Els dilluns a la nit, quan el rellotge indica les deu de la nit, l'esquerra sent un calfred, una angoixa marcada per l'expectació dramàtica. És l'hora de la tertúlia de la Cadena Ser entre l'exministre conservador José Manuel García-Margallo, l'exvicepresidenta socialista Carmen Calvo i l'exvicepresident morat Pablo Iglesias. Aquell debat, impulsat amb l'objectiu d'apostar per una àgora de reflexions serenes, s'ha convertit en un espai de diàleg ideològic i polític on Iglesias habitualment carrega de manera oberta contra dirigents o representants de l'espai de les esquerres.
«Hem de ser seriosos i no dir que no t'importen les llistes quan fa més de deu anys que ets càrrec públic», va expressar l'exlíder de Podem sobre Alberto Garzón, ministre de Consum i màxim dirigent d'Izquierda Unida (IU). En el mateix programa, va haver-hi retrets per a la portaveu de Más Madrid a la cambra madrilenya, Mónica Garcia. Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern espanyol, ministra de Treball i ungida pel mateix Iglesias com a referent electoral de l'espai d'Unides Podem dos anys enrere, també ha acaparat en altres ocasions els estufits d'Iglesias.
Els comentaris crítics del baluard mediàtic dels morats cap a Díaz o Garzón són un termòmetre de les afinitats i de la situació que experimenta l'esquerra, immersa en una batalla entre les forces que veuen el lideratge de la vicepresidenta laborista amb esperança i un Podem capficat per no perdre cap gram de poder dintre d'aquest espai esquerrà. A pesar dels magres pronòstics electorals atorgats a Podem i del desgast creixent de les seues sigles que s'ha observat en els comicis autonòmics celebrats des del cicle de votacions del 2019.
La renovació de lideratges per revitalitzar Unides Podem va produir-se, precisament, en maig de 2021. Iglesias, conscient de la situació política de l'espai progressista pel desgast de la seua figura, alimentat tant per la guerra bruta mediàtica com per altres decisions polèmiques, va plegar per encimbellar Díaz com a referent. Aquella jugada va permetre que Podem salvara els mobles a la Comunitat de Madrid amb Iglesias de candidat, així com atorgava a la UTE política i electoral formada per IU i el partit violeta un renaixement de rostres dirigents. Es tractava d'aprofitar la imatge de Díaz com a forjadora d'incomptables acords entre sindicats i patronals, com ara una reforma laboral que revertia l'anterior dinàmica reguladora a favor de les tesis ortodoxes.
La relació entre Iglesias i Díaz prompte quedaria tocada. L'acte de la vicepresidenta segona de l'executiu espanyol a València, batejat com a «altres polítiques», trencaria palletes entre l'antic comandant de la nau d'Unides Podem i la seua nova referent electoral. Organitzat per Iniciativa del Poble Valencià, el soci ecosocialista de la cooperativa política Compromís, va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la dirigent de Más Madrid, Mónica Garcia; i Fàtima Hossain, del Moviment per la Dignitat i la Ciutadania de Ceuta. L'amfitriona era l'aleshores vicepresidenta valenciana Mónica Oltra. El cartell originari incloïa Ana Pontón, cap del BNG, però, en els últims moments, va haver-hi d'absentar-se.
Aquell diàleg, emmarcat dintre d'unes jornades polítiques d'Iniciatives del Poble Valencià abans de la seua cita congressual, va ser concebut per Podem com un greuge, com un llançament de la candidatura de Díaz sense comptar amb les dues màximes exponents dels morats: la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i la ministra de Drets Socials i secretària general, Ione Belarra. Les tibantors i els estira-i-arronses d'aquest univers esquerrà per bastir una llista unitària als comicis andalusos de l'estiu passat van evidenciar una ferida oberta entre Podem i el cercle de Díaz, al qual s'havien sumat progressivament forces progressistes com ara IU, Más Madrid o, fins i tot, la coalició d'obediència valenciana Compromís.
Les primàries i l'hegemonia de l'esquerra
Amb un missatge originari de confeccionar una plataforma al marge dels partits, que donara veu a persones procedents de la societat civil, Díaz ha construït Sumar, un espai de confluència progressista, qui ha centrat la seua activitat en un procés per escoltar les demandes i les problemàtiques dels diferents territoris de l'Estat espanyol. Tota una gira per les diverses contrades estatals que ha allargat en excés la data de llançament de la seua candidatura, amb el propòsit d'evitar un desgast de la seua imatge i de la seua figura de cara als comicis espanyols d'enguany. L'objectiu era passar de puntetes d'una possible patacada dels morats a les votacions autonòmiques i municipals de maig.
