En l'era de la informació i del big data, disposar de les xifres que condensen la realitat dels quefers humans és essencial. Com algú va deixar dit, les dades són el petroli del segle XXI. D'això en sap bona cosa David González, fins fa dos mesos alcalde del municipi d'Oliva, a la comarca de la Safor. El passat 10 de setembre el ple del Consell el va nomenar nou director de l'Institut Valencià d'Estadística (IVE), un organisme autònom que romania sense direcció des del 2012. Aquell any, acaçat per les estretors financeres, l'IVE fou víctima del pla d'aprimament de l'administració d'Alberto Fabra. Sobre el paper, l'IVE desaparegué. A la pràctica, el servei no desaparegué del tot, però sí s'hi diluí la seua projecció i quedà incardinat dins la Conselleria d'Economia, que aleshores comandava Máximo Buch. Ara, amb nova direcció, l'IVE ressorgeix amb la voluntat de recuperar el prestigi que, a tota Espanya, va tenir a principis del 90. "Des del segle XVIII hi ha consens sobre la importància de l'estadística per a dissenyar les polítiques públiques. Només qui no creu en l'autogovern pot pensar que aquest no és un servei necessari", assegura David González.
En l'actualitat la informació generada per l'IVE es pot consultar a través del Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, ja que l'IVE no disposa d'una web pròpia. La informació a l'abast dels usuaris prové de l'explotació estadística de les microdades generades per l'Institut Nacional d'Estadística; les ampliacions de mostres conveniades amb l'INE; els registres de les administracions (per exemple: afiliacions a la Seguretat Social; nombre d'empreses...); i les dades generades per la mateixa Generalitat. La varietat de dades que es pot consultar és molt àmplia: de les captures de pesca al nombre matrimonis entre persones del mateix sexe; de les precipitacions totals anuals al total d'empreses dissoltes.
L'objectiu, en el mitjà termini, és millorar i facilitar l'accés a la informació a la ciutadania i als grups d'interès a través del web del Portal Estadístic. «Hem de crear una cultura estadística. Hem d'aconseguir que la informació que generem arribe a la ciutadania», explica González. La generació de píndoles informatives, butlletins, tallers de formació per a usuaris i col·lectius d'interès, així com la millora de la comunicació externa, són algunes de les opcions que el nou responsable de l'IVE té al cap. També la creació d'un logo i una imatge corporativa per visibilitzar la seua existència. "L'IVE disposa d'un servei per proporcionar informació estadística a qui ho demane. Ara ja hi ha entitats que el fan servir, i també investigadors universitaris, però volem que més gent en faja ús perquè som un servei públic", explica González.
De fet, l'IVE està a les portes de convertir-se en un organisme autònom. D'ençà de la seua desaparició formal, el servei es proveïa des de la Conselleria d'Economia. L'any 2020, però, la llei d'acompanyament dels pressupostos va donar carta de naturalesa a la seua refundació. L'agost passat s'aprovà l'Estatut que ha de regir el seu funcionament i que contempla que l'IVE és un ens amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar. De fet, és previst que en uns pocs mesos l'equip de l'IVE abandone el Complex Administratiu Nou d'Octubre de València per instal·lar-se en una nova ubicació. «El codi de bones pràctiques de les estadístiques europees aconsella que els serveis d'estadística tinguen caràcter autònom per mantenir la distància i la neutralitat respecte dels organismes públics», explica González.
A l'IVE li correspon, d'altra banda, elaborar l'avantprojecte del Pla valencià d'estadística i la proposta de programes anuals d'activitats estadístiques de desenvolupament en col·laboració amb les comissions estadístiques de Presidència i les Conselleries, així com les unitats estadístiques de les entitats locals. Participa, a més, en el Consell Valencià d'Estadística, un fòrum que reuneix a productors, usuaris i informants i serveix per canalitzar les demandes d'aquests.
En l'actualitat, l'IVE disposa d'una plantilla de 40 treballadors i treballadores, d'entre els quals, onze places resten vacants. En els pressupostos per l'any vinent la Generalitat hi ha consignat tres milions d'euros, dels quals 2,6 es destinen a pagar el personal. Es tracta de quantitats molt baixes si es compara amb l'esforç financer i de personal que a hores d'ara fan altres autonomies. Euskadi, Catalunya i Andalusia són, a hores d'ara, els territoris amb serveis estadístics més potents. L'Institut Estadístic de Catalunya (Idescat), que fou creat l'any 1989, compta amb un pressupost de 7,9 milions d'euros (dels quals 5,7 milions es destinen a pagar nòmines) i disposa de 100 treballadors. En el cas andalús, resulta més difícil realitzar la comparativa, ja que existeix l'Institut d'Estadística i Cartografia d'Andalusia (IECA) i resulta impossible desagregar les partides que es destinen a una i altra matèria. En tot cas, l'IECA té un pressupost d'11,8 milions i té en plantilla 158 treballadors.
En tot cas, és l'Institut Basc d'Estadística (Eustat) l'organisme més ambiciós. Per aquest 2021 el govern basc hi va destinar 14,8 milions d'euros i compta amb un total de 173 treballadors i treballadores. De fet, l'Eustat té la particularitat que no es nodreix de la informació de l'INE, sinó que intervé en totes les fases de l'operació estadística: el disseny, la recollida d'informació, l'explotació, l'anàlisi i difusió de les dades obtingudes.
La recuperació de l'Institut Valencià d'Estadística s'incardina en la voluntat del govern valencià de recuperar organismes públics a través dels quals desenvolupar competències pròpies. Un cas significatiu seria l'Institut Cartogràfic Valencià, que el Botànic va posar en marxa durant la primera legislatura i que ja ha evidenciat la seua capacitat per generar informació útil i substantiva. «Disposar de dades és essencial per gestionar correctament. Del que es tracta és de fer servir la nostra capacitat d'autogovern», explica David González. L'article 49.1.32 de l'Estatut d'Autonomia contempla la generació d'estadístiques com una competència pròpia.