Al restaurant A Nave de Vidán, situat a l'extraradi sud de Santiago de Compostel·la, el menjar s'havia convertit en un plat secundari. Els comensals, els quals formaven part de l'executiva nacional del BNG i de la candidatura de la formació nacionalista al Congrés dels Diputats, només s'alimentaven de la il·lusió de retornar a la cambra espanyola després de legislatures d'absència. Un anhel que les enquestes apuntaven durant la recta final de la campanya electoral i que les urnes van confirmar aquella nit: Néstor Rego, cap de llista dels galleguistes per Corunya, aconseguia per un marge de 8.000 vots un seient al parlament espanyol.
El retorn dels nacionalistes gallecs al Congrés dels Diputats s'havia produït gràcies a sumar 25.164 vots més respecte de les anteriors eleccions estatals, les quals van celebrar-se escassament sis mesos abans. Una pujada del 2,4% en comparació als comicis espanyols d'abril que engreixava les expectatives electorals del BNG de cara a la cita amb les urnes autonòmiques del 2020 a Galícia i que, a més, semblava confirmar un cert ressorgiment de la marca després d'uns anys de declivi a causa de la fragmentació de l'espai galleguista, amb la presència d'En Marea.
«El BNG sempre està fregant l'escó. Unes vegades ho aconsegueix i altres no. Depèn de la conjuntura concreta. En aquest cas, la crisi de les Marees, així com una certa davallada de la força de la confluència de Podem, ho han possibilitat», analitza Xosé Luis Barreiro, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Santiago de Compostel·la i exvicepresident de la Xunta de Galícia amb Aliança Popular. «La crisi d'En Marea, la qual no s'hi presentava aquesta vegada, el lideratge potent d'Ana Pontón i la percepció què escollir la papereta del BNG, dintre d'un espai de fragmentació, era un vot útil han propiciat el retorn dels nacionalistes», complementa Antón Losada, també professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Santiago de Compostel·la, antic assessor del BNG i analista política a diferents mitjans de comunicació d'àmbit estatal.
Érika Jaraiz, docent de Ciències Polítiques a la Universitat de Santiago de Compostel·la, coincideix: «El BNG ha experimentat un creixement en els darrers comicis que, tot i que posteriorment caldrà comprovar-ho amb els estudis postelectorals, ha estat causat, entre altres factors, pel lideratge de Pontón, la qual està molt ben valorada pels gallecs». «Al seu torn, hi ha altres dos elements d'oportunitat que han facilitat el creixement: l'extrema polarització del vot ha permès l'entrada de fins a 19 forces polítiques al Congrés i, d'altra banda, el declivi, la divisió interna i el tebi posicionament en la qüestió nacional de les Marees. Aquest darrer element ha deixat un espai natural per al ressorgiment del BNG», explica.
Com si es tractara d'un tsunami que va ofegar electoralment el nacionalisme gallec clàssic, la conformació de les Marees va ser la cirereta del pastís que va anegar les expectatives electorals del BNG, el qual havia virat cap a posicionaments més essencialistes arran de la pèrdua de la Xunta en 2009. Aquell canvi de rumb, a més, va precipitar les escissions en l'espai galleguista: l'històric dirigent galleguista Xosé Manuel Beiras va abandonar el BNG i va impulsar Anova, qui del bracet 'Esquerda Unida van irrompre amb força al parlament gallec en els comicis autonòmic del 2012. Si Alternativa Galega d'Esquerda, amb Beirás al capdavant, va obtenir nou diputats, el BNG va quedar-se escassament amb set. Havien perdut cinc escons.
«Quan el BNG va abandonar la Xunta, la formació galleguista va protagonitzar una deriva cap a posicions més extremes en el seu espai nacionalista i cap a l'esquerra dintre de l'eix ideològic. Aquest tomb va allunyar-lo d'un part del seu electorat, el qual era més plural que l'oferta proposada pel partit», analitzar Jaraiz. I continua: «Com ocorre sovint en tots els partits que pateixen una derrota electoral, el viratge ideològic va generar divisions internes, les quals van derivar en escissions, com ara Anova». «Aquesta escissió va possibilitar el sorgiment de les Marees, en resposta als moviments que s'estaven succeint a Espanya amb Podem», relata.
