La negació de l'atenció sanitària per expressar-se en català s'ha convertit en un episodi allunyat de l'anècdota. Cada any es reprodueixen diferents casos al País Valencià, com ara l'ocorregut al Centre de Salut de Benicàssim, a la comarca de la Plana Alta. Segons denuncia Escola Valenciana, un doctor i un infermer d'aquest ambulatori van incomplir la seua obligació d'assistència sanitària a un pacient «perquè s'hi va adreçar en valencià».
Les discriminacions lingüístiques als valencianoparlants del País Valencià no es produeixen només al sistema de salut, ni tampoc solament a l'administració pública, on els cossos i les forces de seguretat sovint han estat assenyalats per vulnerar de manera habitual els drets lingüístics d'aquells ciutadans que s'expressen en la llengua pròpia del país. Al comerç, també s'hi donen aquesta mena de situacions. Una administració de loteria d'Alacant va ser un exemple paradigmàtic.
«Estem en Espanya», va contestar-li l'administradora quan una clienta va demanar-li en català un dècim de loteria. «No aprenguí valencià, a més que soc de Múrcia i no tinc cap necessitat», va agregar la responsable del comerç. «Estem a Alacant, i puc expressar-me en la meua llengua», va replicar-la la usuària. La venedora de loteria va continuar taxativa: «No l'entenc. Som espanyols i el primer de tot és Espanya». La discussió va acabar sense la compra del dècim.
Tant l'exemple d'incompliment de l'assistència sanitària per raons de llengua, com l'actitud irrespectuosa de la botiguera envers l'idioma propi del País Valencià, són dos casos de vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants que recull el nou informe anual confeccionat per Escola Valenciana amb l'aportació d'entitats com ara Plataforma per la Llengua, el qual ha estat entregat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges, després d'una reunió amb l'adjunta primera de l'organisme, Concha Bru.
L'informe, amb el suport d'Acció Cultural del País Valencià, Comissions Obreres del País Valencià i la seua federació d'ensenyament, el Bloc d'Estudiants Agermanats, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Intersindical Valenciana i l'STEPV, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals, ACICOM i la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes, s'ha presentat a la institució ubicada en Alacant amb motiu de la commemoració del Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.
El document deixa dues dades esfereïdores: l'augment d'un 10% de les vulneracions lingüístiques registrades i la generació d'una queixa per discriminació idiomàtica cada tres dies. «Pensem que aquest augment és degut al fet que la gent està perdent la por a denunciar quan pateix una vulneració lingüística», ha especificat Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana. «Malgrat les denúncies, estem segures que es produeixen més vulneracions lingüístiques cada dia arreu del País Valencià», ha indicat.
L'administració, centre neuràlgic de les queixes
El recull presentat pel teixit associatiu i sindical valencià mostra un increment de les vulneracions lingüístiques, tot i que gran part de les vulneracions es concentren a les administracions públiques, siguen del nivell que siguen. L'àmbit sanitari, com ocorria als informes presentats per l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, sentenciada a mort pel bipartit PP-Vox, acapara una part notable de les queixes.
Escola Valenciana cita el cas d'un ginecòleg de l'Hospital General Universitari d'Elx (Baix Vinalopó) que «no va deixar parlar una pacient en valencià, i se'n va riure d'ella preguntant-li de quin poble era per voler expressar-se en valencià»; o l'exemple d'una persona que amb febra i vòmits va acudir al centre de Salut de Xàbia (Marina Alta) i el doctor de guàrdia va negar-li l'assistència mèdica per expressar-se en la llengua pròpia del País Valencià. També quan «un auxiliar d'infermeria no va atendre en valencià a la seua pacient i va obligar-la a expressar-se en castellà a l'Hospital General de València».
L'incident al centre de Transfusió de l'Hospital Universitari de Sant Joan d'Alacant, ubicat a la comarca de l'Alacantí, encara va ser més virulent. Segons narra el recull de les entitats per la llengua, «la usuària es dirigeix al centre i és atesa per dos sanitaris, un dels quals la recrimina per parlar en valencià». «No entenc el dialecte», va llençar-li un dels dos professionals mèdics. La pacient, amb cara incrèdula, va preguntar-li si estava parlant seriosament i el sanitari va contestar-li afirmativament, reiterant el seu argument fals que «el valencià és un dialecte [del castellà]».
