A les grans ciutats, els comerços tradicionals són cada vegada més un record d'un passat que mai tornarà. Les grans cadenes i les franquícies internacionals inunden els centres urbans fins al punt que només els monuments distingeixen una població d'una altra. Les ciutats mitjanes, tanmateix, encara actuen com a cert bastió de resistència dels vents de l'homogeneïtzació. Els rètols de botigues històriques són un clam iconoclasta.
La sabateria de la família de José Antonio Rovira, conseller d'Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, és un exemple. Ubicada a Sant Vicent del Raspeig, a la comarca de l'Alacantí, conserva en la seua atenció al client una sensibilitat per la llengua pròpia del País Valencià que sembla no atresorar l'actual comandant de la política lingüística valenciana, qui d'ençà de la seua arribada al Govern valencià ha tret les tisores a l'idioma del país i ha agitat posicionaments de descrèdit contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La sessió parlamentària d'aquest dimarts a les Corts Valencianes, on el conseller Rovira havia d'explicar els seus pressupostos, ha estat el darrer exemple. Amb unes formes, de vegades, allunyades de la seriositat i la rigorositat d'altres companys seus de Consell, com ara Marciano Gómez, responsable de Sanitat, ha acusat Compromís i, per extensió, al Botànic «de centrar la seua política educativa en el valencià» quan bona part de la seua compareixença ha estat ancorada en el mantra de «la llibertat de llengua» i «traure la ideologia de les aules». O com ha especificat més tard: «Sobretot, la vostra ideologia».
Sense formalismes i distanciat del llenguatge tècnic, Rovira ha proclamat que «s'ha acabat el català». «Promocionarem una política lingüística que fomente la proximitat de la llengua al ciutadà i aprovarem uns criteris lingüístics que prioritze les formes autòctones», ha afirmat com a explicació del seu oxímoron de «valencianitzar el valencià» i sense especificar quines formes pròpies s'utilitzaran, atès que la riquesa de la llengua al País Valencià compta amb expressions i mots diferents a Vila-real (Plana Baixa), Alzira (Ribera Alta), Alcoi o Elx (Baix Vinalopó).
«Revisarem la normativa educativa per recuperar la cultura de l'esforç i derogarem la llei de plurilingüisme. Ho farem prompte perquè es respecten les diferents realitats lingüístiques i s'assegure la llibertat de llengua», ha reiterat per defensar una mesura que dinamita «el mínim d'ensenyament del 25% de valencià», el qual està fixat com a inalterable per al castellà d'acord amb diverses resolucions dels tribunals catalans.
El llanterner i home de confiança del president valencià, el popular Carlos Mazón, s'ha deixat el perfil de la moderació i ha expressat amb satisfacció la retirada de les ajudes a l'Institut Ramon Llull: «No tenia sentit perquè no està dintre de la promoció del valencià com a senya d'identitat». «L'únic objectiu de Compromís en política educativa era la promoció del valencià. La nostra girarà entorn de la llibertat educativa, a treure la ideologia de les aules, sobretot la seua, i també ho farà, per descomptat, a favor de la promoció del valencià sense imposicions», ha buscat diferenciar-se a través dels retrets de la coalició valencianista.
«És una barbaritat que xavals de Requena o Oriola (Baix Segura) estiguen exempts de castellà i després tinguen altres assignatures troncals en valencià», s'ha queixat, mentre ha repetit que «la ideologia» de Compromís i el Botànic «només se centrava en la promoció del valencià». «Jo no he vist informes sobre altres qüestions, com ara la qualitat de l'educació. Això els importava un pito (sic). Només es preocupaven per la imposició del valencià», ha remarcat per enèsima vegada. «Mantenim la promoció del valencià i apostem pel multilingüisme a l'escola amb 19,5 milions d'euros», ha contraposat.
