El monestir de Santa Maria del Puig, localitzat a la comarca de l'Horta, és un espai de culte, recolliment i memòria de reivindicacions patriòtiques. L'enclavament religiós, simbòlic per al nacionalisme valencià per haver estat el punt de sortida de l'ofensiva de Jaume I per guanyar València a les tropes i els habitants àrabs, s'ha convertit d'ençà de la dècada dels seixanta del segle passat en un lloc de peregrinació d'aquelles organitzacions amb anhels de construir nacionalment el País Valencià. Cada darrer diumenge d'octubre, no debades, se celebra el tradicional Aplec del Puig, on formacions com ara Més-Compromís o Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) expressen per separat les seues estratègies polítiques en clau de país, amb uns discursos atapeïts habitualment d'una forta càrrega valencianista i sobiranista.
Si el darrer diumenge d'octubre del 2018 fou una confrontació de les dues visions del valencianisme a mesos d'unes eleccions que avançaria el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, l'aplec d'aquest diumenge ha estat una mena de repetició d'aquell xoc ideològic entre el missatge i la tàctica de Més-Compromís i l'abanderat per ERPV. En un moment polític marcat per la incertesa, amb les enquestes pronosticant una convocatòria valenciana a les urnes profundament equilibrada entre el bloc de la dreta i l'esquerra, amb un escenari econòmic de crisis energètica, pujada dels preus i pols industrials valencians, com ara el taulell, caminant pel precipici, Compromís ha canviat el pas envers l'anterior aplec de final de legislatura botànica del 2018: d'invocar la coalició com a element necessari per a evitar temptacions de pactes dretans del PSOE s'ha passat a reivindicar-se com a l'única força d'estricta obediència valenciana.
«Els nostres caps són el poble valencià. Nosaltres no tenim caps a Madrid», ha proclamat Àgueda Micó, líder de Més-Compromís, l'antic bloc, la pota més nacionalista de la cooperativa política Compromís, per assenyalar ràpidament al PSOE i al PP: «Nosaltres no depenem de Ferraz [seu dels socialistes a la capital espanyola], ni a Gènova [seu dels populars a Madrid]». «Els nostres caps són els llauradors valencians, les aparadores, els treballadors del taulell, les cambreres d'hotel, el col·lectiu LGTBI, les dones que les volem lliures i vives, cada habitant del País Valencià, cada valencià. Els nostres caps són els valencians. I hem d'aconseguir que els electors ho tinguen en compte quan voten. Hem de mobilitzar-se perquè sàpiguen que som aquells que defensem les polítiques valentes i transformacions. Han de saber que una Generalitat Valenciana presidida per Compromís es plantara davant de Madrid per exigir un tracte just i deixar de ser una colònia», ha etzibat a la militància de Més-Compromís, així com a la resta de la coalició valencianista.
Amb la destitució de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Transició Ecològica i Emergència Climàtica, Mireia Mollà, encara recent i després de l'adeu forçat de Mónica Oltra que ha sacsejat amb contundència l'UTE electoral valencianista, Micó ha fet una apel·lació a cohesionar les files de Compromís, a emprendre la campanya electoral de manera unida: «Ens volen dividits, però estem més forts que mai, més units que mai». «A Compromís, ningú li fa abaixar la cara», ha exclamat amb unes paraules d'al·lusió a la mítica cançó «Tio canya» d'Al Tall, sota l'atenta atenció de bona part dels pesos pesants de la cooperativa política: el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent; la consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit; o la nounada consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Transició Ecològica i Emergència Climàtica, Isaura Navarro, qui milita a Iniciativa del Poble Valencià, l'actor ecosocialista de la coalició de matriu valenciana.
«Els valencians i les valencianes vivim millor d'ençà que vam fer fora el PP. Les polítiques de Compromís han millorat la vida de les persones en cada poble i ciutat. I, per això, continuarem governant el País Valencià», ha assegurat el representant dels valencianistes al Congrés i candidat a presidenciable de Compromís, Joan Baldoví, qui ha ressaltat la seua tasca de negociació amb el Govern espanyol per arrancar més inversions als pròxims pressupostos generals de l'Estat per a les maltractades comarques meridionals del territori valencià: «Hem aconseguit 51 milions d'euros més en inversions a les comarques d'Alacant, però encara no és suficient perquè els valencians i les valencianes tinguen unes inversions justes. Per això, estem negociant amb el Govern [espanyol] recursos per al transport públic metropolità de València, més inversions en el servei de rodalia valencià, més partides per als espais culturals i les bandes de música valencianes, així com una aportació més gran de l'Estat al sistema de dependència».
En unes paraules en clau orgànica, de mostrar-se com a la figura que ha d'encapçalar la llista de Compromís a les Corts Valencianes, ha llençat aquest compromís: «M'agradaria aprofitar aquest espai per a fer-vos una promesa solemne: des d'ara fins al dia de les eleccions visitaré cada poble on hi haja un xicotet col·lectiu de Compromís». «Serà la meua manera d'agrair tot el que estan fent pel nostre projecte i pel nostre País Valencià», ha justificat en un aplec que ha comptat amb la presència del referent de Más País, Íñigo Errejón. «Nosaltres, les joves, fa temps que somiem perquè el treball i l'habitatge estiguen garantits, perquè no siguen motius per no dormir. Si d'alguna cosa sap la nostra generació, és d'assumir reptes. Encara que a molts els pese, hem demostrat repetidament que estem completament preparades per a qualsevol responsabilitat i que res ens fa por», ha subratllat en la primera intervenció Isabel Llobell, secretària de Joves PV, l'organització juvenil valencianista.
