-De les mateixes comarques -Comtat i l'Alcoià-, però amb una procedència musical diferent. Com va sorgir Cactus?
Miquel: De partida, som tres persones amb unes inquietuds musicals potents. Però jo tenia una idea en ment des de fa temps, i quan vaig conèixer David, vaig explicar-li-la. Un projecte al qual va sumar-se només detallar-li'l. A continuació, vaig parlar amb Samantha, a la qual coneixia de fa temps., i també va acceptar la proposta. D'aquesta manera, començàrem a fer música, sense una idea clara d'allò que teníem, però amb moltes ganes de fer una cosa nova i diferent. L'ajuda del productor Mark Dasousa va ser fonamental per orientar-nos i convertir-nos en el grup que som actualment.
-Quin procés vau seguir per escollir l'estil que practiqueu? Insistisc en el fet que proveníeu d'interessos musicals diversos.
David: Com els membres del grup proveníem d'estils musicals molt diferents, cada persona agranava cap a la seua mentalitat musical. Miquel, la guitarra, bevia de les influències de la música que s'havia donat fins al moment al País Valencià, és a dir, el punk, el rock o l'ska. Jo, d'altra banda, venia d'una faceta totalment diferent que era el rap pur. I Samantha, era una veu melòdica, un poc més pop, més versàtil. D'aquesta combinació de gustos diferents, va néixer el nostre estil particular. Això sí, i repetisc, amb cada persona agranant cap a les seus preferències. Una mostra d'això és el paper que juga cada integrant al grup. La meua inclinació per al rap va comportar que aquest gènere tinguera molta rellevància a les melodies de la banda, la veu melòdica de Samantha ens duia a canviar de registre amb cançons més poperes o soul... Tot amb un component electrònic destacat, ja que les tendències t'impulsen cap aquests sons. I més amb la meua aposta per aquestes melodies per la importància que tenen al hip hop.
Samantha: Crec que hem creat un producte musical diferent. No hem descobert, ni de bon tros, les Amèriques, però a l'hora d'escoltar Cactus no ho relaciones clarament amb altra banda. Per a mi, són melodies atípiques, que no s'havien donat fins ara al panorama musical valencià. Us conte una anècdota que m'acaba d'ocórrer. S'apropa una xica i em diu: «Escolta, tu ets de Cactus. M'agrada molt la vostra música i volem imitar-vos». És molt il·lusionant que ens agafen com a referent per crear nova música.
M: Tal vegada és perquè aquestes melodies no s'havien escoltat en els circuits pels quals ens movem.
D: També es tracta de practicar un estil diferent. Si sempre s'havien seguit les mateixes tendències, volíem transgredir amb els nostres ritmes.
-Abans heu comentat que Mark Dasousa va ser fonamental per orientar-vos. Com ha estat aquesta col·laboració amb un dels productors de més renom de l'escena musical valenciana?
M: Arran del meu pas pel Diluvi, tenia certa confiança amb ell. No debades, havíem treballat durant aquella època en diverses cançons. Així, que vaig comentar-li el projecte musical. Mark és una persona que es tira a l'esquena qualsevol grup i aposta per les bandes que emergeixen
D: I que té un bon olfacte!
M: Sí, sí, també. D'aquesta manera, i seguint amb la resposta, vam explicar-li el projecte. La seua influència ha sigut tan gran que, fins i tot, el considerem com un més de nosaltres.
D: El millor que ens ha donat Mark ha sigut la unió entre la pluralitat d'interessos del grup. Quan vam començar, cada integrant de la banda volíem destacar les nostres preferències musicals i estilístiques. I Mark va saber unir-ho tot.
S: Un sol cos musical.
D: Exacte! Com ho anomenem nosaltres, un Frankenstein musical d'elements diversos. D'aquesta manera, ens va dir: «Cada persona ha de fer allò que sap fer. No hem de posar al raper del grup a fer una altra cosa. Ha de fer això. Com la veu melòdica fer de veu melòdica». Va ajudar-nos a fusionar la potencialitat que teníem per separat.
-Tot i que proveniu d'estils musicals diferents i Cactus és una combinació molt particular de diferents gèneres, quines influències conjuntes teniu? Per exemple, feu versions d'Orxata Sound System, que podria encaixar dintre del vostre perfil.