Les notes de Rovira
A pesar que la comunitat educativa va suspendre'l a principi de curs per la seua gestió de les adjudicacions dels docents interins, el conseller d'Educació, Universitats i Ocupació s'ha vestit de professor de cara el Govern del Botànic i ha qualificat la gestió del tripartit d'esquerres. Primer, els ha suspès per la suposada herència llegada de deute i, en segon terme, per «haver gastat el 75% dels fons europeus compromesos en matèria d'ocupació fins a l'any 2027». «Hem pressupostat més de 446 milions d'euros per a Labora [el servei d'ocupació de la Generalitat Valenciana]», ha subratllat mentre l'oposició esquerrana li retreia una destralada del 20%.
«La vertadera cara de Compromís i el PSOE és mostra amb l'execució pressupostària en infraestructures educatives. En 2018, van consignar 111 milions d'euros i van executar-ne un 3,7%. En 2019, van multiplicar els pressupostos fins als 303 milions d'euros i només van executar-ne 25 milions d'euros. En 2020, dels 310 milions d'inversions, solament van ser reals 43 milions d'euros. En 2021, dels 310 milions d'euros consignats, foren executats 98 i dels 302 milions d'euros del 2022 solament van invertir-ne 120. En 2023, de moment, només hi ha executat 85 milions d'euros dels 302 pressupostats», ha esgrimit. «Vostès tenen un suspens en execució», ha avaluat.
Les referències a la gestió botànica, alternades amb la defensa dels increments de la transferència a les universitats, la ciència o la investigació, s'han accentuat quan ha acusat l'anterior consellera, la valencianista Raquel Tamarit, d'aprovar sense capacitat per a fer-ho una resolució per engegar diferents obres a diversos municipis valencians. «Casualment, sis són del PSOE, cinc estan governant per Compromís i un va canviar a última hora la vara de comandament municipal a favor del PP», ha llençat el conseller, amb una estratègia de comunicar accions legals envers els anteriors gestors similars a l'emprada quan va esclatar la crisi dels interins.
L'engreixament de la concertada
A la seua faceta d'avaluador dels antics responsables del departament d'ensenyament, s'ha sumat la de professor d'universitat, amb la seua exposició dels comptes. Agafant la mateixa diapositiva usada en la presentació dels pressupostos per part de Ruth Merino, consellera d'Hisenda i portaveu del Consell, ha destacat que «els recursos destinats a formació del professorat s'incrementen un 11», «els fons per a inclusió educativa augmenten un 10%» i «els concerts pugen un 4,9% fins a abastar els 715 milions d'euros». «Apostem per una educació de qualitat i lliure d'ideologia, on els pares i les mares tinguen garantida la llibertat d'escollir centres», ha assenyalat.
«La seua nota és no presentat en ocupació», ha replicat Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes. Arran de la supressió de l'impost de successions i donacions per part del bipartit del PP i l'extrema dreta Vox, ha criticat que «mentre es perdonen els ingressos d'herències multimilionàries, es retalla el 15% de la partida per fomentar el treball autònom, han reduït un 22% del pressupost de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, i han destrossat la partida d'ocupació». «Vostè ha de deixar de declarar-se com a no responsable de la conselleria d'Educació i assumir les responsabilitats de l'enorme caos que ha generat», ha recriminat.
El parlamentari valencianista ha atacat la perspectiva social dels comptes del departament d'ensenyament: «Sap el que costa comprar material escolar? Sap com ha pujat el cost de la vida? Ho dic perquè vostès han congelat les ajudes al menjador escolar, han retallat les ajudes al material escolar, han petrificat les ajudes al transport escolar, han retallat un 30% el programa Xarxa Llibres i han congelat les ajudes del bo infantil». «Vostè està fent un transvasament de diners», ha jugat amb el transvasament Tajo-Segura, les retallades en serveis públics i la supressió de tributs als rics.
«Estem enfront d'uns pressupostos tramposos i amb una gran retallada en inversions», ha rellevat en la crítica José Luis Lorenz, parlamentari del PSPV a les Corts Valencianes. «Vostès no podran complir amb l'acord de plantilles amb els recursos pressupostats per a secundària. I s'ha de recordar que aquest increment de les plantilles va ser pactat per tots els sindicats», ha censurat, al mateix temps que denunciava la tisorada pressupostària al capítol d'inversions en infraestructures educatives. «Quina justificació té l'augment de la concertada?», ha preguntat, per argumentar: «No s'han incrementat els mòduls, ni s'han canviat les línies. Per què creix aquesta partida?».