Com mana la tradició, acompanyats de representants de la societat civil valenciana de lluita per la llengua i la cultura pròpia, Més-Compromís ha reconegut amb el guardó «Més d'Honor», «per la seua contribució històrica al nacionalisme valencià», el militant de Burjassot (Horta) Toni Montesinos. Arran de la seua tasca «social, ecologista i feminista», s'ha premiat la Naturadora, una associació de coeducació contra els rols i els estereotips de gènere; la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat - País Valencià; i la Federació d'Escoltisme Valencià, en representació del moviment escolta.
Teixir sobiranisme
Des de l'altra banda del valencianisme, des del sobiranisme de construcció d'un país allargat, ERPV ha aprofitat l'aplec del Puig del darrer diumenge d'octubre per fer una crida a favor de teixir un espai sobiranista al País Valencià. «No defugirem la nostra responsabilitat històrica d'ajudar a bastir un espai sobiranista, perquè és necessari. Perquè volem un espai amb voluntat de representar les necessitats, els anhels i les lluites d'aquest país. No la va defugir Esquerra Valenciana durant la II República, no la va defugir Marco Miranda com no la va defugir el president Josep Lluís Albinyana», s'ha compromès Josep Barberà, president d'ERPV, qui ha recordat el primer aplec celebrat a la muntanyeta de Patà, quan ja va reivindicar-se una hisenda valenciana.
Barberà ha agraït a l'expresident Albinyana, present a l'acte com a figura icònica des de fa anys del republicanisme valencià, «per no dubtar ni un instant en moments molt més greus dels que vivim avui, en enfrontar-te a les resistències franquistes per democratitzar aquest país». «Quant els queda per aprendre a aquells que pensen que fins que ells no van arribar no s'havia fet res en aquest país», ha indicat com a retret a Compromís, per retraure el llenguatge de la coalició valencianista: «No és infrafinançament, és espoli fiscal; no és bilingüisme, és supremacisme; no és Comunitat Valenciana, és País Valencià i no és canviar Espanya, és construir la República Valenciana».
Les crítiques al valencianisme hegemònic han continuat amb la intervenció del periodista Antoni Rubio, autor de l'obra Valencianisme líquid(Edicions 3i4, 2022), qui ha confrontat la «Comunitat Valenciana que diuen, tutelada des de Madrid, com una autonomia menor d'edat, sense eixida a Europa i al món, sota la llosa d'un poder judicial que no ens deixa prosperar i on et poden multar per parlar la teua llengua amb el País Valencià que volem, un país de milions de parlants, amb una tradició literària, un llegat cultural, una presència a les xarxes i una projecció de futur vital per a surar en el món actual». «El centenari de Joan Fuster és la metàfora del valencianisme líquid. S'ha comprovat en la incomoditat que ha suposat la celebració de l'any Fuster per a l'administració, la qual ha passat de puntetes per l'efemèride», ha llençat els seus dards contra el Consell botànic.
«Vivim en aquesta Arcàdia feliç del comboi i arriba Fuster. Parlen de flors i violes, sense fer massa política», ha reblat, per retre homenatge de manera prèvia a icones de les lletres i el pensament nacional, com ara el grup de música tradicional Al Tall, l'alquimista dels versos Vicent Andrés Estellés, el poeta Miquel Martí i Pol i al pensador Joan Fuster. «Tenim l'obligació de retre homenatge als que ens han precedit, a qui s'ha partit la cara per nosaltres», ha remarcat, per acabar amb una crida d'aires rupturistes: «Trenquem el motlle i construïm-nos».
La flama de la reivindicació sobiranista, de combatre per la construcció nacional del País Valencià, s'ha conservat amb el discurs de Zahia Guidoum, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià: «Tenim la necessitat de reforçar la nostra identitat com a poble. Una identitat forjada en la crema de ciutats o assassinats de joves com ara l'antifeixista i independentista Guillem Agulló». «No podem deixar que facen d'Alacant la trinxera de l'espanyolisme», ha advertit, sobre la traducció política del maltractament inversor de l'Estat espanyol sobre les comarques el sud, per censurar «la recentralització que mai ha deixat d'existir» i la situació d'un País Valencià amb «un transport ferroviari inconnex, el qual compta, per contra, amb l'AVE Madrid-Alacant-Múrcia».
Parafrasejant l'assagista Joan Fuster, adaptant els seus aforismes a la realitat de l'endemà, Beatriu Cardona, portaveu d'Intersindical Valenciana, ha argumentat que «un fracàs no s'improvisa, sinó que és fruit d'un treball sistemàtic, capitalista, patriarcal i colonial per a extraure la riquesa de la classe treballadora i els recursos de la mare terra perquè els arrepleguen unes poques mans foranies». «L'any 2015 molts joves van votar per fer fora el PP. Som la generació del Lluís Vives i d'aquella primavera valenciana que ara sembla tan remota», ha pres el relleu Hèctor Peralta, del Jovent Republicà al País Valencià, qui ha empentat els sobiranistes a «plantar cara a l'espoli fiscal, a les especulacions immobiliàries que impedeixen que els joves es puguen emancipar, al despoblament» com a cloenda d'un darrer diumenge d'octubre de reafirmació del missatge valencianista, siguen quins siguen els matisos introduïts per cada actor d'anhels nacionalistes.