Normalització lingüística

Una llengua muda

Els intents de normalització lingüística al País Valencià efectuats pel Consell s'han trobat amb l'ofensiva judicial plantejada pel PP. Amb els populars convençuts que la batalla lingüística els beneficia electoralment, el TSJ valencià ha anul·lat parcialment el decret de plurilingüisme després del recurs de la Diputació d'Alacant, en mans del PP; i del sindicat dretà CSIF. Amb tot, el mateix òrgan judicial ha fallat en contra d'invalidar la normativa que afavoreix la llengua pròpia en l'administració. El Govern espanyol, però, ha presentat un recurs sobre aquesta llei.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Isabel Bonig, líder del PPCV, ho tenia molt clar d'ençà que va convertir-se en l'encerregada de treure els populars de l'infern de l'oposició. Només arribar a la presidència de la formació de la gavina, els seus atacs van anar dirigits contra el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís). La sensibilitat inequívocament nacionalista de Marzà el convertia en el blanc perfecte, a parer de l'ex-alcadessa de la Vall d'Uixó (Plana Baixa). «Guanyarem les eleccions gràcies a les polítiques de Vicent Marzà», va confessar Bonig en els corredors de les Corts a dos dirigents del Botànic.

Independentment de la certesa o no d'aquella profecia, el PP ha centrat la seua batalla política en la qüestió lingüística. Després d'anar a remolc de les protestes de la concertada contra la primavera educativa de Marzà, els populars han jugat per encapçalar el malestar de determinades zones castellanoparlants del País Valencià amb el decret de plurilingüisme. Una normativa que deixava escollir als col·legis entre un nivell bàsic i quasi monolingüe i un altre d'avançat que garantia l'ensenyament en diverses llengües: castellà, anglès i català. Es tractava d'una jugada per promocionar l'ensenyament en llengua pròpia d'una forma moderada, ja que no s'apostava per un model d'immersió lingüística present en altres territoris de llengua compartida.

Marzà, però, va aconseguir una primera victòria quan la majoria dels centres van optar pels nivells més elevats. És a dir, aquells que comptaven amb més hores lectives en la llengua del país. Les xifres eren clares: s'incrementava en un 20% les escoles que optaven pel català com a llengua vehicular en l'educació. Marzà, que compta amb una connexió especial amb el president Ximo Puig (PSPV-PSOE) i la vice-presidenta Mónica Oltra (Compromís), s'erigia en el conseller de moda. Havia aconseguit estar ben vist i valorat entre l'administració valenciana, malgrat els maldecaps del seu departament i la dificultat de reduir els privilegis de les escoles concertades, especialment d'aquelles de caràcter religiós.

Tanmateix, el PP va continuar amb el focus situat sobre la llengua. Els populars, junt amb altres organitzacions com el sindicat dretà CSIF, van recórrer el decret. Ara bé, van fer-ho a través de la Diputació d'Alacant, encapçalada pel popular César Sánchez, esquitxat per diverses adjudicacions polèmiques. I tot, quan el Ministeri d'Educació, també en mans del PP, no havia qüestionat la constitucionalitat ni la legalitat del decret de plurilingüisme.

Amb tot, aquell recurs va tenir èxit. I el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià va suspendre cautelarment el decret. L'òrgan judicial va justificar aquella decisió pel «perjudici de difícil reparació» per als ciutadans, quan la Diputació d'Alacant representa els interessos dels municipis.

Si aquella decisió va ser una gerra d'aigua freda per al Consell, aquest dijous la sentència del TSJ valencià ha estat un colp molt dur contra la política de normalització lingüística a l'ensenyament. L'auto anul·la parcialment el decret de plurilingüisme, ja que tomba la disposició addicional cinquena de la norma. La sala entén que aquesta part del text legislatiu suposa «una evident diferència de tractament entre el valencià i el castellà». La raó? Que els alumnes que seleccionen els nivells més bàsics (amb una educació majoritàriament en castellà) estan «discriminats» respecte d'aquells que trien els avançats, ja que aquests últims compten amb més hores lectives en anglès. La resolució qüestiona els fonaments del model plurilingüe de Marzà. Un sistema que va elaborar-se després d'estudiar i analitzar models d'altres països europeus.

