El termòmetre havia escalat fins a temperatures insuportables. El calendari assenyalava finals de juny, però el mercuri s'apropava al calor dels dies marcats pel vent de ponent. A l'Hospital d'Elx-Crevillent, ubicat a la comarca del Baix Vinalopó, de propietat pública i gestionat pel gegant de la sanitat privada Ribera Salud, s'havia enllestit tot. Encara que l'hospital era part de la xarxa pública valenciana, s'havia habilitat quasi una planta per intervenir a un pacient molt especial: Alberto de Rosa, màxim directiu de Ribera Salud.
A la seua disposició, hi havia diferents treballadors sanitaris pagats amb diners públics, però integrants dintre de la plantilla de la concessionària. Amb les habitacions annexes clausurades, hi havia personal d'infermeria i de seguretat dedicats només a garantir la seua atenció. Encara més, hi havia una supervisora, qui estava exercint aquest càrrec quan la seua plaça no contemplava aquestes funcions. De Rosa hauria gaudit d'un tracte privilegiat, diferent d'altres pacients del departament. L'assistència va produir-se en el moment de transició entre el Govern del Botànic i el bipartit de PP i Vox que encapçala el popular Carlos Mazón.
L'escàndol que assetja a un dels rostres de la influent família De Rosa ha estat denunciat aquest dijous per Compromís. El diputat de la coalició valencianista a les Corts Valencianes, Carles Esteve, ha desvelat al parlament valencià «l'ús privatiu, privilegiat i injustificat que ha fet el directiu de Ribera Salud a l'Hospital Universitari del Vinalopó, un centre públic gestionat per la seua empresa». «Aquesta firma té 10 hospitals privats i opta per aquell de naturalesa pública, però gestionat per la seua empresa. Per què?», ha preguntat en conversa amb aquest setmanari.
A partir de les informacions recopilades per part dels treballadors i de les treballadors del centre hospitalari, el representant de Compromís ha criticat que «el tracte va ser diferent al de qualsevol altre pacient en una situació semblant». «Va estar ingressat en una habitació individual, mantenint sense ocupar les habitacions adjacents. Es va dedicar personal d'infermeria específic per a la seua atenció en exclusiva i personal de seguretat», ha detallat. «Estem davant un ús fraudulent del recursos públics durant l'atenció prestada al president de Ribera Salud, grup que manté la gestió privatitzada del centre tot i ser de titularitat pública», ha retret.
Arran de conèixer aquest episodi de «tracte preferent» per al directiu de l'empresa concessionària, la coalició d'obediència valenciana ha presentat una bateria de preguntes per esclarir els detalls del cas, ja que els treballadors i les treballadores no han proporcionat més informació per por a represàlies laborals. «Es van modificar operacions o ingressos en planta per a atendre a De Rosa? Era coneixedora la conselleria de Sanitat d'aquestes excepcionals circumstàncies? I la presidència de la Generalitat Valenciana?», són alguns dels interrogants plantejats per Esteve.
«Existeixen altres casos d'atenció sanitària o sociosanitària en les mateixes circumstàncies que hagen generat aquesta distorsió en el funcionament de l'Hospital del Vinalopó? Quin és el cost que va generar l'atenció del president de Ribera Salud a l'Hospital del Vinalopó? El president de Ribera Salud va disposar de més personal dels serveis sociosanitaris durant la seua estada a l'Hospital del Vinalopó que qualsevol altre pacient en les mateixes circumstàncies? Per davant de quantes persones, que es trobaven en llista d'espera, va passar el president de Ribera Salud quan va ser atès a l'Hospital del Vinalopó?», es pregunta el parlamentari valencianista.
Un altre dels dubtes és si es va modificar la jornada laboral, els horaris o la disponibilitat d'una part del personal de l'hospital, o de les empreses que presten serveis en les seues instal·lacions, per tal de destinar més recursos a l'atenció del president de Ribera Salud. O si es va veure alterat l'ús d'espais i del funcionament del centre hospitalari per atendre de manera excepcional a De Rosa. «Exigim al president Mazón que investigue els fets amb celeritat i que, en cas de confirmar-se, suposen la finalització immediata de la gestió de qualsevol departament, hospital, centre de salut o servei sanitari públic del que Ribera Salud mantinga una gestió privada», ha sol·licitat.
«Quines mesures té previstes la conselleria de Sanitat per estudiar o investigar aquestes excepcionals i presumptament fraudulentes circumstàncies en les quals es va atendre al president de Ribera Salud a l'Hospital del Vinalopó?», han insistit des de la coalició d'obediència valenciana. «És un empresari com qualsevol altre», ha respost el conseller de Sanitat, el zaplanista i un dels antics arquitectes del model de concessions sanitàries, Marciano Gómez.
La firma sanitària ha reconegut a través d'un comunicat la informació denunciada per Compromís, però ha negat un tracte exclusiu al directiu de Ribera Salud. De fet, l'empresa ha agregat els testimonis de dos treballadors per desmentir la versió exposada per la coalició valencianista. «És rotundament fals que s'haja prestat una atenció exclusiva al president de la companyia», indica en el comunicat Rafael Carrasco, gerent de l'hospital. «Es tractava d'un problema cardíac urgent», ha explicat el doctor Luis González Torres, qui hauria intervingut personalment De Rosa. L'assistència mèdica hauria estat determinant per evitar que desenvolupara un infart de microcàrdia amb el risc associat que hi haguera una mort sobtada.
