L'ofensiva s'havia desplegat per terra, mar i aire. Ribera Salud, concessionària aleshores del departament sanitari encapçalat per l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta), va emprendre una batalla legal, mediàtica i política per aturar la reversió programada per la conselleria de Sanitat, llavors comandada per la socialista Carmen Montón. Amb l'objectiu d'evitar una internalització de la gestió de l'àrea sanitària que implicara perdre la joia de la corona del seu negoci assistencial al País Valencià, va contractar-se els serveis de prestigiosos bufets d'advocats, van encarregar-se informes a consultores de renom, van patrocinar-se llibres contra la responsable de la conselleria i, fins i tot, van obrir una via de pressió diplomàtica a través de Pedro Morenés, exministre de Defensa durant l'estança de Mariano Rajoy a la Moncloa i paradigma de les portes giratòries que giren en diverses direccions a la indústria castrense espanyola.
A la campanya engegada per l'empresa, la qual estava controlada, en aquell moment, per una companyia estatunidenca, va sumar-se la mobilització política de Ciutadans i, especialment, del PP, identificats ideològicament amb el model de concerts sanitaris com a pares fundadors d'aquest. Encara més, hi havia una connexió entre la formació de la gavina i la direcció de la mercantil sanitària: Alberto de Rosa, germà del senador popular Fernando de Rosa i membre de la candidatura dels conservadors a les eleccions municipals de Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007, ha estat el màxim directiu de Ribera Salud. La batalla, tanmateix, va ser guanyada per la Generalitat Valenciana presidida pel socialista Ximo Puig. L'executiu valencià, fins i tot, va obrir una via legal per altres autonomies de com revertir una concessió sanitària amb blindatge d'estratègies jurídiques confeccionades pels grans despatxos de lletrats.
L'operació clausurada en 2017 amb Alzira va engegar-se tres anys més tard amb la reversió de la concessió sanitària de Torrevella (Baix Segura), també en mans aleshores de Ribera Salud. L'empresa va contractar Broseta Abogados i el bufet al qual pertanyia aleshores l'exlíder de Ciutadans, Albert Rivera, així com la dreta política al País Valencià va posicionar-se a favor dels interessos empresarials de la companyia d'assistència mèdica. Carlos Mazón, president de la Diputació d'Alacant i candidat dels conservadors a la Generalitat Valenciana, va implicar-se en aquella batalla contra la internalització, fins al punt de visitar l'hospital de Torrevella per manifestar «el seu suport al model concessional». La croada política i la guerra als tribunals fracassarien: la Generalitat Valenciana va efectuar en octubre de 2021 la recuperació pública del departament. Tots els intents de Ribera Salud per tombar-ho als jutjats foren fallits.
La pèrdua de les concessions d'Alzira i Torrevella va deixar Ribera Salud només amb el control del departament sanitari del Vinalopó i amb una participació del 30% de l'àrea sanitària de Dénia. A pesar que la companyia havia iniciat una fase d'expansió per terres gallegues i extremenyes, va efectuar una jugada quasi monopolística al País Valencià: va comprar a l'asseguradora germànica DKV el 70% restant del departament de la Marina Alta. Amb aquell moviment, Ribera Salud passava a controlar dues de les tres concessions sanitàries del territori valencià. La compra de la totalitat de les accions de Marina Salud suposava la incorporació a la seua cartera econòmica d'un concert sanitari que va generar l'any 2018 una xifra de negoci de 124 milions d'euros i que va anotar-se aleshores 1,6 milions d'euros de benefici.
L'adquisició va generar suspicàcies al comitè d'empresa de Marina Salud. Mari Carmen Sanchis, membres d'aquest òrgan de representació dels treballadors, va denunciar a les pàgines del setmanari EL TEMPS que l'operació de compra de Ribera Salud vulnerava l'article 64 de l'Estatut dels Treballadors i xocava amb la llei valenciana de Salut de l'any 2018, la qual indicava que «per garantir la llibertat de competència i evitar posicions de domini, és necessari establir limitacions en l'ostentació i, per tant, adquisició de títols accionarials o participacions de les entitats titulars dels contractes de gestió vigents del servei sanitari integral en règim de concessió dels departaments sanitaris». Els treballadors de Marina Salud van demanar l'actuació de la Generalitat Valenciana per evitar aquella jugada de compravenda accionarial.
