País Valencià

La llengua com a font de riquesa

L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, a petició de la conselleria d'Educació que encapçala Vicent Marzà (Compromís), ha elaborat un informe de l'impacte econòmic de la llengua pròpia sobre l'economia valenciana. L'estudi assenyala que les activitats lligades amb el català aporten quasi el 3% de l'ocupació del País Valencià i representen un 2,1% del PIB autonòmic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al col·legi jesuïta de Sant Josep, ubicat a València, va brollar una fornada d'activistes que marcarien, a partir dels darrers anys del franquisme i la represa democràtica, el pas del moviment valencianista. Entre les parets del centre docent religiós van coincidir entre llibres, apunts i llapisseres l'historiador Alfons Cucó, l'editor i promotor cultural Eliseu Climent, el sociolingüista Lluís Vicent Aracil i un altre sociòleg amb passió pel català: Rafael Ninyoles. Precisament, aquest acadèmic de la llegua pròpia del País Valencià va convertir-se en tot un referent per estudiar l'estat de l'idioma propi al territori.

Amb l'objectiu d'homenatjar el sociòleg valencià, la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà (Compromís), ha impulsat una sèrie d'estudis al voltant de la llengua denominats com a col·lecció Ninyoles. «El pensament crític i el rigor metodològic dels treballs de Ninyoles han sigut clau perquè l'Administració valenciana dispose de la base de dades numèriques més completa sobre la nostra llengua i així poder programar polítiques lingüístiques que avançaren en la recuperació del valencià», ha destacat Marzà, qui ha retret als anteriors executius del PP «haver girat l'esquena a aquest bagatge». «Nosaltres el fem valdre», ha reivindicat.

La primera obra d'aquesta col·lecció, presentada aquest dimarts per Marzà i el conseller d'Economia Rafael Climent, també de Compromís, versa sobre l'impacte i el valor econòmic de la nostra llengua. Elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, l'estudi trenca perjudicis. «És la primera vegada que es desenvolupa un informe d'aquestes característiques al nostre territori. Calia i molt, perquè una llengua pròpia com la nostra, a part d'enriquir-nos com a poble, genera un impacte econòmic en diferents sectors d'activitat, i actua com a dinamitzador de l'economia, ja que aquest treball demostra que contribueix a incrementar el capital social, afavoreix el desenvolupament de relacions comercials de confiança i de les capacitats clau per a l'economia moderna com la creativitat, la flexibilitat i l'obertura cap a allò que és diferent», ha incidit Marzà.

L'informe, de fet, estima que la contribució directa de les activitats relacionades amb la llengua pròpia és de 1.307 milions d'euros en renda. Encara més, ocupen 35.505 persones a temps complet. La petjada econòmica, al seu torn, és major si s'afegeix les indústries auxiliars d'aquestes iniciatives econòmiques. No debades, l'aportació ascendeix fins als 2.065 milions d'euros. O dit d'una altra manera: un 2,1% del PIB del País Valencià.

«La despesa directa que mouen els sectors involucrats en el valencià, que estimem en 1.458,3 milions d'euros, produeix un impacte total (directe+indirecte+induït) a la Comunitat Valenciana de 2.065,1 milions d'euros de valor afegit i genera/manté 56.367 ocupacions equivalents a temps complet. En terme de volum de negoci -vendes-, l'impacte és de 3.042,3 milions d'euros», complementa l'estudi. Amb un 63% de l'ocupació creada de manera directa per la indústria lingüística valenciana, la xifra representa quasi un 3% dels treballadors valencians.

Vicent Marzà, conseller d'Educació, ha presentat aquest dimarts l'informe de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques sobre l'impacte econòmic del català| IVIE

Dintre dels àmbits relacionats amb la llengua, el sector que genera una petjada econòmica més gran és l'educació. «La contribució econòmica directa del valencià és sobretot en l'ensenyament no universitari, que genera 29.335 llocs de treball», s'exposa a l'estimació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, el qual concreta que aquest guarisme laboral suposa el 82,6% de l'ocupació directa que s'associa a la indústria lingüística valenciana. Un fet que comporta que hi contribuïsca en rendes 1.101 milions d'euros, el 84% del total. «L'ensenyament universitari en té una de més reduïda, amb 2.106 treballs i 97,4 milions d'euros en renda», agrega.

Al sector de la cultura i els mitjans de comunicació, hi destaquen l'àmbit publicitari amb 1.306 ocupacions i 27,9 milions d'euros d'aportació en termes de renda. Les dades de les empreses periodístiques lligades a l'univers de la llengua pròpia són sensiblement inferiors: creen 723 llocs de treball i contribueixen amb 21,2 milions d'euros. Amb tot, aquest informe no inclou la repercussió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), mercantil pública que aixopluga la radiotelevisió valenciana. Una dada que provoca una baixada de l'estimació real, ja que la CVMC té especialment incidència al món audiovisual, cultural i periodístic del País Valencià.

Els productors audiovisuals, precisament, tenen un impacte de 26,3 milions d'euros de valor brut afegit a l'economia valenciana i generen 887 llocs de treballs, segons el mateix informe de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. L'informe, arran de la inexistència de dades rigoroses, no pot oferir una anàlisi de la dimensió econòmica de la música en llengua pròpia. Només apunta els 61 treballs que creen les discogràfiques i els 0,1 milions d'euros en valor brut afegit. El guarisme és encara més curt quan s'estudia la petjada econòmica de les tendes de discos en llengua pròpia.