Després d'una mena de preludi de presentació del seu projecte durant el debat parlamentari de la moció de censura de l'extrema dreta Vox i d'haver-se perfilat com a una candidata d'engranatge ideològic laborista, la vicepresidenta segona del Govern espanyola llança la seua aventura electoral aquest diumenge. Ho farà a Madrid, acompanyada de la direcció de les centrals obreres UGT i CCOO, així com de primeres espases d'IU, Más Madrid, Compromís, Equo, la Chunta Aragonesista o la nova plataforma canària de l'exdiputat morat, Alberto Rodríguez.
A l'acte, també estaran presents dirigents de Podem a Extremadura i Galícia, així com el diputat valencià Txema Guijarro; la cap de cartell asturiana, Covadonga Tomé; la presidenciable navarresa Begoña Alfaro; el conseller navarrès pels morats Eduardo Santos, o el vicepresident balear i referent absolut dels esquerrans a les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes. Tampoc està descartada l'assistència de mandataris valencians amb carnet violeta, com ara el vicepresident segon Hèctor Illueca, amb bona sintonia amb l'entorn de Díaz i amb el cercle dirigent de Podem a la capital espanyola.
La gran absència estarà protagonitzada per la cúpula de Podem, és a dir, per Montero i Belarra. El partit progressista reclama la convocatòria d'unes primàries obertes per incorporar-se a Sumar. «Díaz té en la seua mà que demà [per avui] Podem estiga a l'acte de presentació de la seua candidatura. Només cal que aquesta mateixa vesprada [en referència a la del dissabte] Podem i Sumar firmem una declaració en la qual ens comprometem a unes primàries obertes a la ciutadania per escollir el millor equip possible per a la pròxima legislatura», demanava Belarra sense gaire èxit, conscient que la petició estava ja sotmesa a negociar-se després de l'acte de llançament.
Aquesta sol·licitud per participar del projecte de Díaz amb el propòsit d'assegurar-se un espai de poder a les llistes de la coalició, de continuar ostentant una hegemonia en aquest espai d'esquerres que sembla haver-se fugat cap a la figura de la vicepresidenta espanyola per la seua capacitat d'atracció de la resta de forces a la mateixa òrbita ideològica, s'ha combinat amb retrets a forces com ara Más Madrid o Compromís per negar-se a pactar llistes conjuntes a la Comunitat de Madrid o el País Valencià de cara a les pròximes votacions autonòmiques.
«És legítim que hi haja persones, fins i tot dintre del nostre espai, que pensen que Podem ha de jugar un rol secundari», ha concedit, per recordar que «la força» dels morats «és absolutament imprescindible per revalidar el govern de coalició i continuar impulsant les transformacions pendents». «Demane a Díaz que tanquem ja l'acord i ens posem a fer campanya totes juntes, a recórrer Espanya donant suport als candidats i les candidates autonòmiques i municipals d'Unides Podem. Aquestes eleccions són determinants per a milions de persones», ha proclamat la dirigent violeta.
El risc de ruptura, de produir-se estampes que generarien tensió com ara la presència de Díaz a un míting de Compromís durant la campanya valenciana en detriment de la candidatura de Podem, suma paperetes. «Aquest escenari de trencament definitiu entre Podem i Sumar seria perjudicial per als interessos electorals de l'esquerra», avisa un alt dirigent dels morats, mentre al País Valencià l'exconsellera d'Agricultura i Medi Ambient, Mireia Mollà, qui va ser destituïda per l'actual cúpula valencianista i està enfrontada als aparells de les diferents forces que conformen la cooperativa política, s'ha postulat per erigir-se en referent de Sumar al territori valencià.
Amb l'actual llei electoral penalitzant qualsevol fragmentació de candidatures, amb les enquestes dibuixant la possibilitat d'una aliança governamental entre el PP i l'extrema dreta Vox, qualsevol moviment electoral de les esquerres al marge del PSOE serà determinant per a la partida dels comicis estatals d'enguany. L'actual executiu progressista només tindrà possibilitats de revàlida en cas que la pota més esquerrana queda en tercera posició, per davant de la ultradreta Vox, amb la qual cosa un escenari de divisió amb la plataforma de Díaz per una banda, i Podem per l'altra seria motiu de celebració a les casernes de la dreta espanyola i de la seua escissió reaccionària. Sumar sense Podem matemàticament és restar.