Fer classe en valencià a la Universitat Politècnica de València (UPV), una universitat pública dins un territori de parla catalana, és un acte individual i heroic. Un 55% dels crèdits oferts en valencià s'imparteixen en castellà i l'oferta real de crèdits en valencià se situa al voltant del 3%.
Així ho ha denunciat el recent format de grup «PDIxvalencià», una agrupació de més de 80 professors i investigadors de la UPV. El col·lectiu ha presentat al registre de la universitat de manera formal un manifest amb més de 300 signatures (de dos terços dels departaments, ja que no han arribat a tots per falta de recursos) perquè l'administració acadèmica garantisca els percentatges de classe en valencià i la demanda de l'alumnat, que sí que vol estudiar en l'idioma del país.
Els portaveus d'aquest grup, Ximo Arlandis, Rubén Pico i Aitana Menárguez, han denunciat que la universitat no sols peca de falta de promoció de l'ús i la docència en valencià, sinó que actua «de manera activa» com a «agent minoritzador d'una llengua que ja està minoritzada». I és que «a diferència d'altres universitats públiques del País Basc, Catalunya, Galícia o fins i tot la Universitat de València (UV), les ràtios de classes impartides en la llengua pròpia es mantenen entre el 69% i el 30%».
«La reducció dels crèdits ha sigut progressiva i preocupant, tant que acabarà anul·lant la presència del valencià a les aules», han denunciat. El 2010, els crèdits en les titulacions de graus que oferia la universitat en valencià eren del 9,1%. Sis anys més tard, s'ha descendit fins al 6,3% del total. Aquesta gestió deficient en matèria lingüística perjudica l'alumnat, tal com han lamentat: «Limita la seua formació, rebaixa les expectatives laborals de cara a l'administració; desfavoreix la integració social i laboral dels joves migrants i aixafa els drets lingüístics dels valencianoparlants, a més de contribuir a desprestigiar la llengua dels valencians».
De fet, i segons les dades oficials del servei de Promoció Lingüística de la mateixa universitat, que ha compartit la plataforma de professorat pel valencià, el 84,79% de la llengua de docència és el castellà, seguit d'un 6,3% de valencià (que en termes reals és del 3%) i un 8% de l'anglès. Per això, demanen a l'equip rectoral que incremente la presència del valencià a la universitat, faça real la catalogació de crèdits i la seua traducció amb la docència a les aules i que reclame la competència lingüística al personal que s'incorpore per enriquir els recursos docents.
Tres campus i una realitat
Aquesta circumstància no sols es dona al campus més gran, situat a València i conegut com al campus de Vera, sinó que també està present a Gandia i Alcoi, comarques on està normalitzat l'ús de la llengua. En aquests emplaçaments, la presència del valencià a les aules de la UPV és també ben minsa. «Molts estudiants venen de parlar en valencià durant el batxillerat, en la seua vida social i a casa, i quan arriben a la universitat, se'ls envia el missatge que el valencià no és per a l'acadèmia o per a les coses serioses. Això és menysprear la llengua», han censurat.
Amb tot, els docents han assenyalat que aquesta gestió negligent amb la llengua contrasta amb les demandes de l'estudiantat: al voltant d'un 40% dels alumnes volen rebre classes en valencià. «Si no es compleix amb aquesta demanda i no prenem accions perquè una llengua minoritzada recupere l'estatus, arribarem a un punt en què el percentatge de demanda en valencià siga zero», han advertit els docents. Fa anys que intenten que l'equip rectoral entome el problema.
Un exemple d'aquesta discriminació lingüística és Marta, estudiant de màster en la UPV. Tot i que la seua preferència inicial fou cursar les classes en valencià, al matricular-se només ha pogut fer-lo en castellà. «Jo ho entenc perquè hi ha gent de fora que ve ací només per estudiar el màster, però m'haguera agradat que fora en valencià».
En una situació pareguda, resten Jordi, Laia i Lucía. Tots tres estudien Belles Arts i estan en quart curs. El primer és d'Ontinyent (Vall Albaida), la segona de Riba-roja (Camp de Túria) i la tercera d'Alacant. «Quan vaig arribar a la universitat, vaig haver d'acostumar-me a parlar en castellà. Ni tan sols la meua fluïdesa parlada era bona, perquè jo sempre he parlat valencià. Només hi havia un grup de sis en valencià i en la pràctica era un grup mixt. M'haguera agradat aprendre tota la carrera en valencià», diu Jordi. Lucía no és valencianoparlant, però es va apuntar al grup en valencià perquè no hi havia més remei. Diu que no té problema en què les classes siguen en valencià i que ella ho entén perfectament, però reconeix, que a la pràctica a l'aula no es donava la classe en valencià.
L'alumnat vol aprendre en valencià, però, què passa amb el professorat? Segons dades oficials recollides per la plataforma PDIxvalencià, d'un total de més de 2.000 docents, 700 poden donar classe en valencià. Encara més, al voltant del 40% és competent. Des de la plataforma, intueixen que la manca de mesures per cuidar l'ús del valencià a les aules respon a una posició política del govern de la universitat.
Per què s'ha arribat a aquesta situació?
Si ens preguntem en quin moment hem arribat a aquesta situació, des de la plataforma docent es diu que té origen en diferents factors, sobretot si comparem amb la Universitat de València (UV), institució també valenciana. En primer lloc, l'ADN de cada universitat és diferent i en segon, els equips rectorals que han vetlat per aquesta qüestió també. Aquestes diferències històriques han dut la UPV a obtenir un suspens en política lingüística.
La qüestió de la llengua, a més, és un drama que sovint té a veure amb els horaris i no amb les preferències de llengua, i també la comoditat de la convivència entre els departaments i l'alumnat. Moltes vegades, per petició d'una persona, s'acaba canviant la llengua d'una classe sencera que s'havia oferit en valencià. Ara, docents i alumnes revifen la batalla perquè la llengua pròpia del país no siga testimonial a la UPV.