Música

Cactus: «Cal trencar les barreres que ens autolimiten musicalment»

Amb només un disc al seu historial, Cactus s'ha convertit en un dels grups emergents dintre del panorama musical valencià. El seu hip hop electrònic obert a incorporar altres estils musicals va engalipar el públic al passat Festivern. Precisament, i abans que la banda actuara en l'esdeveniment de referència de l'escena al País Valencià, EL TEMPS va reunir als vocalistes David Pascual Eldemuro i Samantha Gilabert i a la guitarra Miquel Garcia, exmembre del Diluvi, per aprofundir sobre una de les sensacions del circuit musical valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-De les mateixes comarques -Comtat i l'Alcoià-, però amb una procedència musical diferent. Com va sorgir Cactus?

Miquel: De partida, som tres persones amb unes inquietuds musicals potents. Però jo tenia una idea en ment des de fa temps, i quan vaig conèixer David, vaig explicar-li-la. Un projecte al qual va sumar-se només detallar-li'l. A continuació, vaig parlar amb Samantha, a la qual coneixia de fa temps., i també va acceptar la proposta. D'aquesta manera, començàrem a fer música, sense una idea clara d'allò que teníem, però amb moltes ganes de fer una cosa nova i diferent. L'ajuda del productor Mark Dasousa va ser fonamental per orientar-nos i convertir-nos en el grup que som actualment.

-Quin procés vau seguir per escollir l'estil que practiqueu? Insistisc en el fet que proveníeu d'interessos musicals diversos.

David: Com els membres del grup proveníem d'estils musicals molt diferents, cada persona agranava cap a la seua mentalitat musical. Miquel, la guitarra, bevia de les influències de la música que s'havia donat fins al moment al País Valencià, és a dir, el punk, el rock o l'ska. Jo, d'altra banda, venia d'una faceta totalment diferent que era el rap pur. I Samantha, era una veu melòdica, un poc més pop, més versàtil. D'aquesta combinació de gustos diferents, va néixer el nostre estil particular. Això sí, i repetisc, amb cada persona agranant cap a les seus preferències. Una mostra d'això és el paper que juga cada integrant al grup. La meua inclinació per al rap va comportar que aquest gènere tinguera molta rellevància a les melodies de la banda, la veu melòdica de Samantha ens duia a canviar de registre amb cançons més poperes o soul... Tot amb un component electrònic destacat, ja que les tendències t'impulsen cap aquests sons. I més amb la meua aposta per aquestes melodies per la importància que tenen al hip hop.

Samantha: Crec que hem creat un producte musical diferent. No hem descobert, ni de bon tros, les Amèriques, però a l'hora d'escoltar Cactus no ho relaciones clarament amb altra banda. Per a mi, són melodies atípiques, que no s'havien donat fins ara al panorama musical valencià. Us conte una anècdota que m'acaba d'ocórrer. S'apropa una xica i em diu: «Escolta, tu ets de Cactus. M'agrada molt la vostra música i volem imitar-vos». És molt il·lusionant que ens agafen com a referent per crear nova música.

M: Tal vegada és perquè aquestes melodies no s'havien escoltat en els circuits pels quals ens movem.

D: També es tracta de practicar un estil diferent. Si sempre s'havien seguit les mateixes tendències, volíem transgredir amb els nostres ritmes.

-Abans heu comentat que Mark Dasousa va ser fonamental per orientar-vos. Com ha estat aquesta col·laboració amb un dels productors de més renom de l'escena musical valenciana?

M: Arran del meu pas pel Diluvi, tenia certa confiança amb ell. No debades, havíem treballat durant aquella època en diverses cançons. Així, que vaig comentar-li el projecte musical. Mark és una persona que es tira a l'esquena qualsevol grup i aposta per les bandes que emergeixen

D: I que té un bon olfacte!

M: Sí, sí, també. D'aquesta manera, i seguint amb la resposta, vam explicar-li el projecte. La seua influència ha sigut tan gran que, fins i tot, el considerem com un més de nosaltres.

D: El millor que ens ha donat Mark ha sigut la unió entre la pluralitat d'interessos del grup. Quan vam començar, cada integrant de la banda volíem destacar les nostres preferències musicals i estilístiques. I Mark va saber unir-ho tot.

S: Un sol cos musical.

D: Exacte! Com ho anomenem nosaltres, un Frankenstein musical d'elements diversos. D'aquesta manera, ens va dir: «Cada persona ha de fer allò que sap fer. No hem de posar al raper del grup a fer una altra cosa. Ha de fer això. Com la veu melòdica fer de veu melòdica». Va ajudar-nos a fusionar la potencialitat que teníem per separat.

