Incòmode, perspicaç, mordaç, escèptic i allunyat de tota mena de doctrinarismes, Joan Fuster, aquell advocat que desitjava guanyar-se la vida amb el conreu de les lletres, ha estat un intel·lectual que ha traspassat fronteres. Com a assagista, va saber burlar la censura franquista amb una prosa elegant, racionalista, amb una singularitat només apta per a iniciats. Com a pensador, va trencar amb els marcs mentals de la dictadura franquista, forjant una idea nacional fins aleshores arraconada a la nostàlgia, inimaginable per a una població amb una llengua i una cultura pròpia perseguida durant la llarga nit del règim comandat pel general sanguinari Francisco Franco. I com a escriptor, com a lector inabastable amb desfici per teclejar la seua màquina de fer literatura, fou una figura certament oblidada, reservada per al combat polític, malgrat la deliciosa alquímia amb les paraules per construir poemes i novel·les redescoberts als cercles culturals en el seu centenari.
Com a fills ideològics d'un marc d'unió entre els territoris catalanoparlants, com a hereus de la lluita per preservar la flama de la llengua i la cultura pròpia compartida a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, la Federació Llull, és a dir, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, ha celebrat aquest dissabte un homenatge íntim al savi en la seua població natal, a Sueca (Ribera Baixa). Al ritme solemne de la música de «La processó de la memòria», interpretada pels tabals i les dolçaines de la colla Estrella Roja de Benimaclet, de València, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver; i el president d'Obra Cultural Balear, Joan Miralles, han deixat sengles corones de flors sobre la tomba de l'escriptor, justament quan el calendari d'enguany també recorda l'efemèride dels trenta anys de la seua pèrdua.
«Si alguna cosa hem de demostrar ací, vosaltres i jo, és la clara voluntat, la decisió, el propòsit impertèrrit de mantenir-nos fidels a uns principis i a un treball damunt dels quals aspirem a edificar el futur del nostre poble, el nostre futur. La llibertat és la reivindicació que engloba qualsevol altra esperança de convivència», ha trencat el silenci, el fil musical imponent dels instruments tradicionals valencians, el màxim dirigent d'Òmnium Cultural amb un fragment de la vastíssima obra de Fuster. «Aquesta frase era pronunciada per Joan Fuster a València, el 1981, després de l'intent d'atemptat a casa seva. Testimoni, encara avui, de la impunitat de l'extrema dreta, especialment al País Valencià», ha contextualitzat amb aquest exercici de memòria del terror ultradretà de la transició que va buscar durant dues vegades assassinar l'intel·lectual.
Des d'aquesta consciència de sentir-se descendents d'un pensament, d'un llegat víctima de la intolerància del blaverisme i de l'espanyolisme reaccionari, Xavier Antich ha remarcat com a punt inicial que «sense Joan Fuster avui segurament no lluitaríem plegats». «Avui Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear homenatgem l'inspirador intel·lectual de la Federació Llull», ha reforçat, per reconèixer que sense l'aportació de l'assagista «tampoc no hauríem entès que la llengua només se salvarà si se salva a tots els Països Catalans». «La llengua ens fa ser i sobretot ens fa saber que som, i això essencialment ens ho ha ensenyat Fuster», ha proclamat per destacar que «el nostre intel·lectual més sòlid i potent del segle XX» va constatar des de Sueca «que, sense un circuit estructurat i en un Estat que nega drets col·lectius, no hi ha cap cultura al món capaç de desenvolupar-se».
«Fuster va marxar massa d'hora, però deixant una obra sempre vigent, i llegant una veritable brúixola per la ciutadania compromesa i la societat civil organitzada: el poder de la consciència i la capacitat d'incidència. De la tertúlia entre veïns a la pretensió d'influir en sectors diversos de la societat; de l'ensenyança del valencià, que va donar lloc a Acció Cultural, al treball amb Òmnium i l'Obra Cultural. De la definició d'un país que ja era per fi imaginable, a l'acció col·lectiva per fer-lo possible», ha ressaltat, per assenyalar que «va llegar el valor de l'exigència intel·lectual i cívica, el valor de la paraula, va anticipar els riscos de menystenir-la, i el valor de la complexitat del món, dels homes i de les causes que els mouen. La complexitat com un estímul per afrontar i no pas com un obstacle per esquivar».
