Els vents de ponent s'han apoderat del clima del país. La llengua resisteix amb precarietat, la desvertebració nacional és cada vegada més intensa i la desmemòria d'un passat d'autogovern ple és a l'ordre del dia. El 9 d'Octubre s'intenta inserir per part de les forces més conservadores dintre d'una identitat valenciana subjugada, però el valencianisme combatiu i militant fa temps que es rebel·la i exhibeix l'esperit irreductible d'una part de la societat valenciana. De milers i milers de persones conscients de la singularitat nacional que atresora el País Valencià.
La manifestació vespertina de la diada valenciana, organitzada per la Comissió 9 d'Octubre, s'ha erigit en el tradicional contrapunt a una idiosincràsia valenciana dominada pels mites folklòrics. Amb les eleccions espanyoles a tocar i la probable entrada de l'extrema dreta espanyola a la Moncloa, el valencianisme i bona part de l'esquerra cívica, política i sindical del País Valencià — sota la comandància d'Acció Cultural del País Valencià— ha eixit al carrer aquest divendres, diada nacional valenciana, per guanyar el país, per aconseguir «ser valencians de ple dret».
«Hem eixit al carrer per plantar cara a un Govern valencià que elimina el valencià de l'escola, la cultura i de la nostra vida», assenyala Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, que critica com l'executiu del PP amb el suport de Vox «ignora la demanda pel dret civil valencià» i «obvia qualsevol reclamació de polítiques autocentrades». «Necessitem garantir l'ús del valencià sense coaccions», tèrcia Rosanna Martínez, d'Escola Valenciana. «No sols recordem el nostre naixement com a poble, sinó que ens oposem a les polítiques d'arraconament de la llengua d'aquest Consell», accentua. I avisa de l'impacte lingüístic de l'expulsió de la gent de les seues cases pels preus de l'habitatge.
Al ritme de les dolçaines i els tabals, amb cançons com ara «L'estaca», han desfilat les pancartes de Comissions Obreres del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Intersindical Valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir, EUPV, ERPV, Compromís, la Societat Coral El Micalet i, en una columna a banda, l'autodenominada esquerra independentista, conformada per Arran, Alerta Solidària, SEPC, Endavant,la COS o la CUP. «Un poble en lluita per una terra de tothom», era el seu clam de manifestació.
Si des del megàfon escridassaven que «els carrers seran sempre nostres» i «ací estan els antifeixistes», a la bandera quadribarrada del BEA, que lluïa el lema «Som País Valencià», es cantaven els versos d'una popular sintonia independentista: «No volem ser una regió d'Espanya/no volem ser un país ocupat/volem, volem, volem la independència/volem Països Catalans». «Ni França, ni Espanya, Països Catalans», remataven.
El gruix de la mobilització, però, ha estat dominada pels docents, amb una columna pròpia que reclamava la dimissió de la consellera d'Educació, la popular Carmen Ortí, la qual anticipa una tardor ben calenta de protestes a les aules. «Encara tenim un sistema educatiu on el valencià manca de la condició de llengua vehicular i vertebradora. Patim les polítiques de Vox, perquè tot i que l'executiu valencià és del PP, qui té el comandament és l'extrema dreta», censura Beatriu Cardona, d'Intersindical Valenciana, que reclama «un autogovern ple» i «un marc laboral propi».
«Cal més autogovern perquè els nostres treballadors puguen tenir millors condicions», coincideix Miquel Puig, secretari de Cultura i Política Lingüística de Comissions Obreres del País Valencià. La demanda de més sobirania ha estat repetida en una data de tanta exaltació nacional. «Cal reivindicar nacionalment el país i la seua sobirania», sosté Domènec Garcia, líder d'ERPV. «Necessitem més sobirania per enfrontar-se a les crisis que pateixen els valencians, com ara d'accés a un habitatge digne», completa Zahia Guidoum, de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. «El País Valencià és una colònia empobrida per l'Estat espanyol», retrau.
Entre senyeres originàries i d'altres amb franja blava i una estrella incrustada, entre estelades, cartells en defensa del país i samarretes verdes a favor de l'educació pública, la consigna era clara: guanyar el país. «Volem construir un país amb uns serveis dignes i de qualitat. Això és fer país», puntualitza Rosa Pérez, exconsellera de Transparència i Qualitat Democràtica per EUPV. «Guanyar els carrers és fonamental per a guanyar les institucions», consolida Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral El Micalet.
L'ambient preelectoral, de fet, ha impregnat la mobilització. «Ens trobem en un moment molt important, a tocar d'unes eleccions estatals on ens juguem l'entrada de l'extrema dreta al Govern espanyol i cal tenir una veu a favor dels interessos valencians, de drets com l'ensenyament i l'habitatge», avisa Amparo Piquer, una de les referents de Compromís. A la capçalera pròpia dels valencianistes, hi havia Alberto Ibáñez i Àgueda Micó, diputats de la coalició valencianista al Congrés; Papi Robles, portaveu de la força d'obediència valenciana a l'Ajuntament de València, o el parlamentari a les Corts Valencianes, Carles Esteve.
