El darrer diumenge d'octubre ha estat tradicionalment una data encerclada al calendari nacional del País Valencià. El nacionalisme valencià ha celebrat al municipi del Puig, ubicat a l'Horta i actualment amb un cens d'habitants que no sobrepassa els 10.000 habitants, un acte d'afirmació nacional. Tant l'esplanada del monestir que acull la localitat, una icona històrica i espiritual dintre de la litúrgia clàssica del valencianisme, com la denominada com a la muntanyeta de la Patà han estat els dos escenaris predilectes per a una jornada de reivindicació nacional valenciana.
Des de fa dècades, de fet, s'ha consolidat una dualitat d'esdeveniments amb càrrega nacional: mentre als voltants del temple religiós s'ha concentrat el Bloc i, posteriorment, Més-Compromís, després de fer una marxa des de les Torres de Serrans de València fins al recinte sacrosant, a la zona muntanyosa del Puig ha organitzat el seu míting, en un primer moment, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i, més tard, n'ha recollit el testimoni Esquerra Republicana del País Valencià(ERPV).
Aquesta dualitat instal·lada des d'anys enrere s'ha alterat enguany a proposta dels republicans i de diferents entitats del teixit civil valencianista i sobiranista. Si Més-Compromís, l'antic Bloc, continua amb la seua jornada tradicional al Puig, ERPV ha fet una reflexió per transformar el seu particular Aplec del Puig en un acte de mirada àmplia i plural. O dit d'una altra manera: en una cerimònia política que aixoplugara les diverses sensibilitats sobiranistes i valencianistes del País Valencià.
Amb el model de la Comissió 9 d'Octubre com a referència, la qual està capitanejada per Acció Cultural del País Valencià, s'ha creat la Comissió Aplec del Puig. «Quan vam agafar el testimoni llegat pel PSAN d'organitzar l'Aplec del Puig a la muntanyeta de la Patà, el nostre objectiu ja era fer un acte de partit amb la intenció de sumar forces i complicitats amb la resta del teixit amb consciència nacional. El nostre aplec, però, va estar marcat per les amenaces dels feixistes, els problemes d'assistència i les restriccions de la COVID-19, així com per tot els fets succeïts a Catalunya. Aquesta experiència ens va dur a reformular l'acte i tractar d'obrir-lo al món sindical, a la societat civil i al món polític», relata Ximo Graña, president del Consell Polític d'ERPV.
«La idea era crear una comissió per què tots impulsarem de manera igualitària i amb horitzontalitat l'Aplec del Puig. Ara bé, no es tractava de crear una comissió per a celebrar només una jornada de reafirmació nacional, sinó que tenia un objectiu polític de treball», explica el dirigent republicà. Paral·lelament a la idea exposada per ERPV en una de les seues executives, va sorgir una proposta pareguda per part d'alguns dirigents d'entitats de la societat civil valencianista. «Va ser en estiu i de manera informal. Vam pensar que calia obrir aquest acte per què el conjunt dels actors caminarem en sentit unitari, i més després del nou horitzó polític al País Valencià», apunta Raül Castanyer, de Plataforma per la Llengua.
La casualitat va provocar que la reflexió dels republicans i d'alguns caps dirigents del teixit cívic valencianista i sobiranista coincidira. «Havíem reflexionat en el mateix sentit. I, per tant, vam engegar les converses fins que, finalment, va quallar la idea. Amb el mirall de la Comissió 9 d'Octubre, vam crear aquesta comissió, la qual està oberta a totes les organitzacions que compartisquen l'esperit nacional i nacionalista que històricament ha caracteritzat l'Aplec del Puig», precisa aquesta veu valenciana de l'ONG del català.
«En un context de quatre anys de govern del PP i Vox, crec que les entitats i el conjunt de la societat civil necessitem rearmar-nos ideològicament i des de l'àmbit organitzatiu. I considere que la millor manera de fer-ho és estar tots junts i fer el camí plegats», opina, per assenyalar: «S'ha de començar a rearticular el carrer i totes les entitats cal que treballem de manera unitària. La creació de la Comissió Aplec del Puig n'és un bon exemple d'aquesta estratègia».
«Valencianisme plural»
Sota la consigna que «el valencianisme serà plural o no serà», l'Aplec del Puig d'enguany serà organitzat pel Bloc d'Estudiants Agermanats; el corrent sobiranista de Més-Compromís, Bloc i País; la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià; ERPV; Escola Valenciana; Intersindical Valenciana; Poble Lliure; Plataforma per la Llengua i Jovent Republicà, la marca de les joventuts d'ERPV. La jornada reivindicativa s'engegarà a les 10 del matí, amb un esmorzar i una fira de les entitats a la muntanyeta, i continuarà amb el plat fort i de pes polític de les 11: l'acte amb els parlaments del conjunt dels membres de la comissió.
«Una de les mancances que va haver-hi durant els darrers anys del Govern del Botànic va ser la falta de coordinació entre la societat civil amb mirades coincidents. I, per tant, és una notícia positiva que ens apleguem per celebrar aquest aplec», apunta Zahia Guidoum, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. «L'Aplec del Puig ha estat sempre un dia especial, de referència per al valencianisme. Ara bé, des del Bloc d'Estudiants Agermanats, teníem complicat participar-ne per la nostra política restrictiva amb els partits. Teníem il·lusió de participar-ne, perquè no ho havíem fet mai», indica Tomàs Atanes, secretari general del sindicat estudiantil.
