Policia autonòmica

El xotis dels Mossos valencians

Poques setmanes abans del 25è aniversari de la policia de la Generalitat Valenciana, el Consell ha aprofitat la nova llei d’agents locals per obrir la porta a la creació d’un cos propi autonòmic. Una força de seguretat valenciana que es nodriria de policies municipals i dels membres de la Unitat Adscrita, que l’executiu valencià, al seu torn, vol ampliar. La manca de finançament i la priorització de la despesa social, però, deixen aquest mandat estatutari per a més endavant.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Minyons? Això era una altra història”. Així responia Emèrit Bono, en aquell moment conseller d’Administracions Públiques, en una entrevista a EL TEMPS —vegeu número 452— sobre la creació d’una policia adscrita a la Generalitat Valenciana. El calendari marcava l’any 1992 i el president espanyol Felipe González havia decidit impulsar una mena de cossos autonòmics. Unes estructures policials que res tenien a veure amb els Mossos d’Esquadra ni l’Ertzaina basca. Com deia el conseller socialista, els Minyons, aquella policia que va existir al País Valencià abans de la desfeta d’Almansa l’any 1707, no s’assemblava gaire a aquest cos, dedicat només a protegir el Consell i els edificis públics autonòmics.

25 anys després d’aquest projecte, la Unitat Adscrita de la policia local a la Generalitat Valenciana ha augmentat en efectius després d’aquella deslluïda presentació a l’Eliana (Horta) l’any 1993. També ho ha fet en competències. Però la manca de membres ha impossibilitat dur a terme totes les funcions. I la seua existència tampoc compleix amb el mandat estatutari que fixa, des que fou reformat l’any 2006, la creació d’un cos propi de policia al País Valencià. Amb la intenció d’augmentar l’autogovern en un futur, el Consell ha aprofitat l’elaboració de la llei de coordinació de policies locals per afegir-hi una disposició addicional que recull la posada en marxa d’un cos propi. El debat és servit.

L’obsessió de Castellano i l’esperit madrileny

Quan Francisco Camps va arribar a la presidència de la Generalitat Valenciana, va intentar mostrar una certa pàtina regionalista. La declaració d’Ares del Maestrat, una mena de decàleg en favor de la llengua pròpia, va suposar un dels fets més importants del seu discurs autonomista. La seua aposta va arribar fins al punt de plantejar la creació d’un cos propi de la policia autonòmica a final del seu mandat. Però l’enfurismament de Gènova va frustrar la jugada.

Amb tot, i producte d’un treball legislatiu heretat d’altres legislatures, Camps va pactar l’any 2006 amb el PSPV-PSOE, en aquell moment encapçalat per Joan Ignasi Pla, una reforma de l’Estatut. Tot i que el dirigent popular va negar-se a modificar el text suprem dels valencians en la qüestió policial, amb l’argument que les forces de seguretat havien de ser només la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, els socialistes van aconseguir que aquest punt es reformara. “Els valencians vam passar a tenir el mandat estatutari de crear una policia autonòmica i no la possibilitat de crear-ne una com s’establia a l’Estatut de 1982”, explica José María Ángel (PSPV-PSOE), director general de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, adscrita a presidència.

Aquella reforma, però, va provocar que Serafín Castellano, conseller de Governació de Camps i posteriorment delegat del Govern espanyol i imputat en la trama del foc per haver rebut suposats suborns a canvi de contractes d’extinció d’incendis, ho intentara de nou. L’any 2009 va anunciar la creació d’un cos autonòmic que comptaria amb 6.000 agents, que tindria competències en matèria de seguretat ciutadana i policia judicial. Els policies es formarien en l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE). La proposta, que posava fi a l’existència de la Unitat Adscrita, no va tirar endavant. La divisió al si del PP i el rebuig de la direcció estatal van deixar en foc d’artificis aquell intent.

Ara, i amb l’esquerra al poder, s’ha revifat aquesta idea dins de la nova llei que regularà el cos de la policia local. “Correspon a l’òrgan autonòmic que tinga atribuïda la titularitat de la competència en matèria de seguretat proposar el model d’un cos de policia autònoma valenciana, dependent del Consell, que contemple la incorporació, en una primera fase, de membres dels cossos de policia local de la Comunitat Valenciana en les seues diferents categories per mitjà de convocatòria pública, que garantirà els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, fixa la disposició addicional tercera de la norma, que està en procés de tramitació al Parlament valencià. Aquest punt coincidia amb el desig, expressat després de l’actuació dels Mossos en els atemptats gihadistes a Catalunya, del president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Compromís), de gaudir “d’una policia pròpia”.

