Annals del clientelisme

La teranyina d’Ortiz continua funcionant

L’Institut Valencià de Finances s’ha fet l’amo de l’estadi de l’Hèrcules CF mitjançant una subhasta i n’ha impedit la compra per l’entorn d’Enrique Ortiz. Tot seguit, l’entitat ha llogat el Rico Pérez a l’Ajuntament d’Alacant, on l’empresari manté relacions malgrat el canvi polític. La seua xarxa clientelar és omnipotent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Alacant, tothom coincideix a dir que la influència de l’empresari Enrique Ortiz ja no és totpoderosa, com sí que ho era fa pocs anys. Enrere han quedat els temps de disbauxa, dels contractes infinits que l’Ajuntament atorgava a l’hòlding del patró de la construcció que va acabar dominant gairebé tots els sectors gràcies a un clientelisme perfectament dissenyat. L’habilitat d’Ortiz a l’hora de teixir relacions, però, encara funciona. Tant, que certs edils —malgrat accedir al poder gràcies, en part, a anunciar el trencament dels lligams entre el consistori i Ortiz— hi han acabat sucumbint.

L’Ajuntament, cal dir, ha evitat renovar els contractes que mantenia amb les seues empreses. Un debat sobre la municipalització de la neteja d’escoles i dependències municipals va allargar la relació de la màxima entitat local amb l’empresari, que ha continuat fins fa ben poc exercint aquesta partida fora de contracte. La municipalització anhelada per Guanyar —coalició local dominada per Esquerra Unida— no ha trobat el vist-i-plau dels seus socis de govern, PSPV i Compromís, raó per la qual el treball el desenvoluparà l’empresa privada FCC. Ortiz mantindrà fins a 2021, això sí, la gestió municipal de la neteja de la ciutat gràcies al contracte signat amb el PP l’any 2013, informa Víctor Domínguez, regidor de Neteja a Alacant. Segons Sergio Sampedro, redactor del diari El Mundo, aquest servei costa uns 35 milions d’euros anuals.

El divorci entre l’Ajuntament i l’empresari es percebia com un fet inevitable. Però les distàncies marcades i els nombrosos judicis en què està implicat Enrique Ortiz per distints casos de corrupció —tots ells esguiten el Partit Popular—, no l’han apartat de l’òrbita de l’Ajuntament. El seu control sobre l’equip de futbol de la ciutat, l’Hèrcules, a hores d’ara en segona B, amenaçat per la desaparició i víctima de la gestió del mateix Ortiz, n’és l’exemple més paradigmàtic.

“Todos juntos y en armonía”

Aquest vers de l’himne de l’Hèrcules defineix perfectament la proximitat d’Ortiz amb els alcaldes que ha tingut Alacant des que l’any 1999 ell rescatara el club, llavors també immers en les misèries de la segona B. L’aleshores alcalde Luis Díaz Alperi, del PP, el va convidar a comprar l’equip per evitar-ne la desaparició. Ortiz, que s’havia relacionat molt bé amb l’executiu local anterior, del PSPV, va fer Ángel Luna —alcalde entre 1991 i 1995— conseller delegat del club. Posteriorment també hi va col·locar Blas Bernal, candidat socialista a l’alcaldia d’Alacant l’any 2003, que fou nomenat director general de l’Hèrcules el 2007.

El vincle estret que ambdós polítics havien tingut amb Ortiz des de l’Ajuntament va cridar, fins i tot, l’atenció dels jutges. Això, sumat a les connexions posteriors d’Ortiz amb el PP, conjuntament implicats en diversos casos de corrupció, obligava els socialistes a distanciar-se de l’empresari per qüestions de reputació.

L'empresari i propietari de facto de l’Hèrcules C.F., Enrique Ortiz, comparteix llotja amb la llavors alcaldessa d’Alacant, la imputada Sonia Castedo. EFE//MORELL

Precisament aquest va ser l’eix central de la campanya electoral del PSPV a Alacant. De fet, el socialista Gabriel Echávarri, reconegut aficionat de l’Hèrcules, va continuar ocupant el seu seient a la grada comuna quan va assolir l’alcaldia per evitar, així, pujar a la llotja regentada per l’entorn d’Enrique Ortiz, qui no sovinteja l’estadi. La truita, però, s’ha girat.

