Històries de repressió

Roberto Conesa, un torturador a l'ombra de les trames parapolicials

Aquest diumenge es compleixen 25 anys de la mort del denominat 'superagent' Roberto Conesa. Membre de la Brigada Político Social i iniciador de l'expedient que acabaria amb l'afusellament de les 13 roses, va especialitzar-se en infiltracions dintre d'organitzacions esquerranes durant el franquisme. Relacionat amb extremistes feixistes, va adquirir notorietat per dirigir l'alliberament de l'aleshores president del Consell d'Estat, Antonio Maria de Oriol i Urquijo, i del general Emilio Villaescusa, segrestats pel GRAPO. La seua ombra plana sobre diverses trames parapolicials, com ara l'intent d'assassinat del líder independentista canari Antonio Cubillo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tocar de l'estació d'Atocha i dels carrers del centre de Madrid, sobrevivia un jove de quinze anys. Anomenat Roberto Conesa, treballava en una tenda d'ultramarins situada al carrer General Lacy. Una feina que combinava amb la militància política a les Joventuts Socialistes Unificades, nascudes l'any 1936 com a conseqüència d'una aliança entre comunistes i socialistes. Aquell compromís ideològic va empentar Conesa a lluitar en la Guerra Civil contra el feixisme colpista.

La derrota del bàndol democràtic a mans dels militars franquistes, però, va capgirar la mentalitat d'aquell dependent d'ultramarins. Conesa va abandonar la seua antiga afiliació a les esquerres i va ingressar a la policia política de la dictadura. Encara més, va casar-se amb la filla del patró de l'establiment comercial. Fou la cirereta del pastís al seu canvi vital.

Arran de la seua antiga vinculació a les Joventuts Socialistes Unificades, Conesa va rebre la missió de reconstruir i liquidar el Socorro Roig Internacional. L'objectiu era detenir tota persona amb uns ideals contraris al règim franquista. L'uniformat va aconseguir-ho gràcies als seus contactes amb militants socialistes. Entre les persones detingudes per les forces de seguretat feixistes, hi havia 13 menors acusades de «complot per atemptar contra la vida del cabdill en la desfilada del 18 de maig, commemorativa de la victòria». Dos dies més tard de condemnar-les, a les vuit del matí, van ser afusellades al cementiri. Es tractava de les 13 roses, un dels horrors més famosos de la barbàrie nacional-catòlica.

L'empleat que posteriorment va engreixar les files de la policia franquista va morir fa 25 anys. Aquest diumenge es compleix un quart de segle des del traspàs d'un agent que va convertir-se en una icona de la repressió i la tortura de la dictadura feixista. I que durant la transició cap a la democràcia, va reciclar-se dintre dels cossos de seguretat de l'Estat. Amb amistats dintre dels cercles més tèrbols del feixisme internacional, la seua figura va planar sobre algunes trames parapolicials de la violenta transició espanyola. Aquesta és la història d'un comissari camaleònic.

L'habilitat d'infiltrar-se en diversos moviments antifranquistes de la postguerra va més enllà de l'operació que va comportar l'assassinat de les 13 menors republicanes. L'any 1942 va tenir un paper clau en la detenció d'una desena de guerrillers que lluitaven contra la dictadura. Cinc anys més tard aconseguiria ingressar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) per desmantellar-lo des de l'interior, tal com relata el periodista Gregorio Morán en un seguit d'articles publicats en 1977 a Diario 16 sobre el policia. Conesa, fins i tot, evita la reconstrucció d'UGT fent-se passar pel germà d'un impressor amb l'objectiu d'atraure els activistes antifranquistes.

Amb el favor del temible coronel franquista (i durant la democràcia alt càrrec de la lluita antiterrorista) Enrique Eymar, l'agent explota al màxim l'art d'infiltrar-se. I quan esgota les possibilitats d'exercir de talp, articula de manera progressiva una extensa xarxa de confidents. Ara bé, els seus èxits com a policia franquista s'aturen l'any 1956. La detenció d'una colla d'estudiants anomenada Grup de Joves Escriptors provoca controvèrsia al règim. Javier Pradera, un dels emmanillats i durant la democràcia periodista de prestigi, era fill d'una nissaga connectada amb el dictador Francisco Franco. Aquest incident junt amb el fracàs de no descobrir els contactes entre aquests universitaris i els màxims dirigents del PCE l'introdueix en un estat força depressiu.

