Audiovisual

À Punt, segona oportunitat

Aquest dilluns fa un any d'ençà que van començar les emissions regulars de la nova radiotelevisió pública valenciana després del tancament abrupte executat pel PP. Amb una audiència baixa i limitada pressupostàriament per la negativa d'incrementar els seus recursos econòmics, EL TEMPS analitza amb crítics televisius la programació i consulta els col·lectius professionals implicats, majoritàriament decebuts amb la gestió o amb la manca d'inversió en À Punt per part del Consell. Llums i ombres que, al marge del procés d'avaluació a la directora general, poden corregir-se durant el segon any. Una nova oportunitat per reconnectar amb les llars valencianes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els conflictes laborals, les negociacions extenuants entre les diferents forces polítiques i els endarreriments constants s'havien fos a negre. Els valencians tornaven a poder escollir al seu comandament televisiu un canal en el qual es parlava amb la seua llengua, es debatia sobre els problemes del seu territori i tenia una mirada al món desdel País Valencià. Una radiotelevisió pública que naixia amb l'objectiu d'impulsar una indústria audiovisual en coma, i amb símptomes d'estat vegetatiu crònic. Era, no debades, una de les grans promeses complides pel Govern del Botànic, malgrat que l'interès per la cadena pública d'alguns partits progressistes disminuïra extremadament ràpid.

Aquell 10 de juny de 2018 va significar una clatellada de llum audiovisual després d'anys de foscor i cartes d'ajust. À Punt emergia amb programes de bella factura com ara Cuiners i Cuineres i Bambant per casa. Amb debats que podien consolidar una veu valenciana dintre del bosc televisiu que només visibilitzava l'agenda espanyola. I amb l'oportunitat de poder marcar un estil diferent de televisió pública deslligada del poder gràcies a disposar de tallafocs suficients per evitar temptacions d'influència política.

Un any després de l'inici de les emissions regulars, però, les sensacions són diferents. L'audiència resta baixa, tot i que les tendències actuals de consum són una llosa que complica qualsevol projecte televisiu. No s'han aconseguit els ingressos publicitaris estimats i el Consell, especialment els socialistes, no volen incrementar els escassos recursos amb els quals compta en comparació a la resta de cadenes autonòmiques.

Hi ha més. En les darreres setmanes, s'han projectat jugades per destituir la directora general de l'ens, Empar Marco, aprofitant les avaluacions a les quals s'ha de sotmetre pròximament. Marco com Enrique Soriano, president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació,  acumulen, fins i tot, problemes judicials: estan imputats per prevaricació en adjudicar contractes suposadament de manera irregular. Uns elements que mostren com les expectatives de l'arrancament s'han capgirat. EL TEMPS consulta crítics audiovisuals i col·lectius professionals implicats per detectar les llums i les ombres d'aquests 365 dies de renaixement audiovisual en llengua pròpia.

La professora de periodisme del CEU Cardenal Herrera i analista mediàtica de Levante-EMV, Maite Mercado, n'apunta la principal: «Encara ha de trobar la connexió amb molts ciutadans, els quals estan desinteressats en general per la televisió i desenganxats a consciència per motius ideològics». «Aquests fets són una llosa en les audiències. La mitjana de quota de pantalla de 2019 frega l'1,9% exigit al contracte-programa. Però s'esperava aconseguir un 2,5%, tal com va aconseguir-se amb el març faller», assenyala.

À Punt va aconseguir grans audiències amb la seua cobertura de les Falles 2019

«Les metes d'audiència eren massa elevades. Cal tenir en compte l'actual fragmentació i els canvis en les pautes de consum. Com a mostra tenim les audiències que registren els últims canals en incorporar-se a la TDT, que no arriben al 2% ni fent partits de futbol en obert», apunta Teresa Díez, especialista televisiva de Valencia Plaza i El Confidencial amb experiència en el sector. Partidària de reformular els objectius d'audiències, afirma, com a segon punt fosc d'aquests 365 dies d'emissions, que «À Punt encara ha de decidir què vol ser de major». «Hauria de centrar-se en la seua vocació de servei públic, en convertir-se en una mena de La Sexta a la valenciana. La resta de la graella és complementària i s'ha d'apostar per experimentar amb la fórmula d'assaig-error», proposa. Escèptica amb les crítiques a la no-renovació de bona part de la programació durant l'estiu, sí que s'oposa a la cancel·lació estiuenca de l'espai informatiu del matí. «Va en contra de la vocació de servei públic», retrau, així com demana uns informatius menys dependents de l'agenda estatal i que siguen una autèntica veu valenciana.

