Les samarretes verdes s'havien col·locat quasi a la porta de les Corts Valencianes. No era cap exhibició de múscul de l'extrema dreta Vox, sinó una concentració amb una consigna inequívoca i de signe clarament progressista. «Volem, volem, volem la reversió», escridassaven els manifestants per reclamar la internacionalització del departament sanitari del Vinalopó, amb l'hospital Elx-Crevillent com a joia de la corona. La protesta, convocada aquest dimecres per la Plataforma per la Reversió del Vinalopó, exigia la gestió pública d'una àrea mèdica en mans de Ribera Salud.
Amb cartells que lluïen el lema «Sanitat 100% pública» i una capçalera amb la crida «la sanitat és un dret i no un negoci», els assistents sol·licitaven al bipartit valencià que soterraren l'últim vestigi del model sanitari que va impulsar l'expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball amb el PP i principal acusat de la trama Erial, Eduardo Zaplana. Els populars, no debades, van dissenyar durant dues dècades de govern al País Valencià un sistema de concessions sanitàries que s'hi va estendre per Alzira (Ribera Alta), Torrevella (Baix Segura), Dénia (Maria Alta), Manises (Horta) i per Elx-Crevillent, a la comarca del Baix Vinalopó.
L'arribada de l'esquerra a l'executiu valencià en 2015 va provocar la tornada a mans públiques dels departaments privatitzats d'Alzira i de Torrevella, així com van deixar-se enllestides les recuperacions per a la gestió directa de Dénia i Manises. Les forces botàniques van complir amb el seu full de ruta desprivatitzador a pesar de la campanya per terra, mar i aire del lobby sanitari privat. Aquella ofensiva de defensa de l'anomenat model de col·laboració pública-privada va comptar amb la participació entusiasta de les forces ultradretanes i conservadores de l'hemicicle valencià, amb el PP com a gran actor protagonista.
L'actitud de la formació de la gavina coincidia amb la filiació i els vincles que ostentaven prohoms rellevants de l'estructura directiva de Ribera Salud, concessionària en els seus moments de vi i roses de les àrees sanitàries d'Alzira, Torrevella, Elx-Crevillent i Dénia. L'exemple paradigmàtic és Alberto de Rosa, actual president de la companyia i conseller delegat durant anys. De Rosa va figurar a la llista municipal dels populars a Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007 i el seu germà, Fernando de Rosa, fou conseller de Justícia amb Francisco Camps i ara atresora un escó per les sigles conservadores al Congrés. L'altra germana, Carmen de Rosa, ocupa un càrrec en l'actual administració del PP i Vox.
A pesar que els dretans foren els progenitors del model de privatització sanitària al País Valencià, el president de la Generalitat, el popular Carlos Mazón, va optar de manera sobtada per prosseguir amb els processos de recuperació pública que havia engegat el Govern del Botànic per als departaments de Dénia i de Manises. No debades, ambdues zones sanitàries ja estan en mans públiques. Tanmateix, el conseller de Sanitat i un dels arquitectes del model de concessions privades a l'etapa de Zaplana, Marciano Gómez, va puntualitzar que el sistema de gestió externalitzada perviuria a l'àrea mèdica que compta amb l'hospital Elx-Crevillent com a referència.
A contrarellotge
En cas que el Consell protagonitzarà un revolt pronunciat de 180 graus, només tindria fins a finals d'aquest mes per a comunicar l'inici d'un hipotètic procés de reversió. Si el Govern valencià no envia cap missatge a l'empresa concessionària —com està previst per part del bipartit de PP i Vox—, l'externalització es prorrogarà. Amb el rellotge i el calendari en contra, la Plataforma per la Reversió del Vinalopó —del bracet de sindicats com ara CCOO, així com de forces polítiques com ara Compromís i PSPV— pressiona a l'executiu de Mazón perquè canvie d'opinió. «No volem ser l'únic departament de salut del País Valencià que queda en mans privades. És una anomalia», critica Eva Irles, una de les portaveus d'aquesta entitat per la sanitat pública.