Seu de la Unitat Adscrita de la policia nacional a la Generalitat Valenciana a la població de Vall d'Alba (Plana Alta). 

“Fruit de la reflexió que hem fet sobre el nou model de seguretat valencià, i per complir amb el mandat estatutari, hem realitzat aquest pas. Es tracta de donar una ferramenta normativa perquè el futur legislador, cas de voler crear aquest cos policial, compte amb els agents locals com a base d’aquesta força de seguretat”, raona Ángel. “Calia donar un primer impuls, obrir el debat per complir amb el mandat estatutari que tenim els valencians”, complementa Paco García Latorre, diputat de Compromís a la cambra valenciana.

La posada en marxa d’aquest cos policial valencià, però, no compta amb el beneplàcit del PP i de Ciutadans. Luis Santamaria, ex-conseller de Governació durant l’etapa d’Alberto Fabra al capdavant del Consell i ara diputat popular a les Corts Valencianes, es mostra “manifestament en contra de la creació d’aquest cos. No és el moment, després de la falta de coordinació en els atemptats terroristes a Catalunya”, critica el també president de la gestora del PP de València, que exposa: “Es tracta, a més, d’un pas més en el pla del nacionalisme valencià, representat per Compromís i davant un PSOE genuflex, de trencar amb Espanya”. “És prioritària aquesta qüestió en lloc de pagar la dependència o obrir RTVV?”, es pregunta Santamaría.

Toni Subiela, diputat de Ciutadans a les Corts Valencianes, també rebutja la proposta. “Ara com ara, no estem d’acord amb aquesta idea. No és necessari”, afirma abans de denunciar que “la creació d’aquest cos, a més de no tindre sentit, forma part de l’inici d’un anhel independentista que té especialment Compromís”.

Des de Podem, en canvi, s’aposta per la creació d’una policia autonòmica valenciana. Ara bé, Antonio Montiel, diputat de Podem a l’hemicicle valencià, critica la “redacció imprecisa” de la disposició addicional, tal com assenyala el dictamen del Consell Jurídic Consultiu. “La fórmula de convertir policies locals en autonòmics tampoc està detallada. I que, a més, siga voluntària, mitjançant l’opció de mancomunar serveis, no ens sembla encertat. Cal avançar des d’una visió metropolitana, molt més adaptada a la realitat actual”. “No hi ha temps ni voluntat política real de crear la policia autonòmica en aquesta legislatura”, censura Montiel.

Tot i que en aquest cas seria un cos propi i no una Unitat Adscrita, i que Ángel remarca que “no s’ha seguit cap model”, la idea de convertir policies locals en autonòmics té semblances amb les Brigades Especials de Seguretat de la Comunitat de Madrid. L’any 2004, Esperanza Aguirre va crear un cos autonòmic adscrit, al qual els ajuntaments que volien s’adherien i l’autonomia pagava una part del cost. Els policies disposaven d’un uniforme diferent de la resta de cossos i gaudien d’un caràcter de proximitat, ja que centraven la seua tasca en municipis inferiors a 25.000 habitants. “Nosaltres proposem que els agents que vulguen convertir-se, ho facen. Els ajuntaments tenen total llibertat, nosaltres no podem interferir en l’autonomia local”, afirma Ángel. En el cas valencià, els municipis que se sumaren pagarien la meitat de la despesa, mentre que la Generalitat Valenciana es faria càrrec de l’altre 50%.

Amb el suport de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la mesura també té el vistiplau de sindicats com ara CCOO i UGT. “És un pas de qualitat, aquesta mesura. Estem plenament d’acord amb la incorporació de policies locals a la futura policia autonòmica, i que en constituesquen la base”, afirma Paco Caballero, secretari d’administració local i serveis de la Federació de Serveis Públics d’UGT País Valencià. El consens sindical, però, no és total amb aquesta llei. El Sindicat de Policies i Bombers i el Sindicat Unificat de la Policia (SUP) rebutgen la proposta. “Aquesta idea ja va posar-se en pràctica a Madrid. Realment, caldria millorar la Unitat Adscrita i deixar de jugar a crear una policia quan no governen els teus a Espanya”, exposa Roberto Villena, secretari general del SUP València. “És posar en marxa una policia autonòmica més prioritari que resoldre la qüestió dels barracons?”, es pregunta.

