Els globus i les serpentines decoraven el sostre de l'habitació. La taula estava preparada amb els entrepans, les papes i els dolços, així com els ciris estaven guardats al calaix esperant el moment de clímax d'aquella festa d'aniversari. Quaranta anys no es compleixen tots els dies, com deia l'expressió popular, i calia celebrant-ho com tocava. L'encarregat de passar pàgina un any més al calendari, de bufar les espelmes situades amb delicadesa i estima al pastís, havia viscut una vida agitada, ben intensa. De fet, fins fa poc més d'un lustre havia estat a règim i profundament tutelat.
L'Estatut d'Autonomia del País Valencià va celebrar l'any passat els seus quaranta anys amb una dieta més equilibrada, tot i que encara pendent de desenvolupar una àmplia quantitat de les seues facultats. Les constants vitals de la carta magna, amb competències en estat de bolquers, és un dels tests més fiables per comprovar la salut i la força d'un autogovern valencià que va experimentar una època de desprestigi fa una dècada, quan la imatge de la seua principal institució, la Generalitat Valenciana, estava associada als escàndols de corrupció i al balafiament dels diners públics.
En els vuit anys d'intervenció quirúrgica botànica, s'ha passat d'aquella concepció d'una institució malmesa per la gestió del pressupost públic i enganxada al respirador financer de l'Estat espanyol a una etapa de menys ofegament econòmic i d'una façana allunyada del malbaratament dels fons públics. O, si més no, així examina Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València, al Govern del Botànic en la matèria d'autogovern: «Els executius valencians d'esquerres han dut a terme una tasca de netejar la imatge que es tenia de les institucions autonòmiques, però la millora de la visió de l'autogovern valencià s'ha donat arran d'una dinàmica política i sociològica present arreu de l'Estat espanyol».
«Vuit anys enrere, és a dir, en l'època final de la Gran Recessió, la qual fou una crisi sistèmica que va afectar la legitimitat de totes les institucions, va haver-hi un qüestionament si fa no fa generalitzat de les autonomies a tot l'Estat espanyol. Les autonomies, en aquell moment, eren considerades com a un focus de corrupció, balafiament i superposició d'estructures. O dit d'una altra manera: sobraven. Amb la superació d'aquesta crisi, aquesta percepció ha desaparegut i, de fet, s'ha produït un cert enfortiment de la legitimitat de les institucions autonòmiques», explica.
El diagnòstic, la qualificació a les dues legislatures d'executius progressistes al País Valencià en termes d'autogovern, és compartit per altres veus, encara que amb més èmfasi en l'esforç de l'alumne autòcton. «Estem en una situació millor pel que fa a l'autogovern si ho comparem amb l'última etapa del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana. No només s'ha avançat des d'un prisma simbòlic i d'imatge, sinó que també s'ha reforçat en la conversa pública, amb la visualització d'afers com ara el corredor mediterrani, l'infrafinançament o, fins i tot, la vertebració territorial. Es tracta de qüestions que abans eren molt de nínxol o residuals», avalua Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València.
«La institució autonòmica valenciana ha millorat la seua imatge en els vuit anys de Botànic», coincideix Júlia Sevilla, professora honorífica de Dret Constitucional a la Universitat de València. «En contraposició als anys de governs del PP, la Generalitat Valenciana, la màxima institució de l'autogovern valencià, ha millorat la seua imatge i el seu prestigi. De fet, s'ha erigit en un actor que impulsa l'avanç dels drets socials, és a dir, que busca la igualtat dels ciutadans i combat les situacions de desigualtat, malgrat haver-hi feina, per exemple, a l'àmbit dels serveis socials», ressalta Isabel Morant, catedràtica d'Història Moderna de la Universitat de València.
