La recerca d'un habitatge de lloguer assequible a ciutats com ara València s'ha convertit en un tasca hercúlia. La probabilitat d'arrendar un pis a un preu inferior als 600 euros mensuals s'ha complicat força a barris amb gran presència d'estudiants, com puga ser Benimaclet, o a barris d'ascendència popular, com ara Marxalenes. Una problemàtica de caràcter intergeneracional, però que afecta, especialment, els joves per la combinació de precarietat laboral, insuportables taxes d'atur i preus inabastables dels lloguers. Amb un sou mitjà de 860 euros, és a dir, lluny del topall mínim del salari mínim interprofessional, els joves valencians han de destinar el 73,3% dels seus ingressos per disposar d'una llar en règim de lloguer.
Aquest drama a l'hora d'accedir a l'habitatge, el qual suposa un fre a l'emancipació juvenil, coincideix amb la xacra persistent dels desnonaments. Entre març i agost de 2021, van produir-se al territori valencià 3.208 llançaments d'habitatges, segons les dades del Consell General del Poder General. Encara més, la conselleria d'Habitatge i d'Arquitectura Climàtica va informar el mes passat que atenien tres desnonaments al dia. Fa escassament una setmana el BBVA va desnonar, per exemple, una família amb dos menors, i sense alternativa d'habitatge, al barri de la Malva-rosa, a València, tal com va denunciar el Sindicat de Barri del Cabanyal.
Amb la Llei per la Funció Social de l'Habitatge com a tronc mare, la qual va aprovar-se durant la primera legislatura botànica amb la socialista Maria José Salvador com a responsable de la cartera, l'actual vicepresidència segona d'Habitatge i Arquitectura Climàtica, tant amb l'anterior inquilí Rubèn Martínez Dalmau com amb el nounat Hèctor Illueca, ha engegat una bateria de mesures per frenar l'emergència en l'accés a una habitatge digne. En la breu etapa del morat Dalmau al capdavant del departament, va aprovar-se el decret de tanteig i retracte amb l'objectiu d'aturar qualsevol operació especulativa que expulsara als veïns de les seues llars.
Aquest instrument permet al Consell tenir la potestat de quedar-se amb blocs d'edificis o habitatges que pogueren ser venuts a fons voltors o grans operadors immobiliaris en cas de tractar-se d'un municipi amb mancança de llars públiques. El mecanisme, aplicat a localitats com ara Algemesí (Ribera Alta) amb la compra de 98 llars, atorga a l'administració una via ràpida d'ampliar al parc públic d'habitatge. Criticat per les forces conservadores i per les patronals immobiliàries, només s'aplica quan es transmet el 80% de l'edifici o quan es venen conjuntament 10 immobles o més.
L'altra via emprada per augment l'esquifit parc públic d'habitatge valencià, el qual, segons PAH València, representa el 0,46% del total, ha estat la construcció de llars de titularitat de l'administració pública per destinar-les al lloguer. Dalmau, de manera quasi paral·lela a la presentació d'altres plans d'inversió social en sanitat i en residències de la tercera edat, va anunciar la construcció de 2.457 habitatges al País Valencià en el termini 2021-2026. Si mitjançant la intervenció pública la Generalitat Valenciana n'edificaria 1.131, la resta serien aixecades gràcies a una aliança amb els promotors privats i les cooperatives del sector. Segons va pregonar la conselleria, aquesta inversió crearia 13.518 llocs de treball directes i indirectes.
Amb Dalmau encara a la conselleria d'Habitatge i Arquitectura Climàtica, va aprovar-se un decret per mobilitzar els habitatges buits del País Valencià, el qual afectaria a persones físiques o jurídiques propietàries de deu o més immobles deshabitats. A través d'aquesta mesura, la Generalitat Valenciana calcula que podria introduir en el mercat entre 10.000 i 15.000 habitatges de grans tenidors. El decret inclou sancions de fins a 950.000 euros als actors immobiliaris que compten amb aquesta quantitat d'habitatges desocupats, contempla la creació de la Xarxa Lloga com a element d'intermediació i foment del lloguer, i la Borsa Habita. Es tracta d'un mecanisme que, segons la conselleria, servirà «per a la disposició d'habitatges destinats a satisfer necessitats residencials de les persones o les unitats de convivència en situació d'emergència residencial».
El 'Tinder' del lloguer
A tot aquest conjunt de mesures efectuades durant el mandat de Dalmau, s'ha sumat la creació d'un nou registre d'habitatge del País Valencià. Presentat aquest dimecres per l'actual vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, el morat Hèctor Illueca, comptabilitzarà totes els habitatges públics i protegits del territori, els quals seran d'obligada inscripció en aquest registre. En el cas de les llars de titularitat privada i inserides dintre del mercat lliure, la seua incorporació serà de caràcter voluntària. El registre comptarà amb tres elements: l'apartat en el qual s'inscriuran els sol·licitants d'habitatge, un inventari de l'habitatge de protecció pública existent i una tercera secció en la qual es registraran les llars públiques i protegides.
L'objectiu d'aquest nou registre és doble: d'una banda, permetrà saber a l'administració la quantitat d'habitatges que existeixen de protecció oficial; i d'altra, agilitzar i adequar amb més encert les adjudicacions de les llars als sol·licitants. Com si es tractara d'una aplicació per lligar, el registre connectarà als demandants amb el domicili que millor s'adapte d'acord als criteris de capacitat econòmica de la unitat de convivència, el nombre d'integrants d'aquesta unitat en relació amb el nombre d'habitacions de la llar, la localització de l'edifici i les situacions d'especial vulnerabilitat en les quals es trobe l'inscrit. En aquest cas, es pretén que l'atorgació d'un domicili en règim de lloguer s'adapte millor a les necessitats que a través del simple mecanisme de la llista d'espera.
Els requisits per a registrar-se, segons el decret de la conselleria d'Habitatge, són «tenir una capacitat econòmica que no supere 4,5 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples mensual referit a 12 pagues», «destinar l'habitatge a residència habitual i permanent de la unitat de convivència adjudicatària, així com complir les obligacions de la persona usuària d'habitatge protegit» i «tenir necessitat d'habitatge», la qual implica que s'estiga privat d'un habitatge. La consideració de persona amb necessitat d'habitatge s'aplica a casuístiques com ara ser víctima de violència masclista, acreditar una situació de discapacitat o dependència, ser víctima de tràfic d'éssers humans o d'un delicte d'odi, entre d'altres.
«Apostem per un model residencial que permeta desenvolupar lliurement un projecte de vida estable i digne que desmunte, d'una vegada per sempre, el cep que oprimeix a la nostra joventut de triar entre compartir pis, tornar a casa dels pares o deixar-se mig sou en pagar el lloguer», ha proclamat Illueca, qui ha indicat que «el mercat, com a mecanisme d'adjudicació de l'habitatge, no ha funcionat», així com ha assenyalat «el fracàs del neoliberalisme». «Amb aquest registre, el qual recollirà aquelles persones que necessiten un habitatge, cap persona tornarà a expressar que aquesta emergència no existeix», ha complementat Alejandro Aguilar, secretari autonòmic d'Habitatge. És, de moment, la fórmula valenciana per respondre a l'actual emergència residencial al territori nostrat.