Turmentat per la seua topada professional, l'uniformat viatja a República Dominicana per convertir-se en assessor del dictador anticomunista Leónidas Trujillo. L'experiència a l'altra banda de l'atlàntic es complementa amb expedicions a l'Argentina i l'Uruguai. «Així mateix, es va estendre el rumor de la seua pertinença a la CIA [...], però no podem corroborar aquestes informacions que envolten la figura d'un halo enigmàtic», afirma l'historiador Xavier Casals a l'obra La transición española. El voto ignorado de las armas (Pasado & Presente, 2016). La seua estança a Santo Domingo finalitzarà arran de les irregularitats en la burocràcia per importar 200 valencians per treballar l'arròs al país caribeny.

De tortures, neofeixistes italians i atemptats d'ETA

Conesa, en el seu retorn a la policia franquista, s'encarregarà de seguir la creació del Partit Comunista Marxista Leninista. També d'aconseguir informació sobre les diverses forces antifranquistes. Aquesta tasca motivarà els seus viatges constants arreu de tota Europa. De les poques parades que el policia realitzarà a l'Estat espanyol, hi destacarà la participació en l'interrogatori a Julián Grimau, un dirigent comunista afusellat pel règim de Franco. Per les seues mans, al seu torn, va passar altres antifranquistes destacats com el sindicalista Marcelino Camacho, històric dirigent de CCOO. 

Mà dreta del comissari principal de la Brigada Político Social Saturnino Yagüe i adscrit al Servei de Coordinació, Organització i Enllaç dirigit pel coronel franquista Eduardo Blanco, la petjada de Conesa va evidenciar-se en la investigació sobre l'atemptat contra l'almirall Luis Carrero Blanco. Però també en la recerca policial sobre la bomba que ETA va col·locar l'any 1974 a una cafeteria propera a l'edifici de la Direcció General de Seguretat. Un treball que va promocionar-lo dintre del cos. Conesa començava a guanyar-se l'apel·latiu de superagent.

Aquella investigació, però, comptava amb diverses ombres. Tal com explica Morán en un dels seus articles a Diario 16, «tal vegada Conesa explique algun dia [...] la raó de l'amalgama política que va elaborar des d'ETA al PCE, atribuint-los col·lectivament la responsabilitat de l'atemptat. Aquesta part de la roda de premsa va ser responsabilitat del mateix Conesa, qui va exposar als periodistes propaganda que va adjudicar al PCE, i que qualsevol coneixedor dels diferents partits d'extrema esquerra, entre els quals hi havia Conesa, sabia que no era així».

Roberto Conesa va treballar durant dos anys a les ordres del dictador Leónidas Trujillo. També va viatjar a l'Argentina i l'Uruguai| Viquipèdia

L'historiador Casals, al seu torn, apuntava a l'obra anteriorment citada que «el comissari va mostrar exemplars de Mundo Obrero trobats en un refugi d'ETA que va atribuir al PCE, quan corresponien al Partit Comunista Obrer Espanyol, una escissió de tall prosoviètic i estalinista encapçalada per Enrique Lister». «Donat que la prestesa relació ETA-PCE també l'establia el fals diari d'Argala [José Miguel Beñaran, històric dirigent d'ETA], publicat per la intervenció del ministe¡re de Governació, és versemblant que aquest argument no fóra elaborat per Conesa, sinó que la cúpula de seguretat de l'Estat volguera implicar el PCE a l'atemptat».

Aquella operació policial també amagava l'ombra inexplicada de per què va prohibir-se dies abans de l'atemptat que cap membre de la Direcció General de Seguretat passara per la cafeteria en la qual va produir-se l'explosió, quan era lloc de reunió del personal de l'edifici. Una de les detingudes per situar l'artefacte que va causar la mort a tretze persones, Eva Forest, va denunciar tortures de Conesa a la comissària. També va fer-ho un exmembre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), Manuel Blanco Chivite. «Era un individu que s'exaltava de manera molt peculiar en les pallisses i les tortures als detinguts», va relatar. Una mestra asturiana, María Luz Fernández, va denunciar que Conesa va arrossegar-la pel sòl mentre l'agafava dels cabells i que el policia va pegar-li cops durant els interrogatoris practicats, segons recull una notícia de Diario 16.

