«La violència policial de diumenge passat al vespre a Palma contra un nombrós grup de participants en la manifestació contra la turistificació, cada cop va quedant més evidència com el que és: un ús il·legítim de la força contra persones que exercien de forma pacífica el seu dret a protestar».
No és una apreciació qualsevol, sinó la conclusió a la qual ha arribat la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Balears. Quasi al mateix temps que el Col·legi de missers s'expressava, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després de la visita al cap de l’Estat a Marivent —el palau furtat als illencs durant la dictadura franquista per a ús exclusiu de la família Borbó com a residència d’estiu— manifestà el seu «suport absolut» al delegat del Govern a les Illes, Alfonso Rodríguez, la dimissió o destitució del qual han demanat Més, Podem i diferents organitzacions socials, en especial l’organitzadora de la manifestació, la plataforma Menys turisme, més vida.
Respecte al col·legi de missers illencs, ha fet públic un comunicat de la seva Comissió de Drets Humans, en el qual reclama que els fets mereixen «investigació judicial independent i eficaç» respecte a les lesions provocades almanco a una vintena d'assistents, i dels responsables que varen «ordenar i executar» les actuacions policials. Així ho consideren davant del fet, raonen, que els agents feren un ús «innecessari, arbitrari i desproporcionat de la força», emprant «elements dissuasius perillosos contra manifestants indefensos i periodistes». En resum, diuen els advocats baleàrics, «estam davant d’un cas d'ús il·legítim de la força» i denuncien que es tracta de la «violació de drets fonamentals», perquè les càrregues policials, així com es feren contra els manifestants quan no representaven cap perill atempten directament contra els drets bàsics de les persones en un estat democràtic.
Els missers insisteixen en aquest aspecte: el dret de reunió i manifestació no és quelcom que els agents de policia poden posar en dubte amb la seva actuació perquè estan reconeguts a la Constitució, la qual obliga les policies a defensar-los i protegir-los perquè es puguin exercir amb plena seguretat. No fou el cas. «No s'han de limitar a no interferir, sinó que tenen l'obligació positiva d'adoptar mesures raonables i apropiades per a garantir que les reunions pacífiques es desenvolupin sense aldarulls», adverteixen.
Expliquen, així mateix, que en una democràcia es pressuposa el caràcter pacífic d'una reunió o manifestació, i per això la càrrega de la prova de les intencions violentes dels participants «recau en les autoritats, que han de presentar proves creïbles sobre això». Per això, expliquen, es requereixen «indicis fàctics objectivament verificables» d’agressions. La policia va dir el dilluns després de la manifestació que els agents que carregaren havien estat agredits. No s’ha publicat cap imatge —fins aquest dijous— que ho provi. En canvi, en sobren de la violència dels uniformats.
Encara més, els advocats adverteixen que en cas que un manifestant hagués mostrat una actitud agressiva i violenta contra els agents, s’hauria d’haver actuat únicament contra ell i mai contra l’altra gent que de forma pacífica s’estava manifestant.
El repàs dels advocats als policies violents s’arrodoneix amb la constatació que no ha estat acreditada cap agressió als agents i, en canvi, es produïren «càrregues policials indiscriminades contra persones en actitud no violenta i agressions amb porres a ciutadans en actitud pacífica, dempeus amb els braços enlaire en senyal de pau, o que simplement estaven fent fotografies, entre elles un fotoperiodista».