Jaume I i un llegat identitari fragmentat provincialment

A les parets del Saló de Corts, entre senyeres originàries pintades amb gran dimensió i solemnitat, s'erigeixen els braços d'aquells que ostentaven el poder a l'antic Regne de València. Les Corts Valencianes eren les guardianes dels furs, d'unes lleis pròpies d'autogovern força avançades per a l'època. Aquelles normes, que atorgaven autonomia sobirana als valencians dintre de la Corona d'Aragó, foren un dels llegats del monarca Jaume I. Amb la promulgació dels furs, el conqueridor va donar carta de naturalesa al naixement de la pàtria valenciana, que aniria ampliant les seues fronteres al llarg de les dècades i, fins i tot, més enllà de la vida del rei.

Aquell monarca va morir fa 750 anys, però la seua herència persisteix. I la Generalitat Valenciana encapçalada pel PP l'ha reivindicada en l'acte de celebració del 9 d'Octubre, malgrat esquarterar José Díez, vicepresident segon i conseller de Presidència, la identitat valenciana en la divisió provincial borbònica. «Alacantins, castellonencs i valencians», ha engegat el seu discurs per ressaltar «la grandesa del poble valencià» i rememorar «el llegat del rei en Jaume I, que va dotar dels furs al Regne de València, els quals van forjar el nostre autogovern». «La nostra identitat», ha proclamat, «naix de l'horta, de la terra i del secà, dels mercats, de la mar i de la llum que va pintar Sorolla», en una apel·lació emmarcada dintre del regionalisme més atapeït de mites folklòrics.

Amb un record encès a figures emblemàtiques de les nostres lletres, com ara Isabel de Villena, Joanot Martorell i Ausiàs March, ha ressaltat la resiliència dels valencians «en el manteniment de la seua llengua i de les seues tradicions». «Som hereus d'un gran llegat i responsables d'un millor futur. Perquè qui oblida el passat, oblida el present», ha expressat, abans de l'entrega dels guardons de la Generalitat Valenciana. El Consell ha conedecorat Ceuta, el matador de bous alacantí Luis Francisco Esplá —qui ha fet el discurs, precedit d'un «dale, maestro», de Díez— i els futbolistes de la selecció espanyola de futbol —guanyadors del mundial— Alejandro Grimaldo i Ferran Torres. Esplà ha fet una intervenció defensant el toreig, s'ha sentit orgullós de rebre guardons del president estatunidenc Donald Trump i ha exaltat el conservadorisme catòlic.

D'on venim i què volem ser 

La reivindicació de la identitat valenciana, ancorada a la concepció de «tres províncies i una regió», s'ha prolongat quan ha pres la paraula el popular Juanfran Pérez Llorca en el seu primer 9 d'Octubre amb el vestit de president de la Generalitat Valenciana. Valencianoparlant, sensible a la pervivència de la llengua pròpia dels valencians i defensor acèrrim de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha girat la seua mirada cap al passat, cap a la fundació del Regne de València: «Avui, celebrem el 9 d'Octubre. El dia en què els valencians recordem d'on venim, reafirmem qui som i decidim què volem ser».

«Una efemèride que enguany té un significat especial, perquè fa 750 anys de la mort de Jaume I, fundador del Regne de València. Una commemoració que ens convida a girar la mirada cap al llegat que, set segles i mig després, encara està fort i viu», ha ressaltat en un discurs íntegrament en valencià. Aquest llegat, segons ha subratllat, «no es vol tancar, sinó incrementar». En aquest viatge per les glòries del passat, ha remarcat «la fundació d'un regne com a una entitat amb personalitat pròpia dins de la Corona d'Aragó», que s'eixamplaria «amb la incorporació de les terres d'Utiel, Requena i Villena a les províncies de València i Alacant en el segle XIX».

La divisió provincial, la fragmentació de la identitat valenciana, ha estat present al llarg del seu discurs, on ha glorificat el llegat «d'una Comunitat Valenciana orgullosa de parlar en valencià o en castellà, en llibertat». «L'autogovern és l'expressió contemporània d'aquesta voluntat col·lectiva. No és només el record del que vam ser. És la ferramenta amb la qual decidim què volem ser. I el que volem ser no es demana, s'exerceix i es defèn: ací i ara, ací i on faça falta», ha defensat, en al·lusió a les institucions pròpies.

«L'autogovern —ha assenyalat des d'un prisma social, de lligar el benestar social a l'autonomia política dels valencians— ens permet gestionar els nostres serveis públics, protegir les persones, defensar els nostres interessos, afrontar les dificultats i obrir noves oportunitats». Les institucions pròpies, però, també són, segons ha al·legat, «la garantia que les nostres senyes d'identitat pertanyen a tots». «La senyera no té peatges. La llengua no demana més complicitat que l'afecte. I les nostres tradicions no tenen propietaris: són de tots», ha fet una crida d'unitat entre els valencians sota uns mateixos símbols, xocant amb alguns discursos i estratègies de les forces conservadores de distingir entre valencians. «Ningú té dret a apropiar-se del que és de tots», ha reiterat.

