Dimecres d’aquesta setmana es convocava a Palma una roda de premsa. Una de molt peculiar. El convocant no era el Govern, ni cap altra institució pública ni un sindicat ni un partit ni una organització civil... sinó una orde de monges i la principal protagonista era la seva cap. La cita, al convent de Sant Jeroni, que data del segle XIV.
El motiu: la seva victòria al Tribunal Suprem contra... el Bisbat de Mallorca. Les triomfadores —ja no en queda cap al citat convent— celebraven així sense dissimulació de cap casta l’esclafament total de la jerarquia catòlica a l’illa després de dotze anys de guerra judicial.
La història es remunta a finals de 2014. Com aquest setmanari ja va explicar, aquell any les monges —oficialment l'Orde de les Monges Jerònimes de Santa Paula i conegudes simplement com les Jerònimes— anunciaren que deixaven el convent perquè les últimes quatre que hi quedaven ja eren massa velles i se n’anaven a un altre convent, a Inca, on seria més fàcil cuidar-les. Durant el trasllat, arribaren efectius del Bisbat que impediren que sortissin, a més de les dones, diverses obres d’art. I just després es va conèixer que el Bisbat ordenà la «immatriculació» del convent a nom seu. És a dir, el registrà com a propi, basant-se en la suposició que no hi havia cap document que acreditàs la titularitat de l’ordre de les monges. Però aquestes, en saber-ho, reaccionaren tot d’una. Presentaren una denúncia davant la justícia perquè consideraven que aquella «immatriculació» era il·legal, atès que elles habitaren ininterrompudament el convent entre 1485 i aquell moment, i que havien pagat les reparacions, el llum, les taxes municipals, l'aigua... tot el que fos necessari perquè era ca seva.
El motiu de fons de l’actuació del Bisbat era que la creença que l’orde volia buidar el convent per convertir-lo en quelcom diferent. Els rumors a Palma assenyalaven que podria ser un hotel. Partien de la base que l’orde havia parlat amb una organització sense afany de lucre —creada per ajudar els familiars amb fills amb discapacitat intel·lectual—, Amadip-Esment, que els últims anys havia creat prou empreses socials, que donen feina a les persones referides.
S’inicià així el llarg plet judicial. Primer un jutjat d'instrucció i després l’Audiència de Palma donaren la raó a les monges. Era suficient per veure que la posició del Bisbat era molt dèbil. Però, així i tot, la jerarquia vaticana a Mallorca insistí i va recórrer davant del Tribunal Suprem. Aquest, ara, ha tancat definitivament la causa: les monges tenen la raó. Tenen la propietat del convent erigit a finals del segle XV, d’uns 4.000 metres quadrats, situat en una posició privilegiada de la capital mallorquina.
A la roda de premsa esmentada la cap de la Federació de Monestirs de Monges Jerònimes de Santa Paula, Ángeles Sanz, acompanyada de l'advocada Maria del Pilar Rosselló i del conservador de l’immoble, Pere Terrassa, així com de cinc caps de convent o monestir —el primer l’edifici religiós que acull monges o frares i està dins del cas urbà d’una localitat; el segon és el mateix però fora vila— expressà el seu «lament» pel «camí d’enfrontament» que ha suposat el plet amb el Bisbat. Recordà les monges «que no han sobreviscut per veure el resultat» i valorà per sobre de tot que amb la definitiva sentència judicial «acaba una època de paràlisi» de dotze anys que ha impedit impulsar «cap projecte» per al conjunt monumental —i amb màxima protecció legal— com el que havien parlat amb Amadip-Esment per fer-hi «un espai cultural, social i religiós» perquè, afirmà, mai han volgut que perdés el seu caràcter fonamental, el de ser el convent que ha estat durant segles, a pesar que ara ja no hi viu cap monja. «Confiam en la misericòrdia infinita de Déu que serà el que acordi el millor futur» per a l’edifici enorme.
Explicà, així mateix, que la seva actitud sempre ha estat la resposta a la «necessitat de defensar-nos» enfront del grup que «governa el Bisbat» que volia llevar-los la titularitat de l’immoble: «El convent ha estat, és i serà de les Jerònimes», afirmà amb rotund orgull.
Descartà la venda o la conversió en un hotel de luxe i aclarí que, degut al llarg plet, en aquests moments no hi ha «cap projecte» i que qualsevol que sigui possible en el futur immediat haurà d’«il·lusionar» la ciutat de Palma, mantenir el sentit «religiós» i tenir vocació «social». Val a dir que, segons explicà l’advocada, qualsevol actuació que s’hi pugui fer no només dependrà de la màxima protecció legal de l’edifici, sinó que també requerirà «el permís del Vaticà», perquè l’orde depèn directament de la seu central catòlica.