Al pacte entre ERC i PSC per investir el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la llengua era un dels eixos principals. Els socialistes i els republicans van acordar no només la creació d'una conselleria específica de Política Lingüística —un compromís electoral de la formació independentista—, sinó l'impuls d'una bateria d'accions per combatre l'emergència lingüística que experimenta el català, com ara amb el reforç del Pacte Nacional per la Llengua.
En aquests primers compassos de l'executiu principatí d'Illa, el departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha confeccionat un informe que analitza succintament els reptes i les alertes de la llengua catalana, així com dibuixa unes línies d'actuació per revertir els indicadors d'alerta. La radiografia, de fet, sosté que «l'ensenyament en català està àmpliament estès i el seu ús és considerable, tot i que varia segons el territori, tant en el sistema educatiu com en l'universitari».
«El català compta amb una àmplia producció cultural i comunicativa, així com un fort teixit associatiu que en promou l'ús i la defensa. Els percentatges de coneixement, ús i adhesió a la llengua són comparativament més elevats, i la protecció legal i les polítiques de foment han estat històricament més sòlides», s'assenyala. I s'apunta: «És la llengua d'ús normal a la majoria de les institucions públiques, tant a escala nacional com local, i el seu ús en el sistema educatiu i universitari és notable».
La cartografia recorda que «el català gaudeix d'una presència molt sòlida en força àmbits, com ara la literatura, el teatre, els mitjans de comunicació locals i la ràdio, entre d'altre», però subratlla que a pesar de les seues fortaleses, «viu un nombre molt important de reptes». «No haver comptat amb un estat propici durant bona part de la història contemporània i haver patit un procés de minorització li han generat dinàmiques adverses», explica.
Un dels desafiaments identificats és la pervivència de «bosses importants de persones que desconeixen la llengua». Segons les dades proporcionades a l'informe, corresponents a l'any 2018, un 5,6% no entén el català, un 18,8% no saben parlar-ho, un 14,5% no saben llegir-lo i un alarmant 34,7% no sap escriure'l. Unes dades inquietants que se sumen al percentatge de persones que mai utilitzen el català. És cert que s'ha reduït des de 2013 a 2018, però si en 2003 aquesta capa de la població representava el 14,3%, quinze anys més tard és del 23,6%.
«Per a molts adolescents i joves, el contacte amb el català es limita al que reben en l'escola», destaca el document del departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els usos lingüístics són esfereïdors. Amb dades del 2022, a l'àmbit familiar el català s'usa per part del 37,4% de les generacions de menys edat i el castellà un 55,3%. En els grups d'amics, la presència del català es redueix al 33,3% pel 65,3% del castellà, i a les xarxes socials la llengua minoritzada queda reclosa al 25,6%.
Al camp audiovisual, l'ús lingüístic de la població escolar de Catalunya és molt reduït: un 11,5% pel 73,5% del castellà. De fet, hi ha més presència d'altres llengües, amb un 15%. El català amplia la seua quota a la lectura amb un 33,1%, al pati escolar amb un 32,2%, al menjador escolar amb un 46,1% i en les activitats de lleure amb un 43,6%. L'únic espai en el qual supera al castellà és a l'escola, amb un 64,4%. En la resta, el castellà sempre està per damunt del 50% i, fins i tot, supera en facilitat percentatges del 60% o el 70%.
«En alguns àmbits socials, professionals o geogràfics, la presència del català continua sent escassa o molt limitada. Aquest és el cas, entre d'altres, de sectors com la justícia, l'etiquetatge, les sales de cinema i els videojocs», lamenta el document. A la justícia, per exemple, el 93,2% de les sentències són emeses en castellà pel 6,8% que ho són en català. En el consum de cinema, només un 13,1% és en català quan l'anglès depassa lleugerament del 15%; i en els videojocs, el català —amb un esquifit 6,7%— està lluny de l'anglès —amb guarismes que abasten el 36,7%. Ni que dir-ne, però, de la comparació amb els percentatges del castellà.