S: Orxata Sound System ens inspira. S'ha de tenir en compte que va ser una banda amb una música supernova, estranya, amb veus melòdiques i un mc, i que amb aquesta fusió ho va rebentar als escenaris.
D: És inevitable la comparació. Eren molt electrònics...
S: ...amb veus melòdiques...
M: ... tenien també els recursos del baix, de la trompeta i mesclaven bases de rap. Nosaltres no emprem els instruments que ells utilitzaven, però la fórmula pot ser semblant.
D: Nosaltres, amb tot, ens decantem més que cap al rap, que no Orxata Sound System.
-Heu parlat del vostre component rap. Al Festardor, per exemple, vau tocar a l'escenari dedicat per als artistes que practiquen aquest gènere. Però grups com ara Zoo, amb un alt grau de hip hop a la seua música, mai estarien circumscrits en aquesta categoria. Quina evolució voleu donar-li a la banda?
M: No ens importaria que ens etiquetaren de grup rap. Tampoc ens fixem massa en l'escenari en el qual toquem.
D: No ens importa. Que ens posen l'etiqueta que considere qui ens ha de programar als festivals.
-De moment, heu tret només un disc, anomenat Cactus. Com combineu els assaigs i els concerts amb la vostra vida laboral?
D: Molt complicat.
M: Sí, molt difícil. Som gent que estem treballant, o estudiant, vuit hores al dia i el temps que tenim per crear és molt poquet. I, a més, ho fas arrossegant vuit hores de feina.
D: Crec que la gent escolta un 40% del que podríem donar. El producte que arriba, tot i esforçar-se moltíssim, sempre està marcat perquè ho fas en el teu temps lliure i en hores en les quals estàs cansat. Costa barbaritats tirar endavant un projecte.
M: I clar, després combinar-ho tot amb assaigs i concerts. Les actuacions són hores de cotxe, de proves...
D: També les altres facetes que comporta el grup. Generar material gràfic, els aspectes audiovisuals, la promoció, etc. Tot això és molta feina, i més per a grup que acaba de néixer amb una estructura molt reduïda. Siguem realistes: el grup no té ni un any de vida.
-Amb les perspectives que hi ha actualment a l'escena musical valenciana, creieu que podreu viure de la música?
D: L'esperança és l'últim que es perd.
-Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata Sound System, Aspencat... Darrerament, s'han retirat molts grups capdavanters del panorama musical al País Valencià. Hi ha un relleu suficient?
M: Són grups que eren coneguts més enllà del País Valencià, fins i tot, en l'àmbit internacional.
D: Hi ha alguns grups com puga ser Zoo que han agafat el testimoni de totes les bandes que has citat. Sempre hi ha generacions, i quan moren uns grups, hi ha un temps de transició fins que sorgeix una altra fornada. Crec que hi ha material i talent. I, de fet, pense que els grups que es facen grans en l'actualitat ho seran encara més. Està tot més globalitzat, i les fronteres anteriors s'han diluït.
S: A més, i cal remarcar-ho, la gent ja no té el tabú de la música en valencià. O no existeix tant en gent valenciana que no acceptava la música que es cantava en la seua pròpia llengua.
-A la geografia musical valenciana, precisament, hi ha molta més pluralitat estilística. Hi ha contribuït una certa normalització, en la qual el monocultiu de ska amb dolçaina està associat a un determinat tipus de missatge s'ha diluït?
D: Cal ser un poc obert. Perquè cantes en valencià no has de practicar un determinat estil de música ni tindre un discurs a les lletres tan marcat ideològicament.
M: El monocultiu que comentes que hi havia abans ens limitava com a país.
D: Si no volem tenir l'etiqueta de música en valencià -crec que ja arraconada, per cert- haurem de tenir varietat temàtica i d'estils.
M: Nosaltres fem hip hop amb electrònica, no música en valencià. Igual que La Raíz no feia música en castellà. Feien ska amb mestissatge.
S: Això és. Cal llevar-se aquesta etiqueta com més aviat millor.
D: Ara bé, no vol dir que demà traiem una cançó polititzada el 100%. Cal trencar les barreres que ens autolimiten musicalment. Si volem ser rellevants i transcendents a l'escena, hem d'estar oberts a tota influència musical.