País Valencià

L'espurna d'un cos únic de bombers

Després de l'incendi de Llutxent, diversos sindicats de bombers van demanar la creació d'un cos únic al País Valencià. Amb l'impuls de l'Agència d'Emergències, l'aprovació d'una moció de Podem per unificar els diferents cossos per part de les forces del Botànic i la imminent integració dels bombers forestals a la Generalitat Valenciana, el Consell ha posat les bases per agrupar tots els treballadors contra el foc en un mateix cos. La constitució de la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d'Emergència és l'espurna perquè els límits provincials en l'extinció del foc puguen apagar-se, tal com avança aquest setmanari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un raig va tornar el malson de les flames al País Valencià. Més de 3.000 hectàrees van cremar-se en un incendi que va convertir Llutxent (Vall d'Albaida) i el seu entorn en un autèntic infern de foc i fum que acabaria imposant el negre de les cendres sobre el verd dels arbres i dels matolls. En aquells set dies de lluita contra un incendi quasi imparable gràcies al vent que bufava, van mobilitzar-se totes les unitats de bombers possibles per aturar com més aviat millor les flames. Tant és així, que van emprar-se fins a 30 mitjans aeris, una xifra que des de la Generalitat Valenciana consideren com un rècord de desplegament.

Diversos sindicats de bombers, com ara des del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers, van apuntar alguns dels problemes que comporta l'existència de diversos cossos arreu de tot el País Valencià. «Va tardar-se dos dies a mobilitzar-se als efectius que hi ha als parcs de Villena i de la Font Roja, que estan més a prop de Llutxent que no altres unitats de la província de València, perquè l'incendi va gestionar-se des d'un consorci provincial. Els límits provincials són un impediment per actuar amb més rapidesa contra el foc. Com a exemple, cal dir cada consorci utilitza mapes cartogràfics diferents i això dificulta la comunicació entre cossos. Per tot açò, nosaltres reivindiquem des de fa anys la creació d'un cos únic de bombers valencià», afirma Toni Aroca, bomber forestal i membre d'aquest sindicat.

«L'existència de cossos provincials és producte d'un model obsolet», complementa Ian García, representant de la secció de bombers d'Intersindical Valenciana. «Amb un cos únic de bombers a tot el País Valencià, podríem estalviar costos amb la compra unificada, hi hauria una coordinació més efectiva per mobilitzar efectius i no semblar l'exèrcit de Pancho Villa amb tant de cos diferent i gaudiríem d'uns procediments amb criteris unificats que, al capdavall, són més eficaços», remata. «Cal avançar cap a un model de cos únic, com ocorre al País Basc o a Catalunya», remarca.

La creació d'un cos únic de bombers, però, no és una reivindicació nova. Des dels anys 80, que la idea ha planat per sobre de les diferents administracions valencianes i ha estat recordada pels bombers. A l'anterior legislatura, de fet, l'aleshores conseller de Governació i Justícia i actualment imputat per la trama del foc, Serafín Castellano, va promoure la idea d'unificar els diferents cossos de bombers que hi ha al País Valencià. Això és, els tres que hi ha adscrits a cada diputació, els bombers dels ajuntaments de València, Castelló i Alacant i els bombers forestals, treballadors de l'empresa estatal Tragsa.

Una possibilitat que, fins i tot, va establir a l'article sis de la llei de serveis de prevenció d'incendis i de salvament de l'any 2011. A la normativa, s'indicava que «els ajuntaments dels municipis obligats a la prestació del servei, les diputacions provincials i la Generalitat podran convenir entre si la prestació del servei mitjançant la forma jurídica de consorci». És a dir, s'obria la porta al naixement d'una entitat que aixoplugara un cos únic. La proposta, però, va fracassar pel rebuig acèrrim de les corporacions provincials, temeroses de perdre la seua parcel·la de poder en aquesta àrea. La història va repetir-se quan Castellano va tractar d'impulsar uns Mossos d'Esquadra a la valenciana.

Bombers forestals de la Generalitat Valenciana apagant un incendi. Actualment, són treballadors de la firma estatal Tragsa. El Consell vol subrogar-los perquè siguen empleats de l'administració valenciana| SPPLB

L'arribada de l'esquerra al Palau de la Generalitat Valenciana mitjançant un bipartit conformat entre PSPV i Compromís ha reactivat la idea. La primera espurna per poder cremar els límits provincials en l'extinció d'incendis fou la creació l'any 2017 de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències per part de l'àrea de presidència que encapçala Ximo Puig. Comandada pel socialista José Maria Ángel, l'article 3.R de la legislació que li donava vida era tota una declaració d'intencions respecte de la posada en marxa de cossos de seguretat d'àmbit valencià. «Estudiar el disseny d'una policia autònoma valenciana dependent del Consell. També les polítiques de coordinació i integració dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament que puguen conduir cap a la creació d'un cos únic al servei de la comunitat autònoma», estableix l'articulat.

