Al Congrés dels Diputats, s'havia instal·lat una sensació de déjà-vu. El debat d'investidura s'havia convertit en una seqüela de la moció de censura que va desnonar el popular Mariano Rajoy del Govern espanyol i va situar el socialista Pedro Sánchez a la Moncloa. Sánchez, de fet, havia d'aconseguir els vots de les mateixes forces polítiques que van donar-li suport «per higiene democràtica» després de la sentència que assenyalava el PP com a beneficiari a títol lucratiu de la trama Gürtel. En aquesta ocasió, però, el candidat del PSOE s'ha mostrat més gelat amb els seus hipotètics socis. Hi havia una manca evident de gestos en el llenguatge respecte de l'anterior vegada. I l'exemple paradigmàtic eren les seues respostes als grups independentistes d'ERC i Junts per Catalunya.
Tot i que l'aspirant de la formació del puny i la rosa ha mostrat una complicitat més gran amb els seus teòrics aliats per investir-lo en comparació de la jornada del dilluns, aquest dimarts Sánchez ha mantingut una actitud menys sensible respecte el problema valencià. O dit d'una altra manera: ha obviat el maltractament financer que pateix el País Valencià, el qual aporta a la Hisenda espanyola com si fos una autonomia rica quan el seu PIB per càpita està per sota de la mitjana estatal. Si durant el debat de la moció de censura amb el diputat de Compromís, Joan Baldoví, va reconèixer l'infrafinançament que pateixen els valencians, aquest dimarts les paraules sobre el problema valencià han brillat per la seua absència.
Com va fer en aquell intercanvi de parers per desallotjar el PP, Sánchez ha evitat prometre un calendari que fixe la reforma del sistema de finançament, la qual està pendent des de 2014, segons marca la legislació espanyola. «Vostè només va dedicar ahir quatre segons a parlar de l'infrafinançament, del problema dels valencians», ha recriminat des de la trona el diputat de Compromís, Joan Baldoví, el qual s'ha abstingut en la primera votació de la investidura arran de la negativa dels socialistes a acceptar les reivindicacions de l'agenda valenciana. «Si no fora per Compromís, ningú parlaria dels problemes dels valencians», ha reivindicat el referent valencianista.
Baldoví, el qual ha reclamat una clàusula de salvaguarda per defensar l'agricultura valenciana dels acords comercials amb Sud-àfrica o amb el bloc llatinoamericà de Mercosur, ha criticat els incompliments de l'Estat espanyol en matèria de dependència. «L'Estat només aporta un 12% del cost de la dependència. Nosaltres només demanem que sufraguen el 50%, que és com ho fixa a la llei», ha demanat, tal com van plasmar al document que estan negociant amb el PSOE.
Unes peticions d'inversions i finançament just per als valencians que Sánchez ha menyspreat. L'aspirant socialista ha replicat Baldoví amb l'argument que «el PSPV va ser el partit més votat de la Comunitat Valenciana». «Ens ha decebut molt», ha contestat Baldoví. «Nosaltres tenim un problema, reivindicat de manera transversal per les Corts Valencianes. Per pagar les professores, les metgesses, els infermers o els dependents les valencianes hem d'endeutar-se un any sí i un altre any també, i l'altre també. Es tracta d'una situació injusta, insostenible i insolidària», ha censurat. «Hi ha voluntat de pactar allò que els socialistes valencians han signat a l'Acord del Botànic?», ha preguntat el parlamentari valencianista, el qual ha posat el dit a la nafra sobre el doble discurs que mantenen els socialistes espanyols i el PSPV.
Les demandes de Compromís d'un finançament just, de mecanismes de compensació mentre es reforma el model de finançament i el pagament del 50% de les prestacions en dependència per part de l'Estat espanyol han sigut assumides pel PSPV. Tal com indicava Baldoví, els socialistes, la coalició valencianista i Unides Podem, que aixopluga Esquerra Unida i Podem, van firmar un acord de govern al País Valencià que recull aquestes exigències, entre altres que Compromís ha posat damunt la taula de negociació com ara l'alliberament de l'AP-7 i inversions en connexions viàries.
D'aquesta manera, el document programàtic de la segona versió del pacte del Botànic reclama una «reforma immediata del sistema de finançament i la regularització del deute històric». Per a materialitzar-ho, aposta per «establir un calendari per a la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, basada en les recomanacions dels experts nomenats pel Consell; així com l'aprovació de mecanismes temporals de compensació mentre aquesta reforma no es produïsca». Al seu torn, demanen un «reconeixement del deute històric d'ençà que es van dur a terme les transferències de competències a la Generalitat Valenciana, com també la definició i l'establiment d'un mecanisme de compensació d'aquests dèficits».
El pagament del 50% del cost de la dependència també forma part del Botànic II. «En el marc dels Pressupostos Generals, reclamar l'assumpció del 50% de la despesa en matèria d'atenció a les persones en situació de dependència per part de l'Administració General de l'Estat tal com determina la llei, i negociar amb l'Estat el pagament del deute per l'atenció sanitària als desplaçats provinents d'altres Comunitats Autònomes i de l'estranger», fixa l'acord progressista a tres bandes. «Algú haurà d'explicar perquè el PSOE rebutja a Madrid el que ha signat el PSPV a l'acord del Botànic. Si Pedro Sánchez no es compromet a un finançament just, no tindrà el vot de Compromís», ha assenyalat aquest dimarts Fran Ferri, síndic de Compromís a les Corts Valencianes.
Amb tot, no és la primera vegada que les paraules de Sánchez xoquen amb les reivindicacions que al País Valencià defensa el PSPV. A la primera sessió de control com a president després de la moció de censura, el secretari general del PSOE va empipar els socialistes valencians quan va descartar la reforma del sistema de finançament. El dirigent progressista, de fet, va deixar la modificació del model d'assignació de fons a les autonomies per a l'any 2020. Un ajornament que entrebancava el discurs reivindicatiu de Puig i qüestionava l'habilitat del cap del Consell per aconseguir millores en inversions per al territori valencià amb la seua formació al capdavant del Govern espanyol.
Puig només va obtenir la complicitat de Sánchez amb les reivindicacions valencianes durant l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat. A la bateria de mesures com ara la provisió de fons per impulsar l'Autoritat Metropolitana de Transport, el cap del Consell va aconseguir que la inversió estatal fora quasi equivalent al pes poblacional del País Valencià. Un compromís, al seu torn, que depenia de l'aprovació dels comptes estatals al Congrés dels Diputats, els quals no van ser aprovats. Fou la darrera ocasió en què Sánchez va actuar per reduir els desgreuges financers del territori valencià. Al debat d'investidura, tanmateix, ha retornat la seua falta de sensibilitat amb l'infrafinançament. Tota una envestida al discurs que manté Puig. És la contradicció que habita entre els socialistes estatals i els valencians.