Els interessos contraposats en la batalla pel finançament autonòmic s'havien deixat de banda. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, acudia el passat cap de setmana a la cimera dels populars a la Corunya per expressar el seu suport a l'actual president de la Xunta de Galícia, el conservador Alfonso Rueda. «Galícia i la Comunitat Valenciana tenen moltes coses en comú», va destacar el cap del Consell amb exemples vinculats a les retallades fiscals d'ambdós executius.
El president valencià, a banda de glossar al seu homòleg gallec, va treure pit dels sis mesos de gestió de l'administració valenciana. I ho va fer centrant-se en les mesures impulsades a la sanitat. Va presumir d'haver reduït sensiblement les llistes d'espera al País Valencià, concretament «fins a un 52%», i va posar com a exemple de model sanitari desenvolupat a Galícia: «L'excel·lent política sanitària gallega és una referència per als valencians».
«Es pretén crear un model sense complexos i eficaç», va assegurar sobre un territori on l'empresa Ribera Salud ha penetrat amb prou força. El seu conseller delegat és Alberto de Rosa, qui va figurar a la llista del PP de Sueca (Ribera Baixa) en els comicis municipals de l'any 2007. El seu germà Fernando de Rosa va ser conseller de Justícia durant el govern de Francisco Camps i, en l'actualitat, és diputat pels populars al Congrés mentre la seua germana, Carmen de Rosa, és militant dels conservadors i ha estat nomenada directora territorial d'Igualtat al nou organigrama del bipartit que comparteix el PP i l'extrema dreta Vox.
A pesar d'haver picat l'ullet de manera indirecta cap al model concessional de Galícia, Mazón va estalviar-se les referències a les sobtades reversions sanitàries que va comunicar el seu conseller de Sanitat, el zaplanistaMarciano Gómez, mesos enrere. En contraposició al discurs practicat pel PP sobre les bondats econòmiques i assistencials de la mal anomenada col·laboració pública-privada, Gómez va prendre la decisió d'internalitzar els departaments de Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta), gestionats per les companyies Ribera Salud i Sanitas, respectivament.
L'altra cara de les reversions de PP i Vox
Aquella mesura inesperada per part de la conselleria de Sanitat, especialment perquè el màxim responsable del departament havia estat un dels arquitectes del model de privatitzacions que va engegar-se durant la presidència valenciana d'Eduardo Zaplana, presumpte capitost de la trama Erial, atresorava una cara B. O, si més no, així ho ha denunciat durant aquestes últimes setmanes la coalició Compromís.
A través del seu encarregat d'afers sanitaris, el diputat a les Corts Valencianes, Carles Esteve, els valencianistes han criticat que el Govern valencià perdone a les empreses gestores d'aquests departaments mèdics deutes contrets amb l'administració. La via per a condonar aquests diners que haurien d'ingressar les arques del Consell són les liquidacions de les concessions, és a dir, quan es resol entre la conselleria i les companyies la diferencia entre l'abonament inicial de la Generalitat Valenciana i el cost real dels serveis.
Si no hi ha una gran discrepància, s'acorda la quantitat a pagar a l'administració o a l'empresa privada en la comissió mixta creada per resoldre aquests problemes, però sovint les concessionàries han traslladat la batalla als tribunals per aconseguir alliberar-se dels deutes. «Mazón ha condonat a Sanitas, gestora de l'hospital de Manises, un dels departaments privatitzats que han de tornar a mans públiques, 47 milions d'euros del deute que tenia amb l'administració valenciana», censura el parlamentari de Compromís.
«Ja vàrem preguntar a Mazón quin era el pacte i el consens al qual havia arribat amb les concessionàries. Amb aquesta condonació del deute a una firma privada, veiem com el Govern valencià de PP i Vox està revertint com ho faria Compromís, però en detriment d'ingressar els diners que aquestes firmes deuen als valencians les valencianes», retrau. «La nostra feina serà recuperar fins a l'últim cèntim que és dels valencians i les valencianes», afirma.
La denúncia del representant de la coalició valencianista està fonamentada en l'informe elaborat per la Sindicatura de Comptes, l'òrgan estatutari valencià que té encomanades les tasques de fiscalització dels diners públics, sobre l'exercici 2022 i amb informació relativa als departaments privatitzats del 2023. A l'extens document de vigilància de l'organisme, dintre de l'apartat reservat per disseccionar les concessions sanitàries, s'afirma que en juny de l'any 2023 s'han aprovat «les dues primeres liquidacions dels exercicis 2009 i 2010 de la concessió de l'Horta-Manises, que sumen 22,2 milions d'euros a favor de l'administració, un import molt inferior a l'estimat per la Conselleria en els últims exercicis».
L'òrgan fiscalitzador, de fet, sosté que durant els anteriors executius del Botànic «s'aplicava un criteri més ampli en la facturació de la lliure elecció a favor de l'administració». La conselleria de Sanitat comanda pels socialistes va calcular que el resultat positiu per a les arques del Consell de les liquidacions d'aquells dos anys era de 69,8 milions d'euros. Tanmateix, el bipartit PP-Vox ha reduït l'aportació que havia de fer l'asseguradora privada Sanitas, propietat de la companyia britànica Bupa, en 47,6 milions d'euros.
