Llengua

Clam universitari per la igualtat lingüística

El març de 2015 Acció Cultural del País Valencià i les universitats públiques valencianes van firmar un document per impulsar una «nova i efectiva llei d'igualtat lingüística», que va comptar amb el suport de les forces progressistes. Tres anys després, i amb l'esquerra al capdavant del Consell, l'entitat cívica ha reunit, de nou, a les universitats per exigir la posada en marxa de la competència lingüística, l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull i la reciprocitat dels senyals de TV3 i IB3.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A dos mesos de les eleccions valencianes del 2015, el País Valencià feia olor de canvi polític. La Primavera Valenciana, tres anys abans, havia suposat el punt de no retorn per al despertar valencià, que es traduiria en les urnes el 24 de maig de 2015. Amb la perspectiva que el PP poguera ser desnonat del Palau de la Generalitat Valenciana, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va impulsar un document per posar fi a la manca de drets dels catalanoparlants respecte dels castellanoparlants al País Valencià. Elaborat per les universitats públiques valencianes, es tractava d'un conjunt d'actuacions que haurien de ser recollides en una futura llei d'Igualtat Lingüística. O, almenys, aquest era el compromís de l'esquerra valenciana.

Tres anys després, i amb les forces progressistes governant el País Valencià, no s'han fet els deures en matèria lingüística. El Consell no ha instaurat la competència lingüística; tampoc ha entrat en l'Institut Ramon Llull, i encara no ha posat en marxa la reciprocitat del senyal amb TV3. Sense implementar aquest decàleg de mesures a favor de la llengua pròpia, ACPV ha reunit aquest dimarts a les cinc universitats públiques valencianes a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània per la igualtat lingüística. Això és, amb l'objectiu de pressionar al Govern del Botànic perquè aplique les mesures anteriorment citades abans que finalitze la present legislatura.

«En una altra vida, desitjaria néixer a un país en el qual no haja de lluitar per poder parlar la meua llengua. Els valencianoparlants no tenim els mateixos drets que la resta. No podem viure plenament en valencià. I per això, reclamem la igualtat lingüística», ha proclamat el president d'ACPV, pensador i escriptor, Joan Francesc Mira, com a benvinguda a l'acte. «Hi ha llengües més iguals que altres. La Unió Europea recull la reciprocitat lingüística entre els diferents estats, però no dintre dels seus respectius territoris. Aquest punt és voluntari. I això provoca polítiques d'excepció contra les llengües que els diferents estats no consideren pròpies, com passa a l'Estat espanyol respecte del català. No s'explica d'altra manera que puguem veure la televisió de Múrcia i no TV3», ha censurat com a complement Ferran Suay, vicepresident de l'entitat cívica.

Artur Aparici, professor de sociologia de la Universitat Jaume I, ha insistit en la promoció de la llegua pròpia «per revitalitzar el patrimoni cultural de la humanitat». «Per a fer-ho, cal defensar la construcció de xarxes entre els territoris que compten amb una mateixa llengua. És fonamental per avançar cap a la igualtat lingüística», ha continuat Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. «La Xarxa Vives, que integra totes les universitats dels territoris de parla catalana, és un exemple que supera les fronteres dels estats i de les autonomies espanyoles. Una fórmula per combatre l'aïllacionisme. Recentment, fins i tot, s'ha sumat la CEU Cardenal Herrera», ha destacat. Entre el públic, hi havia Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ferrer, fins i tot, s'ha fotografiat amb els directius universitaris i amb ACPV per mostrar el seu suport al clam.

Les vicerectores i els vicerectors de les universitats públiques valencianes amb el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, i el vicepresident d'Acció Cultural del País Valencià, Ferran Suay

Amb un discurs que ressaltava la importància de crear xarxes per impulsar el català al País Valencià, Castelló ha reclamat «la participació de la Generalitat Valenciana dintre de l'Institut Ramon Llull», al qual pertanyen els governs de Catalunya i les Illes. «Sempre és més efectiu vendre qualsevol cosa a l'exterior, exportar una llengua i els seus productes culturals si es fa de manera cooperada entre els diversos territoris. Es poden generar economies d'escala», ha defensat. I ha censurat: «Les fronteres administratives no poden convertir-se en un límit a la igualtat i el progrés social».

«El valencià és una llengua diversa. I actualment que s'aprecien els valors de la diversitat, també cal fer-ho amb les nostres llengües, i particularment amb el valencià», ha seguit Javier Toledo, vicerector adjunt de Promoció Lingüística de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. «Cal implementar polítiques per reforçar el valencià al sud del País Valencià. Unes actuacions que haurien de fer-se des de la integració», ha afirmat, davant la presència de la vicerectora d'Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València, Isabel Vàzquez; la vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació de la Universitat Politècnica de València, Rosa Puchades, i la vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat de la Universitat Jaume I, Pilar Safont.

Després dels parlaments dels experts de cada centre universitari, el també vicerector de Cultura, Esport i Llengües de la Universitat d'Alacant, Carles Cortés, ha sigut l'encarregat de llegir el manifest firmat per les cinc universitats a favor de la igualtat lingüística. «Acció Cultural i les universitats públiques simplement reclamàvem que els valencianoparlants no fórem discriminats per raons de llengua», ha expressat sobre el document del 2015. «Les administracions públiques (estatal, autonòmica i local) i els serveis públics tenen l'obligació primera i exemplar de posar fi a la discriminació lingüística de manera efectiva», ha exigit. I tot per censurar, tal com recull el text firmat per les cinc universitats i ACPV, «la manca de passes endavant en alguns camps fonamentals per aconseguir la necessària igualtat lingüística de tots els valencians».

D'aquesta manera, i tot i que serà molt complicat que la capacitació lingüística siga una realitat en la present legislatura, Cortés ha instat «a aprovar una nova llei o a realitzar les reformes corresponents per tal que la competència lingüística dels servidors públics siga efectiva». «És necessari i urgent si volem que tots els ciutadans i ciutadanes puguen ser atesos en la llengua de la seua preferència», ha apuntat, abans d'exigir també la reciprocitat del senyal amb TV3 i IB3.

Javier Toledo, vicerector adjunt de Promoció Lingüística de la Universitat Miguel Hernández d'Elx

«Si, com hem dit, la recuperació de la reciprocitat en els mitjans de comunicació dels territoris de la nostra comunitat lingüística és fonamental, també ho és la col·laboració en matèria cultural i lingüística de tots aquests territoris», ha indicat, amb la presència de representants d'entitats cíviques i per la llengua, d'editorials que publiquen en la nostra llengua, plataformes civils i representants de partits polítics com ara el diputat de Compromís, Josep Nadal; el parlamentari de Podem, Antonio Montiel; la dirigent d'Esquerra Unida Esther López i l'exdiputat de la formació esquerrana Ignacio Blanco, així com de Pilar Navarro, d'Esquerra Republicana del País Valencià. «Per això creiem, i tal com fem les universitats amb la Xarxa Vives, que els models de col·laboració, com ara l'Institut Ramon Llull, poden ser molt profitosos i haurien de fer-se efectius en tot el nostre àmbit lingüístic», ha sentenciat Pastor. Tot un clam cívic i universitari per la igualtat lingüística amb l'objectiu que siga escoltat per part de la Generalitat Valenciana. I que en cas d'aplicar-se, pot desgastar l'electoral del Botànic amb més sentiment valencianista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.