Quasi dues dècades de gestió de l’Hèrcules per part de l’empresari deixen records més dolents que bons. Destaca, especialment, l’ascens a primera divisió l’any 2010, que va tardar poc a veure’s envoltat per la sospita arran d’unes converses telefòniques intervingudes pel cas Brugal, que investigava contactes interessats entre l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant amb el patró. Tot i que aquell ascens no s’investigà, les converses entre Ortiz i alguns futbolistes suggereixen la compra de partits.

L’ascens a primera animà Ortiz a invertir generosament en l’adquisició de futbolistes que a mitjan temporada van denunciar impagaments i infraestructures tercermundistes als vestidors dels camps d’entrenament. La tensió acumulada va aplanar el camí del descens a segona. Només tres anys després, l’Hèrcules tornà a la segona B i l’escassetat de béns a nom del club n’ha evitat la desaparició: amb la dissolució de l’entitat, els creditors no obtindrien grans contrapartides.

Recentment, tot es va agreujar amb un avís de la Comissió Europea. El club havia de tornar 6,1 milions d’euros obtinguts l’any 2010 a través d’un préstec de l’Institut Valencià de Finances —IVF—, entitat de la Generalitat Valenciana, a la Fundación Hércules, controlada des de fora per Enrique Ortiz. El préstec, adreçat a sanejar els comptes del club, mai no es va retornar. Sumava 18 milions i era sols un més dels molts favors que van rebre els equips valencians de primera i segona divisió de les entitats públiques. El cas és que, a hores d’ara, la situació de l’Hèrcules impossibilita fer front a aquesta exigència. El club tampoc no pot garantir una viabilitat futura que eixugue el seu deute de 23 milions d’euros. L’Hèrcules va recórrer contra la sanció i Brussel·les li ha atorgat la suspensió cautelaríssima, “tot i que, si Europa decideix executar el càstig, el club té moltes possibilitats de desaparèixer”, lamenta Quique Tébar, president de l’Asociación Herculanos.

Una partida molt ben jugada

Entre les moltes habilitats que ha mostrat Ortiz a l’hora de dirigir els seus negocis hi ha la de situar peons al capdavant de les seues societats en risc de caure en perill, com ara la Fundación Hércules o Aligestión. L’última, participada per ell i per més socis, va adquirir el Rico Pérez l’any 2007, quan fins llavors havia estat de titularitat municipal. El fet de controlar l’estadi servia també d’excusa perquè l’IVF acceptara cedir el préstec que ara Europa ha determinat que és il·legal.

L’home actual d’Ortiz a l’Hèrcules, Juan Carlos Ramírez, amb l’alcalde Gabriel Echávarri//EFE. 

El Govern valencià, a través del president Ximo Puig, ja va anunciar que no volia deixar el Rico Pérez “en mans d’especuladors”, en clara referència a Ortiz i al seu entorn. Per això, la recent subhasta de l’estadi herculà ha anat a parar a mans de l’IVF, malgrat la licitació de Juan Carlos Ramírez, empresari de la construcció i de l’automoció que és l’actual home d’Ortiz al club i que pretén convertir-se en el seu màxim mandatari. La setmana passada, diversos consellers del club col·locats per Ortiz ­­—Valentín Botella, Francisco Méndez i Carlos Parodi, fins ara president del club i fill d’Oti García-Pertusa, ex-regidora a Alacant durant l’etapa de la popular Sonia Castedo— han abandonat els seus càrrecs en l’Hèrcules per por que Hisenda els embargue béns patrimonials si Enrique Ortiz o Juan Carlos Ramírez no responen a les quantitats exigides per l’administració. La versió oficial de l’escapada, però, és obrir la porta a Ramírez “perquè vol afrontar una nova etapa en el club al capdavant de la seua gestió”, ha declarat Parodi en el seu acomiadament.