Imatge de la comissaria de la policia de la Generalitat Valenciana a Elx (Baix Vinalopó). 

“És un objectiu, però no una prioritat. Les nostres són l’educació, la sanitat i corregir les desigualtats”, justifica Ángel a causa del tracte fiscal que rep el País Valencià i pel cost de 300 milions d’euros que tindria crear aquest cos propi. “No podrem dur-ho a terme aquesta legislatura per culpa de l’infrafinançament”, reconeix Latorre.

Quin model?

Malgrat el tracte fiscal que reben els valencians de Madrid i que aquesta policia no estarà al carrer durant l’actual legislatura, el Parlament valencià sí que vol debatre si cal gaudir d’un cos propi, quin format i quines competències hauria de tenir. “Ha de ser una policia arrelada al territori, de proximitat, en la qual tots els agents locals tingueren aquesta consideració d’autonòmics”, defensa Latorre. I assenyala: “Així, podríem aprofitar els coneixements en mediació, seguretat pública, tràfic de drogues o violència de gènere que té la policia local actualment. A més, per aquest caràcter autonòmic tindríem presència a tot el territori del País Valencià”.

Per a Montiel, aquest cos hauria de comptar amb “un nivell de professionalitat similar al dels Mossos o l’Ertzaina i amb un caràcter pròxim, per la qual cosa haurien de tenir coneixements en llengua pròpia”. Ara bé, l’ex-secretari general de la formació morada ressalta que “caldria pensar aquest cos amb una visió de conjunt de país, i evitar situacions de possibles encavalcaments de competències com passa actualment en la prevenció d’incendis entre la Guàrdia Civil, la Unitat Adscrita i els agents forestals de la Generalitat Valenciana”.

“Ha de ser una policia arrelada al territori amb l’objectiu de corregir les possibles desigualtats en seguretat al País Valencià”, expressa Ángel. “Quan es vulga dur a terme la posada en marxa d’aquest cos propi, s’haurà de plantejar que només 250 municipis valencians compten amb policia local. La policia pròpia pot ser la solució per resoldre aquest problema”, proposa el director general de l’Agència d’Emergències. I reflexiona: “El legislador que cree aquest cos imagine que apostarà per una policia de primera en tot l’àmbit competencial. Ara bé, aposte perquè, quan es duga a terme aquest procés, no se’ls lleve als cossos de l’Estat cap competència”.

De precarietat i exigències a l’Estat

Mentre es debat el model d’uns Mossos valencians, l’actual policia autonòmica de la Generalitat Valenciana està en precari. Segons denuncia el SUP, les comissaries en les quals estan instal·lats no són adequades, han estat utilitzats per a fins polítics (el cas del tancament d’RTVV fou un exemple) i no compten ni amb armilles antibales. La Unió Federal de Policia, a més, va censurar que la Unitat Adscrita funcionava “irregularment”, ja que no s’havia renovat el conveni entre el Consell i el Govern espanyol.

“Tenim dret a 490 agents, però amb la taxa de reposicions, les jubilacions i tenint en compte que la darrera incorporació va realitzar-se l’any 2006, actualment comptem amb 420 agents. Insuficient per fer un treball complet en les seccions de menors, dones, medi ambient, joc i espectacles”, denúncia Ángel. “Hem exigit la renovació del conveni al Govern espanyol, i sembla que hi ha més predisposició amb el ministre Juan Ignacio Zoido que no abans amb Jorge Fernández Díaz”, afirma l’alt càrrec del PSPV-PSOE. “En aquesta negociació del conveni, que esperem tancar enguany, volem exigir més competències en polítiques com ara de vigilància de grans esdeveniments o de polígons industrials. També volem un augment dels efectius, que podria ser de 150 agents fins i tot, assumint costos nosaltres”, anuncia.

Amb comissaries a Elx, Vall d’Alba (Plana Alta), València, Alacant i Castelló i amb noves tasques com ara perseguir els apartaments turístics il·legals, la investigació dels incendis en tasques científiques, la lluita contra la xenofòbia i la violència masclista, així com el joc on line, la Unitat Adscrita va creixent a poc a poc i guanyant pes al País Valencià. Aquest augment competencial pot ser l’avantsala de la futura policia autonòmica valenciana. Uns Mossos valencians, amb cert esperit madrileny, que depenen del ball electoral del 2019. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.