Alternativa Galega d'Esquerda, de fet, va significar un assaig de les posteriors marees. Si aquesta confluència integrava el nacionalisme progressista més possibilista i Esquerda Unida, les marees van sumar aquests espais, a banda de Podem i aquelles plataformes de caràcter municipalista que sorgiren a conseqüència de la irrupció dels morats. D'aquesta manera, el BNG va observar com en els comicis municipals del 2015 perdia 122 regidors i 72.048 sufragis respecte de la cita local amb les urnes del 2011.
L'onada de les marees, les quals van conquerir l'alcaldia de ciutats com ara Corunya, Santiago de Compostel·la o Ferrol, va traslladar-se un any després a les eleccions gallegues del 2016. En Marea, amb el jutge Luis Villares com a candidat, va col·locar-se segona força amb 14 diputats. Va superar de quasi dos punts als socialistes gallecs, així com va provocar que el BNG continuara cedint vots i escons. Aquest tsunami electoral que, fins i tot, havia relegat al PSdG com a força hegemònica progressista va patir nombroses fugues d'aigua. L'espai va assecar el seu potencial a causa dels enfrontaments interns, així com per les batalles orgàniques que hi havia a Podem. L'onada va convertir-se en simple marejada. I els nacionalistes gallecs van aprofitar els comicis locals del 2019 per consolidar el seu projecte polític, malgrat deixar-se, de nou, regidors i paperetes respecte de 2015.
Amb En Marea separada de Podem i Esquerda Unida, i fracassant en les eleccions espanyoles i europees a les quals ha concorregut enguany, les opcions per als galleguistes s'han incrementat, tal com s'ha evidenciat amb el seu retorn al Congrés dels Diputats. Hi ha bones sensacions de cara les autonòmiques de 2020. «El BNG està experimentant una certa recuperació respecte del seu declivi en els darrers anys a conseqüència de l'emergència de les marees. Crec que poden situar-se en una forqueta electoral d'entre 8 i 12 escons», pronostica Barreiro. «En les pròximes eleccions autonòmiques a Galícia, el BNG hauria de millorar resultats. Aconseguir, de nou, representació al Congrés dels Diputats reforça teòricament aquesta hipòtesi. Ara bé, cal veure què ocorre en l'espai de les marees i Podem», dubta Losada.
«L'èxit del BNG dependrà de la seua capacitat per aixoplugar suficient massa crítica electoral, un fet que resta en mans de l'estratègia que adopten els seus líders, particularment Pontón. De moment, està demostrant bones habilitats de lideratge», indica Jaraitz. La politòloga, de fet, rememora que «el BNG ha obtingut els seus millors resultats quan els gallecs creien que els nacionalistes eren el partit que millor defensava els interessos de Galícia». «Això feia que foren votats per electors nacionalistes gallecs com per altres que no ho són», reforça.
Una estratègia d'erigir-se com a la formació depositària de la defensa de l'agenda reivindicativa gallega que, segons Jaraiz, «creu que han entès al BNG». «La seua única opció és abraçar posicions més moderades en l'espectre nacionalista, al mateix temps que defensa els interessos de Galícia a Madrid», assenyala. I recorda: «No oblidem que en Galícia únicament al voltant d'un 3% dels ciutadans afirma sentir-se solament gallec, segons les dades del CIS de maig de 2019». «Hi ha molts gallecs que volen un partit que els defenga exclusivament a ells, que lluita només pels seus interessos. En aquest caràcter d'exclusivitat, pot créixer el vot cap al BNG, el qual acumula experiència amb aquest discurs i reivindicació», sosté.
La tornada al Congrés dels Diputats, de fet, suposa una oportunitat per explotar aquesta tàctica electoral i política. Fins i tot, de cara a generar il·lusió d'un tomb progressista a Galícia. «El BNG cometria un error si no dóna suport a l'acord entre el PSOE i Unides Podem. Això sí, a canvi d'arrancar millores per al país. Ha de ser exigent en l'agenda gallega, però facilitar el pacte a Madrid. D'aquesta manera, podrà visibilitzar que hi ha alternativa al PP», argumenta Losada. «El BNG ha tingut major incidència quan ha fet bandera de la defensa dels interessos gallecs», afegeix. La clau de volta perquè el ressorgiment momentani dels nacionalistes gallecs no siga una il·lusió òptica.