L'instint comercial roman inalterable al llarg de la vida. No importa els anys que marque el carnet d'identitat, ni tampoc la professió. Eduardo Zaplana, qui després arribaria a ser president de la Generalitat Valenciana, l'atresorava des de ben jove. «He de fer-me ric perquè estic arruïnat», va afirmar com a declaració d'intencions de les seues ambicions quan va ser enxampat als enregistraments de l'anomenat com a cas Naseiro, on s'investigava el presumpte finançament irregular dels populars.
Zaplana no sols gaudia d'aquesta «mentalitat de tauró» —com dirien els venedors de fum digitals que promocionen criptomonedes—, sinó que combinava l'elegància d'un truà —en homenatge al «soc un senyor, soc un truà» del seu benvolgut amic i cantant Julio Iglesias— amb unes dosis elevades de cops de sort. L'exdirigent del PP era una combinació d'instint comercial, porcions de fortuna i classe política en les distàncies curtes.
Amb aquesta síntesi, l'antic membre de les joventuts de la UCD va alternar el regat dels escàndols amb l'ascens meteòric a la política. Zaplana va esquivar com si es tractara d'una finta executada amb l'habilitat prodigiosa de Neymar, Linda Caicedo, Aitana Bonmatí o Lamine Yamal l'ombra de Naseiro, la compra d'una trànsfuga per accedir-hi a l'alcaldia de Benidorm (Marina Baixa), els pagaments milionaris a territoris offshore al seu estimat Iglesias o les acusacions d'empresaris que l'assenyalaven de cobrar comissions de Terra Mítica.
L'expresident de la Generalitat i exministre de Treball de José María Aznar estava a prova d'investigació judicial. Ni quan estava retirat de la política i treballava a Telefònica: en aquell moment, va escapolir-se de passar pels jutjats per la trama Lezo, d'ascendència madrilenya. Sí, va aparèixer, de nou, a gravacions en les quals intercanviava parers amb Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, sobre com jugar a escollir els representants de la judicatura. Ara bé, la seua aliança amb la Deessa fortuna estava intacta. Zaplana demostrava els seus dots de «campió», com l'havia batejat Iglesias durant el seu idil·li fraternal.
L'excap del Consell perdria el vent de cara en maig del 2018, quan la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil l'emmanillava abans que el rellotge marcara les nou del matí. Zaplana era acusat d'haver cobrat comissions milionàries a canvi d'entregar les adjudicacions de les ITV a la nissaga Cotino, encapçalada pel seu patriarca desaparegut Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes, exconseller de Benestar Social amb Francisco Camps i exdirector general de la policia espanyola.
L'excap del Consell mouria cel i terra per ajornar el judici i, fins i tot, per anul·lar l'origen rocambolesc de les proves a través d'un canvi estètic i de pensament de Marcos Benavent, autoproclamat ionqui dels diners i delator de la macrooperació Taula. Tanmateix, la sort l'havia abandonat. O com cantava el seu admirat Iglesias: «Tiene nostalgia mi alma/De un tiempo que ya pasó/Y la tristeza que deja/La soledad del adiós».
Els temps havien canviat fins al punt que antics amics íntims, com ara Joaquín Barceló, o col·laboradors estrets com ara Juan Francisco García, excap de gabinet de l'expresident valencià i president de la comissió que va adjudicar en 1997 els contractes de les ITV, van abandonar-lo i van incriminar-lo durant el judici. La nissaga Cotino, en boca del nebot del patriarca, antic soci del constructor Enrique Ortiz i finançador confés del PPCV, Vicente Cotino, també apuntaria contra l'excap del Consell. Tots havien arribat a un acord de col·laboració amb la Fiscalia per reduir les penes. Era l'epíleg de la immunitat de l'exministre d'Aznar.
Zaplana perdia la lleialtat dels seus. Era una lliçó judicial que ja va plasmar-la Iglesias: «Pocos amigos son de verdad/cuántos te halagan si triunfando estás/pero si fracasas bien comprenderás que/los buenos quedan, los demás se van». El cop definitiu, però, s'ha consumat aquest dimarts quan l'Audiència Provincial de València l'ha condemnat a 10 anys i cinc de mesos de presó, així com li ha imposat una multa de 25 milions d'euros pels delictes de blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document mercantil. La sala considera que Zaplana era el líder d'una trama que va pescar en comissions més de 16 milions d'euros.