Mikel Labastida, analista televisiu del Grup Vocento i excap de Cultura de Las Províncias, comparteix les observacions de Díez sobre l'informatiu matinal. «Els informatius no s'han convertit en una referència i aquesta decisió de suspendre el programa matutí xoca amb un dels motius del naixement de la televisió. És una de les ombres d'aquest any, que superen les llums. De fet, i malgrat ser previsible, ha sigut un any decebedor. Especialment, per la manca d'autocrítica de la direcció, que ha hagut de recular amb qüestions com les remissions de l'Alqueria Blanca o el protagonisme de les festes populars valencianes», exposa. «Els espais informatius han de virar més cap a programes com ara els reportatges sobre el cas Blasco i abandonar programes de ritmes i format antitelevisiu, tot i els grans professionals que hi ha, com ho és La Qüestió», indica.

«Reduir la informació no és una bona idea, ja que és l'únic contingut totalment diferenciat que no pot trobar-se a les cadenes nacionals», censura Mercado, qui retrau la manca de temes polítics a les tertúlies durant uns mesos. «És una manera d'escapolir-se de la crítica», afirma, tot i que destaca grans fites informatives en audiència com ara la celebració de la Copa del Rei obtinguda pel València CF i el 9 d'Octubre, a banda d'assenyalar que els telediaris mantenen «quotes acceptables d'audiències». «Les cobertures especials, llevat de la patacada de l'Aquarius, han sigut bones», valora, amb una bona percepció de programes com ara La Qüestió i .docs. «Són formats ancorats en els anys 90. A més, les cobertures electorals no ha sigut bones. Convidaven a canviar de canal perquè no feien una informació clara i interessant», contraposa Díez.

Amb els tres analistes coincidint en la manca de força dels espais del prime time, dels quals productes com ara Cuiners i Cuineres van ser una excepció, Díez descriu una ficció «amb guions d'idees poc innovadores». «És un tema molt complex. Hi ha pocs diners i estem acostumats a grans produccions, però els projectes duts a terme són poc arriscats i innovadors. Crec que és un problema de la concepció dels directius, no dels productes. Em consta que hi havia sèries més trencadores. Al remat, s'hauria d'haver apostat per minisèries de 4-5 capítols amb una estratègia d'assaig i error, i no per paquets clàssics de 10-11 capítols», complementa Labastida.

Mercado, d'altra banda, creu que és difícil competir en un context de boom de la ficció audiovisual. «Amb tot, pot dir-se que han emergit figures televisives pròpies del nostre territori, un aspecte que s'hauria de potenciar en l'àmbit informatiu. Hi destacaria, per exemple, Jèssica Crespo, per la seua tasca a La Qüestió i als debats electorals», reflexiona sobre la irrupció d'un cert star system valencià amb Maria Juan, Carolina Ferre, Pere Aznar o Eugeni Alemany.

El presentador Eugeni Alemany, tot i que restar en la darrera etapa de Canal 9, s'ha convertit en una dels rostre de la nova televisió pública valenciana

Si de cara a l'espectador sembla que À Punt ha aconseguit crear una mena d'estrelles televisives autòctones a xicoteta escala, la televisió pública valenciana, en canvi, no ha reactivat de manera suficient la indústria audiovisual valenciana. O, si més no, així ho ha criticat la Mesa Sectorial de l'Audiovisual Valencià (Mesav) en un comunicat difós durant els darrers dies: «Després d'un període inicial de reactivació del sector en 2018, es constata que l'audiovisual valencià està entrant en una paràlisi, en una situació que genera incertesa i posa en perill la continuïtat d'empreses i milers de llocs de treballs, així com afavoreix la precarització de les condicions laborals dels treballadors del sector».

Des d'aquesta mena de confluència de 21 col·lectius representatius de l'àmbit audiovisual, han censurat «la manca de comunicació amb la direcció d'À Punt Mèdia i la direcció de continguts i programació, el desconeixement tant dels seus plans d'acció a curt i mitjà termini, com del futur dels centenars de formats presentats per les productores». També han denunciat «la contractació abusiva de continguts i serveis amb productores de fora de la Comunitat Valenciana».

Aquest comunicat, tanmateix, ha causat un malestar en determinats membres de la mesa audiovisual que no comparteixen els retrets a la cadena pública. A l'Associació Valenciana d'Empreses i Producció Audiovisual i Productors Independents (Avant), per exemple, qüestionen l'afirmació que la majoria de les contractacions s'hagen realitzat a productores foranies. «Per la informació que tenim, Àpunt ha contractat amb les productores independents valencianes», afirma la seua presidenta, Lorena Lluch. «El naixement d'À Punt ha suposat una reactivació del sector i la posada en marxa d'un nombre important de produccions, generació de llocs de treball i un impuls a l'hora d'afrontar coproduccions amb altres territoris», agrega.

«Ara bé, no s'està generant un teixit industrial fort», adverteix. I assenyala: «Queda molt treball conjunt per a dotar al sector d'una sostenibilitat que ens permeta consolidar-nos com una indústria audiovisual estable a mitjà i llarg termini». Als errors «de planificació i gestió» que identifica, Lluch n'observa un de més greu: la infradotació pressupostària. «55 milions d'euros a l'any és poc pressupost per a una televisió. Si d'aquests, només 18 milions d'euros són per a producció de continguts, el sector no només sofreix. També el model de televisió pública i de qualita, a banda que els continguts no poden arribar a ser els desitjats per a la nova televisió», recorda.