El retret per les retallades no ha estat menys intensa per part del diputat socialista: «Les inversions reals cauen un 61%, s'ha retallat el programa Xarxa Llibres, s'ha disminuït el pressupost per a Formació Professional, s'ha rebaixat la partida dels parcs científics i és la primera vegada que en vuit anys baixa el capítol d'ocupació». «Ens preocupa que vulga derogar la llei de plurilingüisme quan col·legis de les zones castellanoparlants, com ara de Sogorb, estan aprovant plans lingüístics que volen un percentatge significatiu de valencià», ha apuntat. I ha expressat: «Per què no mostra interès pressupostari per les nostres bandes? On està la inversió en salut mental per als col·legis?».
La denúncia de les forces progressistes ha deixat pas a l'aplaudiment dels pressupostos efectuat per Julia Llopis, diputada de l'extrema dreta Vox i antiga lobbista de l'escola concertada, i Beatriu Gascó, responsable parlamentària del PP al camp de l'ensenyament. «És curiós que parlen d'ocupació quan vostès van prioritzar la contractació de joves en ajuntaments i no tant en les empreses. I ho dic perquè només el 35% dels joves contractats en ajuntaments van trobar feina després de l'actuació del programa Avalem Joves. En el cas dels contractats a través d'empreses privades, el percentatge d'ocupació posterior va ser del 83%. Encara més, cada contractat a través del sector públic ens ha costat 40.000 euros i aquells que van participar mitjançant el sector privat només 11.000 euros», ha respost Rovira a les invectives en matèria d'ocupació.
«Pocavergonya»
La diatriba contra el Govern del Botànic ha estat contestada per Fullana: «Vostè ha tornat a ser el conseller de la barra de bar amb afirmacions com m'importa un pito [sic]. Vostès, que ara critiquen el Botànic, van fer desaparèixer 1.000 milions d'euros per construir escoles. Això sí que és una vergonya». «No es pot tolerar que vostè vinga a donar lliçons quan la senyora Gascó va estar un any cobrant una nòmina sense anar a treballar», ha criticat, així com ha recriminat que s'escollira com a responsable de la caixa fixa a Antonio Galvañ, «una persona condemnada per corrupció política».
El conseller d’educació insulta al nostre diputat @gerardfullana i demostra (encara més) que no esta capacitat per a ser conseller.
— Compromís (@compromis) November 7, 2023
Cada minut que Mazón el manté al seu càrrec els valencians i valencianes passem més vergonya. pic.twitter.com/HQ0dJsuib1
«Vostè és un difamador. Això mai s'ha demostrat. Li convide, com li ho vaig dir al senyor Marzà [l'exconseller d'Educació de Compromís], a denunciar-ho als jutjats», ha respost Gascó molt indignada i cabrejada amb l'acusació de Fullana, qui durant uns minuts d'agitació política a la sala ha estat insultat pel conseller Rovira. «Ets un pocavergonya», ha vituperat el responsable de la cartera educativa en veu baixa. «És una absoluta falta de respecte», ha assenyalat Fullana entre el guirigall dels diputats populars contra el representant de Compromís. El president de la comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda, el socialista Toni Gaspar, ha hagut d'intervenir en diverses ocasions per calmar les aigües.
Rovira ha pres la paraula per tancar amb un missatge que ressonava a conspirador: «Vostès», en referència a Compromís i els alts càrrecs de la coalició que gestionaven la conselleria d'Educació, «van traçar un pla premeditat perquè l'inici de curs isquera mal». «Vostè és un ventilador de porqueria», li ha etzibat a Fullana. «Està assumint que per ser del PP som corruptes. És com si jo diguera que vostè és un violador de menors per ser del partit de Mònica Oltra», ha tancat Rovira amb una comparació virulenta. El caràcter polític del responsable de combatre l'atur, promoure la llengua pròpia i proporcionar una educació de qualitat del bipartit PP-Vox al País Valencià.