L'absència d'un model de finançament equitatiu per a totes les comunitats autònomes té com a conseqüència que la Generalitat Valenciana ha de fer un esforç més gran que altres territoris per cobrir els serveis bàsics que són de la seua competència (sanitat, educació, serveis socials...). També ha tingut com a efecte un deute autonòmic que, des de l'any 2009 s'ha disparat. A hores d'ara el deute acumulat per la Generalitat representa el 42% del PIB, el percentatge més alt de totes les autonomies. A més a més, la falta de fons procedents de l'Estat malmeten les butxaques de la ciutadania, en obligar la Generalitat Valenciana a pal·liar la manca de diners per la via d'incrementar la pressió fiscal. Entre els anys 2009 i 2019, el sobreesforç fiscal que van haver de fer els ciutadans i les empreses del País Valencià va sumar 7.284 milions d'euros.
Així es desprèn de l'estudi 'Insuficiències acumulades i ruptura d'equilibris en el finançament de les comunitats autònomes', de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). L'informe explica com el recurs de l'endeutament i la captació de més impostos han estat les dues vies a través de les quals la Generalitat Valenciana ha pogut disposar d'uns recursos suficients per oferir uns serveis públics fonamentals al mateix nivell que altres comunitats autònomes.
El document explica que la modificació del model de finançament de 2009 va tindre com a conseqüència l'aparició de desequilibris territorials addicionals en relació a aquells que ja existien en el model anterior, el qual va estar vigent des de 2002 fins a 2009. Aquella reforma del model, impulsada en temps de José Luis Rodríguez Zapatero i ideada amb el supòsit d'una conjuntura econòmica favorable, va agreujar les diferències entre els territoris, però a més a més va donar peu a un problema d'insuficiència col·lectiva. És a dir, totes les autonomies van eixir mal parades.
Segons ha explicat aquest dimarts Francisco Alcalà, director de l'estudi, durant unes jornades organitzades per l'IVIE, el finançament efectiu per habitant ajustat de les comunitats autònomes (la "població ajustada" és el resultat d'aplicar uns criteris concrets per fer el càlcul, com ara, la dispersió de la població, les franges d'edat, nivell de dependència...) va caure d'un 11,3% durant la vigència del model actual, respecte del finament anual mitjà de l'anterior sistema. Així, mentre en el període 2002-2008 el finançament per habitant va ser de 2.780 euros, en el període entre 2008-2019 es va quedar en els 2.466 euros.
Els experts urgeixen a condonar el deute provocat per l'infrafinançament
La caiguda encara és més accentuada en el cas del País Valencià. Els seus recursos van caure d'un 12,6% si es comparen un període i l'altre. En concret, es va passar dels 2.592 euros per habitant ajustat durant el model anterior, als 2.265 euros del model actualment vigent.
El resultat de tot plegat va ser que a partir de 2009 es va agreujar de forma molt acusada l'infrafinançament del País Valencià, alhora que es va accentuar la diferència entre autonomies. Cantàbria, l'autonomia més ben tractada per l'actual sistema rep del model de finançament un 31,4% més de recursos que el País Valencià. Això significa que l'autonomia compta amb 729 euros menys per habitant ajustat que Cantàbria per atendre les necessitats de la seua ciutadania.
"Si no s'ha reformat encara aquest sistema no és perquè les seues virtuts ho fagen innecessari sinó perquè els desequilibris generats són tan elevats i la necessària reforma és tan substantiva que els successius governs del país han preferit posposar-la recorrent a algun tipus d'artifici", critica l'estudi.
VALOR ACTUAL DE L'INFRAFINANÇAMENT TOTAL ACUMULAT
I DEL DEUTE DEL PAÍS VALENCIÀ (2002-2019)
Font: IVIE. 'Insuficiències acumulades i ruptura d'equilibris en el finançament de les comunitats autònomes'
La conseqüència de l'infrafinançament sistemàtic i estructural de les autonomies la darrera dècada ha estat un increment molt notable del deute a partir de 2009. A finals de 2019 -data en què s'atura l'estudi, a causa dels mecanismes extraordinaris derivats de l'esclat de la pandèmia- el deute autonòmic respecte del PIB aplegava al 24,7% per al conjunt de les autonomies. Per al País Valencià la bola de deute ja representava el 42% del PIB (vegeu gràfic). Segons l'informe de l'IVIE, el 75,5% d'aquest deute s'explica únicament per la falta de recursos procedents del model de finançament. És el que en els cercles polítics i econòmiques es considera "deure il·legítim".
ENDEUTAMENT AUTONÒMIC I INFRAFINANÇAMENT TOTAL ACUMULAT (2019)
L'estudi de l'IVIE mostra com, a banda d'endeutar-se, el País Valencià s'ha vist obligat a elevar la pressió fiscal autonòmica per tal d'obtenir els recursos necessaris per a prestar uns serveis públics equiparables als d'altres territoris. "L'esforç fiscal realitzat pel País Valencià és tres voltes superior a la mitjana de les autonomies i contrasta amb la reducció d'impostos operada per altres regions que tenen el suport d'un finançament més en consonància a les seues necessitats", diu l'informe. Els investigadors de l'IVIE calculen que sense aquest sobreesforç fiscal, l'endeutament del País Valencià hauria crescut en 7.284 milions d'euro addicionals en el període 2009-2019, és a dir, un 15% més. Així, mentre el País Valencià va recaptar el 2019 225 euros per habitant ajustat, la mitjana per al conjunt dels territoris va ser de 75%.
INFRAFINANÇAMENT I ESFORÇ FISCAL DIFERENCIAT PER HABITANT AJUSTAT
A la vista d'aquesta realitat, la qüestió de com gestionar aquesta problemàtica es fa com més va més urgent, sobretot tenint en compte que, en la senda cap a la normalitat, ja hi ha autonomies que han tornat a eixir al mercat a finançar-se. L'expert de l'IVIE, tanmateix, considera inviable aquesta opció per al País Valencià mentre la llosa del deute continue intacta. "El nivell de deute assolit per algunes comunitats autònomes com la valenciana resulta insostenible i l'única per reconstruir el sistema de finançament amb bases sòlides i creïbles és que l'Estat absorbisca l'endeutament autonòmic originat per l'infrafinançament. En el tercer trimestre de 2022, el deute total del País Valencià era de 53.923 milions d'euros, dels quals 45.068 era passiu contret amb l'Estat.