El president de la Diputació d'Alacant, César Sánchez. Aquesta institució va presentar el recurs. 

«Resulta injustificada la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística en valencià i en anglès per a l'alumnat acollit a la dinamització més gran o normalització del valencià, en clar greuge comparatiu amb l'alumnat que opte per una major presència del castellà», argumenta la sala. «No supera el cànon de constitucionalitat, ja que la certificació diferenciada dels nivells d'anglès s'articula paral·lelament i en funció d'una major incorporació del valencià com a mesura no justificada, que implica un desequilibri del castellà», afirma la resolució.

La sala, però, va més enllà. «S'infligeix una sanció indirecta a l'alumnat que aposte per una major presència del castellà». I critica, per censurar: «Es produeix un efecte inhibidor, desincentivador dissuasiu entre els que pretenen escollir l'opció del castellà en lloc del valencià». Un fet que, segons la sala, vulnera els drets fonamentals a la igualtat i a l'educació. La Fiscalia, per contra, va argumentar que el decret de plurilingüisme «no lesiona cap dret fonamental, ja que no prohibeix ni exclou l'ensenyament en castellà, ni tampoc s'imposa el valencià». Segons el Ministeri Públic, «no limita ni restringeix la lliure elecció de centre».

El TSJ, fins i tot, considera «desproporcionada» la manera de primar el català respecte al castellà. Tot i que accepta accions positives per promoure la llengua pròpia, assenyala que «han de ser proporcionades» i que «mai no poden anar en detriment del castellà». I critica al Consell, malgrat les estadístiques lingüístiques i el context polític, social, cultural i econòmic que afavoreix el castellà per damunt d'un altre idioma, per no detallar els motius d'aquest impuls de la llengua pròpia a l'ensenyament.

La decisió retorna el model lingüístic al sistema de línies que va aprovar el PP l'any 2012. «No compartim la sentència, però l'acatem», han expressat des de la Conselleria que dirigeix Marzà. «A efectes pràctics, aquesta resolució afecta l'alumnat matriculat el pròxim curs en Educació Infantil de 3 anys. La resta d'alumnes continuen amb els programes lingüístics que han tingut al curs 2016-2017», indiquen des del Consell, que assegura: «L'objectiu de la Generalitat Valenciana és garantir i fer efectiu el plurilingüisme a tot l'alumnat valencià. Allò important és que els xiquets i xiquetes aprenguen llengües i això es durà a terme des de la Generalitat, sens dubte, amb els instruments que calguen».

L'altra cara de la moneda

Si el PP ha celebrat aquesta sentència del TSJ valencià, s'ha quedat amb un pam de nas quan el mateix tribunal ha rebutjat suspendre el decret que regula l'ús de les llengües a l'administració valenciana que afavoreix la comunicació interna i externa en català. Els diputats del PP a les Corts Valencianes, Jorge Bellver i María José Ferrer Sansegundo, havien presentat el recurs, ja que, segons els dos parlamentaris, discriminava el castellà. També perquè estaven en desacord amb el punt que aposta per emprar la llengua pròpia per comunicar-se amb tots els territoris del mateix àmbit lingüístic. Amb el discurs negacionista de la unitat de la llengua, els populars argumentaven que «que no existeix cap comunitat autònoma, excepte la valenciana, que tinga el valencià com a llengua oficial».

Ara bé, els tribunals han de decidir, de nou, sobre aquest mateix afer. No debades, el Govern espanyol de Mariano Rajoy va recórrer aquest dimarts el decret amb l'argument de la no cooficialitat de la llengua pròpia a Catalunya i les Illes. Un suport de l'executiu espanyol a les tesis secessionistes lingüístiques i que, com aquells que diuen que la terra és plana, contradiuen la ciència filològica.

Amb els populars fent gestos a entitats senyeres del blaverisme com Lo Rat Penat, el Govern espanyol ha ajudat un cop més el PP valencià per afavorir els seus interessos electorals. Una batalla contra la normalització lingüística al País Valencià que deixa la llengua pròpia més muda a les escoles, i que pot deixar-la també a l'administració.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.