Una onada conservadora i reaccionària va impregnar el País Valencià en les passades eleccions valencianes. La Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló, l'Ajuntament de València... Les principals joies governamentals de l'esquerra van ser recuperades pel PP del bracet de l'extrema dreta Vox. Només algunes ciutats valencianes, com ara Alcoi, Gandia (Safor), Vila-real (Plana Baixa), Dénia (Marina Alta) o Xàtiva (Costera), van resistir com si es tractara de xicotes Gàl·lies roges enmig d'un mapa tacat de blau i verd.
La Vall d'Uixó, una de les viles de referència de la comarca de la Plana Baixa, va ser una de les excepcions al tsunami de la dreta i dels ultraconservadors. Aquesta condició de nucli de resistència està present al monument d'enguany de la comissió Ja Estem Tots, fundada l'any 2015 amb una mitjana d'edat d'entre 18 i 19 anys i caracteritzada per recuperar la sàtira política que en els darrers anys ha perdut una part del món faller. «Érem una colla d'amics que vam decidir fer una falla. Ara bé, teníem clar la nostra aposta per la sàtira i la crítica política», comenta Jorge Marqués, expresident d'aquesta falla. «Sempre busquem que el monument tinga un simbolisme, que estiga marcat per la crítica política», ressalta Paula Montesinos, l'actual presidenta.
El monument d'enguany, dissenyat pel dibuixant i humorista gràfic a diferents capçaleres valencianes Joan Montañes, més conegut com a Xipell, retrata el triomf del PP i els reaccionaris de Vox als passats comicis del País Valencià. «La Falla és l'empresa Amazon, on es busca un joc de paraules amb el president Carlos Mazón. La història de la Falla és una furgoneta, la qual està conduïda per Llanós Massó, presidenta de les Corts Valencianes per Vox, que s'estampa a la Vall d'Uixó, ja que en aquesta població l'esquerra va resistir al capdavant del consistori», explica Marqués.
«Arran d'aquesta mena d'accident, s'obrin les portes del vehicle i comencen a eixir els paquets que habitualment distribueix la companyia», exposa el també regidor per Compromís al consistori de la comarca de la Plana Baixa. «Hi ha diferents escenes. En una d'elles, els paquets conformen una mena de monstre que representa Vicente Barrera, vicepresident de la Generalitat Valenciana per Vox i torero. De fet, Barrera és l'encarregat de clavar unes banderilles a Mazón», indica l'humorista Joan Montañés, més conegut com a Xipell. «Mentrestant, Mazón està llegint un diccionari valencià-espanyol i espanyol-valencià», arredoneix Marqués.
Les caixes que cauen de la furgoneta conduïda per la ultraconservadora Massó compten amb missatges de crítica a les polítiques de l'extrema dreta envers els drets LGTBI o a les seues maniobres de censura cultural. No debades, hi ha un paquet on es llegeix la inscripció «enviament censurat». «Volíem mostrar la nostra disconformitat amb els valors i les polítiques que estan impulsant des del Consell ambdues formacions», manifesta Montesinos. «És estrany, però encara no havíem fet sàtira de cap representant de Vox. Potser per no atorgar-los un protagonisme que no han de tenir», reflexiona Marqués.
«Encara que la part principal és protagonitzada per Barrera i per Mazón, també estan presents dirigents de l'esquerra com ara l'expresident socialista Ximo Puig», exposa Xipell. «No falten tampoc personatges de la vida política municipal de la Vall d'Uixó. Al monument, hi està present l'alcaldessa Tània Baños, del PSPV, i els tres regidors que són de la comissió», incorpora Montesinos, qui ocupa el càrrec de presidenta de la Falla.
La política municipal sempre ha estat ben present en els monuments impulsats per aquesta comissió fallera. «La Vall d'Uixó és una gran factoria de talent polític. En aquests nou anys d'existència de la falla, s'han fet ninots de l'exconsellera popular Isabel Bonig, de l'exconsellera socialista María José Salvador o de l'exalcalde popular Óscar Clavell. També s'ha il·lustrat a l'actual sotsdelegada del Govern espanyol a Castelló, la socialista Antonia García», fa memòria Marquès. «La idea és fer crítica política. No ens agrada aquesta mena de falles sense sàtira contra la política», remarca.
«La idea d'aquest monument va néixer a l'exposició que vaig fer sobre la meua trajectòria a la Diputació de Castelló. A la mostra, vaig trobar-me amb els amics d'aquesta comissió fallera. Ara bé, desconeixia que havien impulsat aquesta Falla. Ells van comentar-me si m'abellia dissenyar una falla i jo els vaig dir que em feia il·lusió, ja que era una d'aquelles coses que no havia fet mai», relata Xipell. «Aquesta falla compta amb una idiosincràsia molt particular, gaudeix de vora 400 associats i la meua idea inicial va quadrar amb el seu pensament. Tot va formalitzar-se en juny i juliol de l'any passat. No debades, a l'agost, aprofitant les vacances, ja estava fent l'esbós», prossegueix.
Xipell va inspirar-se amb el dibuixant valencià Antonio Ortiz, conegut per la seua firma Ortifus a la capçalera Levante-EMV. «Sempre he tingut de company i de mestre a Ortifus. I això ha fet que quan ell dissenyava alguna falla a València, sempre m'ho arreglava per a poder veure-la. Les seues falles, tant a Na Jordana com a Convent Jerusalem, han estat marcades per la modernització dels elements. S'ha allunyat de l'acudit en vers per efectuar-lo d'una manera visual, amb només un cop d'ull. Vaig inspirar-me en la seua manera de dissenyar per confeccionar l'esbós de la falla», desgrana. «La seua idea ens va encantar», apunta Marqués.
Els ninots dissenyats per Xipell són rectes perquè la comissió es construeix la seua falla. Ara bé, hi ha integrants de la falla que s'han erigit en una mena d'artistes pel seu domini d'aquestes arts, com ara Inés Lluch. «Sempre hem tingut clar que la falla l'havíem de fer nosaltres perquè no tenim molts recursos i perquè la col·laboració entre tots alimentava el sentit de comunitat i de barri. Els versos, de fet, també els fem nosaltres», subratlla. «La nostra activitat s'ha ampliat, per exemple, amb llibrets sobre l'educació sexual, filosofia, la qüestió de l'alzheimer o ser valencians», agrega.
Una de les activitats més reeixides de la comissió ha sigut l'organització d'un aplec popular. «Les nostres activitats estan obertes a tothom, i estan pensades per a un públic transversal. En el cas de les orquestres, per exemple, pensem que hi haja dies que els agrada més als joves i uns altres per a un públic més major, com també per a xiquets. Enguany l'aplec, però, es farà fora de la setmana fallera. Ho hem volgut fer així perquè és un esdeveniment ja vinculat a la Vall d'Uixó», explica Montesinos. L'exemple d'una Falla reivindicativa, que crema estereotips i es burla del poder. Com van fer en el seu origen els monuments fallers.