En un moment d'emergència lingüística, d'enormes reptes en la construcció d'un país allargat, «l'homenatge més important», segons ha subratllat Antich, «no és aquesta ofrena, que és molt important, sinó la decisió presa per cadascuna de les organitzacions que som aquí, de rellançar la Federació Llull». «Fuster, que va marxar massa d'hora, va veure néixer la Federació Llull. I avui els respectius responsables de llengua, d'escola, de cohesió, de cultura i de formació posarem les bases per fer més gran la nostra activitat conjunta. Per renovar el propòsit impertèrrit de mantenir-nos fidels a uns principis i a un treball damunt dels quals aspirem a edificar el nostre futur», ha etzibat, en una intervenció que recupere l'esperit del principi, per rematar: «Als Països Catalans, l'any del seu centenari i com a societat civil organitzada, aquest és l'únic homenatge possible a Joan Fuster».
«Amb Fuster, es concreta i es defineix el concepte dels Països Catalans. Un concepte que, malgrat que alguns el volen mort, és més viu que mai», ha pres la paraula Miralles, d'Obra Cultural Balear, qui ha fet referència a la celebració de l'any Fuster com a una primera pedra per construir un camí compartit entre els executius de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya: «Tenim tres governs que estranyament, i dic estranyament per què no ha estat gens habitual, estan treballant per fi de manera conjunta per commemorar efemèrides com ara l'any Fuster. És una primera passa, però creiem que no és suficient. S'ha de continuar avançant i col·laborant a escala administrativa, des d'una perspectiva supraautonòmica, reforçant temàtiques de coordinació en tot allò que té a veure amb la promoció de la cultura i la llengua pròpia».
Com a exemple d'assignatura pendent, ha mencionat l'anhelada vertebració audiovisual de l'àmbit catalanoparlant a través de la reciprocitat dels senyals de TV3, IB3 i À Punt: «Reclamem, des de la Federació Llull, un impuls per la reciprocitat de les nostres radiotelevisions, uns acords de reciprocitat clars per configurar l'espai comunicatiu català. Volem que una persona, siga d'Alacant, Perpinyà, Girona o Palma, pugui conèixer les diferències en la manera de parlar i d'expressar-se que tenim arreu del territori, que es pugui apropar a la realitat idiomàtica de cada poble germà». «Des de la societat civil, som aquí a Sueca i el pròxim 7 de novembre farem tres actes simultanis a Barcelona, Palma i València per homenatjar l'intel·lectual», ha anunciat, per apuntar que «d'ara endavant estudiem l'opció de reforçar les commemoracions culturals conjuntes». «Hem estès el Sopar Estellés aquests darrers anys, així com hi ha altres exemples del moment de la consciència del marc de Fuster, com ara que la biennal de pensament de Barcelona per primer cop es celebra també a València i Mallorca», ha ampliat.
«Reforçar la societat civil organitzada arreu dels Països Catalans és imprescindible per fer créixer l'activitat en defensa i promoció de la llengua i cultura», ha assegurat, una vegada havia fet un reconeixement al paper de Fuster, «d'un assagista, historiador de la llengua i literatura catalanes, impulsor d'iniciatives per la construcció nacional del País Valencià i els Països Catalans». «Avui retem homenatge a un català de València, suecà, poeta, assagista, filòleg, mestre, professor, intel·lectual i tantes altres coses que ens venen al cap. Allò que celebrem aquest 2022, i avui, és el símbol que com a escriptor i gran intel·lectual del segle XX representa, el seu llegat valuosíssim, el qual dona cohesió i valor a les bones idees del nostre poble», ha exposat.
Oliver, d'Acció Cultural del País Valencià, ha agafat el relleu: «La Federació Llull ha esperat fins a final d'any per celebrar aquella figura que va fer que aquest país fora imaginable, amb un acte que no és només un exercici de memòria, de passat, de nostàlgia. És un esdeveniment perquè les tres entitats de la Federació Llull reforcen el seu compromís de construcció conjunta, perquè arran de la renovació de les seues juntes directives, afronten un programa de treball més comú i una aposta per la col·laboració cada vegada més estreta». «Actualment, tenim el nombre més alt de la història de població amb capacitats lingüístiques adquirides en l'ensenyament obligatori, però, en canvi, l'ús social del català retrocedeix. Però no volem limitar-nos a la queixa i a la denúncia: la Federació Llull impulsarà un diagnòstic exhaustiu que radiografie la situació lingüística d'arreu dels Països Catalans», ha anunciat com al coet d'inici d'una campanya per l'ús social del català.
