Eleccions espanyoles

Poble Lliure es presentarà al Congrés sense la CUP i, segurament, amb Albano Dante Fachín

La formació enquadrada en l'entorn polític de la CUP ha optat per presentar-se a les eleccions de l'Estat espanyol. És probable que ho facin conjuntament amb Som Alternativa. La decisió arriba després que els anticapitalistes desestimessin diumenge, concórrer als comicis esmentats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Toca volar per lliure. Això és el que ha valorat aquest dimarts el partit Poble Lliure -que fins ara sempre havia donat suport a la CUP, després que els anticapitalistes decidissin no presentar-se a les eleccions al Congrés el passat diumenge. Els hereus de l'MDT, just el dia que fan 35 anys que es va crear la històrica organització independentista, han acordat concórrer als comicis de l'Estat espanyol. Així, a partir d'avui diuen que començaran a treballar per una candidatura que molt probablement serà conjunta amb Som Alternativa -el partit d'Albano Dante Fachín-. També està sobre la taula que s'hi pugui sumar el Partit Pirata. Ho han fet sobre la botzina -el dia 15 de març acaba el termini per presentar coalicions- i a risc que aquest pas pugui suposar un terrabastall considerable al si de les Candidatures d'Unitat Popular.

D'ençà que el 1979, a les primeres eleccions del postfranquisme, el Bloc d'Esquerres per l'Alliberament Nacional quedés fora del Congrés amb 50 mil vots i només aconseguir situar Lluís Maria Xirinacs com a Senador, cap altra formació vinculada a l'esquerra independentista havia apostat per participar en les eleccions al Congrés.

El "no" que va emetre el consell polític de la CUP aquest diumenge passat, semblava que faria que es mantingués la tònica habitual. No obstant això, mentre se celebrava l'assemblea, La Vanguardia avançava que Som Alternativa, que havia negociat la possibilitat de sumar-se a la CUP si es presentava, estava sondejant el Partit Pirata i Poble Lliure per bastir una candidatura conjunta si els anticapitalistes optaven per no anar a les urnes. Una opció que finalment s'ha acabat ratificant, a l'espera d'enllestir alguns dels detalls.

Portes

El líder de Som Alternativa ja feia dies que picava portes i que s'havia posat a conversar amb totes les formacions polítiques. És més, en un vídeo difós per les xarxes socials parlava de la necessitat que hi hagués un partit català que concorregués a les eleccions de l'Estat espanyol amb el clar propòsit de fer valdre els resultats de l'1 d'octubre i demanar l'alliberament dels presos. Fachín exposava els seus dubtes sobre si l'espai postconvergent liderat per Carles Puigdemont o ERC farien aquest paper. No obstant això, fonts del partit exposen que van trucar a la porta d'ERC per oferir-los la possibilitat de concórrer conjuntament. Segons aquesta versió, mai hi va haver resposta per part dels republicans. Segons Esquerra, mai es va arribar a oficialitzar per part de Som Alternativa una oferta d'anar conjuntament a les eleccions. Aquests darrers, certament, semblen més ocupats per apropar a les seves files una altra part del món dels comuns -en estat d'implosió parcial- per la via dels Sobiranistes d'Elisenda Alemany i el corrent Comunistes que lidera Joan Josep Nuet.

A partir d'aquí, Fachín i els seus haurien començat un acostament a la CUP, tal com exposaven en un comunicat fet públic per Som Alternativa. El líder de la formació escindida de Podem hauria sonat com una de les possibles cares visibles d'una candidatura futurible de la formació de l'esquerra independentista que finalment s'acabaria descartant.

Un cop la CUP descarta anar a les urnes, Fachín accelerava el procés d'intentar gestar una candidatura que pogués sostenir els valors de no cooperació amb l'estat i de reivindicacions independentistes que haurien pogut encarnar els anticapitalistes. Així, en un comunicat fet públic el dilluns dia 11 de març, apuntava directament que hi havia negociacions obertes amb el Partit Pirata -que ja havia fet pública la seva voluntat de presentar-se a les eleccions- i Poble Lliure, una de les organitzacions estratègiques de l'esquerra independentista i que ja s'havia desmarcat de la CUP dies abans sumant-se al Consell per la República que dirigeix Carles Puigdemont des de Brussel·les.

 

Més enllà de la possibilitat d'arribar a pactes amb Pirates i Poble Lliure, el cert és que des de l'entorn de Som Alternativa, abans de saber-se el posicionament de Poble Lliure, no es descartava en cap moment la possibilitat d'acabar presentat-se en solitari, si bé no era l'opció preferida. Finalment, doncs, sembla que els seus plans arribaran a bon port. Restarà veure com es configuren les candidatures de cara al dia 15, en què es tanca el termini per presentar coalicions.

Estripar la baralla

En aquest punt pot tenir un paper destacat Poble Lliure, que és, probablement, de les tres formacions la que té més quadres polítics. Són d'aquesta formació la portaveu del secretariat nacional de la CUP i exdiputada Mireia Boya, l'exdiputat Albert Botran o bona part de les persones que formen part de les candidatures municipals emmarcades sota el paraigües de Municipalistes, on conflueixen la CUP, independents i formacions provinents de l'òrbita dels comuns com Sobiranistes, EUiA o els mateixos Som Alternativa.

De fet, tant la decisió de presentar-se a les eleccions al Congrés, com la de sumar-se al Consell per la República o la d'organitzar un paraigües municipalista més enllà de la CUP es poden englobar dins d'una estratègia de Poble Lliure per marcar perfil propi. El cert és que el corrent hereu de l'MDT -més pragmàtic que no pas Endavant, l'altra organització estratègica de l'esquerra independentista, caracteritzada per un tarannà més ideologitzat- ha perdut força dins l'equilibri del sempre ajustat joc d'influències dins les Candidatures d'Unitat Popular i que, val a dir, no respon exclusivament al pes de les organitzacions estratègiques, sinó també al sempre imprevisible posicionament de les assemblees territorials.

Així, des de la negativa a investir a Mas -Poble Lliure apostava per fer-ho-, la formació ha vist com, per exemple, s'optava per no concórrer a les eleccions europees o se situava al capdavant de les llistes per Barcelona al Parlament català el 21D tres persones que eren percebudes com a afins a Endavant. Ara, doncs, tindria oportunitat de marcar perfil propi en unes eleccions al Congrés que es preveuen més transcendents que mai degut a l'existència de presos polítics i exiliats i els titubeigs generalitzats sobre com cal avançar amb el procés independentista català.

No obstant això, desmarcant-se del posicionament pres pel Consell Polític de la CUP sobre la conveniència de presentar-se a les eleccions al Congrés, Poble Lliure podria obrir una crisi al si de la formació anticapitalista. Caldrà veure com reaccionen els diferents actors afectats les hores vinents.

De moment, un cop fet públic el posicionament de Poble Lliure, la CUP ha emès un comunicat de premsa on avisa que la decisió "és trascendental per la CUP, per la Unitat Popular i per a l'Esquerra Independentista, afectant així el marc de relacions establert fins ara". En el mateix escrit, la formació ha comunicat que s'obrirà un procés de debat intern per decidir com cal donar resposta a aquest fet.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.