La minva del català
A les xifres gens engrescadores del català en alguns espais socials, se sumen «els retrocessos en diversos indicadors lingüístics». En el cas de la mitjana de l'ús general de la llengua pròpia de Catalunya, s'observa com s'ha involucionat del 48,5% del 2003 al 41,1% del 2018. La tendència és equivalent a la utilització de l'idioma propi en l'alumnat de quart d'ESO per a les activitats en grup. En 2006, el català era la llengua majoritària: el 67,8% l'emprava sempre o gairebé sempre. En canvi, en 2022, la llengua ha reculat fins al 22%.
L'idioma propi de Catalunya ha involucionat també en l'atenció al públic en el sector del comerç. D'acord amb les dades de què disposa el departament de Política Lingüística, referents a l'any 2022, a les ciutats de Lleida, Girona, Tortosa (Baix Ebre), Barcelona i Tarragona ha minvat la presència del català tant en les salutacions com en la disponibilitat. A Lleida, per exemple, ha baixat dels 80 punts als 63 en termes de salutació, i del 87 als 78 en disponibilitat. La proporció de la retallada és similar a la Girona: de 82 a 63 en salutació i de 87 a 78 en disponibilitat.
En el cas de Tortosa, passa del 94 a 87 en disponibilitat i de 94 a 82 en salutació, mentre a Tarragona la reducció és del 44 al 32 en salutació i del 71 al 64 en disponibilitat. A la capital catalana, la caiguda és si fa no fa més pronunciada: del 40 al 24 en salutació i del 70 al 56 en disponibilitat. El retrocés en l'ús, però, s'identifica en camps com la parla habitual dels joves a Barcelona. En 1992, un 46% emprava sovint el català i un 54% el castellà. La tendència ja era força regressiva l'any 2002: la llengua pròpia del país quedava reclosa al 34,9% i un 9,7% reconeixia que alternava castellà i català. Divuit anys més tard, el 28,4% dels joves usa habitualment l'idioma propi de Catalunya i un 62,1% el castellà.
Els orígens de la regressió
El document no sols retrata el panorama del català al Principat, sinó que s'endinsa en alguns dels factors que han conduït la llengua pròpia cap a una situació de certa emergència. «És evident que l'assumpció del plurilingüisme de l'Estat espanyol a partir de la Constitució de 1978 va significar un canvi fonamental respecte de les polítiques lingüístiques d'imposició del monolingüisme castellà oficial desplegades durant els tres segles anteriors, llevat d'excepcions temporalment molt breus. En aquest marc, desplegat pels estatuts d'autonomia de 1979 i 2006 i la legislació lingüística i sectorial, el català ha assolit un grau de reconeixement oficial elevat», s'afirma.
«Tanmateix, és igualment evident que aquest reconeixement no és encara ple», reconeixen. I dibuixen dos motius: «D'una banda, perquè l'oficialitat de la llengua és encara incompleta, tal com mostren, sense anar més lluny, els esforços en curs per assolir l'oficialitat a les institucions europees i el seu ús en institucions centrals de l'Estat. D'una altra, perquè a Catalunya mateix continua havent-hi dificultats objectives a l'hora d'exercir aquesta oficialitat en tot un seguit d'àmbits, com per exemple la justícia, però també en altres com la salut, els drets socials, etc.».
Un segon front de reptes per a la llengua catalana «es deriva de les dinàmiques socioeconòmiques del país i les seves conseqüències sociodemogràfiques». «En especial, els forts corrents immigratoris de les darreres dues dècades i mitja han transformat substancialment la realitat social del país. Com a conseqüència, l'any 2023, la població entre els 25 i els 44 anys nascuda fora de Catalunya —bàsicament, fora de l'Estat espanyol— superava el 40%», afegeixen.
