix en una de les gemmes de l’àlbum, “Signat, el teu padrí”, preciós manual de supervivència dirigit a la seua fillola, un d’aquells talls redons en fons i forma que si t’agafa fluix t’obri en canal. Meravellosa.

Hi ha un altre bloc de cançons que és una mirada gens complaent al present, com ara “Quina sort”, un festival de la ironia articulat no sols a través de la lletra, també per l’ús d’una forma musical propera a la cançó de bressol. “Oclocràcia” té la mateixa mirada incisiva sobre la societat, un al·legat contra les bales de goma, els tertulians El Corte Inglés i el Tribunal Suprem, entre més. Amb una impagable part propositiva: si parlar amablement a les plantes les fa créixer grans, “imagina’t el que pot passar / si parlem amb respecte / a qualsevol dels éssers humans”.

“Les flors vermelles” és un altra cançó de plenitud, que recorda el temps gojosament aturat pels efectes de l’amor d’un tema que ja té uns anys, “Que es fonguin els ploms”. El vitalisme és, de fet, un dels eixos discursius del disc, però no l’únic. “Cada infern un dau” és la punyent història d’una parella que ho ha intentat però ha arribat a un carreró sense eixida, un altre tall que et pot esquinçar l’ànima, amb el seu brutal final: “Això ja està / Ja està. / Això ja està”.

Una aspror que comparteix amb “Rient per no plorar”: “Hem après a caminar / en camps plens de mines. / A través de la metralla. / Dins la boira química. / Com si no anés amb nosaltres / i sense cap preocupació”. “No sé ni per on començar” és el paradoxal final, una cançó crua, esquemàtica, que forma part d’un bloc en el qual la forma musical, cadenciosa, amb un punt fúnebre, està estretament cosida als textos, amb una aparent senzillesa que no ho és tal.

Musicalment, Life vest under your seat és un disc sobri, globalment més compactat i granític que el precedent, el doble àlbum Abisme cavall hivern primavera i tornar (2017), un treball valuós però potser massa torrencial. I tot i que no resulta tan brillant, almenys en els primers apropaments, com la que em sembla la seua obra magna, Pels dies bons (2014), tampoc no hi és tan lluny. En tot cas, es tracta del magnífic nou disc d’un artista ben valuós. Un músic amb personalitat pròpia que, al meu criteri, tot i no tenir de vegades el mateix predicament, juga en la mateixa lliga que els referents de l’autoproclamat sorneguerament “pop metafísic”, Joan Pons (El Petit de Cal Eril) o Ferran Palau
L’ordre del pòdium ja el feu vosaltres.

Life vest under your seat
PAU VALLVÉ

Autoedició, 2019
Pop d’autor

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.