-Tot i que proveniu d'estils musicals diferents i Cactus és una combinació molt particular de diferents gèneres, quines influències conjuntes teniu? Per exemple, feu versions d'Orxata Sound System, que podria encaixar dintre del vostre perfil.

S: Orxata Sound System ens inspira. S'ha de tenir en compte que va ser una banda amb una música supernova, estranya, amb veus melòdiques i un mc, i que amb aquesta fusió ho va rebentar als escenaris.

D: És inevitable la comparació. Eren molt electrònics...

S: ...amb veus melòdiques...

M: ... tenien també els recursos del baix, de la trompeta i mesclaven bases de rap. Nosaltres no emprem els instruments que ells utilitzaven, però la fórmula pot ser semblant.

D: Nosaltres, amb tot, ens decantem més que cap al rap, que no Orxata Sound System.

El grup nascut a les comarques del Comtat i l'Alcoià durant una actuació| Cactus

-Heu parlat del vostre component rap. Al Festardor, per exemple, vau tocar a l'escenari dedicat per als artistes que practiquen aquest gènere. Però grups com ara Zoo, amb un alt grau de hip hop a la seua música, mai estarien circumscrits en aquesta categoria. Quina evolució voleu donar-li a la banda?

M: No ens importaria que ens etiquetaren de grup rap. Tampoc ens fixem massa en l'escenari en el qual toquem.

D: No ens importa. Que ens posen l'etiqueta que considere qui ens ha de programar als festivals.

-De moment, heu tret només un disc, anomenat Cactus. Com combineu els assaigs i els concerts amb la vostra vida laboral?

D: Molt complicat.

M: Sí, molt difícil. Som gent que estem treballant, o estudiant, vuit hores al dia i el temps que tenim per crear és molt poquet. I, a més, ho fas arrossegant vuit hores de feina.

D: Crec que la gent escolta un 40% del que podríem donar. El producte que arriba, tot i esforçar-se moltíssim, sempre està marcat perquè ho fas en el teu temps lliure i en hores en les quals estàs cansat. Costa barbaritats tirar endavant un projecte.

M: I clar, després combinar-ho tot amb assaigs i concerts. Les actuacions són hores de cotxe, de proves...

D: També les altres facetes que comporta el grup. Generar material gràfic, els aspectes audiovisuals, la promoció, etc. Tot això és molta feina, i més per a grup que acaba de néixer amb una estructura molt reduïda. Siguem realistes: el grup no té ni un any de vida.

-Amb les perspectives que hi ha actualment a l'escena musical valenciana, creieu que podreu viure de la música?

D: L'esperança és l'últim que es perd.

-Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata Sound System, Aspencat... Darrerament, s'han retirat molts grups capdavanters del panorama musical al País Valencià. Hi ha un relleu suficient?

M: Són grups que eren coneguts més enllà del País Valencià, fins i tot, en l'àmbit internacional.

D: Hi ha alguns grups com puga ser Zoo que han agafat el testimoni de totes les bandes que has citat. Sempre hi ha generacions, i quan moren uns grups, hi ha un temps de transició fins que sorgeix una altra fornada. Crec que hi ha material i talent. I, de fet, pense que els grups que es facen grans en l'actualitat ho seran encara més. Està tot més globalitzat, i les fronteres anteriors s'han diluït.

S: A més, i cal remarcar-ho, la gent ja no té el tabú de la música en valencià. O no existeix tant en gent valenciana que no acceptava la música que es cantava en la seua pròpia llengua.

-A la geografia musical valenciana, precisament, hi ha molta més pluralitat estilística. Hi ha contribuït una certa normalització, en la qual el monocultiu de ska amb dolçaina està associat a un determinat tipus de missatge s'ha diluït?

D: Cal ser un poc obert. Perquè cantes en valencià no has de practicar un determinat estil de música ni tindre un discurs a les lletres tan marcat ideològicament.

M: El monocultiu que comentes que hi havia abans ens limitava com a país.

D: Si no volem tenir l'etiqueta de música en valencià -crec que ja arraconada, per cert- haurem de tenir varietat temàtica i d'estils.

M: Nosaltres fem hip hop amb electrònica, no música en valencià. Igual que La Raíz no feia música en castellà. Feien ska amb mestissatge.

S: Això és. Cal llevar-se aquesta etiqueta com més aviat millor.

D: Ara bé, no vol dir que demà traiem una cançó polititzada el 100%. Cal trencar les barreres que ens autolimiten musicalment. Si volem ser rellevants i transcendents a l'escena, hem d'estar oberts a tota influència musical.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.