En peu de guerra. Així està Intersindical Valenciana després d'assabentar-se, la setmana passada, que la Generalitat Valenciana els ha deixat fora de la Mesa General de Negociació del personal laboral, funcionari i estatutari, l'ens en el qual es determinen les relacions laborals entre la institució i els representants dels treballadors i treballadores. És la primera volta en 12 anys que això succeeix, a pesar que Intersindical va ser el sindicat més votat en la Generalitat (25.079 vots) i el tercer sindicat en nombre de delegades i delegats (183). «La Generalitat vol apuntalar el bisindicalisme i nosaltres no callarem», assegura Vicent Maurí, portaveu d'Intersindical. També ha quedat fora de la mesa FSES, que va obtenir 13.253 vots i representa el 16,7% de la massa laboral. Dimarts tots dos sindicats es concentraren a la porta de la Generalitat per protestar per una mesura que, asseguren, «perjudica aquests dos sindicats, però sobretot, als treballadors i treballadores». El sindicat valencianista no descarta acudir als tribunals per defensar la seua presència a la Mesa.
Intersindical va ser el sindicat més votat en les darreres eleccions sindicals. Per darrere quedaren CSIF (164 delegats), CCOO-PV (159); UGT-PV (147); FSES (131) i altres sindicats amb una representació menor. El juny passat, Generalitat els comunicà que la mesa de negociació seria formada per aquests cinc sindicats. La setmana passada, però, Intersindical s'assabentà, per vies no oficials, que tant ells com FSES havien quedat exclosos. «El govern valencià està excloent la representació sindical de 47.815 treballadores i treballadors del sector, la qual cosa suposa un 56,35% del conjunt de les persones que van anar a votar en els processos electorals», lamenten des d'Intersindical. Recorden, a més, que UGT, CCOO i CSIF només representen el 41,64% de les persones que van participar en les darreres eleccions.
«Ens hem quedat fora a pesar d'haver participat en la mesa durant 12 anys», lamenta Vicent Maurí. Què ha passat, doncs, per què ara queden al marge? Segons addueixen des de la Conselleria de Justícia i Administració Pública, l'exclusió rau en una sentència del Tribunal Suprem de gener de 2018 arran d'una denúncia d'un sindicat minoritari de policia a Astúries. La dita sentència fa una interpretació restrictiva de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, vigent des de 2007, segons la qual per poder participar en les meses negociadores cal obtenir una representativitat del 10% en tots els àmbits de representació sindical. I Intersindical, argumenten des de la Conselleria, no va obtenir aquest 10% entre el personal laboral. Aquesta interpretació del TS, afegeixen, «és avalada per un informe del Consell Jurídic Consultiu». «L'exclusió no és per una qüestió política, sinó estrictament jurídica», asseguren des del Consell.
La mateixa postura defensen des d'UGT al País Valencià. Segons Luis Lozano, secretari general de la seua federació de serveis públics, la no participació d'Intersindical està avalada per la llei: "Ningú no ha expulsat Intersindical de la mesa negociadora. En tot cas, qui els han expulsat han sigut els treballadors, en no donar-li una representativitat del 10% en tots els àmbits de representació sindical". Lozano defensa que la presència exclusivament d'UGT, CCOO i CSIF garanteix la legalitat de tots els acords que es prenguen en el marc del diàleg entre Generalitat i sindicats.
«Considerem que aquesta interpretació restrictiva va en contra de la llibertat sindical i d'una adequada i democràtica representació de les treballadores i els treballadors», esgrimeixen, per contra, des d' Intersindical. «L'aplicació d'aquesta sentència entra en franca incongruència amb el bé jurídic que intenta protegir, que no és altre que els drets laborals de les empleades i empleats públics». Intersindical no descarta acudir als tribunals per fer valdre els seus drets. «S'ataca directament la democràcia, la pluralitat i la llibertat sindical en una actuació inèdita al País Valencià», lamenta Vicent Maurí, qui critica que, al seu parer, "se'ns penalitza perquè som molestos per al govern. Volen sindicats dòcils".