En un sector més professionalitzat i organitzat de manera empresarial com ara el llibre, l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques realitza una panoràmica completa de la petjada econòmica associada al català. D'aquesta manera, assenyala que el valor afegit brut generat pel negoci editorial és de 9,9 milions d'euros i l'ocupació impulsada és de 291 persones. «En 2017, el volum de facturació de llibres en valencià va ser de 12,7 milions d'euros, pràcticament la meitat del pes sobre el total del sector fet a la Comunitat Valenciana, un 45,04%», detalla el document elaborat a petició de la conselleria d'Educació. Pel que fa les llibreries, l'ocupació és de 1.347 persones i el valor brut afegit se situa en 20,3 milions d'euros. 

L'estudi també divideix els impactes per sectors d'activitats, on l'àmbit dels serveis és preponderant. Segons apunta l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, en concentra la majoria, fins a representar el 82,9% en termes de renda i el 83,9% en termes d'ocupació. «Si descendim al detall, les branques productives més beneficiades pel valencià són les activitats immobiliàries i de serveis empresarials (665 milions d'euros de renda i 6.736 ocupacions), l'hostaleria (382,8 milions d'euros de renda i 12.952 ocupacions) i el comerç (255,6 milions de renda i 13.810 ocupacions)», exposa.

L'avantatja de saber dues llengües

La investigació realitzada per la institució dirigida pel catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica i expert valencià en matèria de finançament, Francisco Pérez, va més enllà. No sols indaga sobre la petjada econòmica de les indústries lligades al català dintre del País Valencià. També desmunta amb una radiografia de la literatura econòmica existent els perjudicis llançats per la dreta política i mediàtica espanyola de la manca d'utilitat d'aprendre les llengües pròpies dels territoris.

L'informe no té en compte l'impacte econòmic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació 

D'aquesta manera, se citen estudis que van acreditar que a Gal·les «la població gal·lès parlant tenia taxes de desocupació inferiors a les dels mateixos habitants que no tenien aquesta competència lingüística». La situació es repetia a Catalunya: «Un estudi dut a terme amb dades per als anys 1991 i 1996 ha demostrat que ser capaç de parlar i llegir català incrementava la probabilitat de trobar una ocupació entre 3 i 5 punts percentuals, mentre que ser capaç d'escriure'l augmentava aquesta probabilitat entre 2 i 6 punts». Aquella recerca acadèmica mencionada per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques indicava, a més, que les persones catalanoparlants -i, per tant, bilingües-, «incrementaven la probabilitat de ser empresàries, treballadores independents, ocuparen llocs de treball de caràcter permanent, de "coll blanc" i en el sector serveis, particularment comerç, educació i administració pública». S'hi donaven altres casos, com ara els Estats Units.

«L'evidència empírica apunta el fet que els beneficis a escala individual del bilingüisme tenen a veure amb l'obtenció d'una seguretat més gran en el lloc de treball davant dels acomiadaments, uns nivells salarials més elevats, una tendència a una ocupabilitat més alta i en ocupacions millor remunerades, i més mobilitat laboral», ressalta l'informe encarregat pel Consell. I argumenta: «Així, per exemple, alguns autors han trobat, analitzant el mercat de treball suís, que, quan el cost del treball puja un 5%, el volum d'ocupació entre els treballadors monolingües cau un 8,7%, mentre que, davant del mateix augment en aquest cost, la reducció de l'ocupació entre els treballadors bilingües és tan sols del 3,7%».

Al cas suïs, s'hi suma l'evidència canadenca. «En el cas del Canadà, un país amb dues llengües oficials, el Canadian Council on Learning ha trobat que, d'acord amb el cens de 2006, les taxes d'ocupació eren més altes per als treballadors bilingües en anglès i francès que per a aquells que només dominaven un dels dos idiomes. A més, els canadencs que parlaven els dos idiomes oficials disposaven d'uns ingressos mitjans anuals que eren superiors en un 37% als d'aquells que en parlaven només un», mostrava.

Canadà, al seu torn, exemplifica els beneficis econòmics que generen les llengües autòctones entre diversos territoris. «En el cas concret de dues regions del Canadà, Nova Brunsvic i el Quebec, on gran part de la població domina el francès i no només l'anglès, s'ha comprovat, fent ús de les equacions de gravetat, que els intercanvis comercials amb altres països del món de parla francesa eren àmpliament superiors als que tenien lloc amb altres països amb els quals no existia aquesta comunitat idiomàtica», assenyala.

«De la mateixa manera, la intensitat del flux de comerç i inversions entre aquestes dues regions bilingües era proporcionalment més intensa del que haguera cabut suposar tenint en compte la grandària de Nova Brunsvic, que només representa poc més del 2% de la població total del Canadà. Aquesta regió era la segona exportadora de serveis al Quebec en termes per habitant, després d'Ontario», ressalta. I destaca: «No només això, sinó que Nova Brunsvic ha desenvolupat una gran capacitat d'atracció de turistes procedents del Quebec i s'ha convertit en una de les províncies del Canadà més destacades a l'hora d'atraure estudiants d'altres províncies del país o d'altres països». Tota una evidència dels avantatges econòmics d'aparcar el monolingüisme i promoure la igualtat lingüística. Un dels reptes pendents del segon executiu progressista valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.