És ben difícil que cap inversor fort aposte per comprar el club en la subhasta —encara sense data— que s’ha de celebrar pròximament. Trobar un mecenes havia de ser l’objectiu de l’actual alcalde, Gabriel Echávarri, que per impossibilitat o per passivitat no ha trobat cap persona disposada a fer-se seu l’Hèrcules. Només Juan Carlos Ramírez licitarà, previsiblement, per adquirir el club a través d’una societat formada per ell mateix i pel gendre d’Ortiz, Javier García Portillo, futbolista retirat a l’Hèrcules i que va arribar a jugar al Reial Madrid dels galàctics.

Així, dues persones que formen part de l’entorn més afí —fins i tot familiar— a Enrique Ortiz obtindrien les accions del club per un preu “segurament no superior als 500.000 euros, que serviria per recuperar unes accions que l’any 2010 costaven 18 milions i que han estat pignorades”, apunta el periodista local Paco González. Posteriorment, els compradors executarien una reducció de capital i, si el club assolia la categoria professional a curt o mitjà termini, la seua situació financera seria molt més còmoda. En resum, tota una estratègia per tornar a manejar l’entitat alacantina des de zero després d’haver-la conduït a la ruïna en diverses ocasions. Cal recordar que, sota la gestió d’Ortiz, l’Hèrcules ha passat per tres concursos de creditors.

L’alcalde acorralat

Durant els dos anys que duu al capdavant de l’Ajuntament d’Alacant, la gestió d’Echávarri ha estat marcada per les decisions imprevisibles i per les contradiccions. La relació amb l’entorn d’Enrique Ortiz n’ha estat només una mostra, encara més tenint en compte que Juan Carlos Ramírez també va ser dirigent de l’Elx, històric rival de l’Hèrcules, un fet que Echávarri li retreia en el passat. Les bregues de l’alcalde amb els seus socis de Govern, especialment amb Guanyar, són una constant diària que desestabilitza l’Ajuntament.

L’IVF ha comprat el Rico Pérez per 3,75 milions d’euros i el cedirà a l’Ajuntament d’Alacant mitjançant un lloguer a canvi de 200.000 euros anuals durant cinc anys. “Després de no haver trobat un inversor, hem impulsat la subhasta de l’estadi i esperem que el club trobe una eixida esportiva per poder seduir un mecenes”, diu Manuel Illueca, director general de l’IVF, que ressalta la “cooperació institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament després del desgast reputacional per les inversions passades, que han generat un pou sense fons i que, a mi, com a gestor de l’IVF, m’avergonyeix”.

La intenció de l’entitat financera és evitar la venda de la infraestructura a un preu irrisori. Quique Tébar agraeix “aquesta operació de desbloqueig”. “Però és inevitable”, afegeix, “que, si, tal com sembla, Ortiz continua al capdavant de l’Hèrcules directament o indirecta, i l’Ajuntament gestiona l’estadi, l’entitat i l’empresari estaran obligats a entendre’s”.

Juan Carlos Ramírez, l'home d'Enrique Ortiz a l'equip de futbol de la ciutat.

Rafa Rodríguez, president de l’Associació de la Premsa Esportiva d’Alacant, defensa la gestió d’Ortiz al davant de l’Hèrcules i, si bé admet errors, recorda que “és l’únic que hi ha invertit”. “Com a empresari s’ha entès amb polítics de tots els colors. Echávarri el rebutjava en un principi, potser perquè estava massa pressionat per fer-ho, però s’ha assabentat que l’únic que pot salvar l’Hèrcules és Ortiz”, diu.

Uns altres, però, vinculen el canvi d’actitud d’Echávarri a un recurs desesperat i no descarten que, sabedor que la seua continuïtat en política és ben complicada després de la seua gestió com a alcalde, potser el seu futur és seguir els passos dels seus predecessors socialistes, Ángel Luna i Blas Bernal, que van botar de la política a les empreses d’Ortiz després de molts favors mutus. Al remat, les xarxes clientelars ben dissenyades no depenen d’un govern: creen dependència estructural. I tal com adverteixen alguns dels seus enemics interns del PSPV, “Echávarri, que es veia capaç de dominar el sistema, potser ha acabat derrotat per ell”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.