El pròxim divendres es compliran 40 anys de l'entrada en vigor del primer Estatut de què es va dotar el País Valencià després de la represa democràtica. Aquestes quatre dècades han servit per desplegar l'autogovern i, per tant, per assumir com a pròpies competències que, fins aleshores, havien estat desplegades per l'Estat. Avui, la Generalitat és l'encarregada de proveir serveis públics fonamentals com sanitat, educació i serveis socials. També, però, es dissenyen polítiques industrials, culturals, d'ordenació del territori, mediambientals... Tot i les mancances, es pot afirmar que l'Estatut -amb les seues limitacions de partida- ha servit per desplegar l'autogovern d'una forma parcialment satisfactòria, almenys si comparem aquest període històric amb els anteriors.
I en l'àmbit econòmic, quin seria el balanç? D'aquesta qüestió s'ha ocupat l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), què aquest dimarts va fer públic l'estudi "L'economia valenciana 40 anys després de l'Estatut d'Autonomia de 1982". El document, presentat a Alacant, fa una diagnosi de clarobscurs. Perquè si bé en aquests 40 anys s'han produït millores en diversos camps, no és menys cert que en aquest període la riquesa dels valencians i les valencianes ha caigut de forma notable si ho comparem a quin ha estat el comportament de la resta de l'Estat. Les dades no deixen espai per al dubte: el 1982, any d'aprovació de l'Estatut, el PIB per capita al País Valencià representava el 99,1% de la mitjana estatal. És a dir, entre la renda per capita dels valencians i la mitjana espanyola hi havia menys d'un punt de diferència. Per contra el 2021, la renda per capita mitjana valenciana representava el 88,5% de la mitjana estatal. El que s'ha produït, per tant, és una ampliació de la bretxa entre el País Valencià i l'Estat. O dit d'una altra manera: els valencians i les valencianes som comparativament més pobres ara que ho érem fa quatre dècades.
"El resultat net és que el PIB per habitant dels valencians ha reduït distàncies amb el d'Andalusia, regió representativa del que el 1982 eren els territoris de menys nivell de renda de l'economia espanyola -explica l'informe-, i les ha augmentat respecte al País Basc o la Comunitat de Madrid, que tant aleshores com ara representen tot just el contrari". Segons dades facilitades per l'IVIE a EL TEMPS, Andalusia tenia una renda per capita el 1982 que equivalia al 76,7% de la mitjana espanyola. L'any passat el registre era del 74,4%. A hores d'ara, doncs, el País Valencià té una posició més bona que no Andalusia, però l'evolució, amb una pèrdua de quasi 11 punts figura entre les més negatives d'Espanya. És notable destacar que és durant la primera dècada d'aquest segle que es produeix la disminució de riquesa per habitant més important, una circumstància que es podria explicar, parcialment, per l'increment poblacional tan acusat d'aquest període parcialment de boom econòmic.
Siga com siga, l'informe del centre d'estudis valencià també alerta que des de començament de segle també s'ha ampliat la distància entre el PIB per capita mitjà de la Unió Europea i el País Valencià (el punt groc del gràfic assenyala la posició en què està el País Valencià en relació a la Unió Europea amb 14 membres).
Aquestes dades són "motiu de preocupació", segons reconeix el director de l'IVIE, Francisco Pérez, qui destaca la paradoxa que ha suposat que "en el període de descentralització no hi ha hagut convergència regional, especialment si tenim en compte el cas de Madrid, perquè hi ha hagut descentralització però no desconcentració".
Un creixement insuficient
Significa això que l'economia valenciana no ha crescut en aquests anys? En absolut. De fet, durant les darreres quatre dècades el País Valencià ha crescut de forma significativa. La seua població, per exemple, ha passat dels 3,7 milions de persones als cinc milions. La població ocupada ha passat dels 1,1 milions de persones als 2,2. El PIB s'ha duplicat, mentre que el PIB per càpita ha experimentat un creixement del 60%. De les 18 empreses amb més de 1.000 treballadors que existien l'any que s'aprovà l'Estatut s'han passat a 68.
El 43,9% de les persones ocupades a hores d'ara tenen estudis superiors, mentre que aquest percentatge era del 8,1% ara fa quatre dècades. "La nostra població i la nostra economia són molt més grans, es genera més ocupació i més qualificada, el nostre nivell de capitalització és molt superior i la composició dels nostres actius més productiva", exposa l'informe.
Aleshores, com s'explica el comportament divergent de l'economia valenciana respecte de la resta de l'Estat? Segons l'IVIE, l'origen d'aquesta problemàtica cal buscar-lo en el fet que les millores de productivitat i salaris al País Valencià han estat inferiors al d'altres regions, circumstància per la qual, tot i els progressos, l'economia valenciana ha divergit d'altres territoris més pròspers. És a dir, que si bé el País Valencià ha estat capaç d'atraure molta població i generar llocs de feina, aquests tenen, en línies generals, un baix valor afegit. "La debilitat del creixement de la productivitat del treball en la Comunitat Valenciana respon en part a la seua especialització productiva. En ella tenen un pes important sectors que en general presenten una baixa productivitat, com els vinculats al turisme, el comerç al detall i la construcció. Existeixen, no obstant això, indicis abundants que es tracta d'un problema que no es limitat al tipus de sectors en els quals està especialitzada l'economia valenciana, sinó a allò que succeeix en l'interior dels mateixos", detalla l'estudi, que també alerta de la incapacitat de l'economia valenciana de retenir tot el talent que es genera.
Tot tenint en compte totes aquestes qüestions, segons Francisco Pérez, l'economia valenciana s'enfronta a tres reptes: el primer és aconseguir un teixit productiu i un sector públic que es recolzen en els actius que es basen en coneixement, això és, el capital humà i el tecnològic. El segon repte és la sostenibilitat mediambiental i el repte energètic. El tercer és aconseguir un "desenvolupament econòmic inclusiu, amb polítiques d'anivellament de les oportunitats i ingressos de les famílies".