Ximo Solano, president del col·lectiu d'Actors i Actrius Professionals Valencians, alerta també que «amb 55 milions d'euros no es pot impulsar una indústria real». «Estem parlant d'un sector que podria moure indirectament 5.000 llocs de treball», exposa, al seu torn, que explica que «la sensació general és d'incertesa amb la ficció completament aturada». «No entenc per què les Corts Valencianes, i, especialment, els partits progressistes no incrementen els recursos d'À Punt. La responsabilitat de no impulsar una indústria audiovisual potent és d'ells, però sembla que no s'ho creuen realment», denúncia.

Sèries de ficció com ara La Forastera no han tingut una gran acollida entre el públic valencià, malgrat comptar amb figures emergents de la canal com ara Maria Juan, a la imatge. 

«La inversió en doblatge és força escassa. Amb poc més de dos milions d'euros en quasi tres anys, només hi ha feina per a 30-40 actors. No es creuen el doblatge», afirma Vicent Orengo, propietari del veterà estudi Somàgic, qui denúncia que «d'aquesta manera és impossible competir amb la resta de companyies, per exemple, de Madrid». «Partíem del no-res, i, per tant, el naixement d'À Punt ha sigut extremadament positiu. Amb tot, les condicions laborals dels plecs precaritzen les nostres condicions laborals, amb dobladors cobrant per sota del Salari Mínim Interprofessional. Els sous són baixíssims i la inversió és paupèrrima. Estem decebuts. Caldria mirar cap al model català de doblatge», apunta Sergio Capelo, president del Col·lectiu de Professionals de Doblatge del País Valencià.

La precarització colpeja, al seu torn, als treballadors audiovisuals. «No es compleix l'article 52 de la llei de la radiotelevisió pública valenciana, en la qual s'afirma que les condicions laborals dels treballadors de les productores externes seran les mateixes que les dels empleats de la corporació», retrau Luis Lizarán, president d'Atrau. «Com que hi ha incertesa en l'activitat audiovisual, la precarietat és la norma. A més, amb una absència d'estratègia empresarial definida per part de la direcció per consolidar el sector. Un fet que s'hi suma a què les produccions externes acaben en mans de firmes catalanes o madrilenyes», etziba.

«Dels dos milions i poc que s'inverteix en animació, un 73% de les produccions s'adjudiquen a companyies catalanes i un 19% a Madrid. Les empreses valencianes només obtenen un 8% dels contractes», afegeix Javier Tostado, president de l'Associació Valenciana d'Estudis d'Animació (Animat). «La direcció ha apostat per un model caduc, de compra del 100% dels drets de les produccions, amb la qual cosa dificultes l'expansió de la indústria de l'animació autòctona. L'estratèia habitual a Europa és que cada televisió autonòmica dóna suport a l'animació local coproduint continguts, on la cadena exerceix d'altaveu i les productores internacionalitzen el producte», explica. I alerta: «S'està caent en la paradoxa de coproduir continguts d'animació en valencià des de l'Institut Valencià de Cinematografia que no adquireix À Punt mentre la cadena compra productes en els quals el doblatge costa el doble del preu de la producció», explica.

Tostado incideix en «l'incompliment de la promesa d'apostar pels continguts en xarxa». «La intenció d'Empar Marco era molt encertada a causa dels nous patrons de consum. Però s'ha demostrat que no han seguit l'estratègia que van predicar. Estan comprant drets de produccions de grans majors americanes en detriment de les valencianes, de les quals no disposen de tots els drets per emetre-les a la carta. Adquirir continguts per a nens que no es poden veure de manera íntegra quan l'espectador vulga és nedar a contracorrent», il·lustra. I remata: «En un any, no s'ha canviat res. No es creuen l'animació valenciana i no escolten les propostes del sector. Només ens atenen des de l'equip directiu d'À Punt quan recorrem al president Ximo Puig».

Al sector estrictament periodístic, les sensacions són gairebé diferents. Això sí, amb alguns retrets. «Cal fer un balanç positiu: gaudim d'una radiotelevisió pública en valencià i plural. I malgrat que les audiències no són bones, és cert que fer-se un lloc entre un públic que ha modificat les seues pautes de consum no és fàcil», indica Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes. «Tot i que l'audiència no ha de ser el tot, hi ha símptomes negatius. La cancel·lació durant l'estiu del programa informatiu del matí no és una bona notícia. Xoca amb la vocació de servei públic. Com també que els informatius no han aconseguit erigir-se com a referència dintre del panorama mediàtic valencià», apunta. «Han d'analitzar com millorar la seua connexió amb el públic valencià», afegeix. En aquest segon any, À Punt tindrà una nova oportunitat per aconseguir-ho. Podria ser l'última. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.