Baló d'oxigen per a la cúpula d'ERC i somriures a la Moncloa. La militància de la formació independentista ha avalat l'acord que la direcció republicana havia firmat amb el PSC per convertir el socialista Salvador Illa en president de la Generalitat de Catalunya a canvi d'atorgar un règim de finançament especial per al Principat — un concert fiscal solidari, en l'argot emprat al document polític—, compromisos en la protecció del català i la continuïtat de polítiques socials que havia impulsat fins aleshores l'executiu comandat per Pere Aragonès.
Amb bona part dels dirigents del partit independentista inclinant-se cap a un vot afirmatiu al preacord amb els socialdemòcrates catalans, la consulta a la militància ha mostrat uns resultats profundament ajustats. El 'sí' a l'entesa amb la força que encapçala Illa a Catalunya s'ha imposat amb el 53,5% de les paperetes. En termes absoluts, es tracta de 3.397 sufragis. El 'no', en canvi, ha perdut, però no s'ha quedat a massa distància: ha recollit 2.847 vots, és a dir, un 44,8%.
La decisió de les bases republicanes apropa Illa a la presidència de la Generalitat de Catalunya. El dirigent socialdemòcrata atresoraria, en principi, els 42 diputats del PSC, els 20 representants d'ERC i els sis parlamentaris dels comuns, els quals van signar aquesta setmana un acord amb els socialistes que incorporava un esforç inversor en polítiques d'habitatge i un compromís per aparcar el controvertit projecte del Hard Rock. El 98,4% de la militància dels comuns va expressar el seu 'sí' per ratificar el pacte amb el PSC.
Encara que els resultats de la consulta d'ERC col·locarien al líder dels socialistes catalans com a virtual cap del Govern català, hi ha possibilitat de sorpreses al grup parlamentari dels republicans. Illa necessita els vots afirmatius dels 68 diputats que sumen el PSC, els comuns i la formació independentista que encapçala Marta Rovira, la secretària general retornada de l'exili d'ençà de l'ensorrament de la causa del Tsunami Democràtic. Qualsevol actitud rebel d'un diputat d'ERC evitaria la seua proclamació com a president de la Generalitat de Catalunya.
Una acció que podria protagonitzar Mar Besses, diputada d'ERC al Parlament de Catalunya i membre de les Joventuts d'Esquerra. No debades, la branca jove dels independentistes va anunciar que celebrarien un Consell Nacional Extraordinari per determinar quina seria l'orientació del seu vot a través de Besses. Segons van comunicar, aquesta reunió de la direcció de les Joventuts d'Esquerra es produiria una vegada es conegueren els resultats de la consulta interna a la militància republicana sobre el preacord amb el PSC.
Si no hi ha cap canvi de guió inesperat i les Joventuts d'Esquerra no fan tronar i ploure allunyant-se del posicionament del conjunt dels afiliats de la formació independentista, els republicans encararan una legislatura des de l'oposició, però amb la capacitat de condicionar l'acció governamental del PSC. ERC, de fet, exercirà el mateix rol tant a Catalunya com a Madrid: tindrà junt amb altres formacions sobiranistes les claus de l'estabilitat de l'executiu del socialista Pedro Sánchez i del govern que conforme el progressista Illa. Sense el seu concurs, l'entesa d'Illa i els comuns no compta amb suports parlamentaris suficients. Ni tampoc el bipartit PSOE-Sumar pot prescindir de la relació amb els republicans. ERC té la paella pel mànec, tot i que d'una manera endimoniada: qualsevol moviment que provoque eleccions, podria perjudicar-los.
Aquesta tasca d'oposició, exercida des d'una posició influent —en cas que Junts per Catalunya no gire cap a actituds més pactistes— es combinarà amb un procés de renovació orgànica que promet agitar la vida orgànica del partit. Si ERC ja s'ha trobat en aquestes darreres setmanes amb l'emergència d'escàndols interns i l'estructuració de diferents corrents que s'hi posicionen de cara al congrés nacional de finals de novembre, és previsible que sorgisquen veus marcadament crítiques amb el rumb d'ERC, especialment si no hi ha avanços per establir el finançament singular a Catalunya —una mesura que desencadenat una tempesta política a la resta de l'Estat espanyol— i en l'amnistia als represaliats pel procés català.
