Caminar pels carrers de Vall de Roures és un viatge a temps pretèrits de batalles quadribarrades. Envoltat d'unes muralles que transmeten seguretat enfront de l'ocupant i d'un castell que governa bona part de la comarca del Matarranya, hi ha una botiga que combina els típics souvenirs turístics amb els productes de la terra. Embotits, vins, oli i pastes que es mostren rere un aparador escrit en català, amb un venedor influenciat pel parlar tortosí i del nord del País Valencià. Aquest accent ressona una altra vegada quan dues dones es creuen de camí a una xicoteta carnisseria a Calaceit, a poc més de vint kilòmetres per carretera de la població fortificada.
La comarca del Matarranya, incrustada administrativament a l'Aragó, en terra de frontera amb Catalunya i el País Valencià, manté la fidelitat a la seua llengua autòctona. Tot i la minva lingüística, malgrat alguns indicadors que apunten a una situació d'emergència i la pressió castellanitzadora, l'idioma aborigen exhibeix resistència al carrer. Això sí, amb les seues formes pròpies i singulars, que construeixen un ric mosaic d'accents.
El lingüista Roberto Albiac ha radiografiat les particularitats del català del Matarranya a la tesi doctoral Els parlars del Matarranya. Estudi geolingüístic, qualificada amb un cum laude per la Universitat de Saragossa. La recerca, d'entrada, determina que «els parlars del Matarranya participen absolutament de tots els trets representatius que segons el lingüista Joan Veny caracteritzen el bloc occidental del català». «El lèxic matarranyenc inclou, així doncs, aquell vocabulari específic considerat gairebé d'àmbit general dins de la meitat oest del domini lingüístic català», introdueix.
Els paral·lelismes amb el valencià són més freqüents que amb el nord-occidental
Encara que compta amb multitud de mots i lèxic comú amb la resta dels territoris catalanoparlants, la seua situació geogràfica ha provocat que assumisca trets que remeten al català nord-occidental i altres propis «del català-valencià». «Aquest fet ha contribuït a l'adscripció de la comarca, segons el dialectòleg, en una zona o en l'altra. Alguns d'aquests fenòmens afecten tota la comarca. En canvi, n'hi ha que la divideixen en diferents zones», indica. Des del punt de vista lèxic, «els paral·lelismes amb el valencià són més freqüents que amb el nord-occidental», puntualitza.
L'investigador també constata «la presència de paral·lelismes amb l'aragonès a la conca del Matarranya a conseqüència d'una sèrie de condicionants historicogeogràfics». Entre aquests factors, ressalta la proximitat entre el català i l'aragonès, que són «dues llengües adjacents, d'una mateixa matriu llatina i amb un contínuum, especialment pel que fa al lèxic». També destaca el contacte del Matarranya «amb una zona aragonesparlant, possiblement de transició al català, fins al segle XVIII» i «el veïnatge amb un parlar netament ribagorçà: el maellà».

«Si observem el conjunt dels paral·lelismes amb l'aragonès, podem afirmar que una part significativa d'aquests tenen més presència a la meitat occidental de la comarca», amplia. Ara bé, no sols hi ha influència aragonesa, sinó també hi ha la castellana: «El predomini del castellà com a única llengua oficial a l'Aragó —llengua pròpia de les comarques occidentals veïnes, de la capital autonòmica (i estatal), associada al prestigi, a quasi tota l'oferta cultural, vehicular en gairebé tot l'ensenyament, present en l'administració, en una part majoritària dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, així com en l'àmbit eclesiàstic, entre d'altres— ha generat un conjunt d'interferències que afecten tots els nivells lingüístics».
La recerca identifica «un seguit de parlars fronterers que, tot i formar part de la comarca administrativa del Matarranya terolenc, representen una continuïtat lingüística amb els respectius parlars adjacents de comarques administratives veïnes». «Els més evidents són la parella formada per Arenys de Lledó i Lledó d'Algars, antigues poblacions de la diòcesi de Tortosa situades a la conca del riu d'Algars, que, com hem afirmat anteriorment, manifesten un conjunt de trets del tortosí que, o bé no s'han estès, o bé han arribat poc a la resta de parlars matarranyencs», especifica.
La influència de les comarques més septentrionals del País Valencià es nota a poblacions com ara Beseit, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja i Torredarques
«També és molt clar el cas de Valljunquera, una illa o apèndix dialectal a la comarca administrativa del Matarranya, de trets representatius de la zona inclosa en la comarca del Baix Aragó de les conques del Bergantes i del Mesquí», complementa. L'acadèmic, però, matisa que «no és tan obvi com en els casos anteriors, però Massalió també representa un enllaç amb els parlars del Baix Matarranya amb trets com la primera persona del singular del present d'indicatiu del verb córrer sense velar, l'imperfet de subjuntiu del verb ser castellanitzat o l'imperfet d'indicatiu dels verbs dir i riure».
La influència de les comarques més septentrionals del País Valencià es nota a poblacions com ara Beseit, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja i Torredarques. «Trobem, pel que fa al lèxic, un conjunt de mots que gairebé no tenen continuïtat a la resta del Matarranya, però que retrobem als Ports i al Baix Maestrat», ressalta l'investigador a les seues conclusions. I afegeix: «Atès el seu caràcter d'àrea lateral, perifèrica i de configuració tardana, els parlars del Matarranya conserven determinades solucions lingüístiques de caràcter arcaïtzant que tenen l'origen en etapes antigues de la llengua».
«L'estudi dels parlars del Matarranya ofereix el retrat d'una comarca amb una diversitat lingüística interna evident, visible tant en els aspectes fonètics i morfològics com en el pla lèxic», remata una radiografia d'una comarca on la seua llengua pròpia encara és viva al carrer, malgrat l'emergència lingüística del català, l'existència de problemes en la transmissió generacionals i la pressió del castellà. La resiliència del català de frontera.