Ricardo Costa, exsecretari general dels populars valencians i delator de la trama Gürtel, va proclamar anys enrere que «la festa no s’esgotava mai per al PPCV». Aquella afirmació retratava l’inici d’una època de decadència per als conservadors valencians, els prolegòmens d’una dura ressaca, condimentada amb causes judicials i vuit anys de travessia electoral pel desert.
La formació de la gavina va viure aquella etapa de vi i roses junt amb diverses personalitats de la construcció. Els senyors de la rajola van experimentar el seu èxtasi amb la bombolla immobiliària, quan les promocions d’habitatges es fabricaven a un ritme inèdit. El festival de la construcció, però, va aturar-se amb l’esclat de la crisi financera i bona part d’aquells prohoms del negoci del totxo van ser testimonis excepcionals de la caiguda dels seus emporis.
Anys més tard de la Gran Recessió, amb el món havent viscut la Gran Reclusió, les turbulències de la invasió d’Ucraïna i la inestabilitat permanent de la presidència nord-americana de l’ultra Donald Trump, hi ha constructors valencians patint la ressaca d’aquella orgia. O, si més no, així ho acredita el llistat de morosos de l’any 2025, publicat aquest dimarts pel Ministeri d’Hisenda, encapçalat pel socialdemòcrata valencià Arcadi España.
L’herència dels Cotino i un mocador faller
L’ensorrament del boom del totxo va impactar en els comptes de la teranyina empresarial edificada per la nissaga Cotino. Esquitxats per inesgotables causes de presumpta corrupció i amb el patriarca de la família —l’exconseller i expresident de les Corts, el popular Juan Cotino— havent faltat per la COVID-19, empreses que van formar part del seu hòlding han acumulat any rere any deutes amb el fisc espanyol. En l’actualització del 2025, apareix Asedes Capital, amb unes obligacions tributàries de 7,4 milions d’euros, i Asedes Infraestructuras, amb uns comptes pendents amb l’Agència Tributària espanyola de 5,9 milions d’euros.
Els Cotino reconegueren haver finançat il·legalment al PPCV; estigueren sota sospita pels seus negocis amb les residències durant l’etapa del seu patriarca al capdavant de la conselleria adjudicatària; foren condemnats pels suborns a l’expresident valencià Eduardo Zaplana i van aparèixer en enregistraments policials per les seues maniobres empresarials amb Enrique Ortiz, sentenciat mínimament per la manipulació de l’urbanisme alacantí. Junt amb Ortiz, va haver-hi un altre constructor castigat pel cas Brugal: l’il·licità Ramón Salvador.
Una de les mercantils d’aquest habitual de les pàgines de tribunals, Residencial Mira Llevant, acumulava en 2024 un deute amb el fisc espanyol de 41,8 milions d’euros. En un any, ha aconseguit retallar les seues obligacions fiscals i quedar-se amb uns comptes pendents de 6,85 milions d’euros. Aquesta reducció del deute no s’ha donat en el cas de Juan Armiñana, un promotor famós per finançar a les portes del crac immobiliari grandiosos monuments fallers. L’home del totxo deu 1,2 milions d’euros. Tanmateix, va reactivar els seus negocis en 2017 i ha irromput enguany al món faller després del seu polèmic pas per Nou Campanar.
Deutes amb sentiment blanc i negre
Si la festa gran de València va ser un aparador per als grans constructors de l’època, el futbol fou la consagració per als tòtems de la rajola. Hereu de l’imperi immobiliari del seu pare, Juan Bautista Soler va intentar gravar el seu nom a la història daurada del València CF. Com a president de l’entitat valencianista, però, va registrar uns resultats magres per l’aleshores categoria dels blanc-i-negres i va ser assenyalat com a un dels causants del deute que ha arrossegat el club.
Mentre eixia de l’equip valencià per la seua gestió econòmica, els escàndols i els dolents resultats a la gespa, Bautista Soler va observar la caiguda dels seus negocis immobiliaris. Va estar involucrat a diverses causes judicials —fou condemnat pel segrest de Vicente Soriano, exdirigent valencianista, tot i que després va ser absolt— i és un habitual a la llista de morosos d’Hisenda. En l’actualitat, deu 986.553 euros com a persona física i 5,08 milions d’euros a través de Mercado de Construcciones. Pedro Cortés, antic president valencianista, té uns comptes pendents amb el fisc espanyol de poc més d’un milió d’euros.
Anys abans de l’aventura de Bautista Soler i Pedro Cortés al València CF, Paco Roig va ocupar la cadira presidencial a la llotja de Mestalla. És germà de Juan Roig —propietari de Mercadona, mecenes del València Basket i una de les grans fortunes de l’Estat espanyol— i de Fernando Roig, president del Vila-real CF i una de les persones amb més patrimoni del País Valencià com a màxim accionista del Grup Pamesa Ceràmica. Paco Roig, amb una carrera empresarial amb incursions al sector del totxo, deu 7,86 milions d’euros a través de Roig Grupo Corporativo.
La llista de promotores amb obligacions pendents amb Hisenda és ben àmplia: hi ha Augimar Empresa Promotors, amb 7,6 milions d’euros; Terres de l’Horta, amb 8,3 milions d’euros; Promociones Calle Jacinto Labaila, amb 5,2 milions d’euros; o Zyssa Vinaròs SL, amb 4,3 milions d’euros. El rànquing de morosos compta, fins i tot, amb taulelleres, com ara Azulejera La Plana, amb 3,29 milions d’euros, o altres firmes mítiques valencianes, com ara Ros Casares, amb poc més d’un milió d’euros.
La viuda de Broseta, Interconomia i Osborne
Soledad Bacharach de Valera va ocupar les pàgines rosa pels seus vincles amb Joan Carles I, però abans va patir l’assassinat del seu marit, l’advocat valencià Manuel Broseta, per part d’ETA. Bacharach fou professora de Dret Mercantil a la Universitat de València i va ocupar un seient al consell d’administració de diverses constructores. En l’actualitat, apareix amb un deute que supera per poc el milió d’euros.
El document d’Hisenda està farcit de més noms famosos, com ara el magnat immobiliari Matthias Kuhn. Resident a Mallorca i acusat d’ocultar 21 milions d’euros a l’Agència Tributària espanyola, deu 1,3 milions al fisc espanyol. Junt amb aquest empresari teutó, surten noms com ara la folklòrica Isabel Pantoja, el presentador Bertín Osborne, l’actriu Patricia Conde o Joan Gaspart, expresident del Futbol Club Barcelona.
Al costat d’immobiliàries com ara Reyal Urbis, amb unes obligacions fiscals de 264,9 milions d’euros, estan presents plataformes mediàtiques a l’òrbita de l’extrema dreta. Es tracta del grup Intereconomia. La firma Interconomia Corporación té uns comptes pendents de 12,5 milions d’euros, Interconomia Publicacions 840.024 euros, Intereconomia Radio 1,24 milions d’euros i Intereconomia TV 5,5 milions d’euros. Aquest hòlding està en mans de la nissaga Ariza, situada al pinyol de Santiago Abascal, líder de Vox. De fet, ostenten sucosos negocis amb el partit ultra, com desgranat EL TEMPS.