«La llengua se salvarà actuant, utilitzant-la i compartint-la», ha afirmat, per incidir en el rellançament de la Federació Llull, el qual va produir-se amb la tasca de coordinació en la presentació d'esmenes a la llei espanyola de l'audiovisual. «L'objectiu és treballar perquè l'ús de la llengua s'estenga, perquè es prestigie i els nostres drets lingüístics siguen respectats, perquè no és normal que un estat de dret no es complisca, ni es respecte el principi bàsic d'expressar-se lliurement en la nostra llengua. I per dur endavant aquest propòsit, necessitem comptar amb el compromís de tots vosaltres, de tots aquella gent de base i militants del dia a dia. Amb la vostra participació, estic segura que aconseguirem el País Valencià i els Països Catalans que Fuster va imaginar», ha empès a l'ofensiva per preservar la llengua pròpia.
Trobada històrica
L'acte d'homenatge al pensador que va esquarterar les fronteres autonòmiques de l'àmbit catalanoparlant amb els seus assaigs carregats d'arguments punyents ha servit, al seu torn, per bastir una trobada històrica: per primera vegada, segons ha recalcat a les seues xarxes socials l'històric dirigent d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, s'han reunit al País Valencià el conjunt de les directives de les tres entitats que formen part de la Federació Llull. Aprofitant l'oportunitat i una vegada els directius de les tres organitzacions han fet una visita protocol·lària a la Casa Joan Fuster, han efectuat «una reunió de treball per coordinar actuacions conjuntes en el marc de la Federació Llull, on s'ha acordat, entre d'altres, prioritzar la política lingüística: el diagnòstic, promoció i impuls de la llengua catalana, amb propostes d'actuació sempre adaptades a la realitat lingüística de cada territori».
Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, no debades, comptem amb reptes compartits, com segons ha explicat Antich, «la batalla per la llengua i el seu ús social»: «Hem d'estudiar l'actual situació per posar en marxa les iniciatives que ens permetin revertir una situació preocupant, on una persona de cada tres de la comunitat lingüística empra el català de manera habitual». «L'altre gran repte és l'audiovisual, on es juga la supervivència de la nostra llengua. No només la pressió demogràfica juga a la contra, sinó que som conscients que la cultura i la llengua catalana està en una situació de partida deficient al món audiovisual. Per aquest motiu, calen agregar esforços, evidenciar que som una comunitat de 10 milions de parlants, la qual és superior en població a moltes altres d'Europa que compten amb un país propi», ha agregat.
«Històricament, ens hem enfrontat a situacions adverses per a la llengua. En els anys vuitanta, per exemple, vam aconseguir la televisió en català. Ara bé, en l'actualitat, els joves ja no miren la televisió i els seus referents estan en les plataformes de contingut en línia. Per aconseguir una major presència de la llengua, cal ampliar la nostra força, hem de fer valdre que som un espai de 10 milions de parlants», ha precisat Miralles, qui ha sol·licitat a les autoritats implantar la reciprocitat de les radiotelevisions de l'àmbit catalanoparlant: «Seria desitjable que un ciutadà de les Illes Balears poguera gaudir de continguts del País Valencià, com ocorria abans amb Canal 9».
Des de la coincidència programàtica i agafant com a punt de partida el lema fusterià de «recobrar-nos en la nostra unitat», Oliver ha intentat defugir de lectures tallades per la memòria, centrant el seu discurs sobre aquesta trobada històrica en «la necessitat de mirar cap al futur des dels ensenyaments i les bases polítiques de Fuster»: «el valencià és una llengua viva, d'ús acadèmic i social, però necessitem que guanye presència a l'audiovisual, fonamental per preservar la llengua en les noves generacions». «L'audiovisual», ha insistit, «compta amb un pes increïble en la gent jove, d'on extrauen els referents i aquests necessitem que parlen la seua llengua». Tot un repte que la Federació Llull busca afrontar des d'una mirada inequívoca fusteriana, des de la memòria d'aquell savi que va desdibuixar les fronteres entre aquelles persones que saluden amb un «Bon dia».