Negocis sanitaris
De Rosa, al contrari de les paraules que ha pronunciat el conseller de Sanitat, no és un empresari més. És el màxim directiu de la firma Ribera Salud, propietat del grup Vivalto Santé. El hòlding sanitari francès factura anualment 2.000 milions d'euros i disposa d'una xarxa amb noranta instal·lacions sanitàries, més de 7.000 pacients, 6.000 professionals mèdics i presta assistència mèdica cada any a 2,5 milions de pacients. Els tentacles de Vivaltó Santé s'estenen pel sector de les residències, ja que és propietari de la firma Gero Residenciales Solimar, amb presència a les comarques de Ribera Alta, la Ribera Baixa, Horta Sud, la Safor i la Vall d'Albaida.
Ribera Salud, tanmateix, va ser l'empresa creada pràcticament exprofesso per a canalitzar l'experiència privatitzadora que va idear el Consell d'Eduardo Zaplana, actualment processat com a suposat capitost de la trama Erial, a la sanitat valenciana. La firma, de fet, va aconseguir controlar gran part dels departaments externalitzats durant els vint anys de govern del PP al País Valencià. Amb l'arribada del Govern del Botànic, es va internalitzar les concessions del departament d'Alzira (Ribera Alta), la joia de la corona del sistema de gestió privada, i de Torrevella (Baix Segura).
Els executius valencians progressistes, però, també van deixar engegats els processos de reversió dels departaments de Manises (Horta) i de Dénia (Marina Alta). El Govern valencià de Mazón, malgrat la seua aposta ideològica pel sistema de privatitzacions sanitàries, va anunciar que mantindria el procés de reversió en ambdues àrees hospitalàries. La decisió afectava Sanitas, beneficiària de la concessió de Manises, i Ribera Salud, que controla la totalitat de la zona sanitària de Dénia després de la compra d'accions que disposava l'asseguradora DKV.
A pesar que els informes tècnics emprats per justificar les reversions apunten deficiències i anomalies en el funcionament de la concessió del departament d'Elx-Crevillent, el conseller de Sanitat ha apostat per mantenir el model d'externalització de la gestió sanitària en aquesta àrea en mans de Ribera Salud. La filial del gegant sanitari que posseix l'adjudicació va aportar al hòlding 9,66 milions d'euros de benefici l'any 2022, en un exercici que va facturar 166 milions d'euros. Ribera Salud ha ingressat de la Generalitat Valenciana per la gestió d'aquesta zona sanitària més de 900 milions d'euros entre 2010 i 2018, segons l'obra La batalla per la sanitat valenciana, producte d'una beca de la Unió de Periodistes i editava per la Institució Alfons el Magnànim l'any 2018.
L'ombra del PP i la croada contra Oltra
De Rosa no solament ha destacat a la vida pública valenciana per haver estat durant anys i anys al capdavant de Ribera Salud, sinó també pels seus lligams amb el PP. Sense anar més lluny, va figurar en la llista de la formació de la gavina a Sueca (Ribera Baixa) en les eleccions municipals del 2007. Un pis de la seua família, a més, va servir de seu dels populars en els anys noranta.
El seu germà, Fernando de Rosa, compta amb un historial encara més ampli al partit conservador. En l'actualitat, ocupa un escó al Congrés dels Diputats pel PP i ha estat un dels rostres de l'oposició conservadora al Govern del Botànic des de Madrid. Fernando de Rosa, però, coneix les dificultats i els ritmes de la gestió institucional arran del seu pas com a conseller de Justícia a l'època del curita i actual imputat per la trama Gürtel, Francisco Camps. No debades, va ser l'encarregat d'afiliar al PP a l'expresident valencià.
Magistrat conservador i relacionat amb els cercles catòlics de la ciutat, va ocupar la vicepresidència del Consell General del Poder Judicial i va ser president de l'Audiència Provincial de València. En la darrera legislatura del Botànic, el seu contacte amb els jutjats fou menys institucional. Segons va publicar EL TEMPS, va encarregar-se de difondre als mitjans de comunicació la denuncia de l'agitadora ultra Cristina Seguí contra l'aleshores vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, per suposadament amagar els abusos sexuals del seu exmarid, treballador d'un centre de menors. Aquestes instal·lacions depenien de la conselleria d'Oltra.
La participació de la nissaga en els voltants d'aquella causa judicial va ser més àmplia. L'Hospital de Torrevella, llavors en mans de Ribera Salud i actualment gestionat directament per la Generalitat Valenciana, va contractar a la jove que va patir abusoa sexuals per part de l'exmarid d'Oltra. La víctima va aparèixer en xerrades a l'Ateneu Mercantil de València, les quals estaven impulsades pel trumpisme mediàtic espanyol. També va comptar amb l'assessorament de José Luis Roberto, referent de la formació feixista España 2000, empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites.
Aquesta entitat habitualment lligada a totes les propostes del terraplanisme lingüístic i de l'anticatalanisme més recalcitrant està presidida per l'altra integrant de la nissaga, Carmen de Rosa. Directiva de la residual Societat Civil Valenciana, una còpia sense massa social del col·lectiu unionista que va néixer a Catalunya, va ostentar anys enrere, durant els temps de vi i roses del campisme, una influència notable a l'agrupació del PP de Ciutat Vella.
Amb l'arribada del nou govern del PP i l'extrema dreta Vox, Carmen de Rosa compatibilitza la presidència de l'Ateneu Mercantil amb les responsabilitats com a directora territorial a València de la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, dirigida per la zaplanista Susana Camarero, segons va avançar EL TEMPS. El nomenament va suposar que Carmen de Rosa tindria sota la seua supervisió, entre altres instal·lacions d'assiatència social, els centres de menors. Els tentacles (i les ombres) de la nissaga De Rosa.