«Valencians sense complexos i no la sucursal de ningú»

El president valencià s'ha mostrat conscient de la responsabilitat de ser dipositari d'un llegat de vuit segles. «Cada generació rep una herència i ha de decidir què fer amb ella», ha afirmat. I ha dibuixat el País Valencià del futur: «Volem una terra més segura i més protegida». Tot un desig en temps de canvi climàtic desbocat, a les portes del segon aniversari de la negligència de la dana: «Ara farà dos anys, la dana ens va colpejar amb una crueltat que no oblidarem. Les víctimes i les seues famílies estaran sempre en la nostra memòria». «Per això, treballem en la reconstrucció i en una terra millor preparada», ha assegurat. I ha afegit: «Hi ha una cosa que dona sentit a tot això: la veu pròpia del poble valencià».

Aquesta veu, segons ha refermat, «no necessita cridar, però que s'ha de fer escoltar». «El poble valencià no vol ser més que ningú, però no accepta ser menys que ningú. Valencians sense complexos i no la sucursal de ningú, espanyols sense dubtes i europeus sense reserves», ha proclamat fent una clara declaració de principis innegablement valencianistes, però unint-la al conjunt de la identitat espanyola. «Hem de defendre els nostres interessos amb serenitat, determinació i rigor institucional», ha reforçat el seu to reivindicatiu.

«Hem de reclamar un finançament just perquè fa massa anys que els valencians paguem com el que més, però rebem menys que altres. I això no és una opinió. És una injustícia. I les injustícies no es gestionen, ni es pacten. Es corregeixen», ha reclamat davant l'infrafinançament crònic perpetuat per l'Estat espanyol. «Hem de defendre l'aigua que necessita el nostre camp perquè l'aigua no és de dretes o d'esquerres. És de qui la necessita. I nosaltres la necessitem ja», ha demanat. «Necessitem les infraestructures que reclamen les nostres empreses; els recursos que necessiten els nostres municipis i les inversions imprescindibles per a continuar creixent. No demanem privilegis. Demanem igualtat», ha rematat el capítol d'exigències i greuges que pateixen els valencians.

Sota la memòria sempre present de Jaume I, s'ha exhibit conscient del «deure de futur amb el nostre llegat». «Perquè no parlem només del que rebem. Parlem del que volem deixar. El llegat no es desgasta mai. És una garantia, una capa que es posa damunt a totes les capes anteriors que conformen la terra on vivim. Una terra amb història, institucions, cultura, llengua i personalitat pròpia. Una terra que ha sabut superar dificultats, reinventar-se i avançar sense perdre les seues arrels», ha desgranat.

«Tots aquests valors, tan vostres i ara tan nostres, els necessitem per a continuar escrivint la nostra pàgina de la història», ha lligat entre el passat fundacional valencià i el futur per redactar. «El conqueridor ens va deixar un regne. Nosaltres hem de deixar una Comunitat Valenciana més pròspera, més segura i més unida. I ho farem com ho han fet sempre els valencians: treballant, sense fer soroll i sense demanar permís per a ser el que som», ha rematat, amb un llenguatge ancorat als principis més conservadors de la seguretat, a una idea de reivindicació valenciana, però incardinada a la divisió provincial entre «castellonencs, valencians i alacantins», al regionalisme ben entès.

Entre l'acampada i el testament del rei

La Processó Cívica tradicionalment ha estat governada per l'incivisme. Aquest marxa de la senyera coronada pels carrers de València amb ofrena de flors a l'estàtua de Jaume I —i parada litúrgica a la catedral de la ciutat quan governen les forces conservadores— ha estat històricament segrestada pel blaverisme i les expressions ultradretanes del País Valencià. Enguany, l'extrema dreta amenaçava de tensar la Processó Cívica arran de la permanència de l'acampada pel dret a l'habitatge a la plaça de l'Ajuntament de València. Al contrari de les veus dretanes que s'hi van oposar a la persistència dels indignats perquè, deien, frustrava la marxa de la senyera, l'acte ha transcorregut sense problemes, amb els activistes aplaudint a la bandera valenciana.

Al marge de l'aparició testimonial de grupuscles neonazis i del polsim recalcitrant que aflora per manifestar una anticatalanisme militant, la senyera coronada ha viatjat pel centre de València desproveïda de greus incidents. Amb tot, els insults — encara que de menor intensitat que altres vegades— han continuat contra les forces i els representants de l'esquerra i el valencianisme. «És la seua festa particular, d'aquells que estan cegats per l'odi», reflexionava una persona integrada a la llanterneria del progressisme.

L'odi que habitualment emergeix a la Processó Cívica ha xocat amb el discurs de l'arquebisbe de València, Enrique Benavent. «Aquest Nou d'Octubre és especial. Recordem que fa 750 anys va morir el rei Jaume I, qui va obrir una nova etapa en la nostra història i per al nostre poble. No s'ha de mitificar a ningú, però s'ha de reconèixer que el que som és, en gran part, a aquell gran rei», ha ressaltat. «El testament de Jaume I era una crida a favor d'un poble agermanat, amb un dret propi i unes institucions pròpies, que, realment, es preocupara pels pobres i on es fera justícia», ha rememorat.

«Hem de continuar lluitant per complir amb el seu testament, i hem de mirar el passat per encarar el futur amb més esperança, pau, justícia, benestar i germanor», ha empentat. «Bon dia a tots els valencians, a tot el poble valencià. D'un poble preocupat per totes les ànimes i cors que més ho necessiten», ha clausurat. Tota una lliçó de solidaritat cristiana i de reivindicació de la identitat singular dels valencians, expressada al testament del fundador de l'antic Regne de València.