Una navallada mortal va segar la vida d'un jove independentista i antifeixista a Montanejos (Alt Millars) l'any 1993. L'autor del crim fou Pedro Cuevas, un neonazi que va actuar junt amb altres caps rapats amb devoció hitleriana. Estaven vinculats el grupuscle IV Reich Marxalenes, connectat amb la grada de filiació esvàstica de Mestalla. La víctima fou Guillem Agulló, qui havia acudit allà amb els seus amics per a gaudir de les vacances de Pasqua. Agulló, però, va trobar-se amb l'odi d'aquells que enyoraven els temps de les camises marrons.
Després d'un judici que va exhibir la impunitat del feixisme al País Valencià i de la travessia de patiment i assetjament experimentada per la seua família —amb boicot laboral inclòs—, Agulló serà reconegut aquest dimarts com a víctima del terrorisme per part del Govern espanyol. L'executiu del PSOE i Sumar aprovaran en el Consell de Ministres una mesura que tanca el cercle de la lluita dels seus pares i de la seua germana; un combat obstinat per mantenir la memòria d'un jove que s'ha convertit en un símbol d'oposició a la serp feixista. «Es va reduir a una baralla entre joves i no es va reconèixer la seua motivació política. Avui, l'Estat repara aquesta falta», ha proclamat en la roda de premsa posterior el ministre d'Hisenda, el valencià Arcadi España.
La família, amb tot, no ho ha tingut fàcil. A pesar de comptar amb el suport d'organitzacions com ara el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme en el País Basc, s'havia topat amb diversos obstacles al reconeixement d'Agulló. En un primer moment, el Ministeri d'Interior va derivar l'assumpte a l'opinió de dues institucions: la Guàrdia Civil i l'Audiència Provincial de Castelló. La benemèrita s'hi va oposar rotundament: «De l'anàlisi de les circumstàncies en què es van produir els fets, es conclou que aquests mancarien de la naturalesa d'atemptat terrorista».
La negativa del cos armat va alçar polseguera pel seu paper durant la investigació del crim d'Agulló. Agents de la Guàrdia Civil van retenir als amics d'Agulló en la nit de l'assassinat mentre van deixar campar amb llibertat a la colla de neonazis que havien apunyalat al jove independentista i antifeixista. Davant d'una altra opinió negativa de l'Audiència Provincial de Castelló, la família va emprendre una campanya de mobilització, a la qual s'ha sumat diverses associacions de víctimes d'ETA i de la ultradreta, i també de familiars d'assassinats per l'extrema dreta o el grup terrorista. També van firmar nombroses personalitats polítiques, jurídiques, mediàtiques i culturals.
«Aquest reconeixement és una manera de fer justícia amb Guillem des del punt de vista institucional després de la vergonya del seu judici», assenyala Betlem Agulló, germana de l'assassinat per la ultradreta espanyola, a EL TEMPS. «Personalment, es tracta d'una restitució a tot el mal que es va fer. Ara bé, pense que també és important socialment, especialment en un moment d'auge dels discursos d'odi i de les forces d'extrema dreta, que es troba a les portes del Govern espanyol», completa.

La decisió de l'executiu estatal tanca un cicle en la lluita insubornable de la família. «La figura de Guillem ja estava reconeguda i reivindicada socialment, amb el seu nom present als carrers i a les places, amb la seua memòria visibilitzada en llibres i pel·lícules. Ens faltava un reconeixement institucional, sobretot després d'aquell judici que, per a nosaltres, sempre fou una farsa», explica. «És cert que durant els anteriors governs progressistes al País Valencià va haver-hi declaracions i es va reivindicar la seua memòria, però esperàvem una consideració per part d'aquell Estat que, com a garant, va fallar», amplia.
El cim d'un combat inesgotable
La família del jove independentista ha hagut de batallar de manera inesgotable per aconseguir aquesta distinció memorialística. «Nosaltres fem la petició a l'Estat espanyol quan Consuelo Ordóñez, presidenta de Covite, ens diu que Guillem podia rebre el màxim reconeixement que s'atorga a les víctimes del terrorisme. Ens explica que compleix amb els requisits, perquè no és només l'assassinat polític de la ultradreta, sinó el que l'envolta, amb l'assetjament a la família, la pèrdua del treball per part de mon pare i el desgast psicològic i físic que vam patir durant anys», narra.
«Ordóñez va consultar-ho amb el Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme i li van contestar que encaixava amb els paràmetres per a considerar-lo com a víctima del terrorisme», prossegueix. Arran d'aquelles consultes prèvies, es va fer la petició. Tanmateix, la família estava inquieta perquè havien passat sis mesos i no havien rebut cap resposta del Ministeri d'Interior, encapçalat pel magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska. «Ens van respondre que s'havia demanat un informe a la Guàrdia Civil i la seua valoració havia estat negativa», recorda.
Atemorits per la possibilitat que l'altre informe poguera ser negatiu —s'havia encarregat a l'Audiència Provincial de Castelló, qui, en el seu moment, no va apreciar una motivació ideològica en el crim a pesar de les evidències—, van emprendre una campanya de mobilització que va interpel·lar l'executiu estatal i, singularment, el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez. «Li vam explicar la situació, el nostre cas i vam demanar que s'elaboraren informes independents perquè es determinara el reconeixement com a víctima del terrorisme», exposa. Sánchez s'hi va comprometre en una reunió amb la família, prèvia al passat míting al Cabanyal, a València.
Desmuntant la sentència
El Govern espanyol va encarregar dos informes al Centre Memorial de Víctimes de Terrorisme i a José Luis González Cussac, director de la Càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Drets de les Víctimes. Ambdues pericials foren favorables al reconeixement i avalaren la condició d'Agulló com a víctima del terrorisme. De fet, trauen els colors al dictamen judicial que va elaborar l'Audiència Provincial de Castelló, que va abonar-se a la teoria que el crim havia estat el resultat d'una baralla.