La investidura d'Illa, de fet, podria conviure amb un esdeveniment d'impacte imprevisible: el retorn de Carles Puigdemont, el líder de Junts per Catalunya, i el seu possible empresonament si el magistrat conservador Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, activa l'orde de detenció estatal contra el referent de l'espai postconvergent. Amb la decisió de la militància d'ERC, s'obri un nou panorama polític amb l'independentisme allunyat de la Generalitat de Catalunya i desposseït de la majoria a la cambra principatina. O dit d'una altra manera: sense la força i, qui sap, si mancat dels incentius per treballar conjuntament i no retornar a l'eix ideològic esquerra-dreta. Tanmateix, la tornada de Puigdemont per a la investidura pot alterar el panorama que s'hi albira.
L'aval de les bases d'ERC, a més, atorga, d'entrada, un respir al president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, qui ha acceptat jugar la partida de la concessió d'un concert fiscal a Catalunya malgrat ser conscient de les reaccions que s'hi generarien a l'interior del PSOE. Amb bona part del poder autonòmic en mans del PP, Sánchez havia de guanyar una plaça simbòlica com ara la presidència de la Generalitat de Catalunya, i més quan el Principat s'ha convertit en el principal bastió dels socialdemòcrates i en el territori que frena l'accés de la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa. La investidura d'Illa permet una conquesta territorial al líder del PSOE.
«Vam tancar un cicle amb mals resultats i ens tocava repensar-nos, entendre el nou cicle polític que ens han deixat les últimes eleccions. En aquest moment, els partits independentistes no sumem al Parlament i les forces d'esquerra també perden força. Volem que les esquerres tinguin força per fer totes les propostes. Aquests dos factors que defineixen aquest nou cicle polític van fer que ERC iniciés un debat que ens va portar a assumir aquests escenaris polítics», ha explicat Marta Rovira, secretària general dels republicans, només s'han conegut els resultats de la consulta interna dels independentistes.
La dirigent de la formació progressista ha remarcat que buscaven «un resultat de les negociacions que fos coherent» amb allò que són: «independentistes i d'esquerres». «A principis d'aquesta setmana, vam bolcar els resultats d'aquestes negociacions sobre la taula de la militància d'aquest partit. No podíem acabar d'una altra manera que fos la militància qui tingués l'última paraula», ha ressaltat per fer valdre aquest exercici de democràcia interna. «La militància ens ha fet entendre que hi ha una distància amb l'actual PSC. Aquest acord ens porta a l'oposició del Parlament de Catalunya. Entenem que fent oposició és com millor garantim l'exigència i el compliment d'aquest acord. És des d'on millor el podem garantir», ha justificat la seua negació a conformar un tripartit.
«El 'sí' que ha emès la militància l'entenem com un 'sí vigilant', un 'sí exigent', com ho és la militància d'ERC», ha manifestat. I ha ampliat: «Aquest 'sí' és vigilant per uns motius que ens han quedat clars. La militància a les assemblees ens ha dit que l'acord de contingut estava prou bé, però que de tan bé sembla poc creïble per qui el subscriu a l'altra banda. A alguna militància, l'ha amoïnat alguns silencis del PSC i del PSOE. Part de la militància desconfia del compliment d'aquest acord. Per això, hem de dir que el nostre 'sí' és vigilant, és exigent. Aquest acord s'acabarà firmant perquè es compleixi».
Amb el corrent Col·lectiu Primer d'Octubre exigint «una interpretació correcta» dels resultats a la direcció d'ERC, el referent dels republicans i actualment oposat a la cúpula dels independentistes, Oriol Junqueras, ha publicat a X, l'antiga xarxa social coneguda com a X: «Avui, la militància d'ERC hem sabut dur a terme amb plenitud un exercici de democràcia interna, i amb una significativa participació del 77,12%, hem avalat un acord històric per a Catalunya. Ho celebro». «L'alt percentatge del 'no' ens hauria de fer ser molt exigents amb el desplegament del pacte, i, alhora, reforçar el diàleg franc i honest amb el conjunt de la militància», ha agregat.
«Escrivim un episodi en la història del nostre país en què Esquerra Republicana de Catalunya, de nou, pot obrir camí. Com ho vam fer exigint una consulta a canvi d'investir Artur Mas el 2012 o un nou Estatut per fer president Pasqual Maragall el 2003», ha tancat en referència al pas històric per a Catalunya que seria l'assoliment d'un concert fiscal i un règim de finançament singular a la resta de territoris de l'Estat espanyol. La legislatura catalana ja albira els seus primers compassos reals.