Les crítiques dels valencianistes van comptar amb resposta per part de les files del PP. «Les xifres que dona Compromís són les oferides per l'aleshores consellera socialista Ana Barceló, les quals sabien que eren falses, ja que eren conscients que els tribunals reduïren dràsticament els criteris establerts per l'exconsellera Carmen Montón», replicava Nieves Martínez, veu sanitària dels populars a les Corts Valencianes. «No s'ha perdonat res, sinó que es rebaixa la quantitat perquè els tribunals han tombat els criteris marcats per Montón», complementava. «La decisió judicial anul·la la resolució de la liquidació, però no estableix cap quantitat, ni la fórmula per calcular-la», responia el diputat de la força d'obediència valenciana.
411 milions d'euros en joc
L'informe de la Sindicatura de Comptes, amb xifres que es diferencien de les entregades per part del departament sanitari al diputat de Compromís durant l'etapa botànica i l'actual d'executiu del PP i la ultradreta Vox, traça una radiografia de les quantitats pendents de liquidar de les concessions sanitàries. Es tracta d'emoluments milionaris que es disputaran el lobby sanitari privat i un executiu que va crear l'actual model concessional.
«A 31 de desembre del 2022, hi havia 40 liquidacions anuals pendents d'aprovar pels cinc contractes de concessió d'assistència sanitària. Pel que fa als imports estimats per la conselleria de Sanitat de les liquidacions pendents d'aprovar (411,1 milions d'euros el juliol del 2023), poden modificar-se al llarg de la seua tramitació i pels pronunciaments dels tribunals», desgrana l'òrgan fiscalitzador valencià, qui subratlla: «Paral·lelament, la conselleria aprova expedients de rescabalament per enriquiment injust a favor de les concessionàries per imports molt significatius per al pagament de despeses derivades de serveis prestats per les concessionàries no previstos en els contractes inicials».
Aquesta situació, a parer de l'organisme estatutari valencià, «introdueix una incertesa sobre l'impacte dels drets i les obligacions pendents de reconèixer en el compte de l'administració». «En 2022, s'han aprovat vuit liquidacions per un import de 144,4 milions d'euros a favor de l'administració, amb observacions significatives de la Viceintervenció General de l'Administració sanitària i s'han recorregut totes als tribunals», complementa l'ecografia.
Segons les dades de la Sindicatura de Comptes, Ribera Salud deu per la gestió passada del departament d'Alzira (Ribera Alta) 9,6 milions d'euros a les arques públiques valencianes; 60,1 milions d'euros corresponents a l'àrea sanitària de Dénia; i 54,3 milions d'euros del departament d'Elx-Crevillent (Baix Vinalopó), una concessió que el Consell ha promès ampliar més enllà de l'any 2025, data de caducitat de la primera privatització. L'administració valenciana, per contra, té un deute de 16,2 milions d'euros amb Ribera Salud per la liquidació de l'àrea sanitària de Torrevella (Baix Segura). La quantitat pendent de pagar per Sanitas a l'erari valencià com a gestora de la concessió d'Horta-Manises ascendeix a 303,3 milions d'euros.
Les xifres, però, canvien en cas de sumar-hi els expedients de rescabalament. Llevat del deute acumulat per Ribera Salud al departament d'Alzira, la resta de quantitats disminueixen. L'empresa vinculada al PP veu minvada la seua morositat per les liquidacions de Dénia en quasi deu milions d'euros, passant dels 60,1 milions d'euros als 51,3 milions d'euros. L'escenari es repeteix al departament d'Elx-Crevillent, on disminueix dels 54,3 als 47,6 milions d'euros. La retallada del deute de Sanitas amb els valencians és força sensible: minva a 220,9 milions d'euros dels anteriors 303,3 milions d'euros. En canvi, el deute de l'administració valenciana amb Ribera Salud per Torrevella s'eleva fins als 18,5 milions d'euros.
«El retard a emetre les liquidacions i l'aprovació de rescabalaments a favor de les concessionàries deriva de la deficient regulació present als plecs de relacions contractuals», retrau la Sindicatura de Comptes, qui avisa, recordant les observacions fetes en el seu moment per la Viceintervenció General d'Administració Sanitària sobre les liquidacions del departament de la Ribera, d'algunes anomalies que presenta el càlcul del cost real de les concessions. Una d'elles és, per exemple, l'incompliment del termini per a liquidar que hi ha previst al contracte.
El vigilant de les finances de la conselleria de Sanitat advertia que «no es revisa el contingut de les liquidacions aprovades, entre altres causes, a causa de les dificultats significatives a obtindre i avaluar la informació que les suporta i les discrepàncies de criteri, i es limita a verificar si els conceptes facturats s'adeqüen al que es preveu en els contractes». «En relació amb les despeses de telecomunicacions, impost de béns immobles, sistemes d'informació i altres, a favor de la conselleria, hi ha dubtes de si podrien existir altres despeses imputables, atès que no se certifica que no hi haja algun altre import pendent de repercutir», s'indicava.
«Hi ha centres de salut que no estan regularitzats en el cadastre immobiliari, ni en l'inventari de béns immobles de la Generalitat Valenciana, per la qual cosa s'hauria de procedir a la regularització, ja que poden afectar la liquidació», es rematava. «Gràcies a la informació proporcionada per la Sindicatura de Comptes, sabem que està passant realment, perquè l'opacitat del Consell és màxima quan s'ha demanat la documentació per activa i per passiva. Al final, haurem d'acudir al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana», es queixa Esteve. És el mant d'opacitat que sobrevola la batalla per qui assumeix els deutes milionaris de les concessions sanitàries valencianes.