«Aquests informes determinen que el desencadenant de l'agressió fou l'adhesiu de Guillem a la jaqueta, on hi havia la consigna 'nazis no'», desvela la germana de l'assassinat per la ultradreta. «A partir d'aquest fet que consideren provat, estableixen que el crim va tenir una motivació ideològica. I, per tant, desmunten la sentència de l'Audiència Provincial de Castelló», subratlla.
La Fundació Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, de fet, conclou que la possible atribució d'un caràcter terrorista a aquest crim «es derivaria, en primer lloc, de la seqüència d'actes violents letals d'inspiració neonazi en què s'inscriu, ocorreguts a Espanya entre 1990 i 1995». «El seu efecte fou infondre la por en els sectors de la població afectada i, fins i tot, crear una alarma social més generalitzada». La seua valoració també està fonamentada, segons el Ministeri d'Interior, «en la posterior instrumentalització pública del cas com a contingut explícit de la propaganda difosa pel moviment neonazi per a enaltir la violència política, humiliar a la víctima i atemorir a la ciutadania».
La Càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Drets de les Víctimes, pertanyent a la Universitat de València, confecciona una mirada més tècnica i sosté que, conforme a la sensibilitat social, política i jurídica actual enfront de la violència d'extrema dreta, «aquell crim pot ser valorat avui com de caràcter terrorista». «La redacció vigent de l'article 573 del Codi Penal amplia el concepte de terrorisme per a incloure conductes comeses al marge d'una organització o grup terrorista concret, però que perseguisquen els mateixos objectius», argumenta.
Alerta antifeixista
La família ha celebrat la decisió de l'executiu del PSOE i Sumar, però recalca que aquest reconeixement ha de servir d'avís envers l'amenaça feixista. «En uns moments tan convulsos, amb l'extrema dreta a tocar del poder de l'Estat i la democràcia trontollant per l'avanç dels ultres, és més necessari que mai fer memòria», afirma. «Des d'avui, Guillem Agulló serà oficialment reconegut com a víctima del terrorisme. Ho ha fet possible la lluita contra l'oblit de la seua família i la societat civil valenciana. Gràcies a elles, Guillem Agulló és un símbol inesborrable de la lluita antifeixista valenciana», ha piulat Compromís.
«Avui, gràcies al treball incansable, i massa sovint, en solitari, de la família Agulló i de milers de valencianes compromeses amb la lluita antifeixista Guillem Agulló serà reconegut com a víctima del terrorisme. Avui, som un país més decent, just i combatiu», ha afegit Alberto Ibáñez, candidat dels valencianistes a les eleccions estatals. «Guillem Agulló, reconegut com a víctima del terrorisme pel govern espanyol. 33 anys després del seu assassinat a mans d'un grup neonazi, i gràcies a l'impuls de la societat civil i el coratge de la família. Ací estem els amics de Guillem», ha compartit Miquel Ramos, exmembre d'Obrint Pas i periodista especialitzat en moviments ultradretans.

Amb aquest reconeixement, es clou una etapa de combat persistent. «Tanquem una ferida, un cicle llarg i costós de lluita perquè l'assassinat de Guillem no fos oblidat, ni el crim quedara en res. Ha estat la nostra última batalla», expressa la seua germana. La memòria d'Agulló queda oficialitzada, erigint-se a ulls de les institucions estatals com a una víctima del terrorisme.