Les discriminacions lingüístiques també afecten la sanitat privada valenciana. «Un doctor de l'IMED de Gandia (Safor), segons expliquen a l'informe, «va expulsar una pacient i la seua mare perquè s'adreçaven en valencià». Aquesta actitud no sorprèn quan el mateix Col·legi de Metges d'Alacant, segons crítica Plataforma per la Llengua, no compta amb una versió en l'idioma propi del País Valencià a la seua web. L'escenari de vulneració dels drets lingüístics en aquest àmbit arriba fins al punt que «l'aplicació per a sol·licitar una cita mèdica prèvia de la Generalitat Valenciana no està disponible en valencià».
A l'administració pública valenciana, no falten les queixes a les forces i cossos de seguretat, com ara quan la policia local de Castelló de la Plana no facilita la documentació en català a una usuària. L'informe, fins i tot, detecta casos a l'àmbit de la vigilància privada, concretament per part del porter d'un establiment d'oci: «El guàrdia de seguretat va negar-se a atendre una usuària, que organitzava un esdeveniment a la discoteca La3 a la ciutat de València, perquè parlava en valencià». A Xàbia, la discriminació encara va ser pitjor: un client va ser expulsat d'un local de festa «pel simple fet de parlar en valencià». Mentre el desallotjaren, l'obligaren a expressar-se en castellà.
La conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, encapçalada actualment pel zaplanista José Antonio Rovira, és una altra de les assenyalades a l'informe. Concretament, per comptar amb programes i enllaços que s'obren per defecte en castellà, un fet que, segons ressalta Escola Valenciana, «discrimina el valencià». «Uns exemples en són el SAI, PortalEdu i Itaca», especifiquen. I recriminen: «Això suposa que els usuaris i les usuàries que no tinguen especial sensibilitat lingüística no canvien la llengua del lloc web i extreuen la documentació en castellà. A més, no reconeix els accents. Aquest fet fa que hi haja una discriminació vers el valencià i s'obvie la potenciació de la llengua».
Al sector educatiu, l'escola concertada suma punts negatius. O per ser més específics: l'associació de pares i mares del col·legi diocesà Santiago Apòstol de València, localitzat al barri popular i marítim del Cabanyal, denuncia que no s'està aplicant el programa lingüístic acordat al consell escolar del centre i que els alumnes reben «menys valencià de l'estipulat». No és una qüestió exclusiva de l'ensenyament privat que és regat regularment amb diners públics, ja que el professorat del col·legi públic Montdúver de Gandia que «es fa menys valencià de l'estipulat».
La Diputació d'Alacant suspèn lingüísticament perquè la gala entrega dels premis culturals de la institució va ser complement en castellà, així com l'IVAJ rep una amonestació a l'informe per un canvi de llengua vehicular en un curs impartit per l'organisme. El consistori conservador i reaccionari d'Elx obté targeta roja per cancel·lar un concert del grup musical Smoking Souls, que canta en la llengua pròpia del País Valencià.
Netflix, HBO, Amazon: vulneració permanent
La radiografia presentada a la Sindicatura de Greuges reitera la vulneració permanent dels drets lingüístics que practiquen les grans plataformes de continguts en línia. «Els proveïdors de televisió Netflix, HBO Max, Amazon Prime Video, Rakuten TV, Apple TV+, Movistar+ i Disney+ continuen sense tenir en compte el catal, ni els 10 milions de potencials consumidors catalanoparlants, malgrat els milers de sol·licituds dels usuaris. Aquestes plataformes televisives només ofereixen sèries i pel·lícules en castellà i anglès, malgrat que moltes d'aquestes tenen versió en català gràcies a les subvencions de la Generalitat de Catalunya», denuncien.
«Després de l'apagada de les emissions de TV3 el febrer de 2011 a tot el territori valencià, amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio el gener de 2014, el País Valencià continua sense rebre el senyal de cap mitjà de comunicació audiovisual en valencià de la resta de territoris de parla catalana», agreguen com una altra discriminació a l'àmbit comunicatiu públic. Al sector de les telecomunicacions privades, es denuncia com el servei d'atenció de Pepephone «no vol atendre en valencià un client». «El web de viatges Tripadvisor no disposa de web en català i, a més, no permet publicar comentaris en aquesta llengua», s'afegeix.
A les denúncies per les agressions a la llengua com l'intent de castellanització del topònim de Castelló de la Plana o la retallada del sistema plurilingüe a les zones considerades per la Llei d'ús i ensenyament del valencià com de predomini castellanoparlant, se suma vulneracions dels drets lingüístiques virulentes, com ara quan «una botiga de productes de la llar d'un municipi de l'Horta Sud, va expulsar un home per voler-se expressar en valencià». Tot un reguitzell de discriminacions lingüístiques presents a l'informe que provoquen que les entitats per la llengua demanen «avançar cap a la igualtat lingüística» al Consell del PP i l'extrema dreta Vox.