Dempeus per la llengua i la identitat pròpia
Al jardí del Parterre de València, sota la mirada de l'estàtua de Jaume I, la Comissió 9 d'Octubre, a través de l'activista lingüística Rosanna Martínez i el dolçainer Ferran Navarro, ha llegit un manifest agermanat amb les lluites dels docents i amb les víctimes de la dana del 2024. «Un 9 d'Octubre més, eixim al carrer amb dignitat i fermesa per a reivindicar la nostra identitat com a valencians i valencianes», han introduït, amb referències a la commemoració dels 750 anys de la mort del monarca Jaume I. «La nostra llengua i la nostra cultura pateixen atacs constants per part dels qui ens governen indignament, i ho fan amb la cara destapada, sense vergonya i orgullosos», han criticat envers les polítiques del Consell del PP i Vox.
«Som, però, un poble que sap molt de resistència. Tenim un gran exemple en els nostres docents. El mes de maig van posar contra les cordes la Conselleria d'Educació amb una vaga indefinida i han encetat el curs amb noves mobilitzacions per una escola pública, de qualitat i que garantisca l'ensenyament dels nostres xiquets en la seua llengua pròpia», han reivindicat les històriques mobilitzacions dels mestres. Un reconeixement al combat de la comunitat educativa que s'ha conjugat amb l'exigència de l'actual model lingüístic a l'escola, que, segons va criticar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, arraconava el valencià.
Les manifestacions de la comunitat docent foren la seqüela de les grans mobilitzacions de la dana per la dimissió de l'anterior president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, qui continua aferrat al seu escó a les Corts Valencianes. «Tenim un altre exemple en els familiars de les víctimes de la dana, que van fer dimitir l'expresident Mazón, manifestant-se mes rere mes amb la cara ben alta i assenyalant els culpables, amb la convicció que aquelles 232 morts eren evitables. I nosaltres, com a poble, vam aprendre dels errors, vam fer nostre el seu dolor i aquesta vegada no vam deixar soles les víctimes», han fet autocrítica, en referència als damnificats per l'accident del metro de València del 2006, i mentre els manifestants demanaven l'engarjolament de Mazón.
«Gràcies a la resiliència i a la força del carrer vam fer caure Mazón, però el PP de la vergonya continua protegint-lo i el nou president, Pérez Llorca, va asseure en el seu Consell els mateixos que el 29 d'octubre de 2024 van abandonar la ciutadania davant la catàstrofe més gran que ha patit el País Valencià», han denunciat. I han recordat: «Estan a punt de complir-se dos anys d'aquell fatídic episodi, que ens va marcar per sempre més, i encara avui el Govern valencià no ha assumit cap responsabilitat política». «Ni oblidem, ni perdonem!», han proclamat.
Amb el fil conductor de la dana, filla dels greus episodis climàtics que s'albiren amb el canvi global de les temperatures, han criticat «les polítiques negacionistes del canvi climàtic que implanta la dreta». «Destrueixen l'horta, la costa i les nostres muntanyes per a continuar alimentant un model econòmic basat quasi exclusivament en el turisme, mentre els nostres llauradors lluiten per mantenir els bancals vius i dignificar la seua faena», han censurat l'aposta per un model depredador del territori, i també com molts treballadors del camp «es veuen obligats a abandonar les terres perquè no poden competir amb els preus dels productes que s'exporten d'altres països».
«Als supermercats trobem taronges, arròs, raïm o cacauets de tercers països mentre la producció valenciana s'afona», han retret, ressituant la mirada sobre un dels grans problemes socials: la manca de llars assequibles. «Els nostres joves no poden accedir a un habitatge perquè no hi ha govern que pose fre a l'especulació amb garanties a llarg termini. Estan expulsant-nos dels nostres barris i pobles», han lamentat. I han escridassat: «Prou de turistificació! Sí a la terra! Volem viure ací!».
«València serà la tomba del feixisme»
Per a posar fre a l'especulació amb l'habitatge i tenir capacitat econòmica per a desenvolupar polítiques socials, la Comissió 9 d'Octubre ha reclamat «més autogovern», «un finançament just» i «la condonació d'un deute històric que ens lastra». «Volem un País Valencià lliure, antifeixista i antiracista, on es respecten els drets de les persones migrants. Perquè són persones, no només xifres. Volem eliminar l'odi de les institucions i dels carrers», han incorporat contra els vents reaccionaris globals, on la inhumanitat amb el nouvingut s'ha erigit en norma.
«Volem poder viure en valencià. Que ningú no ens obligue a canviar de llengua amb menyspreu. Volem ser valencians i valencianes de ple dret!», han reivindicat, al mateix temps que hi havia proclames a favor de la independència. I han recordat la importància del vot, especialment per l'amenaça de l'arribada de la ultradreta a la Moncloa i davant la proximitat dels comicis valencians: «Venen processos electorals que seran clau per al nostre poble. Hem de fer front a l'extrema dreta, a aquells que volen suprimir la nostra identitat i els nostres drets. Hem de fer escoltar la veu dels valencians, tant a les corts espanyoles el 29 de novembre, com a la Generalitat Valenciana el 2027».
Enfront de la possibilitat dels reaccionaris amb cadira al Consell de Ministres de l'Estat espanyol i a la pervivència de la influència de Vox a l'administració valenciana, han fet una crida a «plantar-los cara». «Ni un pas enrere, guanyem el país!», han encoratjat, abans que els acords solemnes i emotius de la muixeranga ressonaren al voltant de l'estàtua de Jaume I. Els càntics de «València serà la tomba del feixisme» i «visca la terra lliure» han clausurat la crida per guanyar el País Valencià en la data de la seua fundació nacional.