Política

Quan els experts en terrorisme desmunten la sentència «criticable» del crim d'Agulló

El Govern espanyol ha aprovat aquest dimarts reconèixer Guillem Agulló, un jove independentista i antifeixista assassinat per l'extrema dreta en 1993, com a víctima del terrorisme. L'executiu del PSOE i Sumar ha adoptat aquesta decisió al caliu dels informes tècnics del Centre Memorial de Víctimes de Terrorisme i la Càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Drets de les Víctimes. Ambdues pericials exhibeixen les contradiccions i l'arbitrarietat de l'Audiència Provincial de Castelló, que va comprar la mercaderia avariada d'un crim sense motivació ideològica i producte d'una baralla.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La instrucció de la causa i la Fiscalia ho assenyalaven sense cap esquerda: l'assassinat de Guillem Agulló, un jove independentista i antifeixista, per part d'un comando de neonazis en 1993 tenia una motivació ideològica. El militant del grup antiracista Sharp i de Maulets havia estat apunyalat per lluir un adhesiu amb la consigna «nazis fora» i els botxins havien marxat cantant el Cara el sol i fent la salutació feixista. Es tractava d'un capítol de la sèrie d'agressions mortals que els caps rapats amb devocions hitlerianes protagonitzarien en la dècada dels noranta a l'Estat espanyol.

L'Audiència Provincial de Castelló, l'òrgan encarregat de dictar una sentència sobre aquell crim feixista, va negar l'evidència. Malgrat incloure en els fets provats que el desencadenant de la navallada havia estat un adhesiu d'oposició al nazisme, el tribunal va desestimar la motivació ideològica. Aquest dimarts, després d'anys i anys de lluita insubornable de la família d'Agulló, el Govern espanyol ha reconegut aquest jove com a víctima del terrorisme.

«Durant massa temps, aquest crim no es va descriure com tocava. Es va reduir a una baralla entre joves i no es va reconèixer la seua motivació política. Avui, l'Estat repara aquesta falta i proclama el que va ser: un assassinat motivat per l'odi a un jove a causa de les seues idees», indicava el valencià Arcadi España, ministre d'Hisenda. La decisió de l'executiu estatal del PSOE i Sumar s'ha produït gràcies a la campanya de mobilització de la família i una vegada han rebut els informes favorables del Centre Memorial de Víctimes de Terrorisme i la Càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Drets de les Víctimes, pertanyent a la Universitat de València.

«Finalitat ideològica»

L'avaluació de la Càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Drets de les Víctimes, elaborada pels prestigiosos juristes José Luis González Cussac i Antonio Fernández Hernández, no tracta de revisar aquella polèmica sentència, però sí que ressalta que atresorava «aspectes altament criticables». «Encara que la qualificació jurídica dels tribunals no ho plasmara, dels fets que es van declarar provats, es desprèn inequívocament el context i la finalitat ideològica de l'homicidi. És a dir, els agressors atacaren la víctima per motius polítics», determinen.

L'informe recorda la celebració de l'assassinat per part de la grada filonazi de Mestalla, les pintades d'exaltació del crim al barri capitalí de Marxalenes i la detenció del botxí a una trama hitleriana com a elements d'un mosaic contextual que engloba la navallada mortal com a un acte terrorista. De fet, mencionen l'exemple de José Luis Alcazo, assassinat per la ultradreta: encara que la sentència inicial va obviar cap lligam amb el terrorisme, l'any 2001 se li va concedir aquesta consideració.

Ambdós informes mostren les contradiccions de la sentència final sobre el crim neonazi| Arxiu EL TEMPS. 

Els juristes expliquen que, en un primer moment, el delicte de terrorisme s'aplicava si es donaven tres factors com ara «la comissió de determinats delictes comuns», «l'existència d'una banda armada i la vinculació del qui cometia aquests delictes comuns amb aquesta» i «un element subjectiu alternatiu consistent en la intenció de subvertir l'ordre constitucional o bé d'alterar greument la pau pública». En l'actualitat, però, aquest perímetre s'ha eixamplat: el delicte de terrorisme s'aplica quan «hi ha una comissió de delictes greus contra determinats béns personalíssims».

Ara bé, també quan hi apareixen altres «elements subjectius», com ara la pretensió de «subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo». L'alteració greu de la pau pública, desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional o provocar un estat de terror en la població o en una part d'aquesta també es contemplarien dintre del radi d'acció del delicte de terrorisme. L'ampliació ha fet que l'assassinat d'Agulló s'encabisca, perquè, segons els experts, «es va vulnerar el dret jurídic que protegeix l'article 573 del Codi Penal, és a dir, la vida».

Ambdós especialistes raonen el seu veredicte positiu en la consideració del fenomen delictiu del terrorisme com a una «amenaça híbrida». Un concepte que encaixaria amb la vinculació de l'autor de l'assassinat a un grup violent d'ideologia nazi no només en el moment del crim, sinó dècades més tard. Pedro Cuevas, el neonazi condemnat per aquella navallada mortal, va prosseguir la seua militància ultradretana i, fins i tot, va ser detingut a la trama neonazi Pánzer, on es va desmantellar el grupuscle de devoció esvàstica Front Antisistema.

Onada neonazi

L'informe confeccionat pel Centre Memorial de Víctimes del Terrorisme, especialitzat en la recerca de víctimes d'ETA, assenyala que va haver-hi una motivació política en el crim perquè el desencadenant fou l'adhesiu que lluïa Agulló de «nazis fora». Aquesta conclusió és un míssil argumental que desemmascara les contradiccions de la sentència primigènia de l'Audiència Provincial de Castelló. «Ambdós informes mostren la vergonya d'aquella resolució», afirma Betlem Agulló, germana del jove independentista i antiracista assassinat, a EL TEMPS.

Els tècnics d'aquest centre emmarquen el crim dintre de l'onada d'agressions mortals neonazis que es van produir durant els anys noranta. De fet, subratllen que en aquells anys, vuit persones van perdre la vida a causa de la violència dels devots d'Adolf Hitler. Fins i tot, indiquen que en una operació policial contra un militant d'Acción Radical —la matriu neonazi que va operar llavors a la capital del País Valencià, amb ramificacions amb ultradretans insignes i feixistes arreu del món— van trobar el contacte telefònic i les dades de la família Agulló.

Els col·lectius pel país van donar suport a la família enfront les amenaces i les campanyes ultradretanes| Arxiu EL TEMPS. 

Aquesta troballa permet als investigadors lligar l'assassinat amb el posterior assetjament que va patir els seus parents. Les amenaces, les pintades d'enaltiment del crim i el boicot laboral a la família possibiliten traçar un paral·lelisme amb altres episodis que van viure víctimes del terrorisme. La coincidència entre els escrits «José Luis Lacalle, jódete» —en referència a un periodista assassinat per ETA— i «Guillem, jódete» arredoneixen els arguments del Centre Memorial de Víctimes del Terrorisme per donar llum verd al reconeixement al jove independentista.

Els experts desmunten el relat tergiversat que van comprar els tribunals i va esbombar infatigablement algunes de les capçaleres conservadores valencianes, com ara Las Provincias sota la direcció de María Consuelo Reyna, premiada com a filla predilecta de València per PP i Vox. El reconeixement d'Agulló com a víctima del terrorisme no sols tanca un deure amb la seua família i la memòria de l'activista antiracista, sinó que dilueix la propaganda sobre el crim i blinda al jove membre de Maulets de qualsevol ofensa o insult. A partir d'ara, serà considerat com a un delicte d'enaltiment del terrorisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.