El moviment quasi monopolístic, però, havia comptat amb el beneplàcit de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, qui obria la possibilitat, tanmateix, de presentar un recurs contra la compra de participacions si hi havia cap normativa autonòmica o sectorial que l'afectara. A partir d'aquesta escletxa i emparada amb un informe de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, l'aleshores consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, va anunciar que el Consell emprendria accions legals contra l'operació «per no haver sol·licitat la preceptiva autorització prèvia». La conselleria, finalment, va desistir d'entrar en una nova guerra als tribunals amb Ribera Salud i va descartar qualsevol acció jurídica per impugnar l'adquisició de l'empresa dirigida per De Rosa. Van considerar que la millor opció era restar al marge de litigis als jutjats.
De manera paral·lela, va sorgir la plataforma Som Marina Alta, integrada per més d'una desena d'alcaldes de la comarca, per exigir a la Generalitat Valenciana la resolució de la concessió sanitària. En un escrit presentant al departament que encapçala en l'actualitat el metge Miguel Mínguez, relataven una sèrie d'incompliments de les adjudicatàries que tenien com a possible penalització la ruptura d'aquesta mena de concert sanitari. «Marina Salud SA estava obligada a presentar un pla d'inversions durant la vigència de la concessió, i amb càrrec al mateix es preveia la realització de les següents obres: construcció d'un nou Hospital de la Marina Alta i el seu equipament, adequació de l'actual Hospital de Dénia com a Hospital sociosanitari una vegada siga construït el nou hospital i reforma del Centre d'Especialitats de Dénia, redacció dels projectes tècnics i direcció de les obres», rememoraven en el document remès al departament de Misser Mascó.
Aquest apartat va modificar-se l'any 2008 per indicar que les obres que havia d'executar la concessionària eren «la construcció d'un Centre de Salut Integrat a Dénia, un Centre de Salut també a Dénia i un Centre de Salut Integrat a Calp en lloc de l'adequació de l'actual Hospital de Dénia com a Hospital Sociosanitari i la reforma del Centre d'especialitats de Dénia». «Amb data de la present, per part de la mercantil Marina Salud SA no s'han iniciat les obres de cap de les tres construccions indicades, és a dir, Centre Salut Integrat i nou centre de salut a Dénia i conversió i ampliació del centre de salut de Calp la qual cosa constitueix un greu incompliment del contracte de gestió signat i dels plecs i resta de normativa que conformaren la licitació i a la que es va obligar fermament la mercantil concessionària», recordaven, per assenyalar una via de reversió a mans públiques de l'àrea sanitària privatitzada durant l'executiu del conservador Francisco Camps.
«Malgrat l'evident incompliment per part de la mercantil Marina Salud SA, la conselleria de Sanitat no ha pres cap mesura al respecte, incomplint també d'aquesta manera les seues obligacions com a òrgan de contractació i signant del contracte de gestió», van retreure des de la plataforma sobre una concessió que va tornar a canviar de mans a finals del passat mes de juliol. Centene Corporation, una companyia estatunidenca amb diversos escàndols al seu currículum, va vendre Ribera Salud a l'empresa francesa Vivalto Santé. Amb presència a l'àmbit de les residències de la tercera edat, el grup compta amb una xarxa extensa de clíniques arreu de França i disposa de 10.400 treballadors.
Al marge de qualsevol altre moviment de caràcter societari a la concessió, la conselleria dirigida pel facultatiu Mínguez ha engegat la maquinària prèvia per a la recuperació pública del departament sanitari de Dénia. Segons va publicar Valencia Plaza, Sanitat ha creat en aquest estiu el grup de treball que ha de programar la internalització de la gestió. Encara que el contracte finalitza en 2024, el Consell haurà de comunicar a l'empresa la caducitat de la concessió en gener de l'any 2023. A partir d'aquell moment, l'executiu valencià integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem haurà de posar en marxa el full de ruta per assolir una aposta sanitària que haurà de ser refrendada per les urnes en les eleccions valencianes d'aquell mateix any.
L'entrada en un clima purament electoral, el qual estarà escalfat des de l'inici del pròxim curs polític al setembre, augmentarà el paper de Dénia com a escenari de la batalla sanitària valenciana. Tot i que la situació econòmica és possible que centre la discussió a les urnes del País Valencià, la reversió del departament privatitzat de la Marina Alta enfrontarà l'oposició conservadora i reaccionària representada pel PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox contra la bancada progressista integrada per PSPV, Compromís i Unides Podem. Tot amb la previsible campanya de rerefons de l'empresa sanitària per evitar una tercera legislatura botànica i, en conseqüència, perdre una altra part del pastís sanitari que disposa al territori valencià. Una pugna diferent de l'experimentada amb Alzira i Torrevella per haver-hi una convocatòria electoral que decidirà la continuïtat o l'aturada de la tornada a mans públiques de l'àrea sanitària externalitzada en temps de Camps.