Amb l'elaboració d'un protocol d'actuació conjunt per a tots els cossos de bombers, la següent passa és la incorporació dels bombers forestals de Tragsa a la Generalitat Valenciana. Una reversió del servei que prestava la firma instrumental estatal que té data d'execució: a finals d'enguany. Producte d'aquesta subrogació dels treballadors contra el foc de Tragsa a l'administració valenciana, s'havia pactat un increment del sou. «La nostra situació salarial era precària amb un sou de 1.000 euros. I més quan des de la creació de l'Agència Valenciana de Seguretat realitzem més tasques. Ara tenim competències en inundacions, buidatge, prevenció d'incendis, auxili, etc. I per això, vam demanar la pujada salarial», explica Aroca.

Tot i compartir color polític, el Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez ha creat un incendi polític moderat al Consell. El ministeri d'Hisenda, encapçalat per l'andalusa María Jesús Montero, va tombar l'increment salarial. Una mesura que va aixecar els sindicats de bombers, ja que han convocat diverses mobilitzacions els dies 24 d'agost i 6 de setembre, i una vaga a partir del 7 del mateix més. Amb l'objectiu d'estabilitzar aquest foc polític, el Consell va prometre un complement no consolidable de 300 euros per bomber.

Sense que s'hagen anul·lat les protestes previstes pels treballadors del foc, el Govern valencià segueix amb el seu full de ruta per assumir el personal forestal de Tragsa. «És una tasca complexa. Cal estudiar la figura laboral amb la qual assumirem aquests empleats a l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. Per això, hem creat una comissió entre l'administració i els principals sindicats per estudiar-ho. Sempre amb el topall que ens marquen les Corts Valencianes com a data màxima», exposa el director de l'entitat amb rang de secretari autonòmic, el socialista José María Ángel.

El director de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, el socialista José Maria Ángel, i el diputat provincial encarregat dels bombers, Josep Bort, de Compromís| Raquel Abulaila

Una vegada els bombers forestals estiguen subrogats, passaran a dependre d'una nova empresa pública que s'ha de convertir en la futura mercantil encarregada de gestionar un futur cos unificat de bombers, segons ha pogut saber EL TEMPS. Anomenada Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d'Emergència, dependrà de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències i estarà dirigida per Ángel. «És l'espurna d'una unificació posterior de tots els cossos, que es realitzarà sempre amb un consens polític per part de totes les parts implicades», afirma el pròxim director de la societat.

Guspires morades

Totes aquestes accions encaminades a posar les bases d'un cos únic de bombers valencià que hauria de veure la llum la pròxima legislatura, sempre que el Botànic revalida la seua majoria, han comptat amb el suport de Podem des de les Corts Valencianes. Encara més, amb l'impuls dels morats perquè es dugueren a terme i no s'ajornaren, com ara amb la subrogació dels treballadors de Tragsa que prové d'una esmena del grup parlamentari encapçalat per Antonio Estañ a la Llei d'Acompanyament del 2018.

La formació morada, al seu torn, va presentar una moció en juny d'enguany, validada per les forces del botànic, que instava al Consell a «comptar amb un cos únic de bombers, a través d'una estructura de comandament únic de manera continuada per al conjunt dels sis serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament, integrant també en ella el Servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana, els grups especials i els serveis sanitaris dels parcs de bombers, delimitant les competències i funcions de cadascun d'ells». A la proposta de resolució, es defensava «l'eliminació de fronteres en la gestió dels diferents cossos actuals, apostant per una gestió que atenga a criteris de proximitat i als acords interterritorials».

La moció, a més, contemplava un estudi de les necessitats actuals, la centralització i la planificació de la selecció de personal per part de l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències, així com una homogeneïtzació dels uniformes, les dotacions, les ferramentes, els vehicles i de la normativa que regule als diferents cossos. També contemplava la unificació de les instal·lacions. «Fins ara el Consell no s'havia mostrat massa partidari per no entrar en un conflicte de competències amb les diputacions, encara que últimament la Consellera de Justícia i després de l'última reunió que vam tenir amb el Director de l'Agència Valenciana d'Emergències va haver-hi predisposició per millorar les condicions dels bombers forestals així com en avançar cap al cos únic», desvelen des de Podem. «Van posar-hi com a data març de 2019», detallen.

Foc blau

Tant el partit encapçalat per Estañ com Compromís comparteixen la necessitat d'avançar cap a un cos de bombers únic, com també ho defensa des de la Generalitat Valenciana el PSPV-PSOE. «Augmentaria l'eficiència de la inversió pública en prevenció i extinció d'incendis i modernitzaria un sector que està farcit d'opacitat, amb el cas paradigmàtic del Consorci de Bombers Provincial de Castelló gestionat per Luis Rubio, del PP», remarquen en les files morades. «La unificació és necessària per posar fi a determinats cortijos provincials i per acabar amb els problemes que es generen en zones limítrofes», afirma Juan Ponce, diputat de Compromís a les Corts Valencianes.

