Les llàgrimes s'havien transformat en ràbia i el dol havia evolucionat cap a la indignació. València i Alacant eren sinònim de malestar sorollós, d'empipament amb la gestió de la dana per part del Consell del conservador Carlos Mazón. Feia pràcticament un any que una terrible barrancada va deixar un riu de devastació, amb cases destrossades, negocis arruïnats, records enfangats i somnis truncats. Una llengua viscosa que va endur-se la vida de 229 persones, d'uns morts que la jutgessa que instrueix la causa de la dana ha catalogat d'«evitables».
Els carrers de la capital valenciana han bramat aquest dissabte colèricament, enfurismats per un Govern valencià assenyalat per haver girat la mirada cap a les previsions meteorològiques, per enviar un missatge d'alarma quan feia hores que Utiel estava sotmès a la cruel dictadura de l'aigua torrencial. O quan Algemesí (Ribera Alta) ja era un mar de desolació. O quan l'Horta Sud feia estona que havia viscut una autèntica pel·lícula de terror. València —i amb una germanor indignada Alacant— han bullit contra Mazón, sota qüestió per aquell dinar privat amb una periodista, mentre els utielans ja cridaven auxili.
Milers i milers de persones, en una manifestació absolutament multitudinària i d'evocacions d'aquelles primeres mobilitzacions històriques contra el baró valencià del PP, han col·lapsat el cap i casal valencià de cabreig i malestar. Empentats per l'himne —cantant per Pablo Sánchez (La Raíz), Toni Sánchez (Zoo), Toni Mejías (Los Chikos del Maíz), Abril, Ana Rajadell (Malifeta) i Alba Terol (Tito Pontet)—, que clama contra els «lladres de sobretaula». Esperonats per l'himne —cantat per Feliu Ventura, Vicent Torrent, Noelia Llorens, La María, Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra—, que assenyala la responsabilitat «del president del fang, ni honorable, ni excel·lència, que amb hores d'indiferència va deixar tirat el seu país».
Un país, convocat per les associacions de víctimes de la dana i per entitats socials com ara els comitès de reconstrucció, Acció Cultural del País Valencià o Intersindical Valenciana, que ha clamat a una sola veu «Mazón, dimissió» quan queden escassos dies perquè s'hagen arrencat dotze pàgines del calendari d'ençà d'aquella nit anticipada de Halloween, d'una cicatriu que ha quedat per sempre en la memòria dels valencians. Amb cartells que demanaven la dimissió de Mazón, així com el titllaven d'«assassí» i «criminal» —n'hi havia un amb el lema «Mazón assassina, Vox patrocina»—, i càntics com ara «El president dinava mentre el poble s'ofegava», «No són morts, són assassinats» o «El president, a Picassent», el país de l'aigua ha protestat contra una reconstrucció desproveïda de velocitat de creuer i per reclamar «veritat, justícia i reparació» per als damnificats de la barrancada.
Els tractors, símbol dels llauradors que van llevar el fang i van engegar la reconstrucció feta per la gent, obrien el pas d'una mobilització acompanyada per la banda sonora de la dolçaina i el tabal, que interpretaven «La Muixeranga» i «La processó de la memòria». Les muixerangues, de la Jove Muixeranga de València i de la Jove Muixeranga de Carraixet, de l'Horta Nord, han encapçalat una mobilització massiva, que ha aplaudit els bombers quan s'han sumat a una protesta que ha tardat a eixir de la plaça de Sant Agustí. El centre de València ha col·lapsat i milers i milers de manifestants han estat una estona llarga per sortir del punt de partida. Els valencians han esclatat contra Mazón. Ja s'han fet fins a dotze protestes contra el baró valencià del PP.
Una plaça indignada
Si el centre de València ha estat testimoni de la persistència i el clamor multitudinari—exhibit al migdia en un acte colpidor de record dels damnificats al Teatre Olympia— contra l'executiu valencià del PP, la plaça de la Mare de Déu s'ha quedat xicoteta per homenatjar les víctimes, però també per demanar l'adeu del cap del Consell. Quan el rellotge marcava les 20.11 h, la capçalera encara no havia arribat a la plaça d'una manifestació que eixia a les 18 h. Ara bé, quan el minuter ha assolit les 20.28 h —l'hora que Mazón va arribar al centre d'emergències— la gent ha xiulat, amb un aclaparador «El president, a Picassent» sonant de fons. «Volem denunciar el calvari de les víctimes», ha expressat Beatriu Cardona, veu d'Intersindical Valenciana i conductora de la cloenda de la mobilització contra el cap del Consell.
«Avui és un dia especial, perquè ens apropem a l'aniversari de la dana», ha expressat per donar pas al so d'«una alarma infame». «Prompte farà un any des que la negligència de Mazón i el seu Consell convertiren una de les majors catàstrofes naturals del País Valencià en una catàstrofe humana», han iniciat el manifest Rosa Álvarez i Mariló Gradolí, portaveus de dos col·lectius de víctimes de la dana. «231 víctimes mortals que avui continuarien vives si no haguera sigut pel desistiment de les funcions del Govern valencià, en general, i del seu president, en particular», han assenyalat la gestió «negligent» del Consell del PP.