A la interlocutòria, la sala condemna a un any i tres mesos de presó al seu testaferro Joaquín Barceló, estableix una sanció penal de cinc anys per al seu comptable Francisco Grau, un any i sis mesos per al seu excap de gabinet Juan Francisco García i dos anys per al nebot del patriarca dels Cotino. Per contra, l'Audiència Provincial de València exonera a l'expresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas; a la secretària personal de Zaplana, Mitsouko Henríquez, i a l'exdiputat del PP, Saturnino Suanzes, entre altres acusats.
L'entesa Cotino-Zaplana
Com si es tractara d'una mena de manual per manipular una contractació i obtindre'n rendiment, la sala de l'òrgan judicial provincial fa un relat rigorós i documentat de com va operar la trama Erial que va encapçalar Zaplana. «L'acusat García va realitzar des de la seua posició política, [...] com a president de la mesa de contractació de les adjudicacions de les ITV, així com per la relació de confiança que tenia amb Zaplana, el necessari perquè es produïren les adjudicacions concertades en el procés de selecció i contractació de les empreses licitadores, conforme als pactes subscrits per Zaplana amb Juan Cotino», engega la interlocutòria.
«Juan Cotino hauria mostrat en una reunió el gener de 1997 el seu interès a García i Zaplana en què el lot 1 fora adjudicat a les empreses del seu grup, Sedesa, i García va fer el necessari, seguint les indicacions de Zaplana, perquè així fora», estableix. Per aquest motiu, i des d'aquella trobada del gener de 1997 i fins al 8 de maig de 1997, «va tindre diverses reunions amb Sedesa per a revisar el projecte d'adjudicació i les condicions del plec i proporcionar-li una posició d'avantatge en el concurs».
Amb aquelles converses entre la Generalitat Valenciana de Zaplana i el hòlding mercantil de la nissaga Cotino «es van ajustar alguns aspectes, com que al principi es va parlar de quatre zones i al final van ser cinc perquè beneficiava a les empreses del grup Sedesa». «Es van perfilar els criteris objectius del topall de la millora de les ofertes econòmiques i de la prioritat, i es va incloure el tema d'implantació i coneixement de la realitat de la Comunitat Valenciana, tendent tot això a aconseguir que l'adjudicació del lot 1 s'efectuara a favor de la UTE Valenciana de Revisiones SL, del grup Sedesa», s'assenyala. D'aquesta manera, el lot 1 va ser concedit a l'UTE lligada als Cotino.
En el cas de les concessions eòliques, en canvi, la sentència afirma que «no existeix prova incriminatòria suficient que permeta afirmar que per part dels acusats Zaplana i García es va intervindre en algun mode en el tràmit administratiu del procés d'adjudicació per a aconseguir l'adjudicació a Projectes Eòlics Valencians SL (Pevsa) [propietat dels Cotino] de les zones 5, 6 i 11 del Pla Eòlic i que això es fera a canvi d'una contraprestació econòmica a satisfer pels acusats Vicente i José Cotino». Per aquesta raó, esgrimeix la resolució judicial, «haurà de declarar-se la lliure absolució dels mateixos per aquests fets».
La 'pilotada' i el Gran Ducat
El pagament de la contraprestació a Zaplana i el seu excap de gabinet per beneficiar-se d'una adjudicació de les ITV va necessitar una estructura per repatriar els diners a Luxemburg, caracteritzat per la seua laxitat fiscal i per canalitzar fons fora del radar de les autoritats tributàries. L'entramat offshore que va crear-se per part de Vicente Cotino i el seu oncle, Juan Cotino, estava conformat per dues firmes: Imison Internacional SA i Fenix Investment SA. L'encarregada de gestionar aquella operativa va ser Beatriz García Paesa, neboda del famós espia de les mil i una cares.
La xarxa constituïda al Gran Ducat s'alimentaria dels diners que la nissaga Cotino obtindria de la venda de les seues participacions en les concessions d'ITV i els Plans Eòlics. La família de l'exdirigent del PP va obtenir 43 milions d'euros per les accions a la contracta d'inspecció de vehicles, que van quedar-se en 37 milions d'euros. En el cas de la revenda dels títols a les empreses del negoci d'energies renovables, van assolir unes plusvàlues totals de 44 milions d'euros. Els Cotino, en conjunt, van pessigar 86 milions d'euros.
