A pesar del terratrèmol judicial que pateix el PSOE amb la investigació sobre l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i els treballs foscos de l'exmilitant Leire Díez, fa setmanes que Salvador Illa afronta una legislatura més assossegada. El pacte pressupostari amb ERC i els comuns ha retornat el president de la Generalitat de Catalunya al seu discurs de centralitat i estabilitat, de vendre's com al representant de l'ordre progressista a terres principatines.
Illa, de fet, va exhibir aquest perfil a les passades jornades del Cercle d'Economia i ho ha repetit aquesta setmana a la 37 edició de la Trobada Empresarial del Pirineu. El cap del Govern català va insistir en «l'estabilitat» que aportaven la futura aprovació al Parlament d'uns nous comptes, però va passar de pantalla política i va situar l'assoliment del finançament singular com a un dels grans objectius del seu mandat.
Tot i haver estat ideat, negociat i batallat per ERC, el president català aspira a capitalitzar la seua aprovació. No debades, transmetria influència davant el Govern espanyol del PSOE i Sumar, així com podria reivindicar l'impuls d'un sistema de finançament que augmentaria els recursos de la caixa catalana. A l'acte empresarial, Illa va pronosticar per enguany l'acord per un nou model de finançament autonòmic.
«És un objectiu polític i espere que les formacions polítiques de Catalunya estiguen on han d'estar, que és defensant aquesta proposta», va afirmar, al mateix temps que va ressaltar que la seua aprovació suposaria una injecció extra de 4.700 milions d'euros per a les arques catalanes. «Tenim l'objectiu polític d'aconseguir-ho enguany», va remarcar. El líder socialdemòcrata va lligar l'assoliment d'aquest reforma a la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica.
Aquest recordatori es va fer mirant de reüll a Junts per Catalunya. Amb ERC donant suport a una proposta nascuda a l'interior de les files republicanes, la formació encapçalada per l'exiliat Carles Puigdemont sovint s'hi ha mostrat escèptica. A principis d'aquest mes, el secretari general dels independentistes, Jordi Turull, va insistir en una entrevista a Catalunya Ràdio la seua oposició al sistema de finançament singular i va defensar la via d'un concert econòmic, a imatge i semblança de l'existent al País Basc i Navarra.
Arran de la seua pugna amb els republicans per arrancar més concessions a l'Estat espanyol i a l'executiu estatal que lidera Pedro Sánchez, Junts per Catalunya ha estat recelosa de qualsevol suport al plantejament del finançament singular. Els juntaires han argumentat que es tracta d'un model que «perpetua l'asfíxia financera sobre Catalunya», en paraules de Turull, i han fet bandera de la fórmula del concert econòmica per retallar amb el dèficit fiscal experimentat pel Principat.
Si bé aquesta postura apuntala el seu discurs més netament independentista i és coincident amb la visió de determinats sectors del sobiranista català, el pressing exercit pel PSC i pel president Illa tracta de debilitar la penetració dels juntaires a les bosses més partidàries dels acords amb l'Estat i d'aconseguir concessions. A Catalunya, hi ha una batalla per la centralitat, per erigir-se en el partit que representa l'ordre, i els socialistes tracten d'erosionar Junts per Catalunya per assolir una etiqueta que històricament ha lluït obertament l'antiga Convergència.
La força que comanda Puigdemont des de l'exili està instal·lada en un dilema estratègic. Ha de compaginar una aposta independentista ferma, de defensa aferrissada de la catalanitat, amb una imatge més transversal i ideològicament vinculada al gen convergent; d'exhibir el seu rostre més liberal, com ho va fer Turull setmanes enrere. Els socialdemòcrates catalans intenten foradar pel flanc de la centralitat a la recerca d'eixamplar la seua musculatura a les urnes. El finançament singular és una de les vies per aconseguir-ho.