La nostra llengua

Front comú contra els incompliments lingüístics de l'Estat espanyol

L'any 2017 va firmar-se la Declaració de Palma, un acord entre Catalunya, les Illes i el País Valencià per fomentar les relacions culturals i lingüístiques entre els tres territoris. Com a resultat d'aquella cimera, aquest mes va celebrar-se una altra trobada a Barcelona entre els diferents responsables de política lingüística dels tres governs. EL TEMPS conversa amb tots tres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De manera inesperada i marcant una fita en les relacions culturals i lingüístiques entre Catalunya, el País Valencià i les Illes, l'any 2017 els consellers Santi Vila, Vicent Marzà i Ruth Mateu van signar la denominada Declaració de Palma. Aquell acord rubricat a la capital balear establia que els tres territoris es comprometien a «reforçar els seus lligams històrics i culturals». La intenció era «crear sinergies» per impulsar «projectes comuns». Instaurar un sistema d'acreditacions compartides de català, consolidar el mercat interior cultural entre el País Valencià, les Illes i Catalunya i implementar accions conjuntes contra «les polítiques lesives» de l'Estat espanyol cap a la llengua compartida eren alguns dels objectius que van fixar-se aleshores.

Quasi un any i mig després de la signatura de la Declaració de Palma, van reunir-se a principis d'aquest mes de juny els principals responsables de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, del Govern balear i de la Generalitat Valenciana. D'aquesta manera, la catalana Ester Franquesa, la balear Marta Fuxà i el valencià Rubén Trenzano van refermar la seua col·laboració en l'impuls de la llengua pròpia i van denunciar els incompliments de l'Estat espanyol pel que fa a la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. «Acordàrem mantenir els contactes per presentar una posició comuna per quan ens visiten els representants d'aquesta carta europea. Especialment, volem deixar en evidència la inacció que caracteritza l'Estat espanyol respecte dels drets lingüístics», apunta a EL TEMPS Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística de les Illes Balears.

«Hem treballat per abordar conjuntament els incompliments més rellevants de l'Estat espanyol en la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, principalment pel que fa al món de la justícia, l'educació o els mitjans de comunicació. A l'horitzó, tenim la propera reunió amb els experts del Consell d'Europa en què exposarem l'informe global i els incompliments més evidents», afirma Ester Franquesa, responsable de política lingüística de la Generalitat de Catalunya. «La situació del valencià en el món de la justícia, per exemple, és pràcticament nul. Els informes que emet el Consell d'Europa sobre l'aplicació de la Carta Europa sobre Espanya li retrauen que no canvie la Llei General del Poder Judicial que prioritza el castellà per damunt de la resta de llengües oficials», complementa a EL TEMPS el director general de Política Lingüística del Govern valencià, Rubén Trenzano, en la línia dels informes que assenyalen «la mort clínica» del català a la judicatura.

Trenzano, al seu torn, indica un altre dels temes que van abordar-se a la cimera entre els tres territoris de l'àmbit lingüístic català. «Cal treballar també la presència del valencià als mitjans de comunicació estatals que tenen delegacions al nostre territori. A més, no hi ha una política clara perquè les comunitats autònomes que compartim llengua puguem gaudir de les emissions dels respectius mitjans de comunicació públics», censura Trenzano, sobre la reciprocitat entre TV3, IB3 i À Punt que encara no arriba, tot i que les emissions compartides entre el canal català i el valencià podrien engegar-se immediatament. «Hem treballat per la reciprocitat de l'espai comunicatiu català, així com per exigir a l'Estat espanyol que incorpori a les webs de l'administració el català com una opció lingüística per als ciutadans», remarca Franquesa.

Ara bé, els representants dels executius catalans, valencians i balears van acordar actuacions conjuntes en més àmbits, com ara avançar en els camps de la traducció jurada, la toponímia oficial en plataformes digitals, en sistemes per garantir els drets lingüístics o en l'avaluació dels coneixements de llengua. «Cal destacar que compartim altres objectius essencials. Donar resposta a la necessitat d'estendre el coneixement del català entre la població que no té capacitat d'usar-lo, i la necessitat de fer-lo créixer en alguns àmbits on encara és deficitari», apunta Franquesa. Trenzano ho exemplifica amb les mesures dutes a terme pel Consell per augmentar la presència de la llengua pròpia a l'administració valenciana: «L'acompanyament a tots els funcionaris de l'administració autonòmica per tal d'oferir un millor servei a la ciutadania i emprendre el camí d'assegurar el dret dels valencians i les valencianes a dirigir-se a la Generalitat Valenciana en la llengua pròpia és una de les accions que s'han impulsat des del Govern valencià».

El món judicial és un dels grans forats negres del català| EL TEMPS

Franquesa, per la seua banda, també ressalta algunes de les polítiques de promoció del català que s'han impulsat darrerament des de la Generalitat de Catalunya. «Ens centrem en l'extensió del coneixement, especialment, en el conjunt de ciutadans que no entenen la llengua catalana i els que no el parlen encara o ho fan amb moltes dificultats», apunta. I explica el projecte engegat per part del Govern català: «Èlia, com s'anomena el nostre paquet de mesures, és un impuls a la innovació en la formació del català que el Consorci per a la Normalització Lingüística ofereix arreu del territori i en l'adaptació i renovació de materials i de formats que prepara la Direcció General, entre altres elements». «En el foment de l'ús de la llengua, a Catalunya considerem que és prioritari l'àmbit socioeconòmic i impulsem sobretot estratègies adreçades al comerç, amb el projecte Emmarca't, mitjançant l'acció local del Consorci per a la Normalització Lingüística, i a les marques més notòries que distribueixen les empreses a Catalunya, des de la Direcció General de Política Lingüística», tanca la directora d'aquest departament.

L'Any Fabra, projecte compartit

A la trobada entre la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern balear, però, també van pactar-se projectes culturals comuns. «Acordàrem, d'altra banda, donar suport des dels tres governs a l'edició d'un llibre sobre Fabra, Sanchis Guarner i Moll, que encara s'està elaborant i que, si no hi ha res de nou, esperam poder presentar a la tardor pròxima», explica Fuxà. «Són projectes que s'emmarquen en la commemoració de l'any Fabra, com ara la itinerància de l'exposició Pompeu Fabra, una llengua compartida», afegeix Franquesa.

Amb la pròxima reunió prevista per a novembre a les Illes, les relacions culturals i lingüístiques entre les Illes, País Valencià i Catalunya van reforçant-se a poc a poc. Tot i que encara queden qüestions pendents per part del Govern valencià com l'entrada a l'Institut Ramon Llull i posar en marxa la promesa reciprocitat televisiva entre l'espai comunicatiu català, els tres territoris creen un front comú per censurar els incompliments lingüístics d'un Estat espanyol que menysprea la resta de llengües que no són el castellà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.