La societat Imision Internacional SA va ser receptora de 6,4 milions d'euros. «Entre el 5 setembre de 2005 i els primers mesos de 2006 i per indicació de Vicente Cotino, la societat Imision Internacional SA va passar a les mans de Joaquín Miguel Barceló [amic de joventut de Zaplana que actuava de testaferro] com a titular formal, encara que el seu titular real era Zaplana. D'aquesta manera, es va fer arribar a Zaplana el pagament de la comissió pactada per l'obtenció de Valenciana de Revisiones SL de la concessió del lot 1 del servei públic de la ITV», descriuen.
«L'estructura societària creada a Luxemburg per Vicente Cotino va ser utilitzada per Zaplana per a no estar visible en cap operació mercantil o de gestió que poguera vincular-li amb el pagament de la comissió pactada i per a això, des que va prendre el control de Imison Internacional SA el setembre de 2005, va col·locar com a financer per a la gestió dels fons a Francisco Grau del seu cercle d'amistat més estret i que posseïa els coneixements financers necessaris per a donar els ordes oportuns a García Paesa, administradora fiduciària d'aquesta societat», relaten.
Barceló, segons la narració de la interlocutòria, «dins d'aquesta estructura societària, va ser el que apareixia a l'exterior en les societats mercantils com a titular dels fons d'aquestes, sent una comesa d'absoluta confiança, encarregada expressament per Zaplana per l'amistat que tenia des de fa molts anys. Sense aquesta persona, no haguera sigut possible ocultar tot el seu patrimoni il·lícit». «Tant Grau com Barceló coneixien la procedència il·lícita dels fons d'Imison Internacional SA», agrega.
L'altre pagament va efectuar-se mitjançant Fenix Investment SA. Els Cotino van injectar 2,3 milions d'euros a la firma, la qual passaria entre setembre de 2005 i els primers mesos de 2006 per indicació del nebot del patriarca de la nissaga a Garcia. L'excap de gabinet de Zaplana dissoldria la societat en 2012 i retornaria des de Luxemburg els 2,2 milions d'euros de capital d'aquesta firma a l'Estat espanyol. Ho faria gràcies a l'amnistia fiscal aprovada pel PP de Mariano Rajoy. García percebria una altra contraprestació per manipular els contractes de les ITV: Sedesa, la mercantil dels Cotino, entregaria entre 2003 i 2010 fins a 1,2 milions d'euros a la societat Dobles Figuras Consultores SL, propietat de l'excap de gabinet de Zaplana, per treballs simulats.
«En paral·lel a l'estructura societària dissenyada a Luxemburg, l'organització de Zaplana va constituir un entramat societari a Panamà amb comptes bancaris a Andorra, per a rebre diners també de procedència il·lícita», incorpora la sentència. En el repartiment de funcions dissenyat per l'expresident valencià, «va col·locar de nou com a financer per a la gestió dels fons a Grau». «Era el seu amic Barceló qui ostentava la titularitat i els poders de les societats i dels comptes bancaris, cosa que permetia que Zaplana es mantinguera ocult en totes les operacions, persona sense la qual no haguera sigut possible ocultar tot el seu patrimoni il·lícit», arredoneix.
La sala puntualitza que tant Grau com Barceló «coneixien la procedència il·lícita dels fons que van ingressar en els comptes d'Andorra titulades per les societats panamenyes» i elabora un esquema de les diferents mercantils que van constituir el teixit offshore, com ara Merceron Investments SA, Puncak Services SA, Adua SA o Plaza Fountains SA.
Una teranyina per ocultar el botí
Com si es tractara d'una sessió continuada de màgia financera, Zaplana i el seu cercle van idear una estructura a l'Estat espanyol per amagar les comissions obtingudes. Les societats impulsades per evitar el rastre dels diners foren Costera del Glorio SL, Turnis Sylvatica SL, Medlevante SL i Gesdesarrollos Integrales SL. «Va existir entre aquestes quatre societats una unitat d'acció i direcció. Van ser utilitzades per Zaplana, Barceló i Grau d'una manera coordinada amb el propòsit finalista de permetre la repatriació i ús dels fons provinents d'Imison Internacional SA, però vetlant sempre la veritable titularitat d'aquests», descriu.