«El nou Govern valencià de PP i Vox està més preocupat pels interessos d'una empresa privada que no pels de la ciutadania. Som moltes persones que ens quedem com a una anomalia. El sud del País Valencià, els ciutadans d'aquestes poblacions, tenim el dret a una qualitat assistencial com la resta d'habitants del territori», argumenta un dels rostres d'una plataforma que aquest dijous comptarà amb el cop d'efecte d'una reunió amb la ministra de Sanitat, Mónica García, integrada a Más Madrid i promotora d'una legislació per aturar els processos de privatització sanitària al conjunt de l'Estat espanyol. «Tenim ja 10.000 signatures per dir sí a la reversió», apunta.
A la trobada al ministeri de Sanitat, s'hi suma una concentració que han organitzat per aquest dissabte a Elx. «La situació és insostenible. El departament pateix la fugida de professionals per l'alta pressió, els canvis continus de facultatius, les demores en atenció primària, les retallades de plantilles en especialitats com ara pediatria o psiquiatria, així com les condicions laborals d'uns professionals que estan desbordats. Tot això provoca una minva en la qualitat assistencial», ha radiografiat Teresa Boix, una altra de les integrants de la plataforma.
«El conseller afirma que la pròrroga està avalada en informes i en dades. De fet, sosté que hi ha una auditoria que recomana aquesta via, però la realitat és que no sabem res de cap avaluació», reprèn Irles, amb «dubtes sobre la legalitat de la pròrroga» de la concessió al departament sanitari gestionat per la multinacional Ribera Salud. «Si el Govern valencià prorroga la concessió, ho analitzarem jurídicament i explorarem totes les vies judicials», indica.
Xoc judicial
La batalla als tribunals que va lliurar el lobby de la sanitat privada i, particularment, Ribera Salud contra les reversions de l'executiu botànic que presidia el socialista Ximo Puig va tenir com a resultat el blindatge judicial d'aquests processos. Una sentència del Tribunal Suprem va avalar la via valenciana per a la internalització d'antics departaments privatitzats arran de l'exemple alzirenc i, fins i tot, va advertir de la manca de legalitat d'una extensió d'aquests contractes sanitaris. La sentència va crear jurisprudència.
En la seua resolució judicial, l'alt tribunal espanyol va ser clar: «El preu del contracte es va calcular per a un període d'execució concret de 15 anys, que va ser el termini previst per a l'amortització de la inversió realitzada pel concessionari, del que se segueix que en el supòsit de pròrroga del contracte, i a causa de la inalterabilitat de les característiques del contracte, inclòs el preu, es produiria l'efecte de l'abonament per part de l'Administració d'una part de la construcció del centre de salut i les inversions ja amortitzades, la qual cosa constituiria una vulneració dels principis recollits en la LOEPSF i, al mateix temps, l'obtenció d'un benefici extraordinari per al concessionari».
Les auditories internes de la Generalitat Valenciana per avalar les reversions de Dénia i Manises, encarregades pel Botànic i confeccionades pel personal tècnic, també assenyalaven els dubtes legals que generava l'extensió de qualsevol concessió sanitària, com serà el cas d'Elx-Crevillent si el Consell no canvia de parer en poc més de dues setmanes. «En el supòsit de pròrroga d'aquest servei, implicaria l'abonament per part de l'administració d'una part de la càpita per a la construcció de l'hospital i les inversions ja amortitzades que vulneraria els principis recollits en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, així com es generaria un enriquiment injust per part del concessionari», ressaltaven ambdós informes.
L'ajornament de la concessió, segons aquestes dues avaluacions, vulneraria els preceptes de la llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera perquè «l'administració continuaria abonant conceptes per fora de la liquidació, que és el mecanisme regulat en els plecs de condicions per a la determinació del preu anual definitiu, la qual cosa suposa una alteració del mateix preu del contracte i un increment dels beneficis de la concessionària». Comptat i debatut, la pròrroga de la concessió del departament d'Elx-Crevillent a Ribera Salud xocaria amb la jurisprudència, els informes tècnics i obriria una previsible batalla als tribunals del Govern valencià amb els moviments per la sanitat pública i amb el teixit progressista del País Valencià.
