La desprotecció del català davant del marc legislatiu espanyol es va fer evident el passat mes de febrer quan, a una dona resident a Mallorca, se li va negar la nacionalitat espanyola perquè parlava i entenia el català però no el castellà. Un jutge de l’Audiència Nacional va argumentar fa quatre mesos que el coneixement del castellà era «una dada de singular rellevància» com a signe «del grau d’integració» i els seus coneixements de català no eren prou per aquesta veïna de Santa Margalida (Mallorca) d’origen africà.
«El principal punt en contra de la llengua -va opinar el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder- és el marc legislatiu espanyol, començant per la Constitució Espanyola, i ja no diguem la francesa» per casos com l’esmentat de Mallorca i d’altres. Escuder ha recordat que hi ha lleis i disposicions de l’Estat que prioritzen l’ús del castellà. L’InformeCAT presentat per Escuder també inclou una dada de la mateixa Plataforma: «Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats».
És cert que també hi ha un marc legislatiu propi, d’àmbit autonòmic, sobretot al Principat, aprovat per defensar la llengua. El mal, segons Escuder és que «aquestes lleis raonablement positives no les fem complir». És el cas, diu, "del Codi de Consum, la Llei de Política Lingüística i la Llei del Cinema entre d’altres".
Però no tots els mals venen dels governs i les administracions. Segons Escuder, el segon punt negatiu per a l’ús social de la llengua és culpa dels mateixos ciutadans. «El 80% de ciutadans del Principat, el 80% dels de les Illes i el 75% d'andorrans [del País Valencià no n'hi ha dades] canvien al castellà sense cap necessitat» i així ho reconeixen en les enquestes (aquesta ja el va reflectir l’InformeCAT de 2021). Aquesta «submissió lingüística» és «nefasta per a l’ús social de la llengua», segons Escuder.
L’informe també recull informacions de diverses fonts estadístiques que semblarien incompatibles amb aquestes dades, com ara que al Principat «vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català». Òbviament, molts no ho porten a la pràctica, segons l’esmentat índex de «submissió lingüística». També un 69,9% dels catalans «considera força o molt important l’etiquetatge en català a l’hora de comprar un producte» i «el 90% dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català».
L’InformeCAT recull dades negatives de l’últim executiu del País Valencià («El Govern de Carlos Mazón va fer el 95,6% de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre juliol i desembre de 2023») i recorda que el mateix «Mazón elimina el mínim de 25% d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25% de castellà a les valencianoparlants».
Però no tot són dades negatives, ni pel que fa a l’ús social. Al País Valencià mateix «el 9,4%» dels ciutadans «que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9%, a la feina». Això vol dir que «la llengua pròpia encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars».
En el camp de la cultura, als mitjans de comunicació i a internet, també hi ha bones notícies. Per primera vegada un grup en català té «un milió d’oients al mes» a Spotify, The Tyets. La Viquipèdia en català continua consolidant-se i millorant: En el rànking que valora la classificació de viquipèdies segons els 10.000 articles essencials, la versió catalana «ha passat per davant de versions amb molts més articles i redactors com les del francès, l’alemany, l’àrab, l’italià o el japonès» i se situa en la quarta posició del món.
Escuder també va destacar que el català és la llengua més present al repositori CommonVoice, que «s’alimenta de la donació i validació de talls de veu de voluntaris». Hi ha més de 3.700 hores enregistrades. I va celebrar que la plataforma digital de Televisió de Catalunya, el 3Cat, posat a l’abast dels usuaris (que ja en són 900.000) «280.000 hores de continguts audiovisuals en català». Com a contrapunt, l’InformeCAT també recupera l’estudi que «conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català» i que «les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català».