Aquesta organització d'estudiants, de fet, observa amb «il·lusió» l'impuls d'aquesta plataforma «per què obri la possibilitat d'aportar una visió jove des del valencianisme, per repensar el nostre país i teixir aliances». «El naixement de la comissió també permet consolidar espais de reunió que són necessaris», agrega. «Tot i que puguem tenir diferències i els nostres espais concrets són particulars, hi havia posicions complementàries i sinergies compartides per un projecte de país. Pensem que, en aquest moment, està bé que ens apleguem totes les associacions, sindicats i partits que tenim un ideari comú en el sentit d'arribar als màxims de la raó de ser del poble valencià», afirma Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana.
L'embranzida de l'executiu del PP i l'extrema dreta Vox contra els drets lingüístics ha convertit la unió, a parer de la dirigent del col·lectiu que organitza les populars Trobades d'Escoles en Valencià, «en un element necessari». «La Generalitat Valenciana del PP i Vox estan vulnerant els drets dels ciutadans, per exemple, amb la modificació de la llei de plurilingüisme, on s'està discriminant als alumnes de les zones castellanoparlants per negar-los la possibilitat d'aprendre la llengua d'un territori i que obri la porta a diferents llocs de treball», recorda, sense deixar d'oblidar les mobilitzacions d'aquests primers mesos contra la censura periodística a Borriana (Plana Baixa) o el menyspreu cultural a Torrent (Horta).
«L'últim atac s'ha produït amb aquesta campanya per valencianitzar el valencià. Si els preocupara l'estat de la llengua, farien com Escola Valenciana amb les nostres accions per fomentar l'ús social del valencià, com, per exemple, a les aules. La nostra tasca de voluntarietat inclou formacions al professorat de secundària perquè n'estimulen l'ús», destaca. «El valencianisme ha de ser plural», remarca Ricard Chulià, una de les veus mediàtiques de Bloc i País, el corrent sobiranista de Més-Compromís, la part més nacionalista i majoritària dintre de la coalició Compromís.
Bloc i País, com a integrant de la Comissió Aplec del Puig, participarà tant d'aquest acte d'afirmació nacional com de l'organitzat pel seu partit. «Estarem als dos, ja que, a més, és compatible políticament i pels horaris. La deriva ideològica i política de Més-Compromís ha provocat que la part sobiranista quede aigualida i, per tant, consideràvem important estar en aquest acte. No ho plantegem com a cap disjuntiva. El nostre propòsit és compatibilitzar-ho», argumenta. «Ens sembla positiu i necessari reclamar un missatge sobiranista nítid, així com que en dies de reivindicació plenament valencianista entenguem que cal avançar més nacionalment», afegeix.
La llengua i el país, al centre
Encara que el conjunt de les organitzacions de la Comissió Aplec del Puig compartisquen reivindicacions i sensibilitat nacional, cada actor vol posar l'accent en una sèrie de reivindicacions per a construir nacionalment el País Valencià. «El darrer diumenge d'octubre és un dia per posar el País Valencià al centre, per continuar clamant contra l'espoli fiscal i l'infrafinançament, així com per denunciar la llosa econòmica que suposa el deute il·legítim», ressalta Guidoum. «Es tracta d'un aplec que ha de preservar el seu caràcter reivindicatiu i ha de servir per a activar la mobilització als carrers. És necessari sortir al carrer per aturar l'adveniment de la foscor», avisa.
«Ens cal un marc propi, valencià, de relacions laborals i una normativa laboral pròpia, valenciana», introdueix Beatriu Cardona, portaveu d'Intersindical Valenciana, qui aposta per defensar «la nostra identitat com a poble» enfront dels atacs del nou executiu valencià de conservadors i reaccionaris. «Reclamem el respecte als nostres drets lingüístics i la defensa de la nostra cultura. Rebutgem la defensa de cultures que signifiquen un atemptat contra els drets dels animals», sol·licita, per combinar-ho amb un crit de protesta al Consell del popular Carlos Mazón «perquè garantisca el dret a l'habitatge públic per a tota la classe treballadora i la instauració de la jornada laboral de 32 hores».
La llengua pròpia vertebra bona part de les demandes. «Defensem la promoció de l'ensenyament públic, de qualitat i en valencià», subratlla Atanes, qui reclama a l'àmbit universitari «una ampliació de la docència en valencià». «No és acceptable que el 85% dels màsters siguen en castellà», denuncia, així com remarca que «continuaran treballant perquè la realitat valenciana estiga present als plans d'estudis i a les assignatures dels graus». «Apostem per una universitat pública, inclusiva, democràtica, sostenible, feminista i en valencià», manifesta.
«Volem una clara reorganització de l'espai independentista i sobiranista, d'aquell amb una vocació clarament valencianista», indica Graña com a propòsit a llarg termini de la reinvenció de l'Aplec del Puig. «El Govern valencià de PP i Vox està prioritzant l'atac a la llengua, ja que el primer meló obert ha estat el lingüístic i l'està convertint en el seu camp de batalla prioritari. Ataquen qualsevol expressió identitària valenciana i, per això, cal organitzar-se, mobilitzar-se cada dia contra aquestes actuacions. Ens interessa estar tots junts, revitalitzar-nos per afrontar l'ofensiva», expressa Castanyer. La reformulació, a través de l'Aplec del Puig, d'un front sobiranista valencià contra els posicionaments envers la llengua i l'autogovern del Consell de Mazón.