Els uniformes dels bombers de cada consorci provincial són diferents. La moció presentada per Podem i aprovada per les Corts Valencianes insta a unificar-los| Raquel Abulaila

La idea de crear un cos únic de bombers al País Valencià també convenç a Ciutadans. «Nosaltres fa temps que reivindiquem la creació d'un consorci únic de bombers i la unificació dels diferents cossos que existeixen a la Comunitat Valenciana», expressa el parlamentari taronja a la cambra valenciana, Toni Subiela. El diputat, tot i defensar la proposta, adverteix dels obstacles que cal superar: «S'ha comprovat amb la integració del personal de Tragsa. No és fàcil de dur a terme quan estem parlant d'un servei que està lligat competencialment a l'autonomia municipal». «Al model català, per exemple, Barcelona no està integrat al cos únic», afegeix com a avís.

«D'entrada, no ens oposem. Però cal tenir en compte les enormes dificultats que comporta desenvolupar la proposta de creació d'un cos únic de bombers. Cada província té les seues particularitats, les competències estan en mans de les diputacions i els ajuntaments, i els organigrames i la manera de funcionar de cada consorci és diferent. Per exemple, els sindicats no són els mateixos a Alacant que a València», indica Elisa Díaz, diputada del PP a les Corts Valencianes. «A València, s'utilitzen de manera recurrent els brigadistes, mentre que a Alacant no», remarca. «Impulsar un cos únic implica un canvi legislatiu, ja que la competència és municipal. Hi ha moltes qüestions que cal aclarir abans de dur-ho a terme. Sembla més una cortina de fum, que no una mesura adaptada a les diferents realitats, tal com s'ha plantejat», remata Díaz.

Una opinió que comparteixen des de la Diputació d'Alacant, la corporació provincial de Castelló i l'Ajuntament d'Alacant, totes tres en mans del PP i necessàries per dur endavant el projecte d'unificar en un sol cos tots els bombers del País Valencià. I que, de moment, frustraria el projecte si no hi haguera un canvi de color polític. Tanmateix, el president de la Junta de Personal del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant, Juan Penalva, va posicionar-se a favor d'un cos únic. No debades, és una reivindicació històrica dels treballadors del foc al sud del territori.

Mentre que les dues diputacions governades pels populars rebutgen de facto aquesta unificació, la corporació provincial de València, en mans de l'esquerra, n'és partidària. O, si més no, el diputat provincial encarregat de gestionar el consorci de bombers, Josep Bort, de Compromís. «És un tema que no hem abordat tots els grups de la diputació, però jo particularment sóc favorable. Ara bé, cal estudiar quin model es du a terme i, especialment, qui aporta els diners, per exemple, dels serveis de bombers de les poblacions de menys de 20.000 habitants, que són coberts per part de la diputació», exposa. «Des de la Generalitat, s'aposta per fer un consorci de consorcis. En aquest cas, cal establir si tots els recursos els hi posa l'administració autonòmica», manifesta Bort. «Amb tot, s'ha d'assenyalar que s'estan impulsant accions unificadores com proves d'accés comunes fetes per part de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències», apunta.

L'inspector del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, censura que «els bombers sempre han estat abandonats». «Nosaltres estem regulats per una llei local, en la qual s'estableix simplement i sense especificar que un municipi major de 20.000 habitants ha de comptar amb un servei contra els incendis. Al contrari que la resta de països europeus del nostre entorn que sí que tenen una regulació estatal per als bombers, a Espanya es deixa en mans dels municipis», critica.

Els bombers forestals en tasques d'extinció d'incendis| Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana

Partidari d'una unificació dels cossos de bombers, explica que «el model madrileny no es pot importar pel caràcter uniprovincial de l'autonomia i que el català atorga massa independència a cada consorci». «A la Comunitat Valenciana, hauríem de començar pel més senzill: unificar qüestions com uniformes i vehicles. Això transmet una sensació d'unitat de cara a la ciutadania. Després s'hauria d'abordar com fer la unificació per mantenir les particularitats i especialitats de cada cos i fer una nova avaluació dels riscos i de les emergències per a tota l'autonomia, un fet que milloraria la capacitat de reacció en les zones frontereres», defensa. «Ara bé, les respostes que hem rebut per part de les diputacions d'Alacant i Castelló són contràries a la d'un cos única», lamenta. «Cal recordar, però, que el mateix va ocórrer quan van unificar-se els consorcis comarcals en un provincial», evoca.

«Ens hem de reunir amb tots els actors polítics implicats i engegar una reflexió conjunta per abordar la complexitat en les qüestions laborals, jurídiques, competencials i administratives que tenim per constituir un cos únic. Però és necessari per gaudir d'un sistema d'emergències públic més operatiu, més eficaç i més eficient, que és del que es tracta. Això sí, sempre des del consens», insisteix Ángel, que haurà de convèncer les diputacions de Castelló i Alacant per poder conformar un cos propi de bombers al País Valencià. L'espurna, la creació d'una societat per aixoplugar els bombers forestals, ja està en marxa. Ara queda incendiar les fronteres provincials per poder apagar millors els focs que afecten el territori valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.