«En aquest entramat societari», expressa la sala en referència a l'exministre de Treball, «era el titular real o últim beneficiari de Medlevante SL; va utilitzar la societat Costera del Glorio SL per a efectuar disposicions de diners i inversions immobiliàries; i en Gesdesarrollos Integrals SL, va participar no de manera directa sinó a través de Medlevante SL». «Grau, dins de l'organització, era el financer, la persona amb els coneixements necessaris per a la gestió del patrimoni ocult de Zaplana. Va ser ell qui va idear l'entramat societari exposat», puntualitzen.
A través de la firma Costera del Glorio SL i quan el calendari marcava l'any 2005, va desenvolupar-se una inversió de poc més de dos milions d'euros a la urbanització La Finca, ubicada a l'adinerada població madrilenya de Pozuelo de Alarcón. En 2007, Costera del Glorio SL cediria els seus drets a Urbanizadora Somosaguas SAU, qui va adquirir novament la finca que anteriorment va vendre per dos milions d'euros en 2005. En aquest cas, però, va abonar-ne 4,3 milions d'euros.
«Amb càrrec als fons obtinguts per Costera del Glorio SL, després de la cessió de drets que ostentava sobre la parcel·la urbana i la casa unifamiliar, a la societat Urbanitzadora Somosaguas SAU, es van produir una sèrie de disposicions de diners que responien a l'interès de Zaplana», apunta la sentència, on es detalla com arran d'aquests guanys va adquirir-se un pis a Madrid. Les inversions immobiliàries no van aturar-se i a través de la societat Medlevante SL van comprar-se dos àtics a Altea (Marina Baixa) per un total de 812.000 euros.
Zaplana, junt amb set persones més, es faria amb l'embarcació Loix per 498.330, 20 euros. Ara bé, els tentacles financers de la xarxa de l'excap del Consell s'estengueren per una inversió immobiliària a la Vila Joiosa (Marina Baixa) mitjançant Gesdesarrollos SL i amb l'intent frustrat de participar de la societat concessionària del port esportiu Luis Campomanes d'Altea.
El mant 'offshore' de l'Uruguai
A mitjan any 2009, Zaplana va establir contacte amb el financer uruguaià Fernando Belhot, una mena d'il·lusionista que movia els diners per la geografia insular a la velocitat del jamaicà Usain Bolt i la discreció d'un agent del KGB. Arran de les trobades entre el mag offshore sud-americà i l'excap del Consell, l'exdirigent del PP «va encarregar a Belhot la gestió i administració fiduciària del seu patrimoni». Per a materialitzar-ho, «es va acordar la dissolució d'Imison Internacional [administrada per García Paesa] perquè passar a gestionar-se per Belhot».
En aquell moment, Imision Internacional SA comptava amb una participació majoritària de 2,9 milions d'euros a la societat Medlevante SL i uns fons de 7,8 milions d'euros. «La participació majoritària de 2,9 milions d'euros que mantenia Imision Internacional SA a la societat Medlevante SL es va dividir paritàriament entre dues societats uruguaianes: Misleny SA i Disfey SA, que van passar a ostentar cadascuna d'elles el 50% de les participacions de Medlevante SL», certifica.
«Quant als actius financers, en el segon semestre de l'any 2009, es va iniciar un transvasament dels mateixos d'Imision Internacional SA a una de les societats pertanyents al despatx professional de Belhot, Natland Fianancieringmaatschappubv», exposa la sentència els moviments d'un gestor que tot just començar la recerca policial va col·laborar amb la justícia i va confessar contra Zaplana.
Aquesta societat, establerta als Països Baixos, «va rebre un total de 7,8 euros i va interactuar en tot aquest procés com a societat fiduciària i intermediària per a canalitzar finalment els fons fins a un compte bancari a Suïssa, titularitat de la societat uruguaiana Disfey SA, i que va obrir Belhot per a administrar de manera fiduciària els actius financers titularitat de Zaplana».
El testaferro uruguaià, en els prop de set o vuit anys de gestió de les finances de l'exdirigent del PP, «va lliurar prop de 2,3 milions d'euros a Zaplana en metàl·lic, conforme a les demandes que aquest li feia, mitjançant el 'sistema de canvis' i utilitzant en la majoria de les ocasions a la seua secretària personal». Segons la sentència, la seua persona de confiança desconeixia l'origen il·lícit d'una fortuna que va acumular l'expresident de la Generalitat Valenciana gràcies a manipular els contractes de les ITV. Un pecat d'ambició monetària que han provocat la seua condemna quan la deessa fortuna li ha retirat la seua antiga benedicció.