Deures incomplets
Al canvi d'imatge sobre la utilitat i la gestió de la màxima institució de l'autogovern, se suma una producció legislativa que, en alguns moments, ha tractat d'explorar tots els límits competencials del País Valencià. «En matèria de polítiques socials o, per exemple, d'habitatge, s'ha aprovat una legislació ambiciosa, amb una recerca dels límits competencials valencians, com ara amb la Llei de la Funció Social de l'Habitatge. De fet, aquesta cerca ha estat la causant dels recursos que s'han interposat al Tribunal Constitucional per una possible invasió de competències estatals. Aquesta actitud, però, no ha estat generalitzada», analitza Boix.
Si la freqüència d'elaboració de lleis que busquen el topall competencial no ha estat elevada, la mecànica s'ha repetit en la creació d'estructures pròpies o de la revitalització d'aquelles en coma pel tractament d'inanició aplicat per la formació de la gavina. És cert que s'ha impulsat l'Agència Tributària Valenciana o s'ha reactivat l'Institut Valencià d'Estadística, però les espurnes per confeccionar un cos únic de bombers o una policia autonòmica no han agafat embranzida. «S'ha incrementat el perímetre institucional autonòmic, ja que el PP en la seua última etapa va eliminar organismes, va fusionar-ne altres i va minvar la resta de capacitat econòmica, la qual cosa xocava amb la seua política d'engreixar el sector públic autonòmic», indica.
Enfront d'aquesta reducció que van emprendre els populars durant els darrers compassos de permanència a les institucions autonòmiques valencianes, les forces botànics, a parer del professor de Dret Administratiu de la Universitat de València, «ha reforçat el sector públic empresarial, amb la creació d'institucions i agències noves, amb les quals engegar iniciatives ambicioses». «Hi ha exemples reeixits de reactivació d'organismes propis com ara l'Institut Valencià Cartogràfic, el qual s'ha situat com al segon més ambiciós de l'Estat espanyol només per darrere del català», destaca, per contextualitzar-ho en una tendència estatal de millor salut de les finances autonòmiques: «Aquesta dinàmica s'ha donat, tanmateix, en altres comunitats autònomes com ara Múrcia».
«No es pot menysprear aquest creixement del sector empresarial públic, ja que, al remat, estàs guanyant múscul institucional i estàs ocupant espais des de la màxima institució de l'autogovern en els quals no estaven present fins ara», remarca, per puntualitzar: «Aquest creixement orgànic de la Generalitat Valenciana, fins i tot dotant als organismes d'una capacitat econòmica més gran, no ha estat acompanyada d'un lideratge polític de reivindicació d'un espai propi, d'un àmbit valencià d'impuls de polítiques diferenciades».
A pesar d'augmentar el radi d'acció de la Generalitat Valenciana i, en conseqüència, de l'autogovern, els integrants d'aquests executius progressistes, és a dir, PSPV, Compromís i Unides Podem, no han buscat l'aprovat en el desenvolupament competencial previst a la carta magna valenciana. «Hi ha una gran quantitat de competències i d'espais que resten per desenvolupar. No es tracta només dels bombers o de la policia autonòmica, sinó que estem parlant de les rodalies, que ha estat una petició infructuosa a l'Estat espanyol; les conques hidrogràfiques internes, o de la comarcalització, la qual s'ha quedat en via morta després dels intents de vehicular-ho a través de les mancomunitats», assenyala.
«Tots aquests nous ens han donat visibilitat, però no han representat canvis substancials. No s'ha produït cap mesura per avançar en estructures d'autogovern. De fet, va evidenciar-se la seua debilitat durant la pandèmia de la COVID-19, quan les autonomies van estar sotmeses al centralisme espanyol», reflexiona Vizcaíno, qui subratlla: «En aquell moment, el poder real i simbòlic estava a Espanya i les autonomies van observar l'escàs marge de poder que tenien».
Les forces botàniques tampoc han vinculat els temes de l'agenda valenciana a l'enfortiment i el paper que juga l'autogovern. O, si més no, així ho considera aquesta sociòloga i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València: «El corredor mediterrani ha estat una oportunitat que s'ha lligat al món de l'empresa, qui ha estat l'encarregat d'aportar capacitat de ressò en la seua reivindicació, i l'infrafinançament s'ha nugat al model productiu quan s'hauria pogut vincular al model institucional». «En matèria d'igualtat de gènere, però, sí que s'ha apostat per polítiques diferenciadores que han fugit de les directrius de Madrid», opina Sevilla.