A la recerca del negoci privat
Amb el segell constructor d'Enrique Ortiz, un promotor amb carnet VIP als tribunals per les seues condemnes a la trama de manipulació de l'urbanisme alacantí i per dopar electoralment al PPCV, l'hospital d'Elx-Crevillent ha acumulat polèmiques arran de la gestió desenvolupada per Ribera Salud. Sense anar més lluny, Carles Esteve, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, va destapar que De Rosa va rebre «un tracte privilegiat» quan van tancar-li una planta sencera per a una intervenció en aquest centre hospitalari del Vinalopó, el qual és gestionat per la companyia que presideix i s'alimenta de finançament públic.
A l'etapa del Botànic, però, la conselleria de Sanitat, llavors comandada per la socialista Ana Barceló, va obrir un expedient a Ribera Salud per traslladar metges pagats amb fons públics de les concessionàries de Torrevella i Elx-Crevillent a una prova serològica de caràcter massiu celebrada a la població madrilenya de Torrejón de Ardoz. Aquesta actuació va produir-se en plena pandèmia de la COVID-19 i va generar el rebuig científic dels experts consultats aleshores per aquest setmanari, així com la indignació de les forces progressistes valencianes per la utilització de l'empresa de recursos finançats amb diners dels contribuents.
En aquells vuit anys de mandat d'esquerres al País Valencià, les Corts Valencianes van promoure diferents comissions amb representants de tots els partits i d'actors del món de la sanitat per avaluar les cinc àrees de gestió privada. L'auditoria de l'hospital Elx-Crevillent va retratar una zona marcada per l'opacitat de la firma gestora en les seues actuacions, una plantilla escassa i uns serveis mèdics dissenyats per a fer negoci.
L'examen —fet públic en març del 2019— advertia d'una cartera bàsica «deficitària en serveis amb sinergies a Torrevella com ara bioquímica, microbiologia o anatomia patològica» i amb especialitats per implantar com, per exemple, genètica, intensius pediàtrics, immunologia o hospitalització breu de salut mental. Tanmateix, s'assenyalava que s'havien desenvolupat altres serveis com ara les cirurgies cardíaques, toràciques, vasculars i maxil·lofacials, les quals estaven «orientades a la facturació de pacients no pertanyents a la càpita, amb la intenció de generar ingressos extra».
«La Unitat d'Hospitalització Domiciliària suporta una gran pressió assistencial per a la qual no està dimensionada; les cures pal·liatives de l'Hospital del Vinalopó no compleixen els estàndards internacionals ni nacionals [...] a causa de la manca de dotació de recursos humans; la cirurgia vascular ha sigut absorbida per la cardíaca; la maxil·lofacial està integrada per dos facultatius sinergiats, i en plàstica només hi ha un professional sinergiat a un 25% a Vinalopó i un altre 25% a Torrevella», desgranava l'auditoria. I rematava: «Les diferències de plantilla entre la concessió i els centres gestionats per l'administració es magnifiquen en el personal no sanitari facultatiu, que és major en els departaments comarcals i de quasi un 50% superior en els hospitals de referència 2».
L'informe va ser, a més, un míssil de flotació contra la pretesa capacitat d'estalvi d'aquella concessió en comparació amb el cost dels hospitals gestionats directament per l'administració pública. «L'eficiència econòmica de la concessió administrativa des de la perspectiva de l'administració pública és qüestionable», introduïa. I engegava la seua anàlisi: «En una primera aproximació, s'estima, una vegada comptabilitzats els conceptes no inclosos en la càpita, que el cost anual per pacient atès al departament d'Elx-Crevillent és de 128 euros menys que la mitjana de la Comunitat Valenciana».
Ara bé, el resultat, segons aquesta auditoria, tenia una cara B: «L'anàlisi no reflecteix [...] els costos afegits de la supervisió (incloent-hi demandes judicials) i l'impacte de l'externalització del servei sobre els restants departaments del sistema». «La reducció dels costos està en relació, en gran part, amb una menor de dotació de llits i personal per 1.000 habitants», agregaven amb l'objectiu de complementar la radiografia amb l'avís que «la pèrdua de població protegida» assignada al departament de l'hospital públic veí «ha suposat la duplicitat de recursos, la infrautilització de l'edifici de les consultes i un deteriorament de les ràtios de personal». Les ombres que arrossegava l'últim vestigi que perviu del model sanitari que va auspiciar Zaplana.