El manifest ha recordat el cos trobat d'una de les tres persones encara desaparegudes. «No oblidem. No són mortes, són assassinades!», han exclamat, encenent la plaça. «Encara no s'han assumit responsabilitats polítiques i l'única informació que hem rebut per part del Govern valencià han sigut mentides. Durant dotze mesos només hem sabut el que va passar el 29 d'octubre de 2024 a colp d'interlocutòria judicial i gràcies al treball d'investigació de la premsa compromesa amb la veritat. El maltractament a les víctimes sols és l'altra cara de la mateixa moneda. Mazón i el seu Consell ignoren i rebutgen les seues peticions perquè no fer-ho és assumir que són responsables».
«El Govern, en la seua descarada fugida endavant, s'ha deixat pel camí qualsevol rastre de solidaritat, empatia, compassió i atenció a les víctimes i persones afectades. A més a més, aquest Govern continua amb la promoció de polítiques negacionistes del canvi climàtic, l'especulació i la construcció desmesurades que s'han fet durant dècades, i que només han servit als interessos econòmics en detriment de les necessitats del territori. Posen el poder i el capital per davant de la vida!», han censurat. I han complementat: «Enfront de la seua ignomínia, des de fa un any, el poble valencià organitzat està eixint als carrers de València i de les zones afectades per exigir la dimissió de Mazón i el seu Consell, i que s'assumisquen responsabilitats».
Les entitats socials i els col·lectius de víctimes han subratllat la seua feina per impulsar «processos judicials perquè es faça justícia i poder saber tota la veritat». «Hem desmuntat minut a minut el relat de Mazón i els seus intoxicadors; hem convocat una vaga general perquè el Govern i l'empresariat posaren en perill la vida de milers de treballadores i treballadors; hem organitzat caixes de resistència, donatius, treballs de neteja i reconstrucció, i hem acompanyat les víctimes en tot moment. Volien que callàrem, volien un poble obedient i sumís, i s'han trobat un poble digne i valent!», han proclamat.
A través de la veu de treballadors del 112 i de representants de la comunitat educativa, han exigit «la dimissió del president Mazón i de tot el seu Consell», «més transparència en les nostres institucions per saber com s'empren els diners destinats a la reconstrucció», així com que «s'investigue la negligència de totes les empreses que varen posar en perill la vida dels seus treballadors i treballadores anteposant els beneficis a la seua seguretat». «Volem unes condicions de treball dignes!», han reclamat, junt amb la prohibició de la construcció en zones inundables i en la línia de costa, i que els municipis de tot el País Valencià, i no només de les zones afectades, tinguen un pla d'emergències vigent. «Les nostres vides importen», han insistit.
La llista de demandes, però, ha estat més gran: han sol·licitat «la participació de les persones dels pobles afectats en les decisions de la reconstrucció», «augmentar els impostos a les rendes altes» per tenir «serveis públics de qualitat», «una reconstrucció plena i efectiva de tots els centres escolars públics», l'oferiment «d'alternativa residencial a les persones afectades que ho han perdut tot» i garantir que «totes les persones de rendes baixes i aquelles que no tinguen una situació administrativa regularitzada tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció».
Un clam que ha estat acompanyat de la lectura d'unes paraules de l'escriptora Maria Beneyto sobre la riuada de 1957: «La dona es va dirigir cap al balcó. Veia l'afany, l'ànsia de resurrecció, un poble dret que no plora davant les ruïnes, ni crida, ni es fa enrere quan cal treballar i, com el passat, fer front a la tasca urgent. La dona veia el bell i commovedor acte de fraternitat que la ciutat oferia i que abolia diferències, jerarquies, partidismes, política, distàncies». «Per totes les víctimes, per totes les persones afectades, per totes les persones solidàries, per tots nosaltres, Mazón dimissió», han exclamat amb força.
El «boicot» de Català
La lectura del parlament ha sigut la prèvia de les reivindicacions per als bombers i els treballadors del 112, així com perquè una víctima, que ha perdut el seu home i la seua única filla, denuncie com a funcionària que el Consell ha posat traves i, fins i tot, ha cridat a l'ordre a treballadors públics per organitzar el pròxim 29 d'octubre cinc minuts de silenci en record dels damnificats. «Vosaltres sou els que ens doneu força», ha assenyalat un dels familiars d'una de les persones encara desaparegudes, que ha demanat l'absència de Mazón del soterrar d'estat del 29 d'octubre: «Si es va absentar de les seues obligacions durant l'emergència, ara que no estiga al soterrar».
«Volem denunciar l'intent de boicot que ha patit aquesta manifestació. Hem eixit mitja hora més tard perquè l'Ajuntament de València, comandat per l'alcaldessa María José Català, havia informat la Sotsdelegació del Govern espanyol que no podíem passar fins a les vuit de la vesprada per la plaça de la Reina, ja que hi havia un concert faller. La sorpresa ha estat quan hem descobert, a través d'un periodista de La Veu, que no hi havia cap concert. Han mentit!», ha censurat Cardona, que ha etzibat: «Les xifres els superen». Una proclama que ha ressonat mentre la plaça cantava «Alcaldessa, dimissió» com a forma de protesta. La muixeranga i una acció artística amb fang han tancat una manifestació històrica, en la qual el país ha demanat la dimissió del seu president.