Els avenços en el món de les tecnologies, la comunicació i l'audiovisual són un altre dels desafiaments que afronta el català. «El pes de les pantalles en la vida quotidiana converteix l'audiovisual en un instrument de socialització mai experimentat anteriorment per la humanitat, amb tot el que això implica per als imaginaris col·lectius i els possibles prejudicis sobre les llengües, per a la transmissió dels idiomes entre generacions i per a la integració social de les persones nouvingudes», exposen.
«La digitalització i la intel·ligència artificial estan guanyant presència de manera vertiginosa en la societat contemporània, amb tots els reptes i totes les potencialitats que ofereixen en el terreny de les tecnologies de la llengua. Fer prediccions en un terreny tan àgil és arriscat, però si alguna cosa sembla clara és que les llengües que no es normalitzin en aquests entorns tindran un futur molt complicat», arredoneixen per sumar-hi una altra causa: «els canvis culturals, ideològics i actitudinals i de comportaments que s'han produït durant les darreres dècades, alguns de dimensions mundials, altres més específics de Catalunya».
L'informe exposa que «la globalització econòmica, els canvis tecnològics comunicatius i de transports i el creixement dels contactes transnacionals han afavorit el desenvolupament d'unes mirades positives sobre la diversitat lingüística i cultural, i això té un impacte positiu en la projecció del català». «Alhora, aquests mateixos canvis també han facilitat patrons de migració temporal, de manteniment de llaços estrets amb les societats d'origen, de replegaments comunitaris o d'estils de vida nòmades que sovint no afavoreixen ni l'ús, ni l'aprenentatge de les llengües locals», amplien.
A Catalunya, tots aquests fenòmens, segons interpreten des d'aquesta anàlisi, «s'estan produint de manera intensa i accelerada en un context sociolingüístic en què el català tot just estava apuntalant el seu procés de recuperació, i tenen com a conseqüència unes perceptibles dificultats d'aprenentatge del català entre les poblacions nouvingudes, sobretot entre les que arriben a partir de l'adolescència». «De fet, l'hàbit profundament arrelat en molts sectors de no adreçar-se en català a les persones que escapen als estereotips tradicionals de catalanitat constitueix un dels principals impediments per a la difusió de la llengua», ressalten.
«No cal dir que totes aquestes circumstàncies es produeixen en un context sociolingüístic marcat de manera determinant pel fet que el català comparteix oficialitat, usos, coneixement i espais amb el castellà, una de les llengües que té més parlants i més suports de tota mena (polític, econòmic, tecnològic, etc.) d'arreu del món», rematen per identificar el pes del castellà i la seua promoció per diversos altaveus com a un dels orígens de l'acceleració de la minorització del català i la pèrdua de presència en l'ús social.
El document del departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, no debades, llança un avís: «El fet que el castellà sigui la llengua oficial de l'estat, que sigui àmpliament conegut per pràcticament tota la població resident a Catalunya, que sigui la llengua inicial de prop de la meitat de les persones arribades durant les darreres onades immigratòries o que gaudeixi d'una amplíssima oferta cultural, comunicativa i tecnològica incrementen els reptes per al català».
El bazuca de l'administració
Amb l'objectiu de contrarestar la minorització del català, l'informe proposa un pla de xoc fonamentat en «garantir que el sistema educatiu dote efectivament de competència oral i escrita en català la totalitat dels infants i adolescents que escolaritza». El rellançament dels mecanismes d'acollida, ensenyament i dinamització lingüística per a persones adultes amb el propòsit d'enfrontar-se al repte migratori i les necessitats del conjunt de la població és un altre dels eixos que incorpora.