A les pràctiques torturadores de Conesa, s'hi sumava els seus presumptes treballs per al Servei Central de Documentació (SECED), una mena de Centre Nacional d'Intel·ligència del franquisme dirigit pel coronel Juan Ignacio San Martín, posteriorment condemnat pel colp d'Estat del 23-F. Segons van escriure els periodistes d'investigació Melchor Miralles i Ricardo Arques, Carrero Blanco va reunir-se amb el terrorista feixista Stefano Delle Chiaie amb l'objectiu d'assegurar-li «protecció i suport del servei d'informació de la Marina a canvi de la seua col·laboració amb el SECED, facilitant informació i actuant contra ETA a territori francès», tal com relata el llibre mencionat de Casals.

Dintre d'aquesta suposada operació de guerra bruta, Conesa, com a responsable de la Brigada Central d'Informació, va ser l'encarregat de coordinar les activitats irregulars de Delle Chiaie i el seu grup a l'Estat espanyol. «De fet, Conesa i el seu col·laborador Antonio González Pacheco (Billy el niño) haurien reclutat mercenaris entre ultradretans, exmembres de l'organització de l'Exèrcit Secret [un grup terrorista francès] i neofeixistes italians. Així, segons els periodistes, Delle Chiaie va esdevenir en responsable logístic de part dels comandos i, de vegades, [...] va desviar a Itàlia armes de la lluita antiterrorista, com una pistola [...] amb la qual va assassinar-se el jutge Vittorino Occorsio [que investigava els atemptats d'extrema dreta a Itàlia]», s'afirma a l'obra de l'historiador.

Cap de la Brigada Político Social entre 1975 i 1976, l'uniformat va ser designat com a responsable de la policia espanyola a València, una ciutat «on la mateixa Internacional Negra dels neofeixistes tenia xarxes molt importants [...] com també la CIA i els croats», segons detallava Morán. Durant la seua estada a la capital valenciana, Conesa saltaria a l'estrellat policial per dirigir l'alliberament de l'aleshores president del Consell d'Estat, Antonio María de Oriol y Urquijo, i del general Emilio Villaescusa, ambdós segrestats pel GRAPO. El comissari va acceptar dirigir l'operació d'alliberament a canvi «d'hermetisme total i de despatxar directament amb [l'aleshores] ministre de Governació [Rodolfo Martín Villa]», tal com indica al llibre Casals.

L'ombra del terrorisme canari

Amb Conesa comptant des d'anys enrere amb infiltrats que exercien certa influència sobre el FRAP i confidents com el posterior director de la Guàrdia Civil Luis Roldán, l'agent va ser guardonat amb la medalla d'or al mèrit policial l'any 1977. Abans havia rebut la medalla policial de plata, una altre premi amb distintiu roig i la condecoració de l'ordre del jou i les fletxes. Al seu torn, va ser ascendit com a Comissari General d'Informació. La Unió Nacional de Policia, de tendència progressista, va criticar que des d'aquesta àrea del cos es lluitara contra el sindicalisme a les forces de seguretat.

L'operació més tèrbola amb la qual va relacionar-se a Conesa fou l'intent d'assassinat de l'advocat, líder independentista canari i referent del grup terrorista Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari, Antonio Cubillo. Un grup armat que defensava l'africanitat de les Illes Canàries amb el suport d'Algèria i que va convertir-se un gran problema internacional per al govern espanyol del franquista reconvertit a democratacristià Adolfo Suárez.

En aquest context, va desenvolupar-se la denominada Operació Mallorca. «En juny de 1977, [...] va decidir-se que la millor opció era segrestar l'advocat independentista emprant un comando que arribara en vaixell a Alger, el raptara i el traslladara a Espanya [...]. Però el pla va truncar-se per l'increment dels atemptats amb bombes a les Illes. En tot cas, Conesa va transmetre a [José Luis] Espinosa [confident de Conesa i infiltrat a l'organització armada canària fins al punt de ser la mà dreta de Cubillo]: 'Res de segrestaments. Cal matar a Cubillo'», indica Casals a la seua obra. Per a dur-ho a terme, l'home de Conesa utilitzaria dos membres del FRAP, un sota amenaces a la seua família. L'assassinat va fracassar.

Al llibre de l'historiador català, es detalla que «el comando madrileny del MPAIAC van organitzar-lo Conesa i Espinosa, i que en els seus atemptats participaren policies i infiltrats en 'accions de dubtosa legalitat i escabrosa ètica'». Les maniobres del comissari, tanmateix, encara serien més tèrboles. «Va dissenyar un atemptat fals contra el monarca el 18 de març de 1977», afirma Casals. I continua: «En aquella jornada, Espionsa va col·locar dos artefactes en el passeig marítim de Palma, prop del iot Fortuna, i va fer-los explotar quan Joan Carles I estava lluny d'allí. Quina era la finalitat del suposat atemptat? Segons [el periodista Federico] Utrera, 'l'objectiu va complir-se immediatament. El Consell de ministres va aprovar en la següent reunió destinar fons addicionals per incrementar els efectes a la Comissària General que dirigia Conesa'».

