El retrocés de l’ús social del català a les Illes no pareix tenir aturall. Cada nova dada que es coneix mostra una realitat més preocupant. I així i tot, la majoria política de PP i Vox s’entesta en castellanitzar encara més les societats illenques.
La darrera informació al respecte la donava l’enquesta d’usos lingüístics preferents que publicava l’INE i que el diari Última Hora recollia el passat 29 de desembre. El panorama que retrata es pot resumir dient que a tots els àmbits quotidians de la vida baleàrica el castellà s’usa molt per sobre del català. Emprar la llengua pròpia com a primer idioma de relació familiar i social ja només ho fa una minoria de la població, segons l’estudi referit.
Castellanització. Les dades conegudes ara corresponen a l’estudi que l’INE va fer l’any 2021, però que s’han publicat -després de ser sistematitzades- recentment, el passat mes de desembre. En síntesi, el que reflecteix l’anàlisi és que el castellà és la llengua que sempre s’usa a l’àmbit familiar (54,17%), amb els cercles d’amics (52,65%) i en el professional (50,65%).
Les xifres publicades pel diari de Palma citat mostren a les clares la preponderància de la llengua castellana davant de la catalana. Aquesta última només és emprada sempre entre familiars en el 27,3% dels casos, en els cercles amicals en el 18,63% i en el laboral en el 18,74%.
Els respectius percentatges fins arribar al 100% de la mostra enquesta són els corresponents a ciutadans que usen indistintament un dels dos idiomes o fins i tot que empren també o exclusivament una tercera llengua.
Per ventura la dada més preocupant respecte a l’ús del català és que fins al 46,94% dels interrogats a l’estudi asseguren que «mai» empren el catalàen família, un 37,26% «mai» ho fa amb els amics i un 33,66% «mai» l’usa a la feina. I, pel contrari, una mitjana del 8,39% diu que «mai» usa el castellà enlloc, tractant-se probablement de ciutadans que empren un tercer idioma.
El panorama castellanitzant que mostra l’estudi s’avé amb les dades que per exemple aquest setmanari ha publicat respecte a la demografia i immigració. Si les Illes fossin un estat independent, en els últims quaranta anys només li guanyaria la Índia, a tot el món, quant a creixement de la població, cosa que per força ha afectat a tots els àmbits socials, especialment al lingüístic. Perquè l’increment no és producte del creixement vegetatiu -de fet l’any passat s’experimentà el decreixement vegetatiu- sinó del saldo migratori tan alt que any rere any experimenta l’arxipèlag.
La gran majoria dels immigrats que provenen de països de l’Amèrica del Sud -sobretot colombians- i que parlen exclusivament castellà. Al marge, la creixent colònia de magrebins presenten també graus d’integració en català mínims, si és que no són anecdòtics. Hi ha una dada rellevant respecte al primer idioma estranger d’ús social. Ja no ho és l’alemany, com ho era fa vint anys, sinó que ho és l’anglès, però per poc, seguit molt de prop per l’àrab i només en tercera posició apareix el germànic.
El panorama que mostren les xifres ara publicades de l’INE deixen en evidència la impostura lingüística dels governs del PP amb el suport de Vox que pretenen atacar la presència del català a l’escola i a les institucions públiques. Si algun idioma està en risc és evident que es tracta del català. Per tant, l’objectiu de la dreta no és «salvar» l’espanyol sinó anorrear al màxim possible la presència social del català per castellanitzar de forma irreversible -si ja no hi està- el conjunt de Balears.