«Cal que les administracions treballin conjuntament amb els operadors privats per tal d'anar eliminant els contextos refractaris a l'ús del català i per incrementar l'oferta en aquesta llengua i la seva disponibilitat», s'escriu com a deure ineludible, així com es planteja la primera mesura en aquesta direcció: «En el marc de l'aplicació dels plans de foment del català desenvolupats pels departaments de Salut i Drets Socials, s'ha d'establir un calendari de capacitació del personal i de normalització de l'ús que garanteixi l'atenció activa en català als usuaris al llarg de la legislatura, i executar les mesures pertinents per assolir-ho».
A la bateria d'accions governamentals que fixa el document del departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, hi ha «garantir activament el compliment de la legislació en matèria de drets lingüístics, especialment a l'empresa i al comerç (retolació, etiquetatge, atenció al públic, oferta de serveis, etc.) i dotar els organismes encarregats de vetllar per aquest compliment del personal i els recursos necessaris per a fer-ho». «S'ha de vetllar perquè l'oferta comunicativa i cultural en català sigui rica, atractiva per a tots els públics i accessible arreu del territori», s'estableix com un camp per recórrer.
Dintre d'aquesta ofensiva per combatre la regressió lingüística de la llengua pròpia de Catalunya, s'apunta el compromís de «garantir el català com la llengua d'ús normal de les administracions i de les institucions catalanes en les seves actuacions internes i en la relació entre elles, així com en les comunicacions i les notificacions adreçades a les persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret d'opció lingüística de la ciutadania en la seva relació amb l'administració». El reforç del Pacte Nacional per la Llengua és una altra de les mesures incorporades.
De fet, aquest marc s'assenyala com l'idoni per «apel·lar a les persones que tenen el castellà com a llengua familiar i gaudeixen, per tant, dels beneficis de parlar una llengua d'estat hegemònica i de dimensió internacional perquè, superant la comoditat del monolingüisme, reforcin la seva solidaritat i la seva obertura de mires envers el català». «La Generalitat impulsarà iniciatives diverses de formació i informació sobre bones pràctiques per tal d'anar estenent actituds i hàbits favorables a la llengua tant dins de l'administració com en el conjunt de la societat», es fixa.
«Tant l'aprenentatge com l'ús d'una llengua demanen l'existència de personal preparat, així com el desenvolupament d'eines, de productes i d'altres recursos necessaris per a fer un ús de la llengua en igualtat de condicions. Calen formadors i dinamitzadors lingüístics, i eines d'aprenentatge en format físic i digital, però també productes culturals, mitjans de comunicació, tecnologies lingüístiques», ressalten a l'informe, on s'assenyala que «part d'aquests recursos han de provenir de les administracions, però també hi tenen un paper determinant la societat civil i el voluntariat, o el món associatiu i empresarial».
En consonància amb les mesures incorporades al pacte entre ERC i el PSC, s'hi empenta per «dur a terme la segona edició de la campanya per promoure les vocacions de Filologia Catalana», «desenvolupar el pla d'impuls al català a l'audiovisual i l'entorn digital» i «crear un centre de recerca aplicada en política lingüística, aprenentatge i ús de la llengua vinculat al sistema universitari i de recerca, el Govern, el Consell Social de la Llengua i el Consorci de Normalització Lingüística, i dedicat a analitzar la realitat sociolingüística, avaluar les actuacions acomplertes, liderar experiències innovadores i proposar el desenvolupament de nous recursos». Són els deures autoimposats per part de la nova Generalitat de Catalunya encapçalada per Illa.
Objectiu: normalitzar de l'aranès
La panoràmica del departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya no sols centra les seues preocupacions en el català, sinó que també deixa un espai a l'aranès. De fet, estableix dos propòsits fonamentals: «treballar perquè tant les institucions araneses com les catalanes puguin dur a terme polítiques efectives de normalització de l'idioma a l'Aran, especialment en els àmbits més significatius, com ara l'ensenyament a infants i adults, la dinamització de l'ús, l'ús institucional, o l'accés als mitjans» i «concretar en quins termes s'ha de desenvolupar l'oficialitat i el foment de l'occità fora de l'Aran».