L'impuls de la radiotelevisió pública valenciana, d'À Punt, sí que està present en els actius de les forces botàniques. «Ha estat una de les decisions importants en termes d'autogovern junt amb un reforçament del prestigi del valencià pel seu major ús per part dels representants institucionals. De fet, la creació d'À Punt contribueix a promocionar la llengua, i és una finestra per difondre la nostra cultura i el nostre patrimoni. Tanmateix, no s'ha aprofitat per a bastir un sistema comunicatiu cultural d'envergadura», expressa Morant.
La gran assignatura pendent
Al seu butlletí anual de notes, les forces botàniques han arrossegat una assignatura curs polític rere curs polític, encara que per aprovar-la han de confeccionar un treball en equip junt amb un altre alumne, el Govern espanyol, qui habitualment ha mostrat no gaire interès a treure un progressa adequadament en una matèria que du suspenent des de l'any 2014. Es tracta, no debades, de la reforma del sistema de finançament espanyol, sense la qual la capacitat financera de la Generalitat Valenciana queda absolutament limitada.
«És una qüestió importantíssima, perquè sense capacitat financera i recursos econòmics ja pots tenir bones idees i projectes que rarament podràs dur-los endavant. Aquest assumpte ha estat l'assignatura pendent durant aquestes dues legislatures», apunta Sevilla. «És fonamental resoldre l'infrafinançament. Tenim un deute molt gran i requerim múscul econòmic per impulsar polítiques en tots els terrenys», comparteix Morant. Amb un finançament que amb prou feines cobreix la totalitat de la depesa de sanitat i educació, el marge per desenvolupar altres polítiques socials o de promoció econòmica és ben estret. I per fer-ho, l'administració està abonada al deute.
Les forces botàniques, de bracet dels sindicats majoritaris i de l'empresariat, s'han manifestat pels carrers de València diverses vegades, precisament, per exigir un finançament just a l'Estat espanyol. L'última protesta va comptar, fins i tot, amb la participació del PP. «S'ha visualitzat l'infrafinançament, s'ha incidit en aquesta problemàtica per activa i per passiva, i s'han fet tots els esforços de mobilització possibles. En aquests anys de Botànic, no debades, ha augmentat la consciència envers la necessitat d'un finançament just per als valencians», afirma la historiadora.
«Les dues grans batalles han estat el dret civil i el finançament. S'ha fet un esforç polític per situar el tema del finançament damunt la taula, però els resultats no ha estat satisfactori. L'estratègia de visualitzar el problema perquè a través de la raó objectiva se solucionara no ha donat els seus fruits. Ara bé, hi ha un altre full de ruta?», es pregunta Boix, qui critica com una vegada «es passa l'embassament de Contreras», el qual se situa al límit fronterer entre el País Valencià i Castella la-Manxa, «aquestes reivindicacions, siga la reforma del sistema de finançament autonòmic o el dret civil valencià, cauen en sac foradat».
A l'assoliment d'un tracte fiscal just amb l'Estat espanyol, s'afegeix una altra matèria interna en la qual s'ha arremangat el Botànic a través de la desconcentració d'organismes: la vertebració territorial. «Crec que no s'han fet suficients esforços en aquest tema. I és una qüestió cabdal: no podem desvincular la institució de l'autogovern a la percepció, la identitat i el sentiment, i crec que en els últims temps ha crescut l'antivalencianisme a determinades comarques», alerta Vizcaíno. «És important cosir el territori i evitar la seua desnaturalització, com s'ha promogut amb el provincialisme practicat, per exemple, per la Diputació d'Alacant del PP», critica Morant. Tota una llista de deures per al Botànic en cas de superar l'examen més crucial: l'electoral.