«Segons els periodistes José Díaz i Isabel Durán no fou l'única acció d'aquest tipus, ja que va fabricar-se també un presumpte atemptat del MPAIAC contra Felipe González a principis de 1979 perquè suposadament el líder canviara d'actitud davant la seguretat policial», s'explica al llibre citat. «En els seus inicis, els homes de Conesa van tenir molt a veure amb l'estrany moviment independentista; fou un grupuscle controlat en tot moment pel comissari [Conesa] i alimentat en bona part artificialment. Va desparèixer quan la situació ho va requerir», recull Casals a la seua obra citant les memòries d'un excomissari anònim. 

Conesa va assumir en gener de 1979 la responsabilitat de la lluita antiterrorista al País Basc. Un conat d'infart, però, va jubilar-lo anticipadament. Va substituir-lo un altre comissari tèrbol, posteriorment esquitxat per la guerra bruta contra ETA i exmembre de la policia política franquista a València, Manuel Ballesteros.

El Col·lectiu Balcells, a més, va afirmar en un article publicat en aquest setmanari que «el març de 1984, disset ultres eren jutjats per l'Audiència Territorial de Barcelona, acusats de tinença il·lícita d'armes i desordes públics. Tots estaven relacionats amb el Partido Nacional Español Sindicalista. Aquests ultres van protagonitzar, el 1980, l'assalt a la seu d'UCD a Barcelona. Segons la declaració d'alguns d'ells durant el judici, el comissari Roberto Conesa s'havia encarregat de la preparació del grup paramilitar». Conesa també apareixeria esquitxat per l'atemptat contra la sala d'oci Scala a Barcelona l'any 1978 arran de la presumpta implicació d'un infiltrat seu, segons va contar Público.es.

Roberto Conesa hauria dissenyat un fals atemptat del grup armat independentista canari contra el monarca Joan Carles I. El seu infiltrat a l'organització terrorista va col·locar dos artefactes en el passeig marítim de Palma, prop del iot Fortuna| EL TEMPS

Les connexions ultres del policia, tal com va narrar el periodista Mariano Sánchez Soler l'any 1994 en EL TEMPS, van mostrar-se quan «la darrera aparició pública de Roberto Conesa va tenir lloc el febrer del 1985, durant la celebració a Barcelona de les noces d'argent del conegut ultradretà Alberto Royuela, on el superagent va compartir taula amb feixistes com ara Mariano Sánchez Covisa [exdirigent del grup parapolicial terrorista Guerrilleros de Cristo Rey], Della Chiae i amb el seu antic company de la Brigada Político Social, el també famós comissari jubilat Antonio Creix». «Eren, com ell mateix va dur llavors, els seus grans amics», escrivia l'investigador. Segons Casals, Conesa també va tenir una relació estreta amb Mauricio Carlavilla, un agent d'ideologia nazi «corrupte i obsessiu», en paraules de l'historiador Paul Preston.

«Cubillo va declarar que el comissari s'havia fugat a Veneçuela després d'apoderar-se de 200 o 300 milions que va rebre per preparar un atemptat contra el monarca en Palma de Mallorca, i que s'atribuiria al MPAIAC», s'apunta al llibre de l'historiador català. Amb tot, va transcendir que Conesa va instal·lar-se a Santo Domingo com a cap de seguretat d'una cadena hotelera fins a la seua mort l'any 1994.

«Hi ha un certificat de defunció que diu que està soterrat al cementiri de l'Almudena [...] Tinc els meus dubtes. Crec que Conesa podria ésser viu en qualsevol lloc fóra de l'Estat espanyol. Que a Conesa interessava treure'l del mig [...]. Ningú no s'ha preocupat d'exhumar el cadàver d'una persona que estava en crida i cerca. Ni el fantasma de Conesa ni el de Cubillo interessen ningú, són temes políticament incorrectes», afirmava el periodista Federico Utrera al llibre Canarias, secreto de estado (Mateos López Editores, 1996), tal com recollia en aquest setmanari l'any 1997 el redactor d'investigació Francesc Viadel. Són els misteris d